20 de juny de 2008 12:00 h
Un ctlán está en l cárcel por ultrje l bnder de Espñ, tres espñoles no están en l cárcel por ultrje l bnder de Letoni. En mbos Estdos se tipific como delito el ultrje sus respectivs bnders, y en mbos csos fueron condendos. L diferenci estrib en que cundo ern espñoles los condendos, y l bnder er l leton, ls utoriddes espñols se movilizron pr evitr su ingreso en prisión y conseguir su slid del pís, desde el Ministerio de Exteriores y l Embjd hst europrlmentrios, incluido lgún ctlán; mientrs que, cundo el condendo es ctlán, y l bnder es l espñol, ess misms utoriddes públics y esos mismos europrlmentrios, incluido ese ctlán tn celoso en su ppel de Tío Tom, no hn movido un dedo pr evitr su encrcelmiento.
Llegir-ne més
19 de juny de 2008 22:13 h
Grèci – Espñ-Espñ-Espñ 1-2 Tristíssim despedid de l sempre dmirble Grèci d’Otto Rehhgel que deix quest Commonwelth del subdesenvolupment nomend PIGS (Portugl, Itly, Greece ∓ Spin) irreprblement coix en quest Eurocop. Després d’quest victòri no s’h cbt de desfermr tot l’euFúri esperble l Plz Colón i rodlies, probblement cus el rivl que esper l Fúri en el pròxim prtit. Els pssionnts qurts de finl (en els quls jo posto, i ho dic de veritt, per l Fúri) no serán només un enfrontment entre dos filosofies futbolístiques diferents (l’excels tiki-tk, el futbol totl de l Fúri, contr el cinisme del ctencciblblbl.
Llegir-ne més
19 de juny de 2008 18:00 h
Els diputts del PSC l Prlment Europeu s’hn desmrct del PSOE en l importnt votció sobre directiv de retorn d'immigrnts en situció irregulr, que inclou que es puguin retenir en centres específics (incloses presons) fins 18 mesos ls immigrnts sense ppers bns de retornr-los l seu pís. Mentre que el PSOE h dont suport l propost, dos eurodiputts ctlns hn vott en contr i un s’h bstingut. És un grn notíci. Primer, i sobretot, per oposr-se un mesur inhumn i contràri ls drets fonmentls de les persones.
Llegir-ne més
19 de juny de 2008 15:40 h
Vig conèixer en J.R. poc bns de complir-se els qurnt dies posteriors les pluges de Snt Pere. Dins un uditori gens hrmònic mb l’espessor del món exterior. Dins el repòs de l gol fresc i clr d’un llop engnxt l xrop de Sàlvi. Així v ser, entre ccofoni i ccofoni dels més de tres mil Lord Byron “indepes”. Entre els qui nomenen “Jon” tot llò que té perfil ibèric, prl ctlà i prentment és mscle. Al costt de qui, en nom de l’honor, v destinr prt de les vcnces incidir, de mner definitiv, les gnes d’encongir-me despistdment fins l punt de quedr plegt entre resptller i butc.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 23:50 h
Sembl mentid, però no hi h imbecil·litt, per més senscionl que sigui i en qulsevol àmbit de l vid, sense que indefectiblement compti l drrere mb l sev incondicionl coll de defensors. Mi no fll, quest és un curios constnt que observo de f nys. Amb tot, no per ixò deix d'dmirr-me –i d'esgrrifr-me– cd vegd que se'm demostr, i si em pss és perquè un de les crcterístiques de l imbecil·litt és l cpcitt de desconcertr i, doncs, de sorprendre l sev víctim. Sense ànim exhustiu, diré que l imbecil·litt pot engendrr-se en el si de l'individu o pot ser induïd.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 23:40 h
Les ciutts grns com Brcelon són estructures urbnes forç rígides, mb poc cpcitt d’dptció ls cnvis ràpids i d’un cert importànci. Com exemple d’quest rigides recordem els diversos col·lpses que els brcelonins hn sofert drrerment (ferroviris, elèctrics, hídrics, etc.) A l’rrel d’quests problemes hi trobem lguns fctors comuns, en primer lloc destc l mnc endèmic d’inversions que permetrien crer i mntenir les infrestructures necessàries per grntir uns mínims de qulitt en els serveis esmentts.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 23:28 h
Qun dic que L Bisbl d’Empordà est gonitznt, crec que no soc estrfolri si tenim en compte els diferents conceptes de retrocés d’quest ciutt, que són molts, i que només n’esmentré tres o qutre, però sonts: hem quedt sense bombers; estem mençts de quedr sense servei d’urgències nocturn l CAP, qun f nys que quest ciutt huri de tenir un centre hospitlri, tl i com li requereix un ciutt cpitl de comrc, i Cp de Prtit Judicil, que compte de tot ixò ens hn encolomt un bocdor tocr les prets que d’quí qutre dies començrem tenir problemes mb els reixors i mb l’igu, per si no n’hi h prous; mentre un sector de l geogrfi ctln fei pregries perquè plogués, L Bisbl tmbé ho fei, però perquè ho fes mb moderció, perquè si les Gvrres hguessin cigut tres-cents l/m2 quests últims tres dies, jo no se per on s’hgués escorregut el desbordment del Dró, mb tot el que s’h fet en el sector del Prl·lel fins l Pontet de l Sl.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 23:01 h
L’ltre di llegi que l crisi l construcció està fectt significtivment ls notris, j que tenen menors ingressos. Això em v fer pensr en el fet que els notris es gunyin tn bé l vid és molt bo per ells, però potser no tn bo per l’economi o l societt. M’explico. Trobo collonut que l gent gunyi molts diners (sempre que ho fci dins l leglitt i l’ètic, com ho fn els notris). El problem és que l ser significtius els ingressos dels notris, de vegdes els millors de l promoció, els que tenen més cpcitt de trebll, estudien per ser notri i no sempre per ser per exemple jutges o fiscls.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 13:26 h
HOLANDA- ROMANIA 2-0 El pànic s'poder dels holndesos, que desesperts eviten deixr-se gunyr pels romnesos per deixr for prisencs i itlins de l'Eurocop. Inexplicble? És que per ventur si vosltres fossiu holndesos no preferiríeu intentr que els itlins provin sort mb l'hurcà de l Fúri mb l vn espernç de que lgú consegueixi frenr l màquin de precisió suïss disenyd pel Sbio de Hortlez? L'únic cos bon del prtit, l'eliminció dels romnesos, que hurà de ser grïd per tots quells que entenen el futbol com un cos diferent vint-i-dos pius estomcnt-se l mig del cmp durnt 90 minuts.
Llegir-ne més
18 de juny de 2008 07:00 h
L voluntt. El 30 de setembre de 2005 el Prlment de Ctluny v provr per un mpli mjori un nou rticult per l’Esttut de Ctluny. Un text forç mbiciós que v rebre el suport de tots els prtits de l cmbr excepte el PP. Aquest text v vitjr Mdrid on després de rebre unes retlldes considerbles v ser provt per les Corts Espnyoles. L poblció ctln, quest vegd més dividid, el v cbr rtificnt el 2006 mitjnçnt un referèndum i d’quest mner, mlgrt tot, el v cceptr. L voluntt democràtic del poble ctlà v ser quest.
Llegir-ne més