Roc Casagran
16 de juny de 2008 18:54 h
Llengua, immigrants i Ràdio Macuto
Ràdio Mcuto, en plen èpoc de les telecomuniccions, continu sent un mitjà potent i enverint. Allò que lgú s’h inventt i h deixt nr com qui no vol l cos s’escmp com un càncer i qull l fons del fons de les nostres consciències. I leshores diem llò dels immigrnts ens foten l fein, els immigrnts no prlen ctlà, els immigrnts... En generl prlem d’llò desconegut mb consignes de Ràdio Mcuto, i els immigrnts, sens dubte, són un bon exponent d’llò desconegut. Desmuntem tres de tòpics, si us sembl, l voltnt dels nouvinguts i l llengu.
Llegir-ne més
3 comentaris
Màrius Viella
16 de juny de 2008 12:18 h
Gastronomia i honorats
Jo no se si l innovció i l investigció son models de ciènci, o si són un derivció d’quest, o si es el resultt de tot un cúmul de coneixements, que em temo que el consumisme i l’fny de protgonisme ens pot portr (si és que j no hi som) un món d’excentricitts que molts professionls, científics i rtistes poden emprr per donr clmor l seu prestigi i l sev svies, com fou el cs en el món de l pintur del “surrelist” Dlí, que no se perquè, però em f pensr que pot ésser un referent per molts creditts professionls de l gstronomi, spirnts obtenir nomend i reconeixement.
Llegir-ne més
Col·lectiu Jaume Damians
16 de juny de 2008 12:17 h
Què volem ser de grans?
Ar que l immedites del problem h minvt, i permet un debt menys emocionl i més seré, potser seri quest el moment idoni d’bordr l qüestió de l’igu. Que el nostre pís, de bix dlt, i d’esquerr dret, pteix un dèficit crònic de recursos hídrics, no és cp secret. Som un pís geogràficment mediterrni i, per tnt, sotmès un règim de pluges escsses i, en tot cs, torrencils. Fins quí no revelem res de nou. En quest sentit, vl l pen recordr que l’ccés l’igu corrent de form generlitzd no s’h pogut grntir tot l ciutdni fins les drreres dècdes.
Llegir-ne més
Màrius Viella
16 de juny de 2008 11:01 h
Jornada laboral
Vig començr trebllr mb “leglitt”, el mes d’Abril de l’ny 1950, qun fei dues setmnes d’hver complert els 14 nys, qun j portv un ny fent de fideuer “d’estrnquis”, i des del primer di mb “leglitt” , i durnt cinc nys que vig trebllr l ceràmic , dotze hores diàries de dilluns divendres, (de 8 12-de 2 6 i de 2/4de 7 2/4 d’11), i vuit els dissbtes; recordo que mesur que el temps nv pssnt , els ànims de l gent s’nven enfortint , i tot sovint sonv el comentri , de si hvi vlgut l pen que moris tnt gent per conseguir poder viure mb les qurnt vuit hores lborls setmnls ; prtir d’quí i mb un constànci ferrissd per prt del sectors obrers , s’conseguit rebixr qurnt hores setmnls ; mb 2,6 milions d’turts ; jo voldri que lgú m’expliques quin sentit te llrgr l jornd lborl , qun no h’i h fein per tothom ; ho es que els pïsos que donen suport l propost de seixnt cinc hores setmnls, estn mncts de m d’obr , que de ben segur que en tenim un bon prt cs nostre gudint de l’economi submergid?; quin es l tàctic especultiv , fer trebllr mes hores per el mteix sou?, reduir plntilles perquè els governs es crreguin mb el mort , que sempre l’únic perjudict es el l’últim de l cu , que j sbem que son sempre els mteixos ?; espero que el govern espnyol no es deixi influencir, perquè persontges com Berlusconi no son l’ho mes convenient per l societt que spir sortir de l precriett.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
16 de juny de 2008 10:19 h
Air Berlín ens fa el salt!!!
Estem ssistint un nov polèmic lingüístic, quest vegd l voltnt d’unes declrcions de directius d’Air Berlin que hn post rons ideològiques per dvnt dels seus interessos comercils. Sorprèn en primer lloc l’nomli que el cs represent, i que denot que encr tenim molt per trebllr en l’àmbit interncionl. L prems lemny n’h començt prlr, i no ps sempre fvor nostre. Creiem que hi h un desconeixement bstnt grn de l relitt ctln, i de l importànci d’un llengu que entre d’ltres coses, ocup el novè lloc d’entre les 23 llengües oficils de l Unió Europe.
Llegir-ne més
Rival Petit
16 de juny de 2008 09:36 h
¡Que nos den la copa ya!
Espñ-Espñ-Espñ – Suèci 2-1 L Fúri continu enmornt mb el seu joc de toc, l qulitt del seu mig del cmp i l incisivitt de l sev prell d’tc, i envi Suèci l lon gràcies un gol mrct l minut 93 mitges entre Vill i el socildemòcrt i tolernt defens suec que corri l seu costt, creiem que per veure de més prop el gol de l’sturià. Però si l Fúri v impressionr, tmpoc vn decebre l melé de prroquins de br que coment cutro (mereixerien rticles prt el forofisme il·lustrt d’rrel mdridist de Mnolo Lm i de Relño, l’vntgurdisme grmticl i fonètic de Cmcho, l ml reprimid homosexulitt de Mldini) que vn pssr-se tot el prtit recordnt ls telespectdors l’bisml diferènci tècnic entre els dos equips (clreixo: fvor d’Espñ-Espñ-Espñ) fins l punt que, sentint-los prlr, hom podi pensr que, en comptes d’un deslluït empt poc, el resultt en quell moment er un 7 0 per l Vermell.
Llegir-ne més
Ricard Biel
15 de juny de 2008 23:55 h
Independentisme català espanyolista
Un de les demostrcions més mesquines del sectrisme és quell en què en nom del no sectrisme s'ctu justment mb reclcitrnt sectrisme. Prlnt de l qüestió ncionl m'he sentit dir moltes vegdes que les meves crítiques l'independentisme divideixen i només fn ml l cus. Curiosment, ixò sempre m'ho diu només l gent pertnyent l sector oficilist, quells "independentistes" que en definitiv consideren llò tn ctlà que el nostre ml no vol soroll i troben que no convé remoure gire les igües. Aquest ctitud bsurd no f més que reconèixer que si les igües no s'hn de remoure és perquè, efectivment, fn pudor.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 de juny de 2008 23:13 h
Neocomunistes o neocoms
No sé com nomenr-los, però neocomunist sembl prou correcte. Bàsicment és quell esquerr herev dels prtits comunistes, que segueixen defensnt un grn intervenció públic i impostos com més lts millor, que fn un crític sistemàtic i indiscrimind tots els empresris, i que tenen com referents Cstro, Chávez o Morles. Ells s’nomenen ecosocilistes, socilistes o d’esquerres de debò. Altres els nomenen directment esquerr trond o comunistes. Jo els nomeno neocomunistes o neocoms, inspirt justment en ells, que prlen dels neoliberls o neocons.
Llegir-ne més
Decideixo Decidir
15 de juny de 2008 22:12 h
Comunicat de premsa del nucli fundacional de la PDD i de la majoria de la Junta Permanent legal
Dvnt de l'llu d'rticles, informcions i contr informcions que estn sortint quests dies en diversos mitjns de comunicció del pís, les entitts i orgnitzcions que vm crer l Pltform pel Dret de Decidir l'ny 2005 i que, ctulment, som girebé un 73% de l Junt de l PDD, ixi com l mjori dels socis que hi hvi fins l mnifestció de l´1 de desembre i més del 40% dels ctuls, volem fer constr que el nostre posicionment és exctment el mteix que en el moment de l fundció de l Pltform: trebllr, tl com diuen els nostres esttuts, pel dret l'utodeterminció.
Llegir-ne més
Toni Reig
15 de juny de 2008 21:00 h
No són les línies, són les formes
Dubtes Per què les línies MAT hn de pssr 500 metres d’un nucli urbá i només 100 metres d’un ms rurl? O be per què si les empreses elèctriques gunyrn tnts diners mb l líni, ls propietris se’ls està expropint 4 rls? I, si quest líni h de generr tnts beneficis, i es dispos de l tecnologi per fer-ho, per què no es soterr? per què Frnç es soterrrà i quí no? Més dubtes: per què si hi h un territori que form prt del Pl d’espis d’interès nturl (PEIN) i de l xrx d’espis nturls protegits de Ctluny, els operris de Red Eléctric Espñol poden destruir-l mb totl impunitt? per què ls pgesos fectts per quest PEIN se’ls v fer reconvertir l turisme i r se’ls hi treu l sev principl font de riques? I encr més: per què si diuen que trurn 86 quilometres de línies ntigues no són cpços de donr ni un sol dt? Per què no presenten cp informe on ssegurin que les MAT no son perjudicils per l slut? Per què es vet l’ccés de l prems un reunió informtiv? Silenci Aquestes preguntes es vn fer l Secretri d’economi, Andreu Morills, i l Director Generl d’energi i mines, Agustí Mure, el psst mes mig en l sev visit l Consell Comrcl d’Oson.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs