25 de novembre de 2008 17:10 h
El 21 de novembre de 1927 fei cinc dies que els treblldors de les mines de crbó de l’estt de Colordo s’hvien declrt en vg, convocts per l Interntionl Workers of the World. Aquell mtind, compnyts de les seves esposes i dels seus fills, els miners de l’explotció Columbine es vn concentrr l port nord de l’explotció. Els dies precedents hvien estt rebuts mb gletes i cfè, encrregts per Josephine Roche, l fill del propietri. Aquest vegd, però, els esperven un grup de ràngers i de civils rmts mb fusells, pistoles utomàtiques i tres metrlldores pesdes.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 00:10 h
J f nys, l necessitt de crer des de l societt civil orgnitzcions que sobretot lluitessin per l’ssoliment de l plen normlitzció lingüístic ls Pïsos Ctlns, v dur l nixement de l Coordindor d’Associcions per l Llengu Ctln, de l Pltform per l Llengu i, drrerment, l creció de l Fundció Reeixid, proper l CAL des d’un àmbit més cdèmic. El cs és, però, que tot i l inestimble importànci d’quest tipus de col·lectius culturls del tot necessris per l’orgnitzció d’ccions i de cmpnyes rreu del territori, cl que mi oblidem l qulitt individul -no ho confonguem mb individulist- de l lluit per l defens de l llengu.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2008 00:07 h
Aquests drrers dies Brcelon hem celebrt les 3es Jorndes Interncionls de prems grtuït orgnitzdes per l’ACPG i que h contt mb l presènci de més de 400 congressistes d’rreu del món: Europ, Amèric, l Índi i Moçmbic. L qulitt extrordinàri dels ponents, el ritme trepidnt de les conferències h portt ls ssistents viure el millor congrés de prems grtuït celebrt fins r rreu del món i h consolidt Brcelon com l cpitl de l reflexió i l’nàlisi de l prems grtuït. Tot ixò, des d’un ssocició ctln de prems, que conseguit doblr, com mínim, l’ssistènci de congressites del recentment celebrt “1º congreso mundil de prens grtuit” de Mdrid.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 18:13 h
Ràpid i interessnt test que comentv f uns dies l’mic Albert Cstellnos per sber/confirmr on et situes en l’espectre polític. A mi em v sortir liberl ( l’mericn), l fronter mb llibertri (veure imtge djunt). Em v sortir liberl perquè defenso de form rdicl l llibertt individul, sense interferènci de l’estt, i sóc especilment beligernt en l defens de l llibertt d’expressió i dels drets humns. No em v sortir llibertri del tot perquè crec que l’estt h de tenir un rol (petit, ixò sí) per ssegurr l llibertt d’oportunitts i protegir el dèbil (o, com em dei f uns dies Jordi Cuminl, el concepte de “nobody left behind”).
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 18:07 h
L’rticle ”Prules Ferides”, signt per Miquel Mrtí, que f referènci l critic fet per el Sr. Jon Mrtí sobre els coneixements lingüístics, i l sev posterior rectificció, em f entrr en un terreny en que només hi tinc per perdre , però tot i ixí , vull donr l mev opinió , perquè soc dels que segons el Sr. Miquel Mrtí, no tinc dret donr conèixer el que penso , perquè soc conscient de que mb setnt-dos nys, soc un nlfbet, que el frnquisme v crer , l no permetre l’ensenyment en ctlà , tot i que mb molt de ressentiment, tinc d’grir que m’ensenyes el cstellà , perquè prlr ctlà ,j ho fei cs i l crrer, i tinc que dir que lmento que no pogués prendre mes llengües .
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 18:02 h
Qun en l mev infntes , que difícilment circulv cp “utomòbil” per els crrers , exceptunt el metge o el mnescl, que eren els únics que en tenien , essent els crros i lgun biciclet els únics perills per l mind que jugàvem l crrer , (perquè no teníem cp mes ltre lloc per fer-ho), existien molts jocs , tnt per nens com per nenes , que mlurdment , el progrés nt eliminnt, fins conseguir robotitzr l mind , entre l TV , i les “video-consols”, scrificnt ls pres tenir de pgr perquè el nen o l nen pugui nr fer esport en els “polisportius” municipls, perquè ctulment no tenen cp espi per poder jugr quells jocs , que j fins i tot crec que molts seri difícil de poder recuperr ; jocs que mes de tenir l’vnttge de l’exercici , tmbé requeri quelcom l’imgincio i l picrdi , com tmbé un cert punt d’esforç físic en molts d’ells, que tot plegt er un cúmul de circumstncies i condicions , que r no es troben ni pgnt, perquè per mes complert que sigui l’ctivitt dintre dels polisportius , sempre mncrà l’utonomi i l independènci que proporcionv els diferents jocs que s’orgnitzven l crrer mb mind de totes les edts i esttus socils .
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 06:51 h
BARCELONA- GETAFE 1-1 L trdicionl polític del RivlPetit h estt ssenylr que el problem no és l prems esportiv brcelonin, sinó els que l llegeixen i escolten. Tnmteix, ixò no exclou que, tl i com es veu en l foto djunt, l redcció mostri llur stisfcció per l'costment l utopi que supos que l'IEC proposi sncionr els periodistes mb greus crències en l'ús del ctlà. No és que m'grdin gire els fnàtics de l normtivitzció, que venen ser un ml similr ls centrlistes lingüístics que creuen que tot el que s'lluny del dilecte centrl és menystenible, no.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 05:00 h
“Acció de percebre, fcultt de percebre, l cos percebud”. Aquestes són lgunes de les ccepcions que el diccionri de l llengu ctln de l’Institut d’Estudis Ctlns dón per definir el mot “percepció”. És oportú recordr-ho perquè sovint, mss sovint, ens trobem en situcions de flses polèmiques lingüístiques on orgnitzcions com r l nostr, l Pltform per l Llengu, hem d’cbr defensnt i explicnt coses tn evidents com r que el ctlà és l llengu pròpi del pís, que és diferent l cstellà, el frncès i l’itlià, que té un dinmisme propi que f que sigui de les principls Europ en producció literàri, continguts d’Internet i tmbé pel que f nombre de prlnts.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2008 00:00 h
De vegdes topes mb gent o coses o llocs que et cnvien un mic l vid. Amb l músic pss forç ixò pel fet que estimul l nostr prt emocionl d'un mner potent. A mi em v pssr ixò mb Dvid Sylvin el qul em v mrcr un bns i un després en moltes coses. I és curiós que mb tnts tlents mb els quls h trebllt quest rtist londinenc no h estt fins f ben poc que no he estirt prou quest fil. Sí que ho vig fer mitjnment mb Jpn, l bnd que ell mteix encpçlv tot l dècd dels vuitnt, però no ho vig fer mb l'Steven Jnsen.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2008 14:11 h
Un discriminció més, quest potser més subtil: el govern espnyol judrà ls ciutdns mb hipotec que es quedin l’tur. A tots? NO. Els que tinguin un hipotec de més de 170.000€ quedrn exclosos. Qui surt perjudict? Els ciutdns que viuen en territoris mb un preu de l’hbittge més cr, i per tnt mb hipoteques més ltes, com Ctluny. És un versió ctulitzd del “cornut i pgr el beure”: primer, hem d’frontr uns preus de l’hbittge mjors; i segon, com tenim un hipotec més grn perquè els pisos són més crs.
Llegir-ne més