17 de novembre de 2008 14:30 h
Algunes de les crcterístiques més pròpies del trnnà bdloní són un desenvolupt sentit hipercrític i un mrcd tendènci l ironi i l srcsme. Aspectes que, juntment mb l xfrderi crònic i l’exltció esbiixdment deformd de l simbologi locl, esdevenen productes tn genuïnment bdlonins com podrien ser-ho, per exemple, els miccos, el ptí de vel o el bll de bstons de Cnyet (he dit bll de bstons???) Ho veieu...? No puc evitr-ho! És més fort que jo i em domin. Aquest coi d’ironi sempre flor de pell! No me’n puc desempllegr! Si és que som.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2008 00:00 h
No ho cbo d'entendre, l veritt. No entenc que l cnçó "Mleixo el temps" del grup, d'un indret mig cmí del tringle Brcelon-Vic-Cunit, Rydibum, no soni per totes les ràdios, siguin les ràdio-fòrmules o les genèriques. No entenc que quest single (perquè és un d'quells singles indiscutibles, que qun l'escoltes per primer vegd sps que l'és i que si existís el single per excel·lènci seri quest sens dubte) no soni en el fil musicl dels grns centres comercils. No entenc que Rydibum no surtin ctunt sense descns en cp mgzine de mtí, trd o nit de cp televisió, presentts com un de les bndes del moment.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2008 18:35 h
L polèmic per les ssigncions que h fet el Consell de l’Audiovisul de Ctluny i l pèrdu per prt de l COPE d’lgunes emissores h tpt el problem més importnt, h tpt l’cord de l sociovergènci per potencir el Grup Godó, el veritble gunydor de les ssigncions del CAC. Un grup Godó que té l virtut de quedr sempre bé mb el poder, tnt si mn el PSC com CiU, només cl llegir l crt que compnyv l’especil que el diri insigne del grup Godó v dedicr l’obr de govern del President Montill (previ pgment).
Llegir-ne més
16 de novembre de 2008 16:22 h
Mrx enrere, definitiv, l compr d’ctius tòxics per prt del govern mericà. Aquest er l’cció principl del Pl Pulson, però sorprenentment j en l primer grn intervenció del govern mericà (250.000 milions dels 700.000 milions de dòlrs destints quest pl) es v decidir recpitlitzr unes 30 entitts finnceres vi ccions preferents, enlloc dels ctius tòxics que s’esperv que el govern mericà comprés. Aquest mesur de recpitlitzr bncs enlloc de comprr ctius tòxics l defensven des d’un principi molts economistes (i modestment des d’quest blog http://slvllibertt.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 20:33 h
D'uns nys ençà els jutjts estn desbordts per l grn quntitt de csos judicils que cd di s'enregistren. Els jutges, fiscls, dvocts, i en generl el servei dministrtiu, no pren de recordr els polítics que necessiten més mitjns de tot tipus: nous jutjts, mplició del servei dministrtiu, informtitzció dels processos, creció de jutjts específics... Ar bé, si és veritt que el desprestigi en el qul h cigut el poder judicil és degut fonmentlment quest mncnç de recursos, tmbé és un relitt inqüestionble que s'h rribt quest situció per un mnc de previsió, i més més per un ugment espectculr de delictes, denúncies i tot men de litigis.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 19:52 h
S’h volgut potencir el cpitlisme l nostre pís , mb l trencdiss de l gurdiol , portnt un vl l sector bncri “ de tnt sols 150.000.000 €; (25.000.000.000.000 de les ntigues ptes.)” ,per solucionr quells problemes , ls quls el petit i mitj empresri , els utònoms, comercints de cire fmilir i els ciutdns hipotects per un polític d’hbittge i consum, mnipuld i consentid per els governs involucrts i víctimes del sistem, que el mteix cpitlisme h cret, no s’hn tingut en compt. Jo no se res de lleis , com tmpoc de polític , ni de mtemàtiques, però si se interpretr , que el cmí que el govern escollit, no ens portrà cp solució dels problemes que constrenyen l sectors que estn quednt sense fein , els jubilts i els petits i mitjns empresris i comercints ; cd di hom descobreix mes dversitts , i mes busos de poder , que en moments com els ctuls crec que son per fer un reflexió urgent , tot vegd que encr podem turr el “sunmi” que ens ve sobre si hi posem remei temps; mb l dvlld dels ingressos per prt de l’estt, que de ben segur que el tnt polèmic finnçment per Ctluny, tmbé en sortirà perjudict, per l’vl dont l sector bncri, jo voldri que lgú mes entenimentt que jo , expliqui com es podrà fer front ls compromisos ssumits per llei que fecten ls ciutdns que tindrien de fer funcionr el pís mb el diner públic, (el seu diner) , si quest, el govern el te hipotect , i mes de fer front les despeses dels sous multimilionris dels diferents sectors i deprtments del govern i dels serveis de l’dministrció, comptnt mb sous stronòmics, com els dels Presidents de les Diputcions, lcldes , consellers del CAC, TVE mb els deutes, presons col·lpsdes, l snitt que no es recuper , cotxes oficils , xofers i hores extres , exercit, justíci , dietes de centenrs d’euros i pressupostos inflts per les mesures de control i estudis de projectes que es fn i es desfn i es tornen fer; trnsports deficitris , ensenyment mb problemes de tot tipus; com es possible que un govern mb “nominció d’Origen PSOE” , pot prioritzr fvorblement el sistem que fins r hn espremut l pís, i que vol continur esprement , com es demostr mb l proper reunió dels G20, i que mes de tot lo esmentt , té l’lç, 2.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 16:13 h
“Actulment, Ctluny despunt en el coopertivisme pel nombre de coopertives de què dispos i sobretot pel volum de negoci que es gener. A més, l Federció Ctln de Coopertives és un referent nivell esttl i europeu”, exposv Frncesc Vil, periodist de l revist Cooperció Ctln de l Fundció Roc i Glés, en el cfè-tertúli del psst dijous 23 d’octubre convoct per l’ACP l’Ateneu Brcelonès. El coopertivisme h rrelt Ctluny des dels seus inicis, mlgrt que el seu origen l’hem de situr lluny del nostre territori.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 16:05 h
No hi h res tn inútil com fer de from eficient llò que no s’huri d’hver fet mi (Peter F. Drucker - ei, no oblidem quest principi en el di di l fein!) L disciplin d’escriure lgun cos és el primer ps per fer que succeeixi (Lee Icocc - mi em funcion) Record els hirs, somi els demàs, viu els vuis (Autor desconegut) I hd rther do nd not promise thn promise nd not do (Arthur Wrwick - versió de l màxim underpromise, overdeliver) Mke your Voction into Vction nd you will not hve to work single dy (Nichols Lore - quest és un dels meus objectius: ho continuo intentnt…) Luck sometimes visits fool, but it never sits down with him (Germn Proverb - com dei Picsso, “l inspirció existeix, però ens h de trobr trebllnt”)
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 14:15 h
Des de l’ny 1998 hn rribt Ctluny més d’un milió de persones procedents de diversos punts del plnet. Aquest xifr és molt elevd si tenim en compte el nombre totl d’hbitnts del nostre pís. Actulment el 37% de les persones que viuen Ctluny són nscudes for. És evident que l nostr experiènci, com pís collidor, ens h judt per frontr l’ond migrtòri que s’h produït cvll dels dos mil·lennis. Les nteriors ondes migrtòries, en especil l que v tenir lloc principis dels nys seixnt, teni unes crcterístiques socils i econòmiques més homogènies que l’ctul i, més o menys, conegudes per l poblció utòcton, perquè procedi de l’Estt espnyol i teni el cstellà com únic llengu de referènci.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2008 04:59 h
Ar f poques setmnes es fei un reunió Nov York sobre l'ssoliment dels Objectius de Desenvolupment del Mil•leni (ODM) orgnitzd per Ncions Unides (NNUU). Però les notícies de l crisi econòmic mundil vn tpr-ne el ressò mediàtic mentre el Secretri Generl de NNUU demnv que quest crisi no fectés els compromisos dels pïsos més desenvolupts sobre l’ssoliment dels ODM. Demà es frà Wshington un ltr reunió, on lguns diuen que proposrn reformr el cpitlisme. Jo no sé si serà tnt, però el que si que em temo és que serà un reunió on es prlrà de nosltres, del primer món.
Llegir-ne més