23 de novembre de 2008 12:00 h
El govern del PSOE v deixr molt clr el 2 de novembre de 2006 que no té cp intenció de complir ni r ni mi les normes de l’Esttut (EAC) en finnçment de l Generlitt i despes públic Ctluny, qun l’dvoct de l’Estt v presentr dvnt el Tribunl Constitucionl (TC) les l·legcions en respost l demnd del PP, segons diu, però on el govern espnyol ssumeix les tesis del PP: “Comprtimos básicmente el plntemiento que hce l demnd sobre l relción EAC-LOFCA. L Constitución llm un ley orgánic específic pr regulr el ejercicio de ls competencis finnciers de ls Comuniddes Autónoms”.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2008 18:17 h
L ró per l qul molt gent no reconeix les oportunitts és perquè vénen disfressdes de trebll dur (Thoms Edison) Esper el millor i prepr't pel pitjor (no sé de qui és l frse) Sooner or lter, those who win re those who think they cn (Richrd Bch) Suggerides per l’Esther des de NY, frses d’Eleonor Roosvelt : A womn is like te bg - you never know how strong she is until she gets in hot wter. Do wht you feel in your hert to be right - for you'll be criticized nywy. You'll be dmned if you do, nd dmned if you don't.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2008 23:46 h
El sector ctlà de l cooperció l desenvolupment s’h mostrt preocupt rrn del projecte dels Pressupostos de l Generlitt per l’ny 2009 i l sev incidènci en les prtides destindes Ajut Oficil l Desenvolupment (AOD). Per ixò, crec que és positiu turr-nos un eston nlitzr els compromisos dquirits, com h fectt l situció econòmic quests compromisos i com es pot donr respost les legítimes les inquietuds mostrdes per l Federció Ctln d’ONGs dvnt d'quest situció. En primer lloc cl recordr que el juliol de 2007 s'provv el Pl Director de l Cooperció Ctln mb el mndt legl d’ssolir el 0,7% dels ingressos propis incondicionts en concepte AOD el 2010, i es fei mb un escenri finncer de l Generlitt diferent l que vui estem vivint.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2008 10:48 h
Així es com hem noment l proper conferènci que frem de l'Associció "Afric, Stop Mlri". Serà l Prt de Llobregt el proper dijous 27 de Novembre. I es que l pregunt és per fer-se-l. L mlàri és un mllti que es trnsmet per l picd del mosquit Anopheles. Si no et pic el mosquit no contreus l mlàri. Així de senzill. Els mosquits piquen l vespre-nit. Si per l nit et protegeixes sot un xrx mosquiter, per exemple quelles que envolten el llit i que tenim tnt vistes l IKEA, es redueix en un 40% l possibilitt de contrure mlàri.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2008 18:38 h
Respost Públic The Economist (A Public Reply to The Economist): El psst 8 de novembre l revist The Economist v publicr l'rticle "How much is enough?" sobre l relitt ncionl ctln. L'rticle conteni nombroses firmcions inexctes o imprecises sobre l polític, el govern i l'economi de Ctluny. Dont el prestigi i influènci que té l revist The Economist, promovem un respost públic fet pel Professor Crles Boix on s'expliquen i rebten questes inexctituds, i es demn l revist que, d'cord l seu compromís d'objectivitt, trnsprènci i professionlitt, rectifiqui els errors que preixen en el seu rticle.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2008 21:29 h
No soc escriptor ni crític ni pensdor, tnt sols soc un cuitd mb mes o menys sentit comú , que intent plsmr les seves opinions sobre llò que llegeix , veu o escolt cd di ; i vui ho fré sobre el frcàs escolr , tnt preocupnt en tots els àmbits, i que pocs “tinn” trobr solucions . Per lgun ró, sempre s’h dit que l’escriure, en ocsions f perdre el llegir, i jo crec que cd ssigntur s’h de processr en edts que estiguin en consonànci , i en ments convenientment responsbles , i que no es el cs dels estudints d’entre dotze i disset nys , qun es prl de sexe i de com utilitzr el preservtiu; voler que un estudint es concentri en els estudis , qun moltes vegdes te l costt o prop un innocent melic mb un “pircinc”, o un pitrer que voldri nr prendre el sol , o uns ulls que moltes vegdes imploren jud per resoldre el problemàtic exmen, crec que es per fer un reflexió , fins i tot per els professors ; es com voler pur igu mb un cistell.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2008 10:44 h
Aprofitnt l celebrció Brcelon d’un curs de l’Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humnitàri (IECAH) sobre cooperció i cció humnitàri en conflictes violents, que es f quests dies, crec que és un bon moment per reflexionr sobre com ctu l comunitt interncionl dvnt les emergències i les crisis humnitàries, siguin o no mediàtiques. En primer lloc, l’evolució del context interncionl ctul h fet que l’cció humnitàri (que no l’jut humnitri, molt més limitt en el seu cmp d’cció) tingui un mjor protgonisme en l’escenri interncionl.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2008 20:31 h
Aquests drrers dies h estt provt el projecte de l nov Llei d’Educció de Ctluny, que h de contribuir ordenr i millorr l’ctul sistem eductiu, post en dubte mb l presentció dels informes PISA, de l’OCDE i de l fundció Jume Bofill, que ens situen l cu d’Europ en quest àmbit. Molt sovint, però, ens oblidem que grn prt del frcàs del sistem eductiu està justment for d’quest. L fmíli, l’entorn o els mitjns de comunicció tenen tnt o més influènci que l mteix escol en l formció dels nostres joves.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2008 15:47 h
El cos que es gener en de les utopistes i crreteres, fonmentlment en cps de setmn, festius i vcnces, i l'ugment de l contminció, provocd per les emissions de CO2, fn imprescindible, cd vegd més, fomentr un competent i modern xrx de ferrocrrils. El tren, molt menys contminnt, jud rticulr i cohesionr un pís, més més de fomentr el trnsport públic. Un trnsport públic que huri de ser prioritri per les dministrcions locls, utonòmiques i esttls. Perquè nem veure, de què serveixen tntes cmpnyes divulgtives, com r l del di sense cotxe, si després result que l mteix dministrció no dón exemple? F unes setmnes, i pels mitjns de comunicció, ens vm ssbentr que el Consell h descrtt finnçr el tren Gndi-Déni.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2008 15:17 h
RECREATIVO- BARÇA 0-2 Convincent victòri de Més Que Un Club Huelv contr el poc entrnyble degà del futbol espnyol, mb uns dels recullpilotes més impresentbles de l'hemisferi nord i un fició ultr l costt de l qul l'Ansr és un ctivist nti-globlitzció fvorble l'utodeterminció dels ctlns. Tl vegd estigui medititzt per hver vist el mtx en un br mb un noi tres metres especilment loquç i mb un tò de veu especilment lt criticnt tot l'eston Henry i cridnt "i, i" cd cop que el Recre pssv de mig cmp, però que el frncès, essent suplent d'Iniest, sigui cpç de prticipr en els dos gols, en flli dos més, clvi dos pls, compleixi en defens i es col·loqui mb intel·ligènci i disciplin llà on convé l bé de l'equip, em sembl que és per gfr tot quest coll de cretins de l prems esportiv i muntr-los un G-20 (més un prell de pericos com invitts irrellevnts) ls voltnts de Kbul.
Llegir-ne més