Vicent Luna
10 de desembre de 2008 21:39 h
Un país impossible?
“Hi h gent que vol que es vej Espny com un pís impossible” Amb questes prules es dirigi el cp del Consell i president del PPCV, Frncisco Cmps, ls ssistents l'cte, orgnitzt pels populrs vlencins, per commemorr els 30 nys de l Constitució de 1978. El president, més de fer un defens ferrissd de les virtuts de l Crt Mgn, no dubtà en fegir que “quest grn nció no solment és possible, sinó de veritt i port segles projectnt-se l món” Però el president Cmps, com j ens té costumts, li grd criticr els demés però no fer utocrític, llnçr l pedr i mgr el brç.
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
10 de desembre de 2008 13:28 h
“...la plenitud de la derrota”
J f molt de temps que moltes de les nostres espernces col•lectives s’hn vist –lmenys temporlment– frustrdes. I, per tnt, en descriure l situció polític del pís fem servir prules forç gruixudes. De vegdes, són fruit de l confinç de prlr entre mics; d’ltres, de l migrdes de l’nàlisi i del vocbulri; i, mss sovint, del gust mlsà de recrer-se en les pròpies misèries. Sens dubte, tots podem entendre l temptció de descriure l situció del pís com un veritble “desstre ncionl”, però, simultàniment, tmbé és convenient recordr que quest mteix expressió fou escollid pels impulsors dels Quderns de l’exili per referir-se l guerr de 1936-1939 i l dictdur feixist espnyol.
Llegir-ne més
David Minoves
10 de desembre de 2008 12:04 h
60 anys de la declaració universal dels drets humans. Estat de la qüestió (I)
Avui es commemor el seixntè niversri de l Declrció Universl dels Drets Humns que v ser proclmd per l'Assemble de les Ncions Unides el 10 de desembre de 1948. L declrció proclm l voluntt de l comunitt interncionl per defensr els drets humns com un idel comú pel qul els pobles i les persones hn de trebllr per implntr-lo. Aquest declrció és universl perquè v ser fruit del consens de l mjori dels estts membres de Ncions Unides en quell moment. Aquest consens fou lhor un triomf i un debilitt.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
9 de desembre de 2008 18:51 h
Qüestió de pell
J n’he prlt i n’he escrit ltres vegdes d’quest tem. Sempre des d’un cert ironi i, fidel l meu estil, fent servir el llengutge figurt que tnt m’grd. Però cd vegd em cost més de mntenir el to. Cns, de debò que cns. Jo no estic fet per l pciènci i j us reconec que no figur entre les meves escsses virtuts. No obstnt ixò, em sorprenc mi mteix mb l cpcitt de digerir gripus que estic demostrnt els drrers nys, un vegd rere l’ltr. Al finl, segur que ho pgré cr, què hi frem! Em dec un cert disciplin de prtit l qul, de vegdes, he de fer esforços colossls per ser-li respectuós.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
9 de desembre de 2008 15:29 h
Republicans for Obama (a la catalana)
Primer el pís. Després, en tot cs, el prtit. En el moment de l veritt cl tenir clr de quin prt s’està, qui se li deu fidelitt: l pís i l sev gent. Exemples no en flten. Als Estts Units, els Republicns que pensven que Obm er l millor opció pel pís vn donr suport Obm (Republicns for Obm). Alguns Demòcrtes que pensven el contrri, com Liebermn, vn recolzr McCin. Primer, el pís. Hi h exemples de trencment de l disciplin de vot en temes clu. Als mteixos Estts Units molts Republicns vn votr en contr del primer Pl Pulson.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de desembre de 2008 11:30 h
Jornada 14: L'anti-madridisme, de dol
BARCELONA- VALENCIA 4-0 Més Que Un Club trinx un Blvenci mb moltes bixes i segueix mplint diferències mb els seus perseguidors, per nomenr d'lgun mner l melé d'equips que, excepte els Germns de l Pmp, pul·lulen per l llig de les estrelles. Cl destcr no només el superb prtit d'Henry -j sben, quell que f que juguem mb deu segons els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin-, sinó l'exhibició de Gudjohnsen, en endvnt el bcllà infernl, mb el qul el mig del cmp culé guny un brbritt.
Llegir-ne més
David Minoves
9 de desembre de 2008 02:29 h
La Constitució Espanyola i la genuflexió local
Aquest cp de setmn s’h commemort el 30è niversri de l Constitució espnyol, un text que Esquerr no v votr fvorblement, motiu pel qul no tenim res celebrr. Com demòcrtes ctem les lleis, però en denunciem les injustícies que questes consgren i fem tot el que està en les nostres mns per provr de cnvir-les. I profitem l dt per orgnitzr ctes, xerrdes, mnifestcions, botifrrdes o celebrcions populrs de tot tipus per mostrr-ne el nostre rebuig, des de f un pil d’nys. Si bé l Constitució espnyol v comportr el reconeixement de drets i llibertts més essencils després de 40 nys de dictdur, com l llibertt d’expressió, el dret de reunió i lguns drets socils, tmbé v servir per tncr en fls l trnsició polític mb uns dèficits democràtics que encr vui rrosseguem.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
8 de desembre de 2008 23:59 h
La terra
L terr és vist, entes, estimd i sublimd fins descriure-l de l mner més bell i únic per molt pocs. Doncs dos fills d'quest terr, que hn esdevingut referents dins i embixdors for, hn estt ctunt quest cp de setmn en el VIIIè Mercdo Culturl de Slvdor Bhi, l Brsil. I no en qulsevol lloc, sinó en un dels més prestigiosos tetres del món, el Tetro Cstro Alves. I us preguntreu si ixò és importnt. No ho sé. Si tenim en compte els mitjns de comunicció, no. En tot cs per en Roger Ms i en Miquel Gil sens dubte, per l difusió de l nostr cultur tmbé.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
8 de desembre de 2008 05:00 h
La por a la llengua materna
Vivim en un societt que, com j se sp i es veu, veu ugmentd l diversitt lingüístic di rer di. Així mteix, quest diversitt pot plntejr-se tnt fvor com en contr de l’ssoliment de l llengu ctln com llengu vehiculr i comun. Ens l plntegem fvor, si l'entenem com un nov situció que ens present un nou context lingüístic en el qul cl decidir i concretr quin de totes les llengües serà l que prendrà el pper de cohesiondor des del punt de vist lingüístic i culturl. És un nov mner d'entendre l necessitt, l pertinènci i l legitimitt que té un d'entre totes les llengües per ssumir quest rol col·lectiu que ens frà, més més, contribuir l preservció del ptrimoni lingüístic i culturl del nostre món, sempre i qun, és clr, l tri sigui l'dequd.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
7 de desembre de 2008 16:26 h
Suport incondicional als Mossos d’Esquadra
Sense mtisos: suport incondicionl l Polici Ncionl de Ctluny. El límit és qun l pròpi polici o l justíci desutoritz l’cció d’lguns Mossos, com r h psst. Jo tmbé m’vergonyeixo qun veig que els Mossos hn bust de l sev utoritt, però cl recordr que són csos ïllts i fet per persones que no representen més que un petitíssim prt d’un col•lectiu de més de 14.000 gents. Els Mossos protegeixen un bé molt preut: l segurett i, per tnt, l llibertt. Clr que l Polici h de tenir límits, però els té i ctu en conseqüènci, com polici democràtic que és.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs