30 de gener de 2009 00:00 h
Bo i profundint en l vocció divulgtiv d'quest espi, us oferim vui un document espectculr conseguit pel de l 13 per mètodes no convencionls en un incursió nocturn ls rxius del Ntionl Geogrphic. En l'operció no hi h pres ml cp bíped mb plomes o sense i el cs és que si hguéssim hgut de comprr-lo ens huríem vist obligts un retlld del pressupost d'quest bloc-kolkhoz mb costos tn dolorosos com el cotxe oficil del tovàritx Popot. Seguint mb l nostr líni de prevenir els més joves dels terribles perills que els esperen l món exterior que desconeixen, vui us presentem un document d'eloqüènci clprdor i de grn utlitt per entendre els termes en què es desenvolupen i en últim instànci, es resolen, els conflictes mercntils en un societt preil·lustrd, precpitlist, preindustril i per tnt, premodern.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 21:00 h
Segons el web de l'Ajuntment, Brcelon hi h 286 fonts ornmentls. Després de l derogció del Decret de sequer, un ny i vuit mesos després de l sev plicció, tornrn funcionr 144 d'questes fonts. No obstnt, les 49 de l'Av. Mri Cristin (inclos l Font Màgic) s'turrn de nou cus de l prd tècnic nul; un trenten més tmpoc s'omplirn perquè està previst instl·lr-hi sistemes de recirculció i estlvi d'igu; unes quntes més (no especific el nombre) no funcionrn perquè necessiten treblls de mnteniment; finlment, hi h un projecte d'impermebilitzció i rehbilitció que frà que d'ltres s'turin properment, qun comencin les obres.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 17:12 h
L’especulció foment l crisi que obre nous horitzons No se per on començr ,per poder intentr plsmr l troc que s’està formnt per solucionr els problemes dels bncs, cixes , multincionls i empreses lligdes l’dministrció , mb el diner de tots els ciutdns , fins i tot fent-los ssumir el creixement del deute , sense cp grnti solvent , per quells ciutdns , que mes de no poder fer front l hipotec , est perdent el seu lloc de trebll , que j som l 14% d’turts; el President de l’estt espnyol, trenct l gurdiol en fvor dels bncs i cixes , com tmbé del sector industril de l’utomòbil; el President de l Generlitt de Ctluny , es v reunir mb l flor i nt de l’empresrit ctlà, ( l Cix, Abertis, Ferrovil, etc.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 12:00 h
El diumenge 19 de desembre de 1154, l’bdi de Westminster, Enric Plntgenet (comte d’Anjou, de Mine, de Turen i duc de Normndi) i Elionor (duquess d’Aquitàni) són coronts reis d’Anglterr i esdevenen l prell més poderos d’Europ. Es trct, certment, de dos persontges d’un enorme mgnitud polític. I, sens dubte, ell h estt un de les dones més excepcionls del drrer mil•lenni. Teni uns mplis coneixements de lltí, músic i litertur. I, en quest sentit, hem de tenir present que er nét de Guilhem de Peitieu, el primer utor conegut d’un poem d’mor escrit en llengu vulgr i conegut mb el significtiu sobrenom d’el Trobdor.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 19:46 h
Tremos i Junquers, Junquers i Tremos: un duel pssionnt. H començt l prtid d’esccs entre els dos prtits ctlnistes (mb representció l prlment principtí, entenguem-nos). I com l’cudit, hi h un notíci bon i un de dolent. Per quin començo? Està bé, el que vosltres digueu: per l bon. L bon és que els dos prtits veuen que l’independentisme té merct. I com que té merct, com que ven, no els represent cp problem presentr dos cndidts mb un perfil sobirnist obvi. Benvingut sigui, doncs, un derbi d’questes crcterístiques, benvingut sigui el moment de dir que jo sóc més ctlnist que tu, que jo he lluït un esteld més grn que l tev, que jo em sé els Segdors, el Viroli i el Cnt de l Senyer millor que tu.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 05:24 h
Dilluns fei 30 nys que Mrtí Mrcó er btut pels trets del cos de polici rmd espnyol, per defensr els idels d’independènci i socilisme ls Pïsos Ctlns. Mrtí Mrcó er militnt de les JERC en un èpoc en que bon prt de l’esquerr independentist militv en d’ltres orgnitzcions diferents l prtit de Mcià i Compnys. Algú preguntrà perquè les JERC hvien de recordr l mort d’un jove que simultniejv l militànci d’un orgnitzció polític juvenil mb orgnitzcions rmdes. F 30 nys l’independentisme no er un opció polític normlitzd en l’espectre electorl ctlà, i Esquerr Republicn de Ctluny er un prtit de vells que tot just fei tres nys que hvi estt leglitzt i fei esforços per ocupr un espi en el mp d’orgnitzcions polítiques que protgonitzven l trnsició.
Llegir-ne més
27 de gener de 2009 15:14 h
Rido té un do. Bé, potser en té diversos, però en té un especil, públic i àmpliment conegut: l cpcitt d’plicr extremes dosis de demgògi i ml llet contr els sobirnistes de dintre i de for d’ERC. Ho v demostrr f uns mesos, qun v cusr els crítics d’ERC de ser un càncer, i ho h demostrt r, cusnt Tremos de ser un sobirnist de sló (comprnt-lo com Oriol Junquers, no mb ell, suposo). Amb un cte de consistènci sense precedents, després d’insultr-lo h demnt un llist conjunt, encpçld per quest sobirnist de sló, suposo (com contrpunt l'elegànci de Junquers, que h definit Tremos com "un bon cndidt" i després h firmt que confi en "recórrer mb ell un cmí conjunt").
Llegir-ne més
27 de gener de 2009 00:03 h
Hi h dies que hom no té esm per eixir de cs, cudir compromisos bnls o btlletes de qutre miguets que giren sempre l voltnt del mteix. Llvors , el millor que s'hi pot fer és restr l llr, disfrutr d'un bon llibre, rellegir quells poemes que t'borronen, escoltr l músic que t'emocion… Tnmteix hi h d'ltres que mi no et perdonries no hver eixit. Dissbte psst, Gz uns 200.000 xiquets plestins tornven les seues escoles. Algunes completment ensorrdes pels coets Ksm isrelins, ltres mig enderrocdes i plenes de run.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 18:53 h
El projecte Alf o estmpes fricnes mb Lenin de Fons. Tetre del Rvl Fins el 8 de febrer. Avui us presentem un obr peculir. Es trct de l’últim propost del Tetre del Rvl de Brcelon. Sot el títol: “El projecte Alf o estmpes fricnes mb Lenin de Fons”, el director Jordi Frdes present un comèdi d’quelles on l’bsurd regn per dmunt de tot. El text és originl de Biel Perelló, guionist d’Afers Exterior, i ens mostr un sèrie de persontges que emprenen un vitge l’Àfric mb l’estrny missió de trobr un don i dur-li l mòmi de Lenin.
Llegir-ne més
26 de gener de 2009 17:15 h
F girebé dos nys, tot rememornt un expressió utilitzd, entre d’ltres, per Eugeni d’Ors i per Ferrn Soldevil, sludv mb entusisme el nixement d’quest diri mb un rticle titult 'L snt continuïtt'. Un títol que voli subrtllr l importànci del compromís i de l constànci en l’esforç dvnt les dificultts. I, mlurdment, de dificultts no n’hi vn mncr ps. Per fortun, però, les esgrrinxdes endureixen l pell i generen un indissoluble solidritt de trinxer que dob l terr de l’mistt entre quells que les hn ptides.
Llegir-ne més