Rival Petit
6 de febrer de 2009 00:00 h
Calvinisme a Can Barça
El terror h estt sempre un recurs hbitul contr l memòri. Pinochet v decidir que els ignominiosos i insuportbles nys del socilisme d'Allende, en què les condicions de vid de l clsse treblldor vren millorr l mteix ritme que l productivitt les fàbriques, hvien de ser rrencts d'rrel de l memòri col·lectiv dels xilens mitjnçnt grns dosis de violènci perquè restessin genèticment incpcitts per ni tn sols pensr en tornr-hi. De l mteix mner, el Conductor Jozep-Lluiz ssetjt per l'llrgssd ombr de Déu, v resoldre d'plicr un solució semblnt per reconduir dins l cled del costt fosc un mss culé perillosment lliberd del seu control políticosocil i culturl per l revolució cruyffist-leninist.
Llegir-ne més
Un comentari
Oriol Junqueras
5 de febrer de 2009 17:49 h
Les primeres entrevistes
Aquests dies estic fent les primeres entrevistes com cndidt d'Esquerr les eleccions europees. Dimecres vig ser l progrm L'orcle de Ctluny Ràdio mb en Xvier Grset on em vig comprometre estr present en l reivindicció dels 10Mil Brussel·les per l'utodeterminció i l'cte d'quest dissbte Berg en defens de l cultur populr ctln del foc. Podeu escoltr el progrm online. Tmbé podeu llegir l'entrevist que v publicr El Punt, el psst diumenge, 1 de febrer. I per últim, podeu veure'm mb l'Helen Grci Melero Hor Q.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de febrer de 2009 20:24 h
Pobresa, integració i serveis socials
Un dels problemes més greus de l societt ctln ctul, bombrdejd per l precriett i l’ugment espectculr de l’tur, és l lluit irrcionl pels serveis públics ( socils ) entre l poblció utòcton pobre i l poblció immigrnt . Aquest és un qüestió molt delicd que cl evitr si volem mntenir uns mínims de cohesió socil cs nostr . Cl tenir sempre en compte que, r i quí, el problem de debò és l pobres. De fet, un dels punts importnts del Pcte Ncionl per l Immigrció diu específicment que cl evitr l competènci pels serveis socils.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
4 de febrer de 2009 16:35 h
Sobre la compra de Spanair
Grn notíci, tot i que mb lgun punt d’escepticisme, l compr de Spnir per prt d’empresris i institucions públiques i semi-públiques ctlnes. Sens dubte ens hem de felicitr per l inicitiv de l societt civil ctln, que h psst l’cció després de queixr-se reiterdment sobre l gestió de l’eroport del Prt i l discriminció d’Ibèri Ctluny. Positiu tmbé per l col•lborció público-privd, fonmentl per fer vnçr el pís. I positiu, tot i que quí comencen els meus dubtes, per l’impcte positiu que pot tenir en l’economi ctln el fet de tenir un compnyi èri pròpi.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
4 de febrer de 2009 01:12 h
Madrid seu dels Jocs Olímpics 2016, però...
Espny té por perdre, per ixò no ens vol reconèixer. Exigim que el Comitè Olímpic Interncionl (COI) no provi l cndidtur olímpic de Mdrid 2016, fins que el Govern Espnyol permeti el reconeixement de l'esport ctlà. Volem que Mdrid sigui l seu dels Jocs Olímpics, i ho diem mb totes les seves conseqüències, sempre que respecti els principis de l Crt Olímpic. Entre quests principis, l prctic del joc net. Joc net que el Govern Espnyol no duu terme. Tot l contrri, utilitz el seu poder i el joc brut per evitr qulsevol reconeixement interncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
David Minoves
3 de febrer de 2009 18:59 h
El Fòrum Social Mundial 2009 i el desafiament de la crisi internacional (I)
Mentre esperv el meu vió Brsili, vuitnt mil persones bllven l’inici de l mrx inugurl del Fòrum Socil Mundil (FSM) l ciutt brsiler de Belém. De sobte, preix l pluj que cu de mner puntul, girebé sempre l mteix hor, sobre l cpitl de l’Estt de Prá. L músic s’tur i l gent es dispers, i l cp d’un hor i escig, com per rt de màgi, es tornen reunir i segueixen l mrx per l’vingud Presidente Vrgs. De fet, l pluj fou invocd minuts bns de començr el xàfec. “Aixequem un pregàri l terr que estimem, l terr que hem de preservr.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de febrer de 2009 18:01 h
De l'AVUI a Europa
Durnt un llrg tempord, quest secció h vitjt per diversos moments i indrets de l històri, des dels càntics de llibertt del 25 d’bril de 2007 fins l revolt dels benestnts del 23 de gener de 2009. Un dels rticles d’quest trjecte es titulv “I, r, què?”. I precisment en quest moment, quest mteix pregunt result especilment rellevnt. Aquell rticle començv consttnt que “en quests temps confusos és difícil prendre determincions sobre els nostres compromisos presents i futurs”. Ar, però, j estem embrcts en un nov ventur, que tornrà portr l veu del sobirnisme sense complexos Brussel•les, tl com ho h fet en Bernt Jon.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
3 de febrer de 2009 17:05 h
L'arc iris després del temporal
Els prtits que es defineixen d'esquerres hn perdut el nord qun hn ssolit plces de poder i gestió dins un sistem que hurien de combtre d'rrel: el sistem cpitlist és socilment injust i degrddor de l condició humn i el territori que el sustent en result esgott i estèril. Hem bust i hem fet mlbé l'entorn. Globl i loclment cl comptibilitzr les dues trobdes que en quest plnet representen l vid: l rcionl humn i l de l nturles en el sentit més mple. L poblció humn de les illes Blers, de cinc mil nys ençà, h cnvit l fisonomi nturl dels seus ecosistemes i h rribt vui un punt, on no pot mlbrtr ni un pm més l'àmbit que li permet viure.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
2 de febrer de 2009 16:30 h
Catalunya a Davos
Ctluny huri d'hver estt present Dvos. No em refereixo que Sur o Trdà hguessin nt lgun de les mnifestcions ntisistem que hi vn hver, sinó que hi hgués hgut un representció institucionl ctln (discret, ixò sí) en el Fòrum Econòmic Mundil de Dvos de l setmn pssd (si hi hem nt, mil disculpes, però no ho he vist enlloc – lgú ho pot confirmr?). L ró? Cl estr present en els òrgns de discussió i decisió polítics i econòmics mundils ls quls no estem vetts pel fet de no ser un estt. L polític exterior ctln h d'nr més enllà de les mbixdes i les oficines del Copc i, l'igul que s'obren "mbixdes" Nov York o Londres, cl estr present en quests fòrums.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
2 de febrer de 2009 15:00 h
Què passaria si...?
Què pssri si els rtolins del lbortori poguessin explicr l'experiment.? Què pssri si l'experiènci que tn sols ells experimenten, pobres nimlons, fos trnsmes des del seu propi punt de vist? Què pssri si els científics del lbortori hguessin d'dmetre les crítiques (o els grïments) dels rtolins sobre els quls s'hn trçt tntes conjectures i tntes hipòtesis? Què pssri si els rtolins reivindiquessin el seu dret poder prticipr en les decisions d'un projecte que els fect, ells, molt més que ningú? Què pssri si, entre d'ltres coses, reivindiquessin el protgonisme, no j de qui h de ptir l'experiment, sinó de qui, voluntàriment, decideix bocr-se un projecte que creu que té tot el dret de dissenyr mb el suport i l'ssessorment dels científics i entesos del projecte i coneixedors de les mesures i de les substàncies que, tnmteix, quests últims mi, mi no hn tstt ni tstrn? Doncs bé, els rtolins j f temps que hn començt estendre i divulgr el seu discurs; concretment els rtolins que hn experimentt llò que ells nomenen “dopció lingüístic de l llengu ctln”.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs