Vicent Luna
1 de febrer de 2009 17:42 h
Somniar és avançar.
En plen nit negr de l dictdur frnquist l situció polític, socil i culturl er desoldor. El dictdor, j fei nys que hvi derogt els Esttuts d'Autonomi i els Governs dels Prlments Autonòmics, i més de perseguir els prtits polítics i sindicts, desmntellà les institucions culturls i literàries, implntà l censur tots els nivells i prohibí i perseguí qulsevol mnifestció identitàri diferent de l'espnyol. Així, l nostr llengu fou proscrit ls àmbits fmilirs, i pràcticment no hi hvi cp revist, periòdic, ràdio o editoril en ctlà.
Llegir-ne més
3 comentaris
Anna Peña
1 de febrer de 2009 16:33 h
Groucho Marx era de València
Si dic que els Germns Mrx vn morir f nys, és evident que no desfermré un llu de comentris de sorpres entre els lectors d'quest bloc. Però jo mteix tinc dubtes que çò sig cert després d'un nou episodi de brillnt gestió municipl l'juntment de l meu ciutt. Un guió digne de les nits brillnts de Groucho Mrx, té com protgonist estelr un test mb un plnt. No fig brom no. L'escenri de l trgèdi, un encreument d'un nou crrer petonlitzt i un mb trànsit rodt qutre psses de l'edifici de l'juntment.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
1 de febrer de 2009 12:00 h
Unió Europea i Catalunya
L'existènci de l Unió Europe i que l'Estt espnyol en sigui membre és el millor escenri per Ctluny, perquè es mnté l pu l continent i s'hi consoliden l democràci i les llibertts, fent impossibles les dictdures militrs ntictlnes i l repressió violent dels ctlns per Espny. El merct únic europeu i l globlitzció comndd per Brussel·les ens lliber del merct espnyol, les nostres empreses j no en són dependents i no estem forçts comprr espnyol. Espny j no té moned pròpi, ni pot imposr-nos rnzels, permisos per importr i exportr, tipus de cnvi de l pesset dissenyts per reforçr Mdrid i escnyr Ctluny (Clvo-Sotelo, Frnco, Solchg, etc.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
31 de gener de 2009 10:26 h
Frases de la setmana
L personlitt pot obrir portes, però només el cràcter les mnté obertes (Elmer G. Lettermn) Where fcts re few, experts re mny (Donld R. Gnnon) No ho puc entendre. No puc ni entendre l gent que ho pot entendre (Queen Julin, of the Netherlnds - mi em pss sovint...) L form més ràpid de mtr l’esperit humà és demnr lgú que fci un fein mediocre (Ayn Rnd) You don't get points for predicting rin. You get points for building rks (Jmes Johnston) Show respect for ll men, but grovel to none (Unknown) Suggerid pel Jume des de NY: Zeroth Principle: Incompetence is driven by intellectul sloth.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
31 de gener de 2009 01:16 h
El Govern de la Generalitat no pot ser còmplice d’un nou assassinat del President Companys
El Govern Espnyol, el mteix que dón lliçons de comportment democràtic ls pïsos que surten de dictdures, és incpç de demnr perdó i nulr el judici “frs” de l dictdur frnquist contr el President de Ctluny, Lluís Compnys. Ens vn ssssinr el President del nostre Pís, i dt d’vui encr és negnt l’nul•lció del judici frs, dvnt d’un comportment impropi d’un pís democràtic exigim l Govern de l Generlitt de Ctluny que no sigui còmplice d’un nov posd en escen del Govern Espnyol.
Llegir-ne més
Daniel Torras
30 de gener de 2009 23:29 h
El pus socialista (envers la famosa crosta)
Entre els teòrics de l Teori Polític hi h un mple consens, m'treviri dir unànime, en què els mitjns de comunicció són importnts promotors i credors de l consciènci ncionl, del sentit de pertànyer un nció. Dond l impossibilitt d'un democràci directe (per les dimensions inbstbles del volum de ciutdns prticipnts), l impossibilitt d'un debt cr cr, com es podri esdevenir en les ntigues polis gregues, els mitjns, j ho dei Sturt Mill, presenten els ffers públics i del govern l poble i, l mteix temps, trslld el punt de vist, les inquietuds i les demndes dels ciutdns l governnts (lhor que els moder en l sev cció vers el poder).
Llegir-ne més
Anna Peña
30 de gener de 2009 23:27 h
Insubmissió "divina"
Amb quest post, inicie un nov singldur l periodisme digitl, quest vegd des de les pàgines del diri Directe.ct. Sempre he cregut que internet er potser el lloc més idoni on visulitzr d'un mner més cr, el nostre projecte de futur com pís, en un espi on les brreres són mínimes i l cpcitt d'cció l que estime oportú cdscú de nosltres. Aquest nou repte, no és cp ltr cos que fixr un nov llumet, que encr f mss poc llum, en llò que es diu l'espi ctlà de comunicció. Un nov espelmet escrit tímidment des de l ciutt de Vlènci.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
30 de gener de 2009 19:08 h
El tren estratègic : fermesa i responsabilitat
Amb quest rticle voldri exhortr tots els responsbles polítics, gents socils, orgnitzcions empresrils i teixit ssocitiu de tot Ctluny perquè se solidritzin i es comprometin de debò, judin trencr l’oblit endèmic de les utoritts de l’Estt espnyol, envers l líni de ferrocrril convencionl Figueres-Portbou-Cerver de l Mrend, l qul, hores d’r, pss per hores bixes i rest completment deixd de l mà de Déu. L situció d’quest trm ferroviri, mlgrt el que s’h dit i escrit, encr no és irreversible : quest líni té vid i futur ; r bé, condició de reconvertir-l i fer-ne promoció públic – plicnt grns de consciènci socil i voluntt polític – per tl de trnsformr-l en el trjecte del trmvi de L’Empordà, el qul huri d’enllçr - tenir unes interconnexions dignes - mb les seves comrques veïnes, el Gironès i el Roselló.
Llegir-ne més
Pep Antoni Roig
30 de gener de 2009 18:54 h
París, 17.5.06
Els somnis mi no visen, preixen per sorpres igul que les llàgrimes o els plors. Són incontrolbles. Mi no hvi oblidt l frse que sempre em recordv el meu vi. L trobv un frse precios, però per sort o per desgràci, mi l'hvi pogut posr en pràctic, sentir-l. De fet, jo no crei en els somnis. Arrib un di en que vius immers en un constnt espirl fosc i decideixes ignorr l'fny de l felicitt. Tot fins quell nit. Tot fins leshores. El cmí que m'hvi conduit quell ciutt, quell precís moment, nv lligt obligtòriment l cmí de milers de persones que, com tnts ltres seguidors, hvien comndt mb les tot un equip cp l'èxit.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
30 de gener de 2009 16:35 h
Sobre les crítiques a Tremosa
No cl votr Rmon Tremos per indignr-se per lgunes crítiques que rep. Em refereixo lgunes crítiques especilment desfortundes que tquen l person, o crítiques que porten implícit l’exclusió del projecte independentist ls que no són (molt) d’esquerres, molts dels quls, de fet, hn fet confinç en lgun moment ERC. El drrer exemple h estt l'observció del sempre pondert Conseller Huguet que h comprt el “Junquers del Bix Llobregt” enfront el “Tremos de brri ric”. Més enllà de que no estic segur de que l’firmció sigui correct, vàries preguntes: els benestnts de Brcelon cben en el projecte d'ERC? Memòri històric: quin er l’origen de molts funddors d’ERC? Mcià er un proletri? Els rics poden ser independentistes i representr o sentir-se representts per ERC? Em record l crític l President Montill pel seu origen ndlús.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs