Pep Antoni Roig
11 de febrer de 2009 13:31 h
Déu jugava amb el deu
En els últims temps l ciutt de Nàpols h tornt estr l'ordre del di gràcies l fenòmen Svino i el seu best-seller "Gomorr". I en el fons, penso que és interessnt fer ressó d'un relitt per molts ignord: l d'un Itàli pobr i brut, llunyd de l'rt medievl i les pizzeries mb estovlles de qudrets blncs i vermells. Nàpols, en prt, és ixò: un ciutt on l'extrrdi i el centre, per desgràci, es confonen. I potser no sóc prou entès com per explicr perquè entre el nord i el sud d'Itàli hi h un desgvell de tl mgnitud, però si que m'grdri explicr el mircle que, mb un pilot com mitjà, es v produir l ciutt de l Comorr f uns vint nys.
Llegir-ne més
Cap comentari
Salvador Garcia
10 de febrer de 2009 21:31 h
Liquidesa immediata: que les administracions públiques compleixin la llei
Segueixo insistint (j ho dei en “Mesur contr l crisi: no dificultr l vid les empreses, pgr qun toc i permetre que els juntments fcin fllid”): un form d'injectr liquides l'economi és simplement (!) que les dministrcions públiques compleixin l llei i pguin qun toc, és dir, 60 dies. Només depèn del Govern de l’estt, és dir, del crck ZP. El Periódico ho coment en un rticle quest diumenge, i és un clm de moltes empreses. Aquest mteix rticle explic que el desembre del 2007 les dministrcions públiques ctlnes trigven 149 dies de mitjn en pgr.
Llegir-ne més
Daniel Torras
10 de febrer de 2009 15:27 h
No és la tele, és la identitat
El govern espnyol està diltnt sobremesur l signtur de l'cord de reciprocitt entre TV3 i Cnl9, del Pís Vlèncià. Aquest pcte de reciprocitt permetri veure mbdós cnls tot el principt i fins Gurdmr. A l'bril del 2007, Zptero j es v comprometre (si serveix de res el seu compromís) solucionr el problem. Els detlls tècnics j vn ser trctts el mig de 2008 durnt el mndt de Jon Clos com ministre d'Indústri, i el trcte polític, més o menys ctulitzt, j està en disposició de consens. Únicment hi mnc l signtur de l vicepresident Mri Teres Fernàndez de l Veg.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
10 de febrer de 2009 13:00 h
Un gran futur
Sber trnsformr l teori en un bon pràctic és un repte. A l Pltform per l Llengu no només en som conscients sinó que més més és un repte que volem ssolir en tot llò que fem. Amb quest voluntt hem preprt dues exposicions que presenten de mner molt gràfic l llengu ctln com ein de cohesió: “Obre’t en ctlà!” i “El ctlà? És chévere!”. Amb questes exposicions es vol implicr tnt ls ctlns com ls nouvinguts per fomentr l llengu ctln com ein de cohesió socil. L immigrció no és ps un fenomen nou l nostre pís, sinó tot el contrri: és un tret que ens defineix com poble i que és recurrent l llrg dels segles.
Llegir-ne més
Màrius Viella
10 de febrer de 2009 01:20 h
suggeriment
Soc totlment conscient , de que el meu comentri no grdrà ningú dels que el sou sobrepss els dos mil euros l mes ; però dos nys vit hn psst , i tmpoc h de ser tnt trumàtic , des del moment que son moltisimes les fmílies , que f molts nys , i d’ltres que mi , hn rribt l meitt d’quest sou , i d’ltres que s’hn de conformr mb un ¼ prt ,i els governnts no els hn tingut en compt ; crec que j es hor de que tots i contribuïm com mes millor per grntir el benestr del futur per tothom. Tothom de col·lborr ;Qun dic “que tothom de col-lborr” , vull dir que tmbé els membres del govern i de les dministrcions , com Presidents , lcldes , jutges , dvocts , notris , i comndments militrs , tothom, rrn i rreu, per intentr trobr solucions l greu problem que scsej l’economi del nostre pís , ( l’estt espnyol); del sistem finncer de l bnc ncionl i interncionl , crec que son els que l’hn esmicolt que hn de buscr l solucions, , i hn de fer-ho mb els seus mitjns , i no mb diners del contribuent; si no posem fil l’gull , no pssrà mss temps , que l crisi es trnsformrà en pobres i fm , i es lo pitjor que podri pssr l nostre pís i rreu, mb el diner dels ciutdns controlt per l bnc.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de febrer de 2009 20:27 h
La nació catalana i el servei públic ferroviari
Després de l revolt dels usuris gironins de l líni del tren Portbou - Figueres - Giron - Brcelon, del psst 3 de febrer (com protest cívic en contr d’un ml servei ferroviri i d’un ugment busiu dels preus) unit l’empntnegment de l situció Figueres, l incertes/bndonment del trm Figueres - Portbou - Cerver (mlgrt un petit mplició de les freqüències, tot i mntenir uns terribles punts febles en els nous horris) l fet de disposr d’unes interconnexions ferroviàries interncionls completment tercermundistes i ,en generl, l utilitzció d’un mteril mòbil totlment obsolet ( cl recordr el recent l’episodi de l’incendi d’un tren Delt Gvà ); nlitznt curdment l situció, només es pot rribr un conclusió: el problem de RENFE/ADIF Ctluny, i molt prticulrment l Regió de Giron, j no és només un qüestió de ml gestió i de pèssim plnificció o de menyspreu d’un servei públic, sinó que v molt més enllà de tot ixò: el mltrctment ferroviri cs nostre està esdevenint clrment un contenciós de cràcter colonil, l qul cos té un repercussió direct en l degrdció de l qulitt de vid de grn prt dels ciutdns de l nostr nció ctln.
Llegir-ne més
Nit Art
9 de febrer de 2009 12:31 h
Mor un viatjant, el més gran
Mort d’un vitjnt Tetre Lliure Fins el 22 de febrer. Arthur Miller i Mrio Gs són un tàndem que no podri donr ltre resultt que el que podem veure fins el 22 de febrer l tetre Lliure de Brcelon sot el títol Mort d’un vitjnt. L’obr és present com un de les propostes més trctives de l tempord ls escenris de l ciutt. Un trducció de luxe càrrec d’Edurdo Mendoz, un direcció mgistrl de Mrio Gs (director del Tetro Espñol, Mdrid) i unes interpretcions molt l’lçd d’quest clàssic d’Arthur Miller, un de les icones de l drmtúrgi de tots els temps.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de febrer de 2009 10:40 h
Jornada 22: Primers resultats del finançament
BARÇA- SPORTING 3-1 Més Que un Club segueix sumnt punts (58 de 60, en un volt s'h psst per l pdr tot l llig espnyol mb excepció del Getfe). Aquest setmn mb dos gols d'Eto'o, mb un prtit superltiu d'Iniest, contr un bon Sporting mb un bon entrendor i posnt l seu lloc un bon grup de bocmolls que usen l prul "Messidependènci" com qui us "crisi finncer". D'ltr bnd, quest setmn hn rribt les primeres notícies sobre el finnçment: de moment, ens prenen el Busquets i el Piqué. Però no h sigut l'únic cos que h psst quest setmn.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
9 de febrer de 2009 08:00 h
Els cansats fan la feina
Ctluny és Europ i vol ser tn europe com sigui possible. És dir, necessit esdevenir un estt més de l Unió Europe. I, en quest sentit, és ben evident que l’estt espnyol no permet que els ctlns siguem tn europeus com hem estt, com volem ser i com necessitem ser. Bon prt de les dificultts i dels reptes de futur que plntej l’ctul crisi econòmic i moltes de les mences per l’estt del benestr pssen per Europ. Les institucions europees determinen el nostre mrc de relcions lborls, els rnzels per les nostres indústries, els horris comercils de les nostres botigues, el nostre sistem universitri, l producció dels nostres pgesos i les cptures dels nostres pescdors.
Llegir-ne més
Anna Peña
9 de febrer de 2009 01:05 h
Un país sense memòria no té futur
Els vlencins estem costumts què els nostres governnts ens induîsquen episodis de pèrdu de memòri col.lectiv. A més de l'fició l "crpetsso" del govern centrl en totes les seues expressions i formes de governbilitt de l democràci, Vlènci hem de ptit un plus de vergony. Primer el mnteniment d'un bon grpt de noms de plces i crrers públics mb noms de frnquistes il.lustres (i no tnt), i un mgnific representció escultòric d'individus infectes escmpdes llocs públics. Després d'ixò, ptim mb un dolor punyent com l cementeri generl de Vlènci hi h un projecte d'edificció sobre les fosses que llotjven l vergony de l repressió frnquist l que fór l'últim cpitl de l Repúblic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs