Plataforma per la Llengua
17 de febrer de 2009 11:00 h
De fora vindran i la universitat ens arreglaran
De for vindrn i l universitt ens rreglrn, quest dit l podríem fer servir referint-nos les prules del comissri d’Educció, Formció, Cultur i Joventut de l Comissió Europe (CE). El senyor Ján Figel h defenst l’ús del ctlà encr que hi hgi estudints estrngers. El progrm Ersmus permet l’ús de qulsevol llengu que s’utilitzi per ensenyr l universitt. No preferim un idiom cp ltre. Els Ersmus són, precisment, per fvorir el multilingüisme i no el monolingüisme tl com pretén el Govern espnyol i tmbé, mlurdment, lgunes universitts.
Llegir-ne més
Cap comentari
David Minoves
17 de febrer de 2009 09:48 h
El nou Pla director de la cooperació espanyola ens vol tallar les ales?
El divendres 13 de febrer el Consell de Ministres de l’Estt espnyol v provr el Pl director de l cooperció espnyol 2009-2012. El Pl s’rticul en sis àmbits estrtègics (eficàci i qulitt, jud multilterl, coherènci de polítiques, investigció i cpitl humà, educció per l desenvolupment, i coordinció d’ctors) que es concreten en mrcs de resultts i mb indicdors que hurien de permetre donr seguiment i rendir comptes. Si l’nterior Pl director de l cooperció espnyol 2005-2008 provv d’ssentr les bses del cnvi de rumb pel que f l model de desenvolupment, quest nou Pl és molt més mbiciós pel que f ls objectius de coherènci i eficàci que pretén ssolir.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
17 de febrer de 2009 09:25 h
Austràlia
No em refereixo un pel·lícul de l Nicole Kidmn, ni uns incendis infernls, ni un vitge de l mev dolescènci. Austràli, l millor de les ustràlies possibles, és un novel·l. Sí, sí, un senzill novel·l. Senzill però no simple. El seu utor és jove, ctlà i, pel que sembl, sensible. Es diu Roc Csgrn. Per mi, h estt un bon descobert. Es prl molt de l riques de Clr-Simó, de l populritt i l negror (de novel·l negr, que ningú pensi mlment) de Torrent i del domini del llengutge de Monzó, el grn best seller ctlà del segle XXI, sobretot d'ençà que v fer quell discurs tn lúcid i tn lúdic l Fir de Frnkfurt.
Llegir-ne més
Gerard Sesé
16 de febrer de 2009 01:42 h
I tu, hi seràs a Brussel·les?
Jo sí. El di 7 de mrç jo hi seré. Hi seré perquè ‘scrificr’ un di de l mev vid no és res comprt mb els dies de llibertt que suposri que s’ssolís l sobirni bsolut i complet de les terres ctlnes. Hi seré perquè crec en l democràci i crec en l’Estt de dret i, per tnt, crec en l igultt de totes les persones. Perquè crec en el seu dret expressr-se i mnifestr-se fvor d’llò que creuen convenient pel seu futur desenvolupment. Hi seré per demostrr l unitt ctln. Per explicr que nosltres els ciutdns, de dretes o d‘esquerres, volem un Estt propi.
Llegir-ne més
Anna Peña
16 de febrer de 2009 01:31 h
La crisi de la taronja (o "quinto levanta tira de la manta")
No em referisc l crisi del cítric de referènci del cmp vlencià, però j posts, no em puc estr de denuncir que som un cs únic en el món tmbé en l'àmbit de l'gricultur. Som l'únic indret del món on el seu president inverteix en els cmps de conreu del veí i no ens els propis, mb el rotllo de l defens del trsvssment de l'Ebre qun els llurdors de Vlènci j f eston que tenen clr que l'igu és per especulr. Però bé, el que ens ocup és el drrer escàndol de corrupció que implic l Prtit Populr, en quest cs trvés de l'empres Ornge Mrket (el nom li v que ni pintt), que emplen pàgines i pàgines dels mitjns de comunicció.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
16 de febrer de 2009 00:00 h
Silenci amb premeditació i autoodi
J f uns nys que no em perdo el lliurment dels 15ens Premis Enderrock, segurment els premis més importnts de l'escen musicl ncionl. Sempre se celebren l sl Bikini de Brcelon i sempre s'cb omplint com un ou. Cl dir, per qui no hi hgi estt mi, que l fest dels Premis Enderrock és, independentment del fet de lliurment de gurdons, un pretext per prendre el pols l músic ctln ctul, per fer relcions i per enfortir els lligms entre músics, cntnts, fns i prems. Que hi h qui s'hi deix veure per lluir l sev person? O per tfnejr? O per fer negocis o fer-se estimr pels fns? O simplement per engtr-se o criticr i ser critict? Doncs segurment sí.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de febrer de 2009 20:04 h
Cal encarar el nostre encaix a Europa
Un qüestió clu pel present i el futur de cs nostr, el finnçment, sembl completment bloquejt. Alguns dirn que ixò del “ finnçment” no interess ( que són cbòries de qutre il•lumints ). Aquest ide és bsolutment fls, el que pss és que no tenim ben centrt el debt polític Ctluny i , més, no hi h un bon polític informtiv del govern ctlà perquè rribi l 100% de l poblció per tl de fer entendre que : finnçment = quotidinitt socil . En quests moments, sense finnçment no hi h res: el govern ctlà esdevé metfísic.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 de febrer de 2009 15:33 h
La nostra generació: Tercera Jornada Generacional d’Economia
L nostr generció, els nscuts els 60s i 70s, ens hem de convertir en ctors encr més ctius de l societt civil. Hi h diverses inicitives en mrx. Un d’elles, l que t’nimo prticipr, és l Tercer Jornd Genercionl d'Economi. L’eix centrl és "El nostre món és el món", i es frà el 20 de febrer ESADEFORUM. ******** El què i el per què El nostre món és condiciont per l globlitzció econòmic, oblignt-nos ser competitius nivell interncionl. Ar bé, lhor s'obren noves oportunitts per qui les sben identificr i profitr i, per ixò, és necessri debtre com podem fer front quest repte.
Llegir-ne més
Vicent Luna
14 de febrer de 2009 20:26 h
Una corrupció endèmica.
L veritt és que j es vei venir, i desde f nys lguns ho denunciven públicment i, efectivment, no s'hn equivoct gens ni mic. L Comissió de Peticions del Prlment Europeu cb d'provr, per mjori bsolut, un document contr l'urbnisme espnyol i vlencià, redctt per l'eurodiputd del grup Els Verds, l dnes Mrgrete Auken. Aquest resolució serà votd pel plenri de l'Eurocmbr el proper mes de mrç i , entre ltres spectes, consider que l'Estt espnyol existeix “ un corrupció endèmic”. L'informe inst les utoritt espnyoles, i en especil les vlencines, “revisr i controlr “ tots quells projectes de construcció que “ no tenen en compte els criteris de sostenibilitt mediombientls i responsbilitt socil” Si encr hi h lgú que en té lgun dubte que, l llrg d'quests drrers nys, hi h hgut un connivènci i un premeditt i consentit descontrol urbnístic, no té més que recórrer l cost vlencin.
Llegir-ne més
Marc Ferreres
13 de febrer de 2009 21:19 h
Pla B per superar la crisi: Catalunya ha de rearmar-se
Ciutdns de Ctluny, l crisi j és quí. I no ho dic jo, ho f fins i tot el president Zptero. Rescts públics del sector finncer, bncs i cixes receloses l’hor de concedir crèdit, empreses que es veuen obligdes tncr portes deixnt empresris i emprenedors l’estcd, hemorràgi d’comidment de treblldors, un ssistènci socil que ingress menys però obligd gstr cd cop més, pïsos en recessió, economies en procés d’entrr en deflció... Això és l crisi. El més desconcertnt és que desconeixem el seu bst i horitzó.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs