12 de febrer de 2009 18:57 h
M’he estt resistint d’escriure sobre quest tem. Sé que no sóc, no puc ser, prou objectiu qun prlo del sistem finncer. L mev experiènci professionl en el sector, mb diferents responsbilitts i situcions complexes i vrides, em fn un bon coneixedor de les estructures internes de les entitts finnceres i dels seus processos constructius i mètodes de vend dels seus productes. No sóc prou objectiu perquè conec, per hver-ne estt objecte, les tècniques que pliquen per optimitzr l’eficàci dels seus equips professionls.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2009 14:50 h
Segons l’Oficin de Coordinció per Afers Humnitris de Ncions Unides (OCHA) continuen les hostilitts entre l’exèrcit isrelià i Hmàs, tot i hver-se inicit contctes indirectes entre Isrel i Hmàs per conseguir un lto el foc durdor. Per ltr bnd, l setmn pssd l’Agènci de Ncions Unides per ls Refugits de Plestin l Pròxim Orient (UNRWA) v suspendre temporlment l sev ctivitt Gz rrn de confiscció d’jut humnitri per prt de Hmàs, fins que quest orgnitzció v retornr tot el mteril el psst di 9 de febrer.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2009 00:22 h
L setmn pssd l’Alclde de Brcelon donv un conferenci l London School of Economics. Durnt un llrg eston Jordi Hereu v estr dissertnt sobre l’èxit del model Brcelon. Amb un cert to condescendent, fruït en prt del privilegi de prlr des d'un tribun l ciutt que h d'llotjr els propers Jocs Olímpics, l'lclde v cntr les glòries de l ciutt post-olímpic. Durnt un bon eston v voler prticipr de les seves fites trctnt de convèncer els ssistents de que l'esperit d'quell Brcelon mterilitzd pels seus predecessors es encr viu.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2009 20:54 h
Els grups de cultur populr del nostre pís treuen foc pels queixls. Literlment. L nov directiv europe que regul l’ús de mterils pirotècnics pos en perill l continuïtt de festes tn emblemàtiques com l Ptum de Berg, declrd ptrimoni de l humnitt l’ny 2005. A cs nostr sempre hem estt estretment vincults mb quest element que és considert un dels qutre principis primordils (juntment mb l’ire, l terr i l’igu) des de temps immemorils i el trobem present en llegendes i mites, tnt profns com religiosos.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2009 16:34 h
Semblnces entre el diputt de CiU Jordi Turull i el Jon Rido de f uns nys l'oposició. Fem memòri: Jon Rido v fer un crod per sber qunts lts càrrecs teni el govern de CiU i, després d'conseguir-ho, v denuncir que el número d'lts càrrecs er desproporciont i no justifict. Avui Jordi Turull està fent l sev crod per tenir informció sobre lguns informes qüestionbles que h fet el Govern triprtit. No sé qunts lts càrrecs h de tenir un govern ni quins informes estn justificts, però sí sé que l trnsprènci en qulsevol dministrció públic és clu, i que és molt importnt, encr que mni un prtit mic, que hi hgi fisclitzció de l'ctivitt del Govern per prt de l'oposició i dels mitjns de comunicció.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2009 16:26 h
Un mic meu –tn mic que me’l trobo cd mtí l dvnt qun em rento les dents- m’explicv que l’ltre di se li v cudir d’nr cl bnc. Hvi sentit rumors que l bomboll immobiliàri finlment hvi escltt (l•lelui!), i potser, v creure, er el moment de pensr en un hipotec i en questes coses serioses que pens l gent com déu mn, l gent honrd, l que trnsit pel present mentre llur el futur. Un cop l bnc, qun el meu mic v preguntr per les hipoteques, el botiguer bncire del tulell d’tenció l públic, mb un somriure burlet trïdor, el v dreçr l cp d’oficin, qui prtir d’r nomenrem, per entendre’ns, Slvdor.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2009 13:31 h
En els últims temps l ciutt de Nàpols h tornt estr l'ordre del di gràcies l fenòmen Svino i el seu best-seller "Gomorr". I en el fons, penso que és interessnt fer ressó d'un relitt per molts ignord: l d'un Itàli pobr i brut, llunyd de l'rt medievl i les pizzeries mb estovlles de qudrets blncs i vermells. Nàpols, en prt, és ixò: un ciutt on l'extrrdi i el centre, per desgràci, es confonen. I potser no sóc prou entès com per explicr perquè entre el nord i el sud d'Itàli hi h un desgvell de tl mgnitud, però si que m'grdri explicr el mircle que, mb un pilot com mitjà, es v produir l ciutt de l Comorr f uns vint nys.
Llegir-ne més
10 de febrer de 2009 21:31 h
Segueixo insistint (j ho dei en “Mesur contr l crisi: no dificultr l vid les empreses, pgr qun toc i permetre que els juntments fcin fllid”): un form d'injectr liquides l'economi és simplement (!) que les dministrcions públiques compleixin l llei i pguin qun toc, és dir, 60 dies. Només depèn del Govern de l’estt, és dir, del crck ZP. El Periódico ho coment en un rticle quest diumenge, i és un clm de moltes empreses. Aquest mteix rticle explic que el desembre del 2007 les dministrcions públiques ctlnes trigven 149 dies de mitjn en pgr.
Llegir-ne més
10 de febrer de 2009 15:27 h
El govern espnyol està diltnt sobremesur l signtur de l'cord de reciprocitt entre TV3 i Cnl9, del Pís Vlèncià. Aquest pcte de reciprocitt permetri veure mbdós cnls tot el principt i fins Gurdmr. A l'bril del 2007, Zptero j es v comprometre (si serveix de res el seu compromís) solucionr el problem. Els detlls tècnics j vn ser trctts el mig de 2008 durnt el mndt de Jon Clos com ministre d'Indústri, i el trcte polític, més o menys ctulitzt, j està en disposició de consens. Únicment hi mnc l signtur de l vicepresident Mri Teres Fernàndez de l Veg.
Llegir-ne més
10 de febrer de 2009 13:00 h
Sber trnsformr l teori en un bon pràctic és un repte. A l Pltform per l Llengu no només en som conscients sinó que més més és un repte que volem ssolir en tot llò que fem. Amb quest voluntt hem preprt dues exposicions que presenten de mner molt gràfic l llengu ctln com ein de cohesió: “Obre’t en ctlà!” i “El ctlà? És chévere!”. Amb questes exposicions es vol implicr tnt ls ctlns com ls nouvinguts per fomentr l llengu ctln com ein de cohesió socil. L immigrció no és ps un fenomen nou l nostre pís, sinó tot el contrri: és un tret que ens defineix com poble i que és recurrent l llrg dels segles.
Llegir-ne més