30 de gener de 2009 23:27 h
Amb quest post, inicie un nov singldur l periodisme digitl, quest vegd des de les pàgines del diri Directe.ct. Sempre he cregut que internet er potser el lloc més idoni on visulitzr d'un mner més cr, el nostre projecte de futur com pís, en un espi on les brreres són mínimes i l cpcitt d'cció l que estime oportú cdscú de nosltres. Aquest nou repte, no és cp ltr cos que fixr un nov llumet, que encr f mss poc llum, en llò que es diu l'espi ctlà de comunicció. Un nov espelmet escrit tímidment des de l ciutt de Vlènci.
Llegir-ne més
30 de gener de 2009 19:08 h
Amb quest rticle voldri exhortr tots els responsbles polítics, gents socils, orgnitzcions empresrils i teixit ssocitiu de tot Ctluny perquè se solidritzin i es comprometin de debò, judin trencr l’oblit endèmic de les utoritts de l’Estt espnyol, envers l líni de ferrocrril convencionl Figueres-Portbou-Cerver de l Mrend, l qul, hores d’r, pss per hores bixes i rest completment deixd de l mà de Déu. L situció d’quest trm ferroviri, mlgrt el que s’h dit i escrit, encr no és irreversible : quest líni té vid i futur ; r bé, condició de reconvertir-l i fer-ne promoció públic – plicnt grns de consciènci socil i voluntt polític – per tl de trnsformr-l en el trjecte del trmvi de L’Empordà, el qul huri d’enllçr - tenir unes interconnexions dignes - mb les seves comrques veïnes, el Gironès i el Roselló.
Llegir-ne més
30 de gener de 2009 18:54 h
Els somnis mi no visen, preixen per sorpres igul que les llàgrimes o els plors. Són incontrolbles. Mi no hvi oblidt l frse que sempre em recordv el meu vi. L trobv un frse precios, però per sort o per desgràci, mi l'hvi pogut posr en pràctic, sentir-l. De fet, jo no crei en els somnis. Arrib un di en que vius immers en un constnt espirl fosc i decideixes ignorr l'fny de l felicitt. Tot fins quell nit. Tot fins leshores. El cmí que m'hvi conduit quell ciutt, quell precís moment, nv lligt obligtòriment l cmí de milers de persones que, com tnts ltres seguidors, hvien comndt mb les tot un equip cp l'èxit.
Llegir-ne més
30 de gener de 2009 16:35 h
No cl votr Rmon Tremos per indignr-se per lgunes crítiques que rep. Em refereixo lgunes crítiques especilment desfortundes que tquen l person, o crítiques que porten implícit l’exclusió del projecte independentist ls que no són (molt) d’esquerres, molts dels quls, de fet, hn fet confinç en lgun moment ERC. El drrer exemple h estt l'observció del sempre pondert Conseller Huguet que h comprt el “Junquers del Bix Llobregt” enfront el “Tremos de brri ric”. Més enllà de que no estic segur de que l’firmció sigui correct, vàries preguntes: els benestnts de Brcelon cben en el projecte d'ERC? Memòri històric: quin er l’origen de molts funddors d’ERC? Mcià er un proletri? Els rics poden ser independentistes i representr o sentir-se representts per ERC? Em record l crític l President Montill pel seu origen ndlús.
Llegir-ne més
30 de gener de 2009 00:00 h
Bo i profundint en l vocció divulgtiv d'quest espi, us oferim vui un document espectculr conseguit pel de l 13 per mètodes no convencionls en un incursió nocturn ls rxius del Ntionl Geogrphic. En l'operció no hi h pres ml cp bíped mb plomes o sense i el cs és que si hguéssim hgut de comprr-lo ens huríem vist obligts un retlld del pressupost d'quest bloc-kolkhoz mb costos tn dolorosos com el cotxe oficil del tovàritx Popot. Seguint mb l nostr líni de prevenir els més joves dels terribles perills que els esperen l món exterior que desconeixen, vui us presentem un document d'eloqüènci clprdor i de grn utlitt per entendre els termes en què es desenvolupen i en últim instànci, es resolen, els conflictes mercntils en un societt preil·lustrd, precpitlist, preindustril i per tnt, premodern.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 21:00 h
Segons el web de l'Ajuntment, Brcelon hi h 286 fonts ornmentls. Després de l derogció del Decret de sequer, un ny i vuit mesos després de l sev plicció, tornrn funcionr 144 d'questes fonts. No obstnt, les 49 de l'Av. Mri Cristin (inclos l Font Màgic) s'turrn de nou cus de l prd tècnic nul; un trenten més tmpoc s'omplirn perquè està previst instl·lr-hi sistemes de recirculció i estlvi d'igu; unes quntes més (no especific el nombre) no funcionrn perquè necessiten treblls de mnteniment; finlment, hi h un projecte d'impermebilitzció i rehbilitció que frà que d'ltres s'turin properment, qun comencin les obres.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 17:12 h
L’especulció foment l crisi que obre nous horitzons No se per on començr ,per poder intentr plsmr l troc que s’està formnt per solucionr els problemes dels bncs, cixes , multincionls i empreses lligdes l’dministrció , mb el diner de tots els ciutdns , fins i tot fent-los ssumir el creixement del deute , sense cp grnti solvent , per quells ciutdns , que mes de no poder fer front l hipotec , est perdent el seu lloc de trebll , que j som l 14% d’turts; el President de l’estt espnyol, trenct l gurdiol en fvor dels bncs i cixes , com tmbé del sector industril de l’utomòbil; el President de l Generlitt de Ctluny , es v reunir mb l flor i nt de l’empresrit ctlà, ( l Cix, Abertis, Ferrovil, etc.
Llegir-ne més
29 de gener de 2009 12:00 h
El diumenge 19 de desembre de 1154, l’bdi de Westminster, Enric Plntgenet (comte d’Anjou, de Mine, de Turen i duc de Normndi) i Elionor (duquess d’Aquitàni) són coronts reis d’Anglterr i esdevenen l prell més poderos d’Europ. Es trct, certment, de dos persontges d’un enorme mgnitud polític. I, sens dubte, ell h estt un de les dones més excepcionls del drrer mil•lenni. Teni uns mplis coneixements de lltí, músic i litertur. I, en quest sentit, hem de tenir present que er nét de Guilhem de Peitieu, el primer utor conegut d’un poem d’mor escrit en llengu vulgr i conegut mb el significtiu sobrenom d’el Trobdor.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 19:46 h
Tremos i Junquers, Junquers i Tremos: un duel pssionnt. H començt l prtid d’esccs entre els dos prtits ctlnistes (mb representció l prlment principtí, entenguem-nos). I com l’cudit, hi h un notíci bon i un de dolent. Per quin començo? Està bé, el que vosltres digueu: per l bon. L bon és que els dos prtits veuen que l’independentisme té merct. I com que té merct, com que ven, no els represent cp problem presentr dos cndidts mb un perfil sobirnist obvi. Benvingut sigui, doncs, un derbi d’questes crcterístiques, benvingut sigui el moment de dir que jo sóc més ctlnist que tu, que jo he lluït un esteld més grn que l tev, que jo em sé els Segdors, el Viroli i el Cnt de l Senyer millor que tu.
Llegir-ne més
28 de gener de 2009 05:24 h
Dilluns fei 30 nys que Mrtí Mrcó er btut pels trets del cos de polici rmd espnyol, per defensr els idels d’independènci i socilisme ls Pïsos Ctlns. Mrtí Mrcó er militnt de les JERC en un èpoc en que bon prt de l’esquerr independentist militv en d’ltres orgnitzcions diferents l prtit de Mcià i Compnys. Algú preguntrà perquè les JERC hvien de recordr l mort d’un jove que simultniejv l militànci d’un orgnitzció polític juvenil mb orgnitzcions rmdes. F 30 nys l’independentisme no er un opció polític normlitzd en l’espectre electorl ctlà, i Esquerr Republicn de Ctluny er un prtit de vells que tot just fei tres nys que hvi estt leglitzt i fei esforços per ocupr un espi en el mp d’orgnitzcions polítiques que protgonitzven l trnsició.
Llegir-ne més
