Cartes dels lectors
12 de març de 2009 00:25 h
Educació, hores extres, sisena hora i crisi
El psst 11 de mrç es v conèixer l notíci que el Conseller d'Educció, Ernest Mrgll, dvnt dels plntejments relistes dels directors dels inconvenients orgnitztius que comportri mplir les hores lectives de mner voluntàri, h "congelt" l propost. A més més, segons diu "El Periódico", el conseller v firmr "Aturem-nos i tornem començr". Aquest prudènci huri d'hver estt estes l trmitció prlmentri de l Llei d'Educció de Ctluny. Això huri evitt les vgues prèvies i evitri l vg del proper 19 de mrç.
Llegir-ne més
Cap comentari
Col·lectiu 2014
11 de març de 2009 23:38 h
President Montilla, i el finançament?
“Que me prto y me rompo”. Aquest és un de les expressions més escoltdes de Luism, un dels protgonistes de l sèrie Aid de Tele5 i que ben bé es podri utilitzr per il•lustrr l sensció produïd per l conferènci que el president de l Generlitt, José Montill, v fer l Cercle Finncer de l Cix. L’uditori es v omplir de l flor i nt del món polític i empresril del pís per escoltr les receptes nticrisi del President però l’expectció v durr poc. Montill v firmr que “s’hurà de trebllr més i no necessriment per gunyr més”i que les reformes estructurls de l’economi espnyol són més urgents que mi”.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
11 de març de 2009 20:01 h
Brussel·les i la confusió del referèndum
Vgi per endvnt l mev dmirció i reconeixement per l inicitiv que h conseguit plegr milers de ctlns Brussel•les per defensr l independènci del nostre pís. Reconeixement pels que hi vn nr i, sobretot, per tots quells que durnt mesos hn trebllt per fer-ho possible. He llegit que l cloend de l mnifestció es v proposr un recollid de signtures fvor d’un Inicitiv Legisltiv Populr fvor d’un referèndum d’utodeterminció. L veritt és que si fos f uns nys, j sigui perquè fos l primer inicitiv en quest sentit o perquè pensés que hi hguessin escletxes pel seu èxit, m’hi hgués engresct.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
11 de març de 2009 18:59 h
Catalunya a Brussel·les
Actulment, Ctluny, hi h 1.000 turts més cd di. I, mentre cd nord-mericà el Pl Obm li cost girebé 3.000 dòlrs (2.339 euros), el dèficit fiscl nul de cd ctlà i ctln mb l’Estt és d’uns 3.000 euros. És dir, que, cd ny, els ctlns li finncem un pl Obm l’estt espnyol... del qul nosltres no ens en toc ni un trist engrun. Dvnt l desconfinç en l polític i en l mteix noció de vid públic que es deriv de tot plegt, ens cl pel•lr l responsbilitt i l compromís mb el bé comú. De fet, l desfecció mb l polític s’h de vèncer postnt per l mteix polític, perquè l polític que nosltres no fem, l frn contr nosltres.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
11 de març de 2009 12:11 h
La formació dels nostres joves, un repte col·lectiu
Estem en plen discussió de l futur Llei d'Educció. Institucions, col•lectius, ciutdns i ciutdnes s'hn reunit mb els nostres prlmentris per prlr, discutir, pctr o deixr encr vives les esmenes que hn presentt l'esborrny de l Llei. És un bon notíci. Aquest fet evidenci l'interès de tots en un tem tn cbdl com és l'educció dels joves, de tnt trnscendènci per l pís i per les futures genercions. Cl desitjr-los encert i energi per tirr endvnt tot el procés i tenir èxit. Des de l Pltform per l Llengu ens preocup, sobretot, el tem lingüístic.
Llegir-ne més
Meritxell Algueró
10 de març de 2009 14:30 h
Una vegada vaig anar a l'hort a collir carbasses
- I quntes n'eren? - N'eren 10.000 - Mentid 10.000 - Doncs quntes n'eren? - N'eren 5.000 - Mentid 5.000 - Doncs quntes n'eren? Ni punyeter ide. Ni l mnifestció de "Deu mil Brusel·les" ni cp ltr. El bll de xifres segons quin sigui l font consultd és completment ridícul. No em crec que l humnitt sigui cpç de clonr ovelles i d'envir sondes interestelrs i no sigui cpç de comptr mnifestnts. Amb un mrge d'error del 5 % si es vol, però no més. J n'hi h prou. Clen ddes rels i fibles i els que no sàpiguen prou mtemàtiques que s'bstinguin d'elucubrr segons els hi convé.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
10 de març de 2009 09:35 h
Brossel·les
A l mrx de Brussel·les, on vig estr filmnt i entrevistnt per El Demà i El Demà TV, em vig fixr en els lemes de les pncrtes, com sempre. A prt de cridr-me l'tenció el domini mjoritri de l'nglès, em vig fixr en les típiques que recorden els nys de l independènci de Montenegro, Kosovo i ltres pïsos i, sobretot, em vig fixr en un que portv un mic d'Òmium del Bix Cmp, que dei: Spin is pin. Spin is pin (Espny és dolor) no és cp lem nou, sinó que j en el seu moment el v escriure en un poem visul Jon Bross, un dels rtistes visuls i poetes més grns de l'Europ de finls del segle XX.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
10 de març de 2009 05:00 h
Decisions polítiques
Condorcet v demostrr l Teorem del Jurt que les decisions que s’imposen tots els membres d’un grup tendeixen ser més curdes qun es prenen col.lectivment per tots ells, en democrci igulitàri, front les preses per un person o per lguns membres, en dictdur, oligrqui o meritocràci. A més, l probbilitt de prendre l decisió correct creix com més grn sigui el grup. L ró és que cd membre del Jurt té només informció prcil, i per l llei dels grns nombres l probbilitt que el vot de l mjori doni el resultt correcte és més grn que l probbilitt que cd membre estigui en el cert.
Llegir-ne més
Anna Peña
10 de març de 2009 00:56 h
Els Països Catalans: de Brussel·les a València?
Aquest cp de setmn hem sigut molts els qui hem fet vi cp Brussel·les l mnifestció convocd pels 10mil ctlns Brussel·les. Drrere de l convoctòri l necessitt d'interncionlitzr el conflicte dels Pïsos Ctlns Europ. Els milers d'ssistents, no només suposen un colp d'efecte quest necessitt d'interncionlitzció sinó que poden ser un bon lend per l moviment independentist bstnt costumt l'utoflgelció excessiv. Segurment el fet que Brussel·les es convertir en punt de trobd de diferents genercions d'independentistes, i de diferents indrets és l millor notíci possible, no sols per l convoctòri concretment sinó per seguir fent pssos endvnt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de març de 2009 22:43 h
Sense fonaments
El drrer informe de Càrits en l’àmbit de l’Alt Empordà, com sempre molt ben documentt i explícit, pos de mnifest que en quest territori - dlinià i toct per l trmuntn- tenim un problem molt greu que v més enllà de l crisi ctul . Segons quest estudi, es pot interpretr que l comrc de l’Alt Empordà té un model socioeconòmic feble, sense fonments i poc diversifict, que ens pot complicr encr més el futur proper. No és cp secret, ixò ho hem dit i publict molts rticulistes i tmbé experts i nlistes diversos, que l comrc de l’Alt Empordà -mb l sev cpitl l cpdmunt- destc per tenir (per ptir) un model mss depenent d’un estructur excessivment terciritzd, molt poc especilitzd i de no mss qulitt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs