Plataforma per la Llengua
11 de març de 2009 12:11 h
La formació dels nostres joves, un repte col·lectiu
Estem en plen discussió de l futur Llei d'Educció. Institucions, col•lectius, ciutdns i ciutdnes s'hn reunit mb els nostres prlmentris per prlr, discutir, pctr o deixr encr vives les esmenes que hn presentt l'esborrny de l Llei. És un bon notíci. Aquest fet evidenci l'interès de tots en un tem tn cbdl com és l'educció dels joves, de tnt trnscendènci per l pís i per les futures genercions. Cl desitjr-los encert i energi per tirr endvnt tot el procés i tenir èxit. Des de l Pltform per l Llengu ens preocup, sobretot, el tem lingüístic.
Llegir-ne més
Cap comentari
Meritxell Algueró
10 de març de 2009 14:30 h
Una vegada vaig anar a l'hort a collir carbasses
- I quntes n'eren? - N'eren 10.000 - Mentid 10.000 - Doncs quntes n'eren? - N'eren 5.000 - Mentid 5.000 - Doncs quntes n'eren? Ni punyeter ide. Ni l mnifestció de "Deu mil Brusel·les" ni cp ltr. El bll de xifres segons quin sigui l font consultd és completment ridícul. No em crec que l humnitt sigui cpç de clonr ovelles i d'envir sondes interestelrs i no sigui cpç de comptr mnifestnts. Amb un mrge d'error del 5 % si es vol, però no més. J n'hi h prou. Clen ddes rels i fibles i els que no sàpiguen prou mtemàtiques que s'bstinguin d'elucubrr segons els hi convé.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
10 de març de 2009 09:35 h
Brossel·les
A l mrx de Brussel·les, on vig estr filmnt i entrevistnt per El Demà i El Demà TV, em vig fixr en els lemes de les pncrtes, com sempre. A prt de cridr-me l'tenció el domini mjoritri de l'nglès, em vig fixr en les típiques que recorden els nys de l independènci de Montenegro, Kosovo i ltres pïsos i, sobretot, em vig fixr en un que portv un mic d'Òmium del Bix Cmp, que dei: Spin is pin. Spin is pin (Espny és dolor) no és cp lem nou, sinó que j en el seu moment el v escriure en un poem visul Jon Bross, un dels rtistes visuls i poetes més grns de l'Europ de finls del segle XX.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
10 de març de 2009 05:00 h
Decisions polítiques
Condorcet v demostrr l Teorem del Jurt que les decisions que s’imposen tots els membres d’un grup tendeixen ser més curdes qun es prenen col.lectivment per tots ells, en democrci igulitàri, front les preses per un person o per lguns membres, en dictdur, oligrqui o meritocràci. A més, l probbilitt de prendre l decisió correct creix com més grn sigui el grup. L ró és que cd membre del Jurt té només informció prcil, i per l llei dels grns nombres l probbilitt que el vot de l mjori doni el resultt correcte és més grn que l probbilitt que cd membre estigui en el cert.
Llegir-ne més
Anna Peña
10 de març de 2009 00:56 h
Els Països Catalans: de Brussel·les a València?
Aquest cp de setmn hem sigut molts els qui hem fet vi cp Brussel·les l mnifestció convocd pels 10mil ctlns Brussel·les. Drrere de l convoctòri l necessitt d'interncionlitzr el conflicte dels Pïsos Ctlns Europ. Els milers d'ssistents, no només suposen un colp d'efecte quest necessitt d'interncionlitzció sinó que poden ser un bon lend per l moviment independentist bstnt costumt l'utoflgelció excessiv. Segurment el fet que Brussel·les es convertir en punt de trobd de diferents genercions d'independentistes, i de diferents indrets és l millor notíci possible, no sols per l convoctòri concretment sinó per seguir fent pssos endvnt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de març de 2009 22:43 h
Sense fonaments
El drrer informe de Càrits en l’àmbit de l’Alt Empordà, com sempre molt ben documentt i explícit, pos de mnifest que en quest territori - dlinià i toct per l trmuntn- tenim un problem molt greu que v més enllà de l crisi ctul . Segons quest estudi, es pot interpretr que l comrc de l’Alt Empordà té un model socioeconòmic feble, sense fonments i poc diversifict, que ens pot complicr encr més el futur proper. No és cp secret, ixò ho hem dit i publict molts rticulistes i tmbé experts i nlistes diversos, que l comrc de l’Alt Empordà -mb l sev cpitl l cpdmunt- destc per tenir (per ptir) un model mss depenent d’un estructur excessivment terciritzd, molt poc especilitzd i de no mss qulitt.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de març de 2009 20:03 h
Jornada 26: Madriditis
BARÇA- ATHLETIC 2-0 Abns de començr l crònic de l jornd, voli comentr un prell de coses. L primer és demnr que preu tenció un moment l imtge de l dret, que correspòn poc més d'un ny. L segon és dir que ofereixo diners i un setmn de fvors sexuls mb l txti del de l 13 cnvi d'entrdes per l finl de cop entre l'Athletic i el Brç, per poder homentjr com mereix el primer dels espnyols en frternl comunió entre bscos i ctlns. És ben cert que no és molt generós oferir l txti del de l 13, però després de que l mev em deixés de prlr per l'tenció que li vig prestr totes les coses que em v intentr dir durnt els 90 minuts de l plliss que els lleons vem clvr l Sevill l setmn pssd, un h de sber on són els seus límits.
Llegir-ne més
Vicent Luna
9 de març de 2009 18:56 h
Un dia per oblidar.
Hi h persones que en un dimrts 13 prenen tot men de precucions.És el di de l ml sort, de les desgràcies. Tot i que lguns no creiem en questes supersticions, si que és veritt que, per csulitt de l vid, hi h dies que les desgràcies s'munteguen un dmunt l'ltr.Primer diumenge de mrç, i sense ser ni dimrts ni 13, v ser un d'quests dies que, per lguns, millor oblidr. A migdi lgunes televisions obrien l secció de notícies mb l mort de l'ctor Pepe Rubines. El trspàs d'quest polifcètic ctor d'origen glicoctà, com ell li grdv dir-se, h sigut un pèrdu irreprble.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
9 de març de 2009 12:36 h
Allò que no és important
El primer trimestre de 1928, el doctor Crles Crdó v publicr un tríd d’rticles tn excepcionls que continuen sent plenment ctuls: “Tres coses que no tenen importànci”, “Tres coses que tenen importànci” i “L’honestedt, màxim importànci”. El primer d’quests rticles començv ixí: “Entre tnt munió de coses que ens obturen l percepció, n’hi h tres que no tenen importànci: l petites mteril, el frcàs del moment present i l mnc d’ltveu”. Segons el cnonge Crdó, “ser petit no té cp importànci, qun es tnc dins l pròpi entrny un esperit cpç de desplegments mgnífics”.
Llegir-ne més
Gerard Sesé
9 de març de 2009 12:00 h
Jo, a Brussel·les, hi vaig ser
El di 7 de mrç del 2009 jo hi vig ser. Vig vitjr Brussel·les per mnifestr-me fvor del dret d’utodeterminció de Ctluny i dels Pïsos Ctlns. Vig experimentr les senscions que j imginv, però totes elles multiplicdes per tres. V ser un èxit col·lectiu sense precedents. Un inicitiv cred trvés de l xrx que es v convertir en un moviment de msses. No sé si vm superr els 10.000 però erem tnt gent... el goig er espectculr. Pensr que un cp de setmn de mrç i en plen crisi econòmic 10.000 ctlns vn fer l’enorme esforç de vitjr l cpitl europe per mnifestr-se t’ompli de felcitt i relitzció personl i col·lectiv.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs