9 de març de 2009 00:00 h
Pocs, questes lçdes, desconeixen què és l'Ànim. I no em refereixo l terme religiós o filosòfic que respon com "substànci espiritul de l'home", com res l'Alcover-Moll, sinó l nou progrm culturl que s'estren vui dilluns l vespre. L'ànim, per quells que no creiem en un ésser superior omnipotent i omnipresent sigui cristià, musulmà, jueu o zorostrist, design un ide relciond mb el fet de l consciènci i per un ltr bnd mb el conjunt d'hbilitts que són exclusives de l'ésser humà.
Llegir-ne més
8 de març de 2009 22:50 h
O més ben dit on eren IC/EUiA i CiU? com és pot dir un cos i fer-ne un ltre. En referènci l primer, no tinc cp dubte que si l defens de dret decidir fos d’un pís del tercer món, el i els seus estrien l cpdvnt, si els ctlns fóssim fricns o un repúblic bnner, no tindri cp dubte del pper destct que tindrien, no sols intentrien profitr-ho, si no que frien el possible per cprr l primer fil de l mnifestció. En referènci l segon, estic més perplex, bon prt de l gent que h impulst l cmpny dels 10.
Llegir-ne més
8 de març de 2009 22:11 h
Trnsprènci, proximitt, vercitt... són lgunes de les demndes que normlment fn els ciutdns ls polítics en l’exercici de les seves tsques. Unes demndes que mb l’rribd de les noves tecnologies poden començr trobr sortid. Tot depèn de l voluntt d’quest l’hor d’utilitzr les eines 2.0 en el seu di di i del seu compromís rel per comunicr-se mb l gent del crrer. Un comunicció que és més proper i immedit però que tmbé pot posr en un compromís més d’un. Un exemple d’ixò és el que h psst quest setmn pssd l Comunitt de Mdrid.
Llegir-ne més
6 de març de 2009 18:10 h
Si l Llei Bosmn s'hgués vnçt cinc o deu nys, lgú dubt que Déu huri cridt René Higuit l seu costt? Efectivment, només les restriccions en l'lineció d'estrngers vren impedir que René Higuit fes el Drem Tem més espectculr del que v ser. Això sense desmerèixer el grn Andoni Zubizrret, peç importntíssim en tots els títols que es vren ssolir, com Vldès n'h estt en tots els que s'hn conseguit i en serà en tots els que s'conseguirn, mlgrt els spersors compulsius de vòmits dels subnormls de l grd culé i de l prems esportiv.
Llegir-ne més
6 de març de 2009 15:55 h
F dues setmnes vig escriure un rticle quí mteix on hi escrivi el meu desig que l'Athletic Club fos el rivl del Brç l finl de l Cop, i r que j tinc el desig concedit ens trobem mb el grn ml de cp: l vent d'entrdes. De fet, però, és grn des de f menys d'un dècd, j que f deu nys, mb el mteix escenri i mb el nombre idèntic de loclitts l'estdi, no hi v hver cp men de problem l'hor d'conseguir loclitts per quell Brç-Mllorc. Què h psst, doncs? Els qui vm ser cpços de fer nit l crrer dvnt un RACC per tl d'conseguir un miserble tiquet per nr Sint-Denis j tremolem dvnt el que se'ns pot venir l dmunt en quest ocsió, però, i els ficionts culés que no son socis? El Brç j h nuncit que disposrà d'unes 18.
Llegir-ne més
6 de març de 2009 12:08 h
Polítics l Fristol Qun veig un polític de CIU concentrt l fristol, tinc que dir , que f sonr , fins i tot de mner brroer, , “llò que no son”; vint-i-tres nys , el seu prtit polític , v disposr, de l governbilitt de Ctluny , mb el Sr. Jordi Pujol de President de l Generlitt; vint-i-tres nys , que es podien hver forjr moltes coses de les que r s’exigeix que fcin els que tnt sols en porten sis nys de govern, que l mjori d’quest temps , s’h tingut d’emprr per corregir deformcions del sistem , i per intentr recuperr llò que de mner irresponsble, CIU v posr ls peus dels cvlls , com fou l’esttut ; jo, dvnt de un fristol no crec que hi pogués estr desprès d’hver contribuït l frcàs de l formció polític, que em f dir llò que no penso , i em f treure les cstnyes del foc , per intentr conseguir l confinç , que de mner submis , es v perdre donnt suport governs , que sempre hn discrimint Ctluny ; l culp del seu frcàs , no fou ni d’ERC, ni del PSC, ni d’IC-V; fou de l ml gestió de tots els membres , col·lbordors del Sr.
Llegir-ne més
6 de març de 2009 08:44 h
Ricrd II Nu Ivnow Fins el 29 de mrç “Ricrd II és l histori de un destronment, però no del destronment del rei Ricrd, és l histori del destronment del rei com concepte”. Així defineix Crme Portceli, director del munttge, quest trgèdi de Willim Shkespere. Per posr-l en escen, Portceli h idet uns persontges molt ctuls però que es mouen per les mteixes pssions i odis que els que creà Shkespere l segle XVI. Al cp i l fi, l humnitt no sembl hver cnvir tnt, pretén explicr l director de l’obr.
Llegir-ne més
6 de març de 2009 08:00 h
Cd di hi h més empresris i utònoms que no troben vls, crèdits o préstecs per poder continur l sev ctivitt. Al mteix temps, el consum de les fmílies i l inversió hn cigut dràsticment, perquè -en situcions mb tipus d’interès propers zero, mb mnc d’expecttives de creixement i mb els preus proximnt-se l deflció- el diner s’tresor. En ltres prules, els bncs es treuen de sobre totes les puces que poden i els seus clients hn deixt de rebre constnts oferiments de liquiditt. I, de fet, l'ixet s'h tnct de tl mner que, sense cp men d'expliccions, les entitts finnceres hn deixt d'tendre les necessitts de crèdit fins i tot dels clients mb un solvènci més contrstd.
Llegir-ne més
5 de març de 2009 20:23 h
Els cops l’dversitt són molt mrgs, però mi estèrils (Joseph Ernest Renn) Els homes creuen gustosment llò que s’comod ls seus desitjos (Juli Cèsr) We re generlly the better persuded by the resons we discover ourselves thn by those given to us by others (Blise Pscl) I'd rther be could-be if I cnnot be n re; becuse could-be is mybe who is reching for str. I'd rther be hs-been thn might-hve-been, by fr; for might- hve-been hs never been, but hs ws once n re (Milton Berle) People seem to enjoy things more when they know lot of other people hve been left out of the plesure (Russell Bker) No one gossips bout other people's secret virtues (Bertrnd Russell) Començo mb l premis que l funció del lidertge és conseguir més líders, no més seguidors (Rlph Nder) Suggerid per Jume Fernàndez: És difícil que un home entengui un cos si el seu sou depèn de que no ho entengui (Upton Sinclir)
Llegir-ne més
5 de març de 2009 16:32 h
Ctluny, hores d´r, necessit -políticment i vitlment prlnt- encetr l vi direct Brussel•les. Ctluny, com mil•lenàri nció mb voluntt de ser un estt més dintre de l UE, h de començr plntejr de debò l sev just, cívic i necessàri reivindicció ncionl l cpitl polític i dministrtiv del Vell Continent. L´expedició dels Deu mil Brussel•les per l´utodeterminció (www.deumil.ct) del 7-M és un bon opció per situr el contenciós ctlà en el cor d´Europ: tots se´ns h girt molt fein pedgògic de debò.
Llegir-ne més