24 de març de 2009 12:00 h
Sembl que sí però ves per on result que no. Tot i que leglment el ctlà és oficil l registre civil i hi podem inscriure el nixement dels nostres fills i les nostres filles, els mtrimonis i les defuncions en ctlà, l pràctic consttem que no és cos fàcil tots els registres civils o ls jutjts de pu. N’hi h prou mb un exemple. Sóc Mollet del Vllès, l registre civil, l plç Prt de l Rib, i no em poden lliurr l’imprès de declrció de ddes per l inscripció d’un nixement en llengu ctln.
Llegir-ne més
24 de març de 2009 01:13 h
Aquest cp de setmn podiem llegir l prems vlencin com Crlos Fbr, President de l Diputció de Cstelló subvencionv un llibre on no neg el colp d'Estt del 1936 i justific l Dictdur Frnquist. I ixò mb diners públics, just l'ny que les entitts memorilistes prepren els ctes que commemorrn l croent repressió frnquist contr Vlènci. Tot i que pug sembl un déj vu fruit dels excessos fllers, l relitt moltes vegdes super l ficció. Ar bé, l'esglèsi de nou no es vol quedr enrere en l'espirl de csp i promou que els pssos de l Setmn Snt lluisquen un llcet blnc contr l'vortment mb un crtell que ultrpss l vessnt més superltiv del mot demgògic.
Llegir-ne més
23 de març de 2009 11:28 h
BARÇA- MÁLAGA 6-0 Tlment com si d'un ptrull de mossos ecosostenibles i lilo-pcifistes es trctés, el Brç de Gurdiol pss per sobre del Málg recupernt el seu millor futbol. L victòri, emperò, qued mortigud per les lesions de Touré i Iniest, que rribrn justets l'elimintòri contr el Byern. Tnmteix, el Brç rrib ls últims mesos de l tempord hvent fet els deures, líder l llig, qurts de Chmpions i mb l prticipció grntid en l'homentge l Rei que bscos i ctlns frem el mes de Mig Mestll. Això, i no un ltr cos, és el que és exigible l'equip: el que vingui prtir d'r depèn de moltes coses, especilment mb el clendri impresentble que, per culp de les ptxngues de l'equipo de todos el proper mes de Juny, hurà d'frontr Més Que un Club en els drrers dos mesos.
Llegir-ne més
23 de març de 2009 10:45 h
L setmn pssd vrem ssistir l drrer despropòsit de l brunete mediàtic de l'ABC, El Mundo i l Rzón contr el Govern de l Generlitt. El motiu er l despes en mtèri de cooperció l desenvolupment i solidritt interncionl de Ctluny l'Equdor. El titulr j el coneixeu: “L Generlitt gst un millón en fomentr ls lengus indígens”. Dins les cròniques d'quests diris es titll d'excessiv l despes i se l compr mb l crisi econòmic que es viu cs nostr. Però quest cop h estt diferent per dos motius. En primer lloc, perquè CiU h fet el joc l llengu espnyol sobre les llengües meríndies, consolidnt l sev posició hegemònic de llengu colonil l continent mericà.
Llegir-ne més
23 de març de 2009 00:00 h
Qun pensem en un pís com Suèci pensem bàsicment mb gent extremdment trctiv, lt i ross i molt vestid perquè hi f més fred que quí i que viu en cses o prtments mb finestres grns i sense porticons i que tot el que hi tenen dins port l mrc d'Ike. Com molt, i fent un exercici d'esforç mentl, ens ve l cp un espècie de lloc on s'hi pot menjr rengd o slmó mb gust d'enet i on pels crrers només hi veus que ordre i disseny llà on miris. Per ls melòmns o frikies Suèci és sinònim de músic d'Abb o Neneh Cherry.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 23:55 h
Des que tinc ús de ró, sempre he penst que l xcr principl de l humnitt és l'estupides, que f que el món vgi com v perquè l gent pens com pens, és dir: no pens, i per tnt f del no pensment l bse del seu pensment. I vl dir que dintre de l'estupides hi h tot d'spectes diferents que l conformen. Un d'ells, probblement el més estès i poderós, és el reduccionisme. Aquest specte, prent de l miopi mentl, és quell que f que molt gent, per quest cegues producte de l'estúpid comoditt, encselli de mner utomàtic en un sol csell mb un únic etiquet les cpcitts i inquietuds de les persones, tlment com si questes fóssim meres crpetes, i, doncs, coses simples i no éssers humns, complexes i polièdrics.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 21:39 h
L’editoril d’quest diumenge d'El Periódico ,diri de referènci dels socilistes ctlns i mb un director que és germà del conseller Ndl, és un veritble insult l intel•ligènci dels ctlns i l codi deontològic dels periodistes. Després de col•locr un “supost” bròmetre polític en les seves pàgines i mb voluntt de promoure un reprtiment del poder clàssic entre els seus, PSC, i els ltres, CiU, els seus responsbles tenen l snt brr de demnr-li Esquerr “serenitt” "Només l serenitt pot evitr que els sectors més rdicls forcin un cnvi d'linces i rruïnin el Govern de Montill" .
Llegir-ne més
22 de març de 2009 16:59 h
L reform de l llei de l’vortment h omplert en les drreres setmnes moltes pàgines de diris i revistes i minuts de ràdio i televisió però tmbé h revoluciont l xrx. Internet s’h convertit en els últims dies, en concret des de dimrts de l setmn pssd, en un fòrum de discussió importntíssim entorn quest reform i l’ctitud que h doptt l Conferènci Episcopl Espnyol. L gent de Rouco Vrel, molt molest mb l’executiu de Zptero i mb tot el que f “tuf” progressist, h encett un cmpny “publicitàri” on càrreg mb dures contr els nous terminis per poder vortr i h desplegt més de 13.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 14:09 h
Em sembl molt correct i necessàri l cmpny inicid per l Direcció generl de turisme de l Generlitt per controlr el compliment de l Llei de Polític Lingüístic en quest importnt sector econòmic i estrtègic de cs nostr. Dvnt d’quest fet tn norml j s’h escoltt veus i retrets en contr dels de sempre, que , mb l’excus trmpos que cl plicr el bilingüisme, mlden per l’norrement de l nostr llengu i el retorn l model colonil pur i dur : el monolingüisme frnquist cstellà . Sobre ixò : lgú es podri imginr que Mdrid un ciutdà no pogués ser tès en cstellà, en qulsevol estbliment públic d’oci o resturció, o Pris en frncès ? Per ltr bnd, questes inspeccions, legls i necessàries, s’hurien de generlitzr l rest d’empreses i brnques socioeconòmiques d’tenció l públic.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 10:17 h
L'ús de l forç per prt dels cossos policils és un mesur extrem però de vegdes necessàri en els estts democràtics. Sí, he vist les imtges i en lguns moments hi h hgut excessos i un ús grtuït de l violènci, i espero que se'n derivin responsbilitts. Però ixò no treu que s'hgi de criminlitzr tot l Polici Ncionl de Ctluny, que se'n pugui fer un ús prtidist de l sev ctució, o que es doni un visió prcil dels fets, mostrnt els excessos dels Mossos sense explicr les ccions gressives d’lguns mnifestnts.
Llegir-ne més
