22 de març de 2009 16:59 h
L reform de l llei de l’vortment h omplert en les drreres setmnes moltes pàgines de diris i revistes i minuts de ràdio i televisió però tmbé h revoluciont l xrx. Internet s’h convertit en els últims dies, en concret des de dimrts de l setmn pssd, en un fòrum de discussió importntíssim entorn quest reform i l’ctitud que h doptt l Conferènci Episcopl Espnyol. L gent de Rouco Vrel, molt molest mb l’executiu de Zptero i mb tot el que f “tuf” progressist, h encett un cmpny “publicitàri” on càrreg mb dures contr els nous terminis per poder vortr i h desplegt més de 13.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 14:09 h
Em sembl molt correct i necessàri l cmpny inicid per l Direcció generl de turisme de l Generlitt per controlr el compliment de l Llei de Polític Lingüístic en quest importnt sector econòmic i estrtègic de cs nostr. Dvnt d’quest fet tn norml j s’h escoltt veus i retrets en contr dels de sempre, que , mb l’excus trmpos que cl plicr el bilingüisme, mlden per l’norrement de l nostr llengu i el retorn l model colonil pur i dur : el monolingüisme frnquist cstellà . Sobre ixò : lgú es podri imginr que Mdrid un ciutdà no pogués ser tès en cstellà, en qulsevol estbliment públic d’oci o resturció, o Pris en frncès ? Per ltr bnd, questes inspeccions, legls i necessàries, s’hurien de generlitzr l rest d’empreses i brnques socioeconòmiques d’tenció l públic.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 10:17 h
L'ús de l forç per prt dels cossos policils és un mesur extrem però de vegdes necessàri en els estts democràtics. Sí, he vist les imtges i en lguns moments hi h hgut excessos i un ús grtuït de l violènci, i espero que se'n derivin responsbilitts. Però ixò no treu que s'hgi de criminlitzr tot l Polici Ncionl de Ctluny, que se'n pugui fer un ús prtidist de l sev ctució, o que es doni un visió prcil dels fets, mostrnt els excessos dels Mossos sense explicr les ccions gressives d’lguns mnifestnts.
Llegir-ne més
22 de març de 2009 01:21 h
J n’hi h prou d’quest color No voldri pensr que l Sr. Montill l’interess mes quedr be mb Zptero que mb Ctluny , i est espernt que el TC es pronuncií sobre l’esttut, igul com est fent Zptero ; si ixò no es ixí , crec que sense perdre un di mes , s’h de posr el crtipàs sobre l tul , i que el PSOE sàpig que no podrà comptr mb el suport dels prtits ctlns l Congres , ni l Prlment, si no compleix mb l’esttut provt per l mjori del poble ctlà, que ell es v comprometre respectr, cceptr i fer complir; si el risc de que el PP en surti beneficit , es el motiu per el qul no s’dopt quest resolució ,crec que lgun cos no funcion l’esperit i l sentiment polític ctlà ; voler governr , i estr sempre pendent de que pot venir el “llop”, , mentre el temps trnscorre fvor dels que menyspreen Ctluny , no crec que sigui el que els ctlns esperven del PSC qun els seus representnts polítics , vren hipotecr els seus vots, en l constitució del “Nou Govern d’Entes”; si el PSOE rebutj el suport que el feu President del Govern , ( que tothom sp que no ho frà), j sp quin es el cmí seguir , i quin es el seu futur ,”menjr pols drrer del PP”, i ixò no crec que el Sr.
Llegir-ne més
21 de març de 2009 10:07 h
Sovint ens queixem dels mss mèdi, de vegdes mb ró i d'ltres segurment sense tindre-l, per l mnc d’imprcilitt i professionlitt, trctment senscionlist d'lgunes notícies, etc, etc. En cnvi, ltres vegdes ens hem de llevr el brret dvnt l investigció i trctment que en fn de temes concrets. És el cs d'lguns mitjns que drrerment estn fent sobre els escàndols de corrupció que esguiten els dos prtits espnyolistes mjoritris, el PP i el PSOE. Dvnt de tot plegt, on només ens ssbentem d'lgunes coses, hom no pot més que pensr que l drrere de tot hi h un bon merder.
Llegir-ne més
20 de març de 2009 19:54 h
Trïció Tetre Lliure Fins el 12 d'bril Hrold Pinter és un dels millors drmturgs que h vist néixer Anglterr. Ningú com Pinter sp plsmr per escrit els diàlegs orls que imgin pels seus persontge. L’utor, que més de drmturg v ser un grn ctivist polític, f servir els silencis, les repeticions i el llengutge contrdictori per propr-se de form fidel l llengu orl, i ho consegueix. L nov obr que propos el Tetre Lliure de Brcelon, Trïció, és un dels millors exemples d’quest nrrtiv escènic de Hrold Pinter que li v vler tnts reconeixements, l’últim i possiblement el més grn dels quls v ser el Premi Nobel de Litertur de l’ny 2005.
Llegir-ne més
20 de març de 2009 16:20 h
És bogeri mnifest viure precàriment per poder morir ric (Juvenl) A pesr de que j sóc grn, segueixo prenent dels meus deixebles (Mrco Tulio Cicerón) Apártte progresivmente, sin rupturs violents, del migo pr quien represents un medio en vez de ser un fin (Sntigo Rmón y Cjl) It is mzing wht you cn ccomplish if you do not cre who gets the credit (Hrry S Trumn) Suggerides per Victori: El món modern h inventt l’cció per distreure’s de l mort (Josep Pl) L llibertt és un dels dons més preuts que vn donr ls homes els cels, no es pot igulr ls tresors que gurd l terr i cobreix el mr: per l llibertt, ixí com per l’honr, es pot i es deu venturr l vid; i, l contrri, l cptivitt és el pitjor ml que pot esdevenir ls homes (Quixot)
Llegir-ne més
20 de març de 2009 16:14 h
El cmí cp Rom estrà ple de prnys. O ixò sembl. Jo, personlment, er dels qui preferi que el Brç s'emprellés qurts de finl de l Llig de Cmpions mb el Porto, més que res, per superstició: en les drreres cinc finls disputdes pel Brç -en totes cinc tempordes-, un equip portuguès s'h creut pel cmí dels blugrnes; l'ny 1961 el Benfic l mteix finl de Bern, el 1986 el Porto, l'ny de l primer Cop d'Europ Wembley ltr cop el Benfic, l'ny 1994, el de l finl d'Atenes, el Porto semifinls i el 2006, per tercer vegd, el Benfic.
Llegir-ne més
20 de març de 2009 12:11 h
L forç del diner Jo no se que te l’ire de Brcelon , que uns determints persontges els torgui el privilegi de un prent intel·ligènci , però que l’hor de l veritt , només els diners dels contribuents els hi solucionen els problemes ; mi soc tingut l percepció de que ni el Sr. Jon Clos , ni el Sr. Hereu fossin lo suficient coherents, ferms i entenimentts per governr un Ciutt com Brcelon; ; tots sbem que l drrer , sempre hi h el que mn i no es veu , que mss sovint es diu “ Sr. Diner”, que quest prul tnt curt , te un ressò molt extens , i ixò ho demostr un cop mes , quest incomprensible cord , vers l’estció de l Sgrer , entre l Sr.
Llegir-ne més
19 de març de 2009 18:31 h
És lmentble i vergonyós l’cord entre el Secretri d’Estt d’infrstructures del govern espnyol i l’lclde de Brcelon , per pgr l’estció de l’AVE de l Sgrer mb diners de l’Esttut . Aquest decisió és incceptble per un doble motiu. 1/. Perquè és profundment ntisocil signific que es don prioritt l trnsport de l minori ( TAV ) per dmunt del tren i el trnsport públic de l mjori . 2/. Perquè , un vegd més, es vulner l legislció vigent, l’Esttut, i es menyspre l sobirni de Ctluny; j que concerneix, correspon l govern de l Generlitt ( en un negocició bilterl mb l’Estt ) i no ps l’lclde de Brcelon, l negocició/escenificció del, possible, desbloqueig d’quest infrstructur.
Llegir-ne més