2 d'abril de 2009 12:05 h
Aquest mes d'bril serà mogut pel ctlà, gràcies l'cció i el compromís de diverses entitts que lluiten per poder viure plenment -i dignment- en ctlà. Per començr, el di 17 les 19 hores (girebé) totes s'plegrn en un cte públic i unitri fvor del ctlà, que es frà l Centre Comrcl Lleidtà de Brcelon. Hi prticiprn l FOLC, l CAL, l Pltform per l Llengu, l'Espi Pís Vlencià i l'Associció del Mtrrny. L'cte, orgnitzt pel setmnri digitl El Demà, es clourà mb un recitl. Dos dies més trd, el diumenge 19, i tmbé Brcelon, un cte tmbé unitri i públic pretendrà resturr l memòri històric i de tots quells que vn ser perseguits per utillitzr el ctlà, r que f 70 nys de l'inici de l repressió frnquist cp l nostr llengu.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2009 05:00 h
'Primer ells t'ignoren, després ells se'n riuen de tu, després ells et combten, després tu gunyes.' Així resumi Gndhi les fses dels oposts l cnvi, llvors l independènci de l'Índi i r l independènci de Ctluny. Frncesc-Mrc Álvro, hbitulment en l primer fse, no s'està d'incursions en les segon i tercer, i l seu rticle del Elsingulrdigitl.ct de 30 de mrç super el límit de l decènci, qun m'cus de voler mtr persones per rons polítiques: 'Uriel, quin grn estdist fór, si tingués les mns quell estri que btejà el doctor Guillotin! Me'l puc imginr (tl vegd situt entre López Bofill i López Ten) decidint l sort dels desfectes l cus mb l mteix clrividènci mb l qul vui es crreg –com si res- l'utoritt del govern democràtic de Ctluny.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2009 11:00 h
El Prlment Europeu en reconeix el dret dels consumidors i el Consell d’Europ ho recomn com estrtègi empresril. Tots els idiomes de l UE com el ctlà són obligtoris en l’etiquettge; existeix jurisprudènci fvorble per legislr-ho; ho f l’Estt espnyol i diverses comunitts utònomes pel que f l cstellà; ugment el consum responsble en ctlà; l’opinió mjoritàri dels consumidors és fvorble i les experiències dels empresris són exitoses. El Prlment Europeu h reconegut en l Resolució de 24 de mrç de 2009, sobre el multilingüisme, el dret dels ciutdns i ciutdnes de rebre en ctlà les ddes dels productes distribuïts en l'àmbit lingüístic on quest llengu és oficil.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2009 04:32 h
Cl dir-ho obertment i de mner clr: l mnc de voluntt polític de Mdrid en desplegr el finnçment de l Generlitt previst l’Esttut pot provocr l primer víctim: les polítiques fixdes en l’cord d’Entes Ncionl pel Progrés. Perquè el nou finnçment no només s’inscriu en el procés de desplegment de l’Esttut provt pel poble de Ctluny l’ny 2006, sinó que és tmbé fonmentl per poder finnçr dequdment les polítiques públiques que l'cord d'Entes proposv i que es vn fixr posteriorment en el Pl de Govern 2007-2010.
Llegir-ne més
31 de març de 2009 15:54 h
Decisió totlment rcionl, especilment en temps de crisi: desmntelció de Televisió Espnyol (en tot cs, que deixin TV2, reforçnt lguns continguts informtius, i potser TVE Interncionl) Arguments (econòmics, polítics i de concepte sobre què h de fer un televisió públic) no en flten: - L'estt (és dir, tots plegts) v portr 500€ milions l'ny 2008, i sobre RTVE v tncr mb un dèficit de 72€ milions. Aquest 2009 preveu portr 550€ milions, un besties, especilment en temps de crisi: qun bns es tnqui, menys ens costrà tots plegts - Aquest subvenció tent l competènci, j que els ltres cnls privts hn de competir sense jut públics - L sev progrmció no correspon l d'un televisió públic: està bé que fci telenotícies, progrmes culturls o documentls, però no l mjori de progrmció que f, que s'huri d'emetre en ltres cnls que no siguin de titulritt (i d’utilitt) públic (és dir, si volen, que tnquin TV1 i deixin TV2) - Té un respecte nul l relitt plurilingüístic de l'estt (per dir-ho de form suu) - Té 302 lliberts sindicls, 53 temps complert - Està l servei del govern de torn (tot i que cl reconèixer que està lluny dels nivells meg-prtidistes de l'er Aznr) No veig quin sentit té que existeixi Televisió Espnyol.
Llegir-ne més
31 de març de 2009 10:23 h
En el trnsfons està l veritble lluit. I mb les prules de Bono surt l llum. Sí, en els 25 diputts del PSC –però tmbé els 32 que els socilistes hn obtingut l Prlment– està l’utèntic btll de Montill. Jo ho dei el president del Congrés espnyol, el PSC depèn del líder del PSOE, en quest cs Zptero, com mrc que rrosseg els vots cp l formció ctln. Montill, però, vol creure –i vol fer creure– que ixò no és ixí. De moment, el PSC és un prtit independent només de prul: mi h vott en contr d'un decisió del PSOE, encr que quest perjudiqui extremdment Ctluny.
Llegir-ne més
31 de març de 2009 05:00 h
Prt de l Rib dei que girebé tots els ctlns que coneixi eren independentistes de sentiment però, en cnvi, pocs ho eren de pensment. Aquest mncnç seculr h dut un escàs nàlisi de les condicions necessàries per ssolir un Estt propi per Ctluny, entre elles l pròpi extensió i intensitt entre els ctlns del suport i el refús l independènci, quins siguin els sectors socils més o menys independentistes o unionistes. Tenim, però, un llrg sèrie d’enquestes des del 1991, sobretot del Centro de Investigciones Sociológics (Govern espnyol) i l’Institut de Ciències Polítiques i Socils (Diputció de Brcelon-UAB), d’on result que l voltnt del 35% és independentist, i el 45% unionist.
Llegir-ne més
31 de març de 2009 00:40 h
No em referisc l prototip de blvero en el sentit de l'ntictlnist reclcitrnt que enlloc de refermr l seu vlencinitt, es dedic refermr l seu espnyolitt contr Ctluny, sinó més bé l regionlist finct l Principt que ixò de més enllà del Sèni no ho cb de veure en un primer versió, o quells qui ho diuen, però igulment no ho veuen. Tot plegt ve, després d'hver-me refet de l'impcte de veure un mp dels Pïsos Ctlns mb l bnder espnyol sobre del Pís Vlencià. El pronòstic, és de Ptríci Gbncho l seu últim llibre que plic l màxim que últimment està de mod ls prtits regionlistes, comprtim llengu, infrestructures, però de polític ni un bri.
Llegir-ne més
30 de març de 2009 00:00 h
F uns cps de setmn que ens vàrem trobr uns qunts mics l Rmbl de Bdlon. Tot intentnt prendre'm l mev Voll Dmm jugo lhor mb l fill d'un d'ells, que mb prou feines h fet sis nys, v i em pos dvnt l cr un disc que no fei res més que escoltr fei setmnes. Me'l miro i result ser un d'quelles recopilcions que fn els 40 principles... un de tntes que fn durnt l'ny i que, curiosment, sempre són nº1 en vendes durnt moltes setmnes seguides. L sev preferid er el drrer single de l Rihnn. No prv de cntr-l i bllr-l de mner innocent i tot cofoi ell i llvors em v venir l cp que, quelles edts, jo no fei el mteix.
Llegir-ne més
29 de març de 2009 21:15 h
Obm s’h convertit en el primer president dels Estts Units de l històri mb telèfon personl, en quest cs un blckberry. En ixò tmbé h trenct esquemes, j que fins r per qüestions de segurett el màxim mndtri mericà no podi disposr d’quest ein de comunicció, vitl per l mjori d’hbitnts d’quest plnet. Obm s’h emportnt doncs l sev estimd blckberry l Cs Blnc on quest tindrà un espi privilegit que el permetrà mntenir-se connectt l món. Precisment, quest continu sent un dels seus principls objectius r que j es president, no perdre el diàleg mb els ciutdns mb els que v comprtir el somni de cnvir les mneres de fer polític i que li vn obrir les portes governr els EUA.
Llegir-ne més
