Nit Art
6 de març de 2009 08:44 h
RICARD II, el destronat
Ricrd II Nu Ivnow Fins el 29 de mrç “Ricrd II és l histori de un destronment, però no del destronment del rei Ricrd, és l histori del destronment del rei com concepte”. Així defineix Crme Portceli, director del munttge, quest trgèdi de Willim Shkespere. Per posr-l en escen, Portceli h idet uns persontges molt ctuls però que es mouen per les mteixes pssions i odis que els que creà Shkespere l segle XVI. Al cp i l fi, l humnitt no sembl hver cnvir tnt, pretén explicr l director de l’obr.
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
6 de març de 2009 08:00 h
Rescatar les pimes
Cd di hi h més empresris i utònoms que no troben vls, crèdits o préstecs per poder continur l sev ctivitt. Al mteix temps, el consum de les fmílies i l inversió hn cigut dràsticment, perquè -en situcions mb tipus d’interès propers zero, mb mnc d’expecttives de creixement i mb els preus proximnt-se l deflció- el diner s’tresor. En ltres prules, els bncs es treuen de sobre totes les puces que poden i els seus clients hn deixt de rebre constnts oferiments de liquiditt. I, de fet, l'ixet s'h tnct de tl mner que, sense cp men d'expliccions, les entitts finnceres hn deixt d'tendre les necessitts de crèdit fins i tot dels clients mb un solvènci més contrstd.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
5 de març de 2009 20:23 h
Frases de la setmana
Els cops l’dversitt són molt mrgs, però mi estèrils (Joseph Ernest Renn) Els homes creuen gustosment llò que s’comod ls seus desitjos (Juli Cèsr) We re generlly the better persuded by the resons we discover ourselves thn by those given to us by others (Blise Pscl) I'd rther be could-be if I cnnot be n re; becuse could-be is mybe who is reching for str. I'd rther be hs-been thn might-hve-been, by fr; for might- hve-been hs never been, but hs ws once n re (Milton Berle) People seem to enjoy things more when they know lot of other people hve been left out of the plesure (Russell Bker) No one gossips bout other people's secret virtues (Bertrnd Russell) Començo mb l premis que l funció del lidertge és conseguir més líders, no més seguidors (Rlph Nder) Suggerid per Jume Fernàndez: És difícil que un home entengui un cos si el seu sou depèn de que no ho entengui (Upton Sinclir)
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
5 de març de 2009 16:32 h
El problema català i l'anglès
Ctluny, hores d´r, necessit -políticment i vitlment prlnt- encetr l vi direct Brussel•les. Ctluny, com mil•lenàri nció mb voluntt de ser un estt més dintre de l UE, h de començr plntejr de debò l sev just, cívic i necessàri reivindicció ncionl l cpitl polític i dministrtiv del Vell Continent. L´expedició dels Deu mil Brussel•les per l´utodeterminció (www.deumil.ct) del 7-M és un bon opció per situr el contenciós ctlà en el cor d´Europ: tots se´ns h girt molt fein pedgògic de debò.
Llegir-ne més
Roc Casagran
5 de març de 2009 11:03 h
Contra la llei de la selva, cinema en català
Des de temps immemorils ens hn dit que l llei de l selv és un bjnd, un cos sense sentit. Allò del fort guny el dèbil, llò del grn és menj el petit i etcèter. Tot plegt, des que tenim ús de ró, sbem que és terrible, que és el dible, que és de societt slvtge (i selvàtic) seguir bsnt-nos en quest model per tirr endvnt. Si féssim un enquest (mb diners públics, és clr) per preguntr l ciutdni si creuen que el pís s’h de regir per l llei de l selv és obvi que un nornt-nou com nou per cent dels enquestts respondrien que no, que l llei de l selv, ni mb pintur.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
5 de març de 2009 10:40 h
La Franja de Ponent: crònica d’un genocidi lingüístic i cultural
“Oh, terr beneit, pobld de lleiltt” Més de 30 nys després de l mort del dictdor i de 24 dels cords per l normlitzció del ctlà què es comprometeren els representnts de l Diputción Generl de Argón en l Declrció de Mequinens, l relitt és que l’Argó el ctlà segueix sense estr-hi reconegut oficilment. De fet, l’esttut rgonès ni tn sols s’hi reconeix el nom de l llengu que es prl l Frnj. Prdoxlment sols s’hi reconeix el cstellà i s’hi negligeixen les dues llengües que històricment s’hi hn prlt: l’rgonès i el ctlà (“ls diverss modliddes lingüístics de Argón gozrán de protección como elementos integrntes de su ptrimonio culturl e histórico”).
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
5 de març de 2009 08:00 h
I torne a repetir: sóc alcoià
El 4 de febrer de 1942 neix Alcoi Ovidi Montllor, un dels rtistes més complets, polifcètics i més estretment vincult l Nov Cnçó ctln. Ovidi, però, bnd de cntnt, tmbé és poet i ctor. Després d’un etp ctunt en diferents grups tetrls, el 1961 debut mb el grup tetrl L Czuel d’Alcoi i, tres nys després, es trslld Brcelon on es dón conèixer com cntnt tot musicnt poemes de Slvdor Espriu, V. Andrés Estellés, Pere Qurt, Jon Slvt-Ppsseit, ixí com moltes peces de collit pròpi. Tot i l sev extens trjectòri interprettiv, el reconeixement com ctor trig en rribr.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
4 de març de 2009 20:25 h
Cercle Català de Negocis: el món de l'empresa per la independència
Cd vegd hi h més independentistes. Rons no en flten: espoli fiscl, incompliment dels compromisos de l'estt mb Ctluny (finnçment, trspàs d'infrestructures), discriminció tots els nivells (l'últim, les ONGs ctlnes)... És un relitt: Espny és com és, s'ccept o es cnvi, però no es reform. Molts hem estt sempre independentistes, ltres estn rribnt l conclusió que és l'únic sortid rcionl, ltres estn en cmí: qunts més serem més possibilitts d'èxit tindrem. El món de l'empres no és liè quest tendènci: cd vegd som més els empresris i professionls del món de l'empres independentistes i, lhor, cd vegd som més els que ho expressem de form descomplexd.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
4 de març de 2009 16:20 h
Quiet
Quiet és l vid rel, l de cd di, l difícil, feixug i, vegdes, insuportble vid dels minusvàlids des de l’òptic dels seus prents. I no perquè tinguin un miunsvli sinó perquè són menysvlorts, per no dir desvlorts. Cl cortge per enfrontr-se tot un seguit de persontges d’quest dissortd pàtri: els tòtils, els gltplenes, els rncis, els perdonvides, els setciències, els buscbregues...En un mot, els mleducts que ens topem l crrer i que ens juden mlviure, precisment perquè no ens fciliten l vid.
Llegir-ne més
Màrius Viella
4 de març de 2009 00:06 h
Propers Comicis
Per els Propers Comicis Crec que j ens podem nr preprnt i l’hor prenent consciènci , de que el PSC, no pugui estr ni tnt sols l oposició del govern de l Generlitt de Ctluny , en els propers comicis; Diu el Sr. Mnel Ndl. mb un somriure de orell orell , que l’nell ferroviàri de les gvrres , d’quí 50nys , en podrem començr prlr; quest demencilitt tnt irrespectuos envers ls ciutdns de Ctluny , principlment ls gironins , i mol especil per els empordnesos, crec que es mereix un reflexió per prt de qui tingui l responsbilitt de vetllr per el futur de Ctluny i el seu benestr, i que fci evident el sentit comú.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs