Salvador Garcia
3 de març de 2009 19:39 h
Lliçó anual de Warren Buffett
Crt nul ls ccionistes, vl l pen llegir-l: és un lliçó mgistrl de sentit comú plict les inversions i ls mercts finncers. En l crt d’quest 2008 (un ml ny per Wrren Buffett, tot i que h gunyt 4.994$ milions) em quedo mb les següents reflexions: El govern mericà hvi d’intervenir per evitr el col•lpse finncer totl (entre ltres, per l relció entre Wll Street i Min Street) Segueix buscnt negocis per invertir, especilment empreses fmilirs (relciont mb l sev visit Europ de f uns mesos) Aconseguir que l gent tingui cs pròpi, encr que desitjble, no huri de ser un objectiu prioritri pel govern (i d’quí s’expliquen molts dels problemes subprime mericns).
Llegir-ne més
Cap comentari
Alfons López Tena
3 de març de 2009 05:00 h
Marxa a Brussel.les
L mnifestció ctln per l’utodeterminció del proper set de mrç Brussel.les esperon l Jihd Hispànic l’tc i en treu els seus més miserbles mètodes. Tot s’hi vl, renyr i menysprer els ciutdns per exercir els nostres drets, i prendre’ns per dèbils mentls i nlfbets funcionls que tot s’ho empssen. El dret d’utodeterminció que Vidl-Qudrs li sembl ‘un cos bsurd’ i ‘proposr disbrts’ és el que hn exercit més de cent cinqunt pobles l món les drreres dècdes, entre ells dotzenes Europ, i divuit dels ctuls vint-i-set membres de l Unió Europe.
Llegir-ne més
La Campanya Permanent
2 de març de 2009 23:29 h
A Estats Units hi ha un milió i mig de líders
El president d’Estts Units, Brck Obm, v conseguir mobilitzr durnt l sev cmpny electorl, més d’un milió i mig de voluntris entre els que destcven els estudints i l gent jove. Uns voluntris que tenien un missió molt clr: convertir-se en líders del seu entorn, contctr mb l poblció per poder esgrrpr el màxim nombre possible de vots pel seu cndidt i mobilitzr ls ciutdns perquè donessin fons per l curs l Cs Blnc d’Obm. No er un fit fàcil però es v superr en escreix. Aquests voluntris vn fer possible que prop de tres milions i mig de persones fessin doncions l cmpny d’Obm i que quest fos tot un èxit.
Llegir-ne més
Vicent Luna
2 de març de 2009 20:41 h
Això se'n diu neteja ètnica.
El propsst ny, i rreu dels Pïsos Ctlns, s'hi celebrà el 800 niversri del nixement de Jume I, rei que h psst l històri mb el nom del conqueridor. Orfe de pre i mre, i qun només er un xiquet, fou educt per l'Ordre del Temple l cstell de Monsó, rebent un educció molt religios i guerrer. Aquest educció mrcà forç l seu personlitt, doncs tot l seu vid l dedicà complir l'idel de conquest. Un rei que governà qutre regnes, Argó, Ctluny, Vlènci i Mllorc i que en prlr dels srrïns no coneixi el no mtràs.
Llegir-ne més
Anna Peña
2 de març de 2009 16:26 h
A pagar i callar
Un constnt en l polític vlencin dels drrers 30 nys h estt el verb furtr (el sustntiu j corre gust del lector: pell, orxt, flles…) i sempre h nt buscnt un home del sc qui culpr de tots els mls i que preferiblement visquer Sèni munt. Això sí, els espnyols, en tnt que mos, no hn furtt mi, simplement “disposen lliurement” dels recursos dels vlencins. I jugnt jugnt j vn per 13.200 milions d’euros cd ny en un doble sistem d’espolició fiscl qun el pressupost de l Generlitt Vlencin v ser l 2008 de 13.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
2 de març de 2009 13:47 h
Nazis i democràcia espanyola
En un rticle recent, el Sr. Pyeres, periodist, es congrtul que els votnts de D3M, que ell nomen "nzis", no puguin exercir el dret democràtic de votr i que ixò no és de cp de les mneres un mostr de mnc de democràci del seu pís. J m'grdri que qulcú més li expliqués l Sr. Pyeres que els nzis lemnys i els feixistes itlins vren ser lits del règim frnquist, principl enemic dels drets dels bscos. Aquest règim v restr immune ser jutjt pels crims comesos, crims contr l humnitt, recordu Gernik per exemple, i dels crims d'Estt comesos durnt el llrg període de dictdur i tmbé d'quest democràci, recordu el "btllón vsco espñol" o el GAL del temps del PSOE.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
2 de març de 2009 08:00 h
Des de la candidatura d'Esquerra...
Si un di volem bstir l’edifici del nostre estt, cldrà fonmentr-lo sobre el ptriotisme, que sens dubte –mlgrt lguns dels seus ctuls lidertges– crcteritz molts dels simptitznts de les diverses forces polítiques ctlnistes. I, probblement, per ixecr-ne les prets, necessitrem un mpli desplegment d’rguments inspirts en l prosperitt econòmic, l justíci socil, l igultt d’oportunitts, l prticipció polític i l trnsprènci de l’dministrció. Només ixí podrem construir quell frternitt per l qul els hbitnts del nou edifici siguin no només conciutdns, sinó tmbé comptriotes.
Llegir-ne més
Rival Petit
2 de març de 2009 01:32 h
Jornada 25: Eufòria perica
AT.MADRID- BARÇA 4-3 Nov derrot del Brç de Gurdiol, que es v deixr remuntr l cmp del Pteti provocnt que l distànci mb els dolents minvi fins 4 punts. Aquest dd h provoct que els més indocumentts d'entre l prems esportiv brcelonin s'hgin post les mns l cp i hgin començt un cmpny contr Víctor Vldés. L setmn pssd Déu -o si, John- v dir públicment que l fein d'entrendor del Brç er un pler en un 40% -el trebll en sí mteix- i un 60% de trctr mb relitts "squeroses" com l prems o les juntes directives.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
2 de març de 2009 01:09 h
Crisi i periodisme de pagament
En moments de crisis globl, les empreses de comunicció pteixen igul que moltes ltres les conseqüències. Les dvlldes de vendes, de publicitt i el boom d’internet, hn provoct situcions greus de mnteniment de les seves estructures. Les pèrdues econòmiques dels drrers mesos els hi hn provoct veritble desesperció. Aquestes els h boct pràctiques periodístiques de dubtos leglitt. Grups com PRISA, GODO, ZETA, EL MUNDO, estn tenint pèrdues milionàries i plicnt dràstiques solucions. Aquestes dràstiques solucions es bsen en demnr diners per evitr publicr certes noticies; diris com El MUNDO hn estt pioners i hn fet veritbles fortunes de prcticr questes tàctiques, un exemple concret: el trctment fet per quest mitjà de les disputes internes de l fmíli propietàri de” El Corte Inglés” fins que l’empres pg grns quntitts en formt publicitt per silencir l disput.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
2 de març de 2009 00:08 h
ViaCrucis.cat
"Un empres es socilmente responsble cundo responde stisfctorimente ls expecttivs que sobre su funcionmiento tienen los distintos grupos de interés". Ho diu Renfe l seu lloc web. Ho diu en cstellà perquè, lògicment, no té versió en ctlà. Alt Verborre Espñol (AVE). El trcte que dispens Renfe ls ctlns és el prdigm del mobbing ncionl l qul està sotmès el nostre pís. És evident que mb declrcions com l de Renfe se'ns pixen sobre i ens volen fer creure que està plovent. L gent gup j ho sp que estr com un tren v de bix, com mínim del Llobregt cp munt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs