25 de juny de 2009 22:29 h
Les xrxes socils hn propicit un nov cultur de l comunicció, nous models d’orgnitzció, noves mneres d’innovr i de generr tlent però tmbé hn comportt un nov relció de l polític mb l societt. Els líders volen ser l xrx, volen ser propers, volen interctur però els internutes, que són en definitiv els votnts potencils, tmbé volen dir l sev. Els ciberctivistes es pssen el di nvegnt i intentnt mobilitzr i dinmitzr les diferents comunitts però tmbé hi h d’ltres usuris que estn utilitznt les noves tecnologies per fisclitzr , controlr i demnr més trnsprènci ls governs.
Llegir-ne més
25 de juny de 2009 18:55 h
Ho vm poder llegir f uns dies ls rottius vlencins: “L vlencin és l comunitt que rep del Govern el pitjor finnçment per hbitnt”. Sí, som l drrer de totes, concretment 2.411 euros per hbitnt, qun, per posr només uns exemples, Cntàbri en rep 3.291, Extremdur 3.098 o L Rioj 3.291. Segurment l mjori de lectors j no fn gire cs d'quest men de notícies. Fins i tot els polítics tmpoc, no tots, fortundment. Se sp, des de sempre, que els vlencins nem perdent llençols en cd bugd, però no pss res.
Llegir-ne més
25 de juny de 2009 13:35 h
Avui pot ser Cn Mór i demà serà el Ms Rm, com hir v ser el Màgic i bns d’hir el Pvelló d’Ausiàs Mrch. Mi ens semblrà res prou ben fet, de vegdes mb forç ró i d’ltres mb no tnt, tot i que ixò, fet i fet, no import gire. El cs és que ls purs no els importen les rons (o desrons) que hom pugui portr per justificr llò que és, en essènci, injustificble des d’un enfocment dogmàtic. Al rebutjble “tot s’hi vl” que lguns voldrien poder plicr l sev gestió, uns ltres hi contrposen un més que discutible “res no es pot permetre”, que tenll qulsevol inicitiv que pugui generr incomoditts ètiques o estètiques.
Llegir-ne més
24 de juny de 2009 20:37 h
Donem suport Regrupment, un post de futur que combin l lluit per l independènci ncionl mb l voluntt de convertir l polític ctln en un espi més net, més íntegre, més honest i més pròxim L convicció cd di més generlitzd que només mb un estt propi Ctluny podrà sobreviure (culturlment, econòmicment, socilment) contrst mb l inesperd desprició del sobirnisme prlmentri. El desig de llibertt ncionl no té, vui, representció les institucions de govern ctlnes. El portl Blocs mb Estrell reneix, doncs, en un situció peculir: l’entusisme (el nostre entusisme), contr el desert (el seu desert).
Llegir-ne més
24 de juny de 2009 17:13 h
El coopernt ctlà Vicent Ferrer h estt un dels centenrs de ctlns que lluiten rreu del món per l justíci i l solidritt, mb un tsc que ens retorn l dignitt, que ens cost l cel i que ens omple d'orgull. Ar bé, l insultnt bsènci de persontges destcts del govern ctlà és molt greu. Mentre centenrs de milers de persones li retien homentges i el drre déu, els governnts ctlns feien un cte d'bsènci que clm l cel. Oblit? Desinterès? Desmemòri? Ml gestió? Els esperits com el de Vicenç Ferrer reben tots els honors del poble, de l gent, de les persones que els coneixien i hi vn conviure.
Llegir-ne més
23 de juny de 2009 19:14 h
És fàcil prendre qun s’està rodejt per persones interessnts. De vegdes, més que prendre coses noves, confirmes coses que j sps o que simplement no hi hvies cigut. Entre les lliçons de l trobd d’ntics lumnes de NYU Stern Brcelon, questes 10: Anys perduts: l crisi suposrà tornr molts nys enrer, perdent tot el creixement cumult dels drrers nys. Així, prenent les estimcions de creixement del FMI dels propers dos nys, el PIB per càpit que es destruirà suposrà tornr nivells de 6 nys enrere l’estt espnyol (11 en el cs d’Itàli).
Llegir-ne més
23 de juny de 2009 17:32 h
Els U2 j són Brcelon. Bono i el seus hn decidit venir uns qunts dies bns dels seus concerts i profitr l ciutt. Mentre ells es pssejven pel gòtic i sopven l Born, l’Achtung Bnd ens reglven lgun dels seus temes tots quell que ens hem quedt sense entrd. Divendres, l Bikini, l segon edició del Clon Festivl de Brcelon. L productor de concerts Beb33, especilitzd en bndes tribut, v orgnitzr un mcro concert tribut grups tn mítics com Creedence Clerwter Revivl o Supertrmp. Nou ctucions, tres temes per bnd.
Llegir-ne més
23 de juny de 2009 12:18 h
. Compt mb l crisi i mb l’especulcio , que fins i tot mnipul l polític Se’m f mol difícil interpretr i trduir , però mes que tot desembolicr el nus que diferents esdeveniments de diferents sectors de l’dministrció , l bnc , l’esport i de l polític , mnipults i conduïts per lts càrrecs del sector industril i finncer, que hom pens que , vetllr per els interessos de tots els ciutdns , es lo que tindri de prioritzr ,però mlurdment , l relitt no es correspon en quest model de mlversció de diner públic ,qun l societt en generl , est ptint un crisi econòmic , provocd per l’especulció de l bnc i del cpitlisme , mb repercussions mundils .
Llegir-ne més
23 de juny de 2009 10:36 h
Prlven l’ltre di per l ràdio sobre les mesures nticrisi que l fmili reil espnyol h endegt per tl d’justr l’economi domèstic ls temps difícils que vivim. L veritt és que si no fos perquè moltes fmílies no rriben finl de mes i veuen perillr les seves llrs per impgment d’hipotec o desgràcies semblnts, l notíci més vit fri riure. Un mic com l fmíli reil ngles que r dediquen un prt del seu immens jrdí Buckinghm Plce Londres cultivr mongetes o encims per ixí reduir l fctur finl de l compr.
Llegir-ne més
23 de juny de 2009 08:00 h
En generl, els ctlns ctuls tendim considerr-nos un poble pcífic i treblldor. Tenim com referent polític el pctisme trdicionl que v presidir les nostres relcions polítiques durnt segles i, tnt es ixí que, fins i tot vui, ens vngloriem d’quest tendènci l pcte i l consens que pliquem en el nostre di di. Però l nostr històri no és precisment l d’un poble pcífic. De fet, Grèci, qun els pres volien intimidr els infnts que feien lgun mlifet, els deien “ixí t'gfi un ctlà”. L’origen d’quest frse l devem l ps dels lmogàvers per terres orientls.
Llegir-ne més