4 de juliol de 2009 23:03 h
Segons el drrer estudi del RACC, entrr Brcelon en cotxe és girebé el doble de ràpid , fins i tot en hores punt, que fer-ho en trnsport públic. El mteix RACC, gens sospitós de voler nr en contr del interessos del vehicle privt, consell millorr el trnsport públic rreu de Ctluny perquè els conductors deixin el cotxe cs i es desplcin en tren o utobús . Dvnt d’quest empíric evidènci tn escndlos cl preguntr-se . Per qun les judes, de debò , l trnsport públic ? No hi dubte : el cotxe privt és un símbol d’un frcàs històric d’un finl d’etp, tot i que l’dministrció, els governs, encr es resisteixen dmetre-ho Amb quest mner d’ctur tn negtiv nem corcnt l qulitt de vid de l grn mjori de ciutdns .
Llegir-ne més
4 de juliol de 2009 22:21 h
Constntment “ floreixen nous mmdors “, que jo no se si l vc donrà per tnt , principlment en moments que seri recomnble reduir despeses dministrtives , procurnt que l fein de tres funcionris l fes un de sol, mb el mteix temps ; (fig quest observció , perquè per el fet recollir un trget , l’juntment que ni tnt sols de ser signd, hi hvi tres persones disposdes fer-me l’entreg, desprès de tres cops d’nr per quest gestió), però l cos no v per quest cmí , perquè cd di els governnts necessiten mes ssessors i mes col·lbordors , per portr els llibres de un desptx l’ltre i per netejr els vidres dels cotxes i estendre ctifes ; com que l vent d’hbittges s’h post difícil i complicd , , result que el govern de l Generlitt h busct un reforç per ADIGSA (A què ens dediquem? Gestionem, impulsem i executem les polítiques d’hbittge en el territori, dins dels àmbits de l’hbittge socil, l’ccés l’hbittge, l rehbilitció i millor del prc públic i l’dministrció i gestió d’hbittges públics i privts.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2009 16:32 h
El millor moment per fer mics és bns de que els necessitis (Ethel Brrymore) Gret works re performed, not by strength but by persevernce (Smuel Johnson) Pots fer qulsevol cos, però no tot (Dvid Allen) When I ws boy I ws told tht nybody could become President. Now I’m beginning to believe it (Clrence Drrow) I m ptient with stupidity but not with those who re proud of it (Edith Sitwell) El político se convierte en estdist cundo comienz pensr en ls próxims generciones y no en ls próxims elecciones (Winston Churchill) Freedom is not something tht nybody cn be given; Freedom is something tht people tke nd people re s free s they wnt to be (J.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2009 18:29 h
Pgr impostos , és ho tindri de ser , l obligció que huri de produir els drets , que normlment no es reconeixen ls ciutdns , com per exemple, vetllr perquè el contribuent no tingui l impressió de que en tot moment es enclçt, per les normes i disposicions que els diferents sectors de l’dministrció impos , ( obligtoriett del cinturó de segurett en zon urbn , qun l velocitt j es limitd 30 Km. per hor, entre d’ltres), mes que tot per recptr diner per poder fer front l excessiv despes, que el funcionrit i els governnts estn provocnt en quest pís , mb uns sous , que en moments com els ctuls , que l crisi fect de form preocupnt , fins i tot ls ingressos dels juntments , fins l punt de confondre l ciutdà , que no te mes opció que pgr i cllr.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2009 17:30 h
Ctluny és un de les zones de l Unió Europe on es cultiven més trnsgènics. Vrietts del blt de moro Mon 810 que hn estt prohibides l mjori de pïsos europeus, quí es conreen. Per exigir que “volem un Ctluny lliure de trnsgènics”, quest dissbte 28 de juny més de qutre mil persones hem sortit l crrer per dir que j n’hi h prou. L pltform Som lo que Sembrem vm presentr tràmit l Prlment de Ctluny un Inicitiv Legisltiv Populr (ILP) que v rebre en qutre mesos el recolzment de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegr un ILP, mb un mpli suport i mobilitzció populr.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2009 10:03 h
Sobre pocs conceptes se n'h prlt tnt llrgment i mb tn poc profunditt i rigor com de l desfecció polític. Després de cd contes electorl tothom es llenç l debt sobre quest qüestió, començnt pels mteixos polítics però especilment els periodistes i tertulins de tot men. Tnmteix, no sembl que cp d'quests debts hgin servit per clrir l'bst i les conseqüències d'quest desfecció i, ni molt menys, les cuses rels que l'originen. De fet, moltes de les rons que preixen com les veritbles cuses d'quest desfecció polític no són més que tòpics injustificts i expliccions més o menys plusibles que es donen per bones bse d'nr-les repetint.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2009 23:58 h
Assisteixo l'cte de Regrupment Giron i l sl és plen. Assisteixo l'cte de Regrupment Mtró i l sl és plen. Hi h, doncs, espernç en quest poble. I n'hi h pesr -o cus- de l desespernç, de l desolció i l vergony que provoc el ptètic espectcle constnt de l vulgritt del squejdor desvergonyit, d'quest trep de mediocres, de miserbles nou-rics fmts de clé i cotxe oficil noments Esquerr. Com que nturlment l sect està posnt el crit l cel mb el que cbo de dir, els clreixo, encr que no serveixi per res perquè per ixò són un sect, que ho he fet títol estrictment personl, tès que tinc l'ego ben gurit i no pretenc representr en cp cs Regrupment ni Jon Crretero.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2009 20:16 h
Un tio rob molts diners i l cp d’uns mesos el condemnen de per vid. Cert, hn nt ràpid (descobert el desembre del 2008, condemnt el juliol del 2009) perquè h col•lbort mb l justíci (excepte el “petit detll” de no dir on estn els diners), però r j està l presó i per sempre: Mdoff, el grn estfdor (+50.000$ milions, poc cony), condemnt 150 nys, no sortirà mi de l presó. El cs Mdoff ls Estts Units compr tristment mb l justíci espnyol: els csos triguen molt resoldre’s, perjudicnt imputts (si són innocents, qun bns quedin exonerts, millor) i dmnificts (qun es frà justíci?).
Llegir-ne més
1 de juliol de 2009 08:00 h
Al llrg de l històri, el model ctlà d'ocupció del territori i de distribució de l'ctivitt econòmic h estt complex i h obeït cuses múltiples i vrides. Tnmteix, els resultts d'quest model són ben plpbles i evidents: les zones interiors de Ctluny, cd vegd més deshbitdes, hn esdevingut el prc energètic imprescindible per desenvolupr els nuclis industrils i productius ctlns, pràcticment centrlitzts en l sev totlitt l’entorn de Brcelon que, lhor, concentr l grn mjori de l poblció de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de juny de 2009 19:32 h
Des que l'unionisme h exhurit el seus migrts mirtges rgumentls contr l independènci de Ctluny, nveguen per l'gitt estny ncionl dues embrccions que, mlgrt vn prtir de ribes diferents mb l intenció d'rribr ports oposts, comprteixen estrnyment un rut erràtic que els lluny de tocr terr. El crupier del vixell-csino espnyolist -qui un vegd esgott el repertori de trmpes l solitri, repeteix el tntr de que l independènci és impossible- i l inconfessble por nvegr dels cpitns estelts -qui ens hvien de portr l terr promes- hn cbt per unir-se ( priori incomptibles compnys de vitge) en un deriv que dibuix cercles mentre l tripulció es f creus.
Llegir-ne més
