Josep Maria Loste
18 de juny de 2009 19:06 h
El cas Cristiano Ronaldo i els abusos antisocials
És denigrnt que en temps de crisi estructurl, dur i pur, en què molts ciutdns ho estn pssnt molt mlment, no existeixi un limitció econòmic en l compr-vend de jugdors de futbol i un topll en els sous d’quests esportistes d’élite . Això ve l cs en relció mb el que es podri nomenr “el cs Cristino Ronldo” o “el cs Florentino”; és dir, mb el desemborsment econòmic més grn de l històri del futbol, en què el Rel Mdrid h pgt 94 milions d’euros pel trspàs del jugdor portuguès del Mnchester l club blnc.
Llegir-ne més
3 comentaris
Daniel Ruiz-Trillo
17 de juny de 2009 17:32 h
L'educació
F dos diumenges es tornv prlr en un diri de les dificultts dels docents per exercir l sev funció. És un tem tn recorrent i tn de mod com perillós per l futur de les ules i del sistem d'Ensenyment del nostre pís, i de retruc de tot Europ. Ahir s'firmv que els docents perden prop del 20% del temps fent cllr i seure l'lumnt. És un temps preciós i precís tn perdut i tn mlbrtt que f por. Un treblldor no pot entrr l fein mb por. No pot ser que l'empres no ho eviti. I encr és més greu el fet que no ho evit perquè no ho pot evitr.
Llegir-ne més
Daniel Torras
17 de juny de 2009 16:50 h
Esquerres, independentisme i fustració social
Ens trobem en un desfecció desorbitnt. Com sempre, l dret homogèni i rígid en treu més profit; els conservdors segueixen més o menys votnt mentre les esquerres, especilment l'esquerr independentist es desmobilitz. S'h dit sovint que els votnts d'esquerr sempre són més utocrítics i més exigents que els de dret. Potser és ixò. Tmbé, com sempre l nostr històri, ens perd l'estètic i sovint els ctlns no sbem vlorr l'essènci d'un opció i en cnvi ens brllem i discutim pels detlls secundris.
Llegir-ne més
Daniel Torras
17 de juny de 2009 16:26 h
Eleccions i blocs informatius
Els periodistes de TV3 no hn prt de repetir, durnt quest cmpny electorl, que no signven les notícies per protestr per l imposició de blocs. A prt del nrcisisme periodístic, mb un punt d'ingenuïtt ( lgú li import que no surti el nom del periodist? De fet, lgú s'hi fix?), hi h un trnsfons que reclm que 'els criteris periodístics', com ells els nomenen, són neutrls, objectius i equilibrts mb totes els opcions polítiques. D'entrd és del tot xocnt qun en quest mteix telenotícies nomenen 'president del govern' l president de l'Estt espnyol, però no l ctlà, o qun són cpços d'obrir l'edició mb un notíci d'un nixement reil de l sg borbònic que v invir el nostre pís.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
16 de juny de 2009 20:31 h
Mesura anticrisi: retorn ràpid de l’IVA
Insisteixo, més que gstr i mlgstr, un form eficient d’judr superr l crisi és fer que les dministrcions públiques compleixin l llei, siguin eficients, i pguin qun toc. J m’he referit l demor en els pgments de fctures per prt de les dministrcions públiques, vui comento qüestió similr: el retorn ràpid de l’IVA qun quest és negtiu. Cs rel (i un punt drmàtic) d’un bon mic: té un empres industril que f l mjor prt de les vendes l’estrnger. Això li provoc un IVA negtiu, és dir, l’estt li h de retornr IVA que ell h pgt i no h cobrt.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
16 de juny de 2009 18:31 h
Escoles-gueto
Des de f un temps, i per motius personls, he conegut un mic l relitt de les escoles estrngeres Ctluny i com trcten l nostr llengu i cultur cs nostr. Mlurdment, el pnorm és desoldor. Començnt per l’bsènci de l nostr llengu les plnes web i mterils d’quests centres, i cbnt per l precàri presènci del ctlà ls currículums respectius. Totes questes escoles, sense excepció, trcten l llengu i cultur ctln com llengu de segon (o tercer clsse), mb els mínims que l nostr legislció hi estbleix, requisit indispensble per l vlidció dels estudis Ctluny.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
16 de juny de 2009 05:00 h
D’eleccions i els seus efectes
En els cinc nys d’ençà de les eleccions nteriors l Prlment europeu hem tingut dos governs triprtits l Generlitt mb hegemoni socilist, i govern socilist l’Estt, sot l’ordre de Zptero: “El PSC somos nosotros”. Entremig hem provt, retllt i referendt un nou Esttut d’Autonomi l mid exigid pels socilistes, que no s’plic i incompleixen impunement. H continut creixent l’espoli fiscl, que r ens cost més de 3.000 euros per ctlà i ny; h continut retrocedint l nostr rend per càpit, r per sot Melill; i s’h consolidt el bloqueig permnent de tot pretensió ctln: ni trspssos competencils, ni recuperció dels nostres impostos, ni gestió eroportuàri, ni seleccions esportives, ni reconeixement del ctlà com llengu oficil o d’ús ni les institucions espnyoles ni les europees, ni representció les institucions europees.
Llegir-ne més
Rival Petit
16 de juny de 2009 00:05 h
Finançaments i cartes marcades: del 'trilero' ZP al 'midas' FP
Prl·lelment l vergonynt i tercermundist cmpny electorl les eleccions europees, ssitiem un ltr cmpny prl·lel, no menys vergonynt i tercermundist, protgonitzd per l girebé totlitt de l prems espnyol en generl, i de l brunètic en prticulr. Un cmpny sense precedents coneguts, de sbó, msstge i dulció desmesurd l servei del remke FP l Cs Blnc i el misteri dels 300 milions d'euros nuncits per invertir en nous fitxtges. D'ltr bnd, l contribució ctln -en form d'bstenció- l recent rebolcd socilist les eleccions europees, no frà vrir ni un mil·límetre l'estrtègi del grn mentider Zptero l'hor de posr prob l submissió i obediènci dels seus col·legues del crrer Nicrgu per empssr-se el nou model de finnçment.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de juny de 2009 23:50 h
L’abstenció i la desafecció
Estic preocupt i decebut. Tmbé estic indignt: I, lhor, constto el meu estt de perplexitt; per no dir, en ltres prules, que, voltes, em sento esmperdut. Tot quest tirllong d’expressions semàntiques, forç crregdes d’djectivció, ve l cs per definir, un mic, els resultts de les pssdes eleccions l Prlment Europeu del 7-J. Les pssdes eleccions europees s’hn sldt mb un terrible victòri de l’bstenció. A Ctluny l no prticipció h rribt fins l 62’46%, les comrques gironines quest fenomen de ciutdni pssiv s’h elevt fins el 65’06%.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
15 de juny de 2009 08:00 h
El retorn de la retòrica...
L històri és un ciènci que –lmenys en prt– huri de ser trnsmes com un rt. Hem de retornr l vid com ens demnen Dnte i Cervntes; Emerson i Crlyle; els relistes i els modernistes; els directors de cinem i els relitzdors de televisió; i, tl vegd per sobre de tots, Shkespere. Les portcions metodològiques de Feyerben es podrien sintetitzr tot firmnt que l’únic mètode científic relment vàlid consisteix en l’honestedt intel•lectul i l qulitt retòric de l’investigdor. És dir, és necessri i suficient que treblli mb rigor i que s’expliqui bé.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs