Josep Maria Loste
30 de juny de 2009 19:12 h
El trencaclosques català
El pís no v bé, quest és un consttció que ningú no pot rebtre. Si, però j sé que em direu que, pel dmunt dels nostres cps, ptim un crisi econòmic, superestructurl, pitjor que l del 29 del segle psst , que ens mortific tots . Això és cert, però no és menys cert que quest crisi pròpi, quest crisi “indígen” de l nció ctln , v molt més enllà de l crisi econòmic interncionl, és un crisi econòmic, polític, socil i, fins i tot, psicològic. Alguns experts consideren que, de fet, els ctlns estem pssnt per un mrgnt període de Síndrome d’Estocolm .
Llegir-ne més
Un comentari
Màrius Viella
30 de juny de 2009 17:44 h
Impostos i ajudes
El Sr. Xucl, encpçl el seu comentri publict Gironnoticies.com , “menys impostos o mes judes” ; jo que diferenci sev , que no pertnyo ni estic compromès mb cp prtit polític, però si que tinc treblls d’rribr cp de mes , soc dels que creu que si vull tenir els serveis necessris i de qulitt grntid , els ciutdns hn de pgr impostos ; ltre cos es qui h de pgr mes , i com h de pgr , i com s’hn d’dministrr per prt dels representnts de l’dministrció ; que tl com diu en el seu comentri fent referènci l poc bonnç dels moments ctuls ,considerr si es just , i lògic que l mjori dels polítics ,(per no dir tots), hn procurt ssegurr els seus ingressos per sobre , de lo que l dignitt humn podri considerr un bús de poder i menyspreu l ciutdns .
Llegir-ne més
Alfons López Tena
30 de juny de 2009 05:00 h
Escanyar els pensionistes
L’bsènci d’rguments fvorbles l dependènci de Ctluny, el fet que ningú sigui cpç de defensr mb rons que ls ctlns ens és més beneficiós formr prt de l’Estt espnyol que tenir un Estt propi, s’intent mgr pels unionistes mb un doble estrtègi. Aquells que tenen com prioritt l defens dels interessos dels ctlns, que concreten en un utonomi més o menys potent, mlden per fer poc trctiv l independènci contrposnt-l l que nomenen les preocupcions de l gent, que defineixen rrn de terr i de l mner més estret possible: tenir slut i fein, pgr l hipotec, fer pujr els fills, sostenir l gent grn mb les pensions, i poc cos més.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
29 de juny de 2009 18:04 h
La Conca de l’Ebre, una conca internacional?
L correct gestió dels recursos hídrics cs nostr pss per un implementció òptim de l Directiv Mrc de l’Aigu (DMA) de l Unió Europe. Aquest directiv estbleix que, de mner cíclic i progressiv, i mitjnçnt un nov mner, sostenible i prticiptiv, de gestionr l’igu, s’ssoleixi un equilibri entre els diferents usos que en fem i l necessitt pròpi del medi i l sev preservció. D’quest mner, es pretén promoure i grntir l’explotció i l’ús del medi de mner responsble, rcionl i sostenible.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
29 de juny de 2009 13:43 h
A Public Reply to The Daily Telegraph
En quest ocsió responem l’rticle "Ctloni pys homge to the EU, not Spin, s push for independence grows” publict l diri Dily Telegrph. En quest rticle es coment l’evolució del suport socil de l independènci, i es mostr un foto de tres encputxts cremnt les bnderes espnyol i frnces. Des del Col·lectiu Emm pensem que quest foto no reflex el suport socil que té l’independentisme Ctluny, que cd vegd és més trnsversl i està rribnt sectors socils trdicionlment més reticents. En quest sentit s’esmenten els exemples del Cercle Ctlà de Negocis (www.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
28 de juny de 2009 20:02 h
Triple crisi econòmica
Més difícil encr, tres crisis lhor, com expliquen Josep Pinyol i el Cercle Ctlà de Negocis. Per un costt l crisi finncer interncionl, que dny greument el sistem finncer i, en conseqüènci, l'economi rel. Per l'ltre l crisi espnyol, greujd per un grn bomboll immobiliàri, un grn dèficit de compte corrent, i un bix productivitt. Krugmn, el grn gurú (junt mb Obm) dels progres mundils, h dit que Espny hurà de bixr els sous dels treblldors o bndonr l'euro. I per remtr-ho, l crisi ctln: un 10% d'espoli fiscl, 21.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
28 de juny de 2009 16:58 h
L’electricitat, els trens i la sobirania
Ctluny pg el 25% del totl de l trif elèctric de l'Estt, el mteix percenttge que se li crreg en concepte d'ctivitts de distribució. Però només rep el 15% de les inversions que es destinen l xrx de distribució d'energi les llrs i empreses ctlnes. Les diferents vries dels nys 2006, 2007 i 2008 , tnt Brcelon com comrques, posen de mnifest l'estt lmentble d'un ltr infrstructur importnt per fer funcionr un pís. Com pot ser que l cigud d'un cble provoqui un cos que deixi l cpitl de Ctluny com si fóssim en un pís tercermundist? Amb tot, sembl lògic pensr que l xrx, que és un conjunt de mlles interconnectdes, no estn connectdes de mner dequd, i l més mínim punt de demnd, l infrstructur no gunt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
27 de juny de 2009 08:00 h
Entre l’escepticisme i el compromís
En un ocsió, mentre escoltv els scerdots d’un temple egipci que explicven multitud d’històries sobre els seus déus, Hecteu de Milet es v deixr portr per l gelosi i l vnitt. Enfrfegt dvnt de tnt ostentció, no v voler ser menys i v ssegurr que ell tmbé teni un origen diví. Un mic incrèduls, els egipcis li vn preguntr quntes genercions es remuntv el supost déu que hvi dont origen l sev nissg, i, stisfet d’hver despertt l’tenció dels seus interlocutors, Hecteu v reconstruir les setze genercions d’vntpssts que el seprven del seu ntecessor sobrenturl.
Llegir-ne més
Màrius Viella
26 de juny de 2009 23:30 h
Politiques de subvencions
Polítiques de subvencions Tl i com j estv cntt , les subvencions portdes per prt del govern l sector utomobilístic , j est donnt el fruit que els ciutdns que tenen mes problemes intuïen , que els únics beneficiris serien els que no tenen cp problem per comprr el cotxe ; dons fins i tot , hn profitt fer el cnvi mes vit per no perdre quest oportunitt, , tl com v dir un don les cmeres de TV, que l’estlvi conseguit , fcilitt per el govern i el concessionri , er de uns 5.500€, pgnt l contt i mb diner de curs legl, que segons sembl , es el sistem emprt per l mjori de les opercions que s’hn portt terme des de l posd en circulció de l subvenció ; però lo mes lmentble es , que no s’h ugmentt l producció , però si que s’h ugmentt els comidments , i mes que ugmentrn ,segons Nissn i Set.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de juny de 2009 22:36 h
La TDT, el català i els drets fonamentals
És curiós consttr com en cd esdeveniment/vnçment tecnològic - que fect l conjunt de l societt - el govern centrl, l’dministrció espnyol en generl, i els poders fàctics espnyolistes ho profiten per intentr minoritzr encr més l llengu ctln . Això, justment, és el que podri pssr properment mb el desenvolupment de l TDT ( televisió digitl terrestre ) el di que es fci efectiv l’nomend pgd nlògic. Per quest ró trobo molt bé l inicitiv de l Xrx de Consumidors mb llengu, l qul h post en mrx un cmpny ( es pot trobr l pàgin web : www.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs