1 de juliol de 2009 23:58 h
Assisteixo l'cte de Regrupment Giron i l sl és plen. Assisteixo l'cte de Regrupment Mtró i l sl és plen. Hi h, doncs, espernç en quest poble. I n'hi h pesr -o cus- de l desespernç, de l desolció i l vergony que provoc el ptètic espectcle constnt de l vulgritt del squejdor desvergonyit, d'quest trep de mediocres, de miserbles nou-rics fmts de clé i cotxe oficil noments Esquerr. Com que nturlment l sect està posnt el crit l cel mb el que cbo de dir, els clreixo, encr que no serveixi per res perquè per ixò són un sect, que ho he fet títol estrictment personl, tès que tinc l'ego ben gurit i no pretenc representr en cp cs Regrupment ni Jon Crretero.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2009 20:16 h
Un tio rob molts diners i l cp d’uns mesos el condemnen de per vid. Cert, hn nt ràpid (descobert el desembre del 2008, condemnt el juliol del 2009) perquè h col•lbort mb l justíci (excepte el “petit detll” de no dir on estn els diners), però r j està l presó i per sempre: Mdoff, el grn estfdor (+50.000$ milions, poc cony), condemnt 150 nys, no sortirà mi de l presó. El cs Mdoff ls Estts Units compr tristment mb l justíci espnyol: els csos triguen molt resoldre’s, perjudicnt imputts (si són innocents, qun bns quedin exonerts, millor) i dmnificts (qun es frà justíci?).
Llegir-ne més
1 de juliol de 2009 08:00 h
Al llrg de l històri, el model ctlà d'ocupció del territori i de distribució de l'ctivitt econòmic h estt complex i h obeït cuses múltiples i vrides. Tnmteix, els resultts d'quest model són ben plpbles i evidents: les zones interiors de Ctluny, cd vegd més deshbitdes, hn esdevingut el prc energètic imprescindible per desenvolupr els nuclis industrils i productius ctlns, pràcticment centrlitzts en l sev totlitt l’entorn de Brcelon que, lhor, concentr l grn mjori de l poblció de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de juny de 2009 19:32 h
Des que l'unionisme h exhurit el seus migrts mirtges rgumentls contr l independènci de Ctluny, nveguen per l'gitt estny ncionl dues embrccions que, mlgrt vn prtir de ribes diferents mb l intenció d'rribr ports oposts, comprteixen estrnyment un rut erràtic que els lluny de tocr terr. El crupier del vixell-csino espnyolist -qui un vegd esgott el repertori de trmpes l solitri, repeteix el tntr de que l independènci és impossible- i l inconfessble por nvegr dels cpitns estelts -qui ens hvien de portr l terr promes- hn cbt per unir-se ( priori incomptibles compnys de vitge) en un deriv que dibuix cercles mentre l tripulció es f creus.
Llegir-ne més
30 de juny de 2009 19:12 h
El pís no v bé, quest és un consttció que ningú no pot rebtre. Si, però j sé que em direu que, pel dmunt dels nostres cps, ptim un crisi econòmic, superestructurl, pitjor que l del 29 del segle psst , que ens mortific tots . Això és cert, però no és menys cert que quest crisi pròpi, quest crisi “indígen” de l nció ctln , v molt més enllà de l crisi econòmic interncionl, és un crisi econòmic, polític, socil i, fins i tot, psicològic. Alguns experts consideren que, de fet, els ctlns estem pssnt per un mrgnt període de Síndrome d’Estocolm .
Llegir-ne més
30 de juny de 2009 17:44 h
El Sr. Xucl, encpçl el seu comentri publict Gironnoticies.com , “menys impostos o mes judes” ; jo que diferenci sev , que no pertnyo ni estic compromès mb cp prtit polític, però si que tinc treblls d’rribr cp de mes , soc dels que creu que si vull tenir els serveis necessris i de qulitt grntid , els ciutdns hn de pgr impostos ; ltre cos es qui h de pgr mes , i com h de pgr , i com s’hn d’dministrr per prt dels representnts de l’dministrció ; que tl com diu en el seu comentri fent referènci l poc bonnç dels moments ctuls ,considerr si es just , i lògic que l mjori dels polítics ,(per no dir tots), hn procurt ssegurr els seus ingressos per sobre , de lo que l dignitt humn podri considerr un bús de poder i menyspreu l ciutdns .
Llegir-ne més
30 de juny de 2009 05:00 h
L’bsènci d’rguments fvorbles l dependènci de Ctluny, el fet que ningú sigui cpç de defensr mb rons que ls ctlns ens és més beneficiós formr prt de l’Estt espnyol que tenir un Estt propi, s’intent mgr pels unionistes mb un doble estrtègi. Aquells que tenen com prioritt l defens dels interessos dels ctlns, que concreten en un utonomi més o menys potent, mlden per fer poc trctiv l independènci contrposnt-l l que nomenen les preocupcions de l gent, que defineixen rrn de terr i de l mner més estret possible: tenir slut i fein, pgr l hipotec, fer pujr els fills, sostenir l gent grn mb les pensions, i poc cos més.
Llegir-ne més
29 de juny de 2009 18:04 h
L correct gestió dels recursos hídrics cs nostr pss per un implementció òptim de l Directiv Mrc de l’Aigu (DMA) de l Unió Europe. Aquest directiv estbleix que, de mner cíclic i progressiv, i mitjnçnt un nov mner, sostenible i prticiptiv, de gestionr l’igu, s’ssoleixi un equilibri entre els diferents usos que en fem i l necessitt pròpi del medi i l sev preservció. D’quest mner, es pretén promoure i grntir l’explotció i l’ús del medi de mner responsble, rcionl i sostenible.
Llegir-ne més
29 de juny de 2009 13:43 h
En quest ocsió responem l’rticle "Ctloni pys homge to the EU, not Spin, s push for independence grows” publict l diri Dily Telegrph. En quest rticle es coment l’evolució del suport socil de l independènci, i es mostr un foto de tres encputxts cremnt les bnderes espnyol i frnces. Des del Col·lectiu Emm pensem que quest foto no reflex el suport socil que té l’independentisme Ctluny, que cd vegd és més trnsversl i està rribnt sectors socils trdicionlment més reticents. En quest sentit s’esmenten els exemples del Cercle Ctlà de Negocis (www.
Llegir-ne més
28 de juny de 2009 20:02 h
Més difícil encr, tres crisis lhor, com expliquen Josep Pinyol i el Cercle Ctlà de Negocis. Per un costt l crisi finncer interncionl, que dny greument el sistem finncer i, en conseqüènci, l'economi rel. Per l'ltre l crisi espnyol, greujd per un grn bomboll immobiliàri, un grn dèficit de compte corrent, i un bix productivitt. Krugmn, el grn gurú (junt mb Obm) dels progres mundils, h dit que Espny hurà de bixr els sous dels treblldors o bndonr l'euro. I per remtr-ho, l crisi ctln: un 10% d'espoli fiscl, 21.
Llegir-ne més