Oriol Junqueras
8 de juliol de 2009 08:00 h
Somni esquinçat
El 20 de juny de 1931 s’enllesteix l’Esttut de Núri. Un projecte esttutri que obté el suport de l Generlitt, de 1.063 municipis i d’un mpl mjori de l poblció en ser vlt íntegrment el 2 d’gost en un plebiscit populr msculí, pel qul, s’hi mostren fvor 595.205 homes d’un totl de 792.574 mb dret vot. A bnd, l president Mcià se li lliuren 432.111 signtures de dones (tindrn dret vot prtir de les eleccions espnyoles de novembre del 1933) i 102.063 d’immigrnts encr no censts. Mlgrt que el mes d’bril nterior l “Repúblic Ctln” hgués dont ps l “Generlitt de Ctluny”, el nivell competencil previst en l’Esttut de Núri demostr que els dirigents republicns no hn renuncit en bsolut l seu horitzó sobirnist (i intenten limitr-se protgonitzr un mrrd, sot l’menç d’un intervenció militr).
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
6 de juliol de 2009 23:20 h
El finançament i la fractura de la dignitat social
L injust i escndlos situció del finnçment de Ctluny està esdevenint un problem de dignitt socil , de pèrdu de l dignitt dels ciutdns de crn i ossos . Qun j h psst girebé un ny del límit mrct per l’Esttut ( un llei orgànic de l’Estt, cl recordr-ho) per cordr el finnçment, el més clent encr és l’igüer . Es pot firmr que quest situció, trmpos per prt de l’Estt, d’nr jornnt un finnçment just per cs nostr , està en vies de provocr un utèntic frctur de l dignitt socil de Ctluny .
Llegir-ne més
Salvador Garcia
6 de juliol de 2009 21:08 h
Contra la República Bananera Catalana
I si fòssim independents? “Ai, quin por” de vegdes penso. Potser molts dels desstres ctuls no pssrien, però no tinc clr que de sobte tindríem polítics i governnts preprts i mb sentit d'estt. Cert, Itàli gunt pesr de Berlusconi, i Zptero no és precissment un crck, però ni Itàli ni Espny són el meu model, ni el nostre punt de prtid és el seu: estts consolidts prov de lldres i incompetents. Exercici teòric, imginem-nos un estt ctlà: Sur Ministre d'Interior. Què fri l'Interpol? Confiri secrets jihdistes un ntisistem guy que v mnis mb mics de Hms? Us imgineu el Conseller Bltsr en un conferènci de ministres de l Unió Europe (potser no es presentri si jug el Brç)? I en quin estt es veuri que un prtit mjoritri critiqui l'cció diplomàtic del Govern l'exterior (com sovint f CiU), o què el propi Govern limiti l sev cció exterior pel por l què dirn (com mb l mins ssistènci institucionl ctln en l’enterrment de Vicenç Ferrer)? Critiquem Mdrid, però moltes vegdes som els ctlns els que som incpços de decidir i vnçr.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
6 de juliol de 2009 15:40 h
Qui juga?
Vig dir que en prlri i en prlo. N’hi h que em diuen que sóc mss críptic. D’ltres que fig homilies. Encr n’hi uns ltres que em diuen que no em mullo prou. Segurment tots tenen un prt de ró, no ho negré, però jo continuo dient que no hi h pitjor sord que el qui no vol escoltr ni pitjor neci que el qui no vol entendre. F dies que, contr corrent, vinc dient que en ixò de l Peny, ningú gos tocr el moll de l’os. Com molt, lguns esgrrinxen l pell del problem volent fer-nos creure que som dvnt l mre de totes les corrupcions, mentre que d’ltres intenten fer prevldre el “quentu de l llgrimet” per mgr l’ou covrot que els put l’rmri dels mls endreços.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de juliol de 2009 23:03 h
Invertir en mobilitat i lluitar contra la crisi
Segons el drrer estudi del RACC, entrr Brcelon en cotxe és girebé el doble de ràpid , fins i tot en hores punt, que fer-ho en trnsport públic. El mteix RACC, gens sospitós de voler nr en contr del interessos del vehicle privt, consell millorr el trnsport públic rreu de Ctluny perquè els conductors deixin el cotxe cs i es desplcin en tren o utobús . Dvnt d’quest empíric evidènci tn escndlos cl preguntr-se . Per qun les judes, de debò , l trnsport públic ? No hi dubte : el cotxe privt és un símbol d’un frcàs històric d’un finl d’etp, tot i que l’dministrció, els governs, encr es resisteixen dmetre-ho Amb quest mner d’ctur tn negtiv nem corcnt l qulitt de vid de l grn mjori de ciutdns .
Llegir-ne més
Màrius Viella
4 de juliol de 2009 22:21 h
Nous mamadors
Constntment “ floreixen nous mmdors “, que jo no se si l vc donrà per tnt , principlment en moments que seri recomnble reduir despeses dministrtives , procurnt que l fein de tres funcionris l fes un de sol, mb el mteix temps ; (fig quest observció , perquè per el fet recollir un trget , l’juntment que ni tnt sols de ser signd, hi hvi tres persones disposdes fer-me l’entreg, desprès de tres cops d’nr per quest gestió), però l cos no v per quest cmí , perquè cd di els governnts necessiten mes ssessors i mes col·lbordors , per portr els llibres de un desptx l’ltre i per netejr els vidres dels cotxes i estendre ctifes ; com que l vent d’hbittges s’h post difícil i complicd , , result que el govern de l Generlitt h busct un reforç per ADIGSA (A què ens dediquem? Gestionem, impulsem i executem les polítiques d’hbittge en el territori, dins dels àmbits de l’hbittge socil, l’ccés l’hbittge, l rehbilitció i millor del prc públic i l’dministrció i gestió d’hbittges públics i privts.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
3 de juliol de 2009 16:32 h
Frases de la setmana
El millor moment per fer mics és bns de que els necessitis (Ethel Brrymore) Gret works re performed, not by strength but by persevernce (Smuel Johnson) Pots fer qulsevol cos, però no tot (Dvid Allen) When I ws boy I ws told tht nybody could become President. Now I’m beginning to believe it (Clrence Drrow) I m ptient with stupidity but not with those who re proud of it (Edith Sitwell) El político se convierte en estdist cundo comienz pensr en ls próxims generciones y no en ls próxims elecciones (Winston Churchill) Freedom is not something tht nybody cn be given; Freedom is something tht people tke nd people re s free s they wnt to be (J.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 de juliol de 2009 18:29 h
Com pagar impostos
Pgr impostos , és ho tindri de ser , l obligció que huri de produir els drets , que normlment no es reconeixen ls ciutdns , com per exemple, vetllr perquè el contribuent no tingui l impressió de que en tot moment es enclçt, per les normes i disposicions que els diferents sectors de l’dministrció impos , ( obligtoriett del cinturó de segurett en zon urbn , qun l velocitt j es limitd 30 Km. per hor, entre d’ltres), mes que tot per recptr diner per poder fer front l excessiv despes, que el funcionrit i els governnts estn provocnt en quest pís , mb uns sous , que en moments com els ctuls , que l crisi fect de form preocupnt , fins i tot ls ingressos dels juntments , fins l punt de confondre l ciutdà , que no te mes opció que pgr i cllr.
Llegir-ne més
Som lo que sembrem
2 de juliol de 2009 17:30 h
La Plataforma defensa la seva proposta de llei per una Catalunya lliure de transgènics al Parlament
Ctluny és un de les zones de l Unió Europe on es cultiven més trnsgènics. Vrietts del blt de moro Mon 810 que hn estt prohibides l mjori de pïsos europeus, quí es conreen. Per exigir que “volem un Ctluny lliure de trnsgènics”, quest dissbte 28 de juny més de qutre mil persones hem sortit l crrer per dir que j n’hi h prou. L pltform Som lo que Sembrem vm presentr tràmit l Prlment de Ctluny un Inicitiv Legisltiv Populr (ILP) que v rebre en qutre mesos el recolzment de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegr un ILP, mb un mpli suport i mobilitzció populr.
Llegir-ne més
Lluís Juncà
2 de juliol de 2009 10:03 h
De víctimes a culpables
Sobre pocs conceptes se n'h prlt tnt llrgment i mb tn poc profunditt i rigor com de l desfecció polític. Després de cd contes electorl tothom es llenç l debt sobre quest qüestió, començnt pels mteixos polítics però especilment els periodistes i tertulins de tot men. Tnmteix, no sembl que cp d'quests debts hgin servit per clrir l'bst i les conseqüències d'quest desfecció i, ni molt menys, les cuses rels que l'originen. De fet, moltes de les rons que preixen com les veritbles cuses d'quest desfecció polític no són més que tòpics injustificts i expliccions més o menys plusibles que es donen per bones bse d'nr-les repetint.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs