David Minoves
1 d'agost de 2009 01:55 h
La importància de la coherència de polítiques per al desenvolupament
Aquest drrer setmn s'h presentt un Estudi extern sobre l Coherènci de Polítiques per l Desenvolupment (CPD) de l Generlitt de Ctluny ls òrgns de coordinció i col·lborció de l Cooperció Ctln. L'estudi don plicció l principi d’hrmonitzció, i respon l voluntt de conèixer millor les polítiques de l Generlitt de Ctluny que tenen o poden tenir un impcte significtiu sobre els pïsos del Sud, ixí com per elborr un propost sobre mecnismes per grntir el principi de coherènci en relció mb questes polítiques.
Llegir-ne més
Cap comentari
Toni Fernandez
31 de juliol de 2009 18:57 h
Amb nocturnitat i traïdoria
Escric questes línies en un estt brrej de frustrció, indignció i impotènci. Les empreses no són germnetes de l critt, i en èpoques de crisi profund com quest, els números hn de sortir, s’hn de fer reestructurcions, i hi h gent que hi perd l fein com conseqüènci. Fins quí tots ens hi podem entendre. El que no rribo cpir és que determindes empreses es desfcin dels seus treblldors de l mner més bix i mesquin possible. Més sovint del que seri desitjble en un societt vnçd i més humn, el treblldor rrib un di l fein i es trob o que j no hi té ccés o que hi h un sobre espernt-lo l tul.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 de juliol de 2009 18:51 h
De conqueridors i colonitzadors
El president de l’Associció Colombin Unid de Blers (ASOCOLOMBIA) h fet unes declrcions www.lvozlibre.com que deixen entreveure ml intencionlitt envers el territori que l’h collit. El trnnà de Willim Veg qued l descobert qun s’line mb les tesis defensdes per l Fundció FAES, UPyD i el PP, qun firm que l’bndonment escolr dels immigrnts és produït per l immersió lingüístic del ctlà. Només un botó de mostr: [...] “A esos chicos, el Estdo sólo les d l posibilidd de prender en ctlán cundo es un idiom desconocido pr ellos.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
30 de juliol de 2009 17:24 h
Frases de la setmana
Aconsellr és un d’quelles coses molt més grdbles de fer que de rebre (Crolyn Wells) Spek when you re ngry – nd you will mke the best speech you'll ever regret (Lurence J. Peter) Gret is the rt of beginning, but greter is the rt of ending (Lzrus Long) Be wfully nice to them going up, becuse you're going to meet them ll coming down (Jimmy Durnte) Donr diners i poder l govern és com donr whiskey i les clus del cotxe nois dolescents (P.J. O’Rourke) Dely is preferble to error (Thoms Jefferson) Suggerid per Jordi Murgo: L grn pregunt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 de juliol de 2009 17:28 h
Llengua própia, però també minoritzada
És drmàtic que, girebé, l meitt dels universitris ctlns creguin que, en un futur proper, el cstellà s’imposrà l ctlà les ules . Aquest ctitud derrotist i , en cert mner, cludicnt de grn prt del que hvi representnt, trdicionlment, l’vntgurd - polític ideològic i socil - de l nostr nció ctln és forç preocupnt. De fet , hi h lgunes ddes de l’enquest fet vuit universitts ctlnes : “ usos, ctitud identitts lingüístiques entre l’estudintt universitri “ que són certment contrdictòries ; ixí només un 7% prefereix que l llengu utilitzd pel professor sigui el ctlà, per contr hi h un temor , de cr l futur, sobre l febles del ctlà; ixò pos de mnifest que l llengu pròpi de Ctluny , encr, és un llengu minoritzd .
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
29 de juliol de 2009 13:07 h
Joan Francesc Mira i Navarra
J f lgun temps (octubre 2008) vig escriure un petit reporttge sobre l'obr de Jon Frncesc Mir (Vlènci 1939). D’leshores ençà he llegit tmbé diversos treblls d'quest utor. En primer lloc he complett l sev trilogi sobre l ciutt de Vlènci: "Els treblls perduts" (1989), "Purgtori" (2003) i "El professor d'històri" (2008). Són tres novel•les independents entre si però unides per l’eix que represent l ciutt de Vlènci en tres etpes diferents i en tres espis diversos, mb un molt interessnt construcció .
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
28 de juliol de 2009 10:42 h
Montilla s’empassa la remodelació de govern?
Segons hn publict diversos mitjns de comunicció, el President Montill teni previst un remodelció de govern desprès de l’cord de finnçment, fins i tot teni lguns noms clrs sobre l tul; les declrcions del President d’ERC, Jon Puigcercòs d’quest diumenge, li hn trstoct els plns. Montill no pot ssumir que sigui ERC qui li mrqui el cmí. Ar cldrà sber si l jugd del republicà h estt gosrd per evitr un remodelció que fins i tot li podri ser incomod o tot el contrri. El que és clr, és que fci el que fci el President, el guió l’hn tornt escriure els republicns.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
28 de juliol de 2009 08:00 h
La prometedora presidència sueca de la UE...
Mlgrt ser un liberl-conservdor, John Fredrik Reinfeldt, l'ctul primer ministre suec que ostent l presidènci Europe fins finls d’ny, sembl bstnt més progressist i ecologist que qulsevol socilist espnyol. Així, en el discurs dvnt del Prlment Europeu, en què ssumi l presidènci de torn de l UE, v ser especilment explícit qun v ssegurr que “No podem viure en un economi on els beneficis siguin sempre per l sector privt i que les pèrdues s’hgin d’ssumir invriblement des del sector públic”.
Llegir-ne més
Gerard Ollé
27 de juliol de 2009 23:28 h
Descobrint: Croàcia
Breus de Croàci (Hrvtsk en crot) bns d’inicir el vitge: Poblció : 4,5 milions Idiom : crot i itlià l penínsul d’Istr Moned : kun Cpitl : Zgreb PIB per càpit: 15.600 $ El vitge com tl començà Treviso, ciutt on vol un rut de Rynir des de Giron. El vol des de Giron v ser d’llò més plàcid fins i tot per un vió-fòbic com jo. Un cop rribts destinció hom s’don que està dvnt d’un dels eroports més petits que h vist mi. No hi h temps per perdre, hem d’conseguir lo més ràpidment possible el cotxe -que hvíem llogt on-line mb Hertz (compnyi que ofereix descomptes per vitgers de Rynir)- perquè es f trd i encr ens queden unes 3 hores de conducció fins l nostr primer destinció crot: Pul, l penínsul d’Istr.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
26 de juliol de 2009 22:29 h
El candidat i l’epidèmia de la llengua catalana
Al PP no li bst l pndèmi de l grip nov, s’h entossudit seguir escmpnt l’epidèmi de l llengu entrvessd, l llengu ctln. No tenen ni un sol escrúpol seguir difmnt l llengu existent les Illes des de f 780 nys, no tenen l més mínim vergony mollr flsedts i frses pròpies de persones illetrdes, diuen que mb l’objectiu de tenir vots. Si volen tenir vots per tenir cdires de poder serà que o bé estimen molt quest poder o bé hi troben gunys especils qun l’consegueixen. No estn vergonyits d’hver d’rrossegr durnt l sev trnscendènci un pect d’ignorànci o de nicies tn greu, o serà que no hi creuen en l trnscendènci?, és millor el poder terrenl, deuen pensr.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs