19 de juliol de 2009 21:00 h
El sistem de finnçment de l Generlitt no s’h regit mi per l’Esttut d’Autonomi de Ctluny, ni pel de 1979 ni pel de 2006, sinó per l LOFCA, llei que proven i reformen com volen els governs espnyols segons el principi enuncit per Alfonso Guerr: “Que tengn que venir cd ño los ctlnes por lpiste”. L’ctul Esttut h quedt suplntt pel document provt quest setmn, que es trduirà en un nov reform de l LOFCA, i que no recull cp de les xifres i imports que els governnts i polítics del triprtit diuen que els hn dit els governnts socilistes espnyols, que responen “Ni confirmo ni desmiento”.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2009 20:53 h
Què podem esperr d’un tribunl constitucionl que h dont mostres clres de l ctlnofòbi que pteix? d’un tribunl polititzt i reprtit entre el PP i el PSOE, que port nys teòricment estudint els recursos contr l’Esttut de Ctluny i que segons diuen és punt de fer públic l sentènci? Doncs, no podem esperr res més que problemes per Ctluny i els seus ciutdns. Un retlld segur, sigui interprettiv o directe, que comportrà encr més dificultts per desplegr un esttut j rebixt. Dvnt tnt incompetènci no podem permetre un retlld l voluntt mjoritàri dels ciutdns del principt expressd en referèndum; cceptr-ho represent cceptr l plen submissió Espny.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2009 00:21 h
Sentit comu i optimisme Dvnt de com hn nt les coses , i s’h desenvolupt l negocició del finnçment per Ctluny , crec que per poder vlorr les discrepàncies , que des de f mol de temps que CIU mnifest, seri bo que recopiléssim des del di que l’esttut fou provt l Prlment de Ctluny , per el 89’9% dels representnts de tots els ctlns, que ocupven els escons del Prlment; el “vicrusis “, es v començr gestr qun es v portr l Congres dels Diputts , mb retlldes que deixren l’esttut totlment desconegut ; però l not mes sond , l v provocr el Sr.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2009 22:56 h
És drmàtic que, girebé, l meitt dels universitris ctlns creguin que, en un futur proper, el cstellà s’imposrà l ctlà les ules . Aquest ctitud derrotist i , en cert mner, cludicnt de grn prt del que hvi representnt, trdicionlment, l’vntgurd polític, ideològic i socil de l nostr nció ctln és forç preocupnt. De fet , hi h lgunes ddes de l’enquest fet vuit universitts ctlnes : “ usos, ctitud identitts lingüístiques entre l’estudintt universitri “ que són certment contrdictòries ; ixí, només un 7% prefereix que l llengu utilitzd pel professor sigui el ctlà; per contr hi h un temor , de cr l futur, sobre l febles del ctlà; ixò pos de mnifest que l llengu pròpi de Ctluny , encr, és un llengu minoritzd i que cl fer molt fein l respecte i , sobretot , cl destinr-hi molts més recursos econòmics.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2009 09:58 h
Nowdys slgging politicins off, despising them with the usul “they re ll the sme” is very usul, even fshionble. I gree they re to be blmed for mny things, nd surely we would be better off if some of them just styed home. but putting them ll t the sme level only serves the worst ones. Just tke for instnce the wy they keep in contct with electors fter the elections. When they need our vote they promise mny things, including tht they will sty vilble nd close to electors, nd most of them don’t do it, but others ctully do.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2009 00:16 h
"Ctluny pot fer el ridícul i som molt prop de fer-lo, perquè som més prop d'un Diputció generl que d'un pís mb futur". Pronuncieu questes prules. Pur músic. Sí mics, és cert. Oficilment l tempord està tncd i no hi tornem fins que comenci el futbol, però cl fer un excepció. F qutre dies estv mirnt l TV mb el meu gt i vn començr sortir dolents de tot tipus celebrnt el nou finnçment. Per citr-ne lguns, els presidents extremenys, mnxec o ndlús, els Ciuddnos, Miquel Icet, l'eco-nulitt del congrés i, de sobte, per sorpres, ERC, snif.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2009 20:36 h
Començr és l prt més importnt de l fein (Pltó) El que es començ bé està mig fet (Horci) Never go to bed md. Sty up nd fight (Phyllis Diller) Try to lern something bout everything nd everything bout something (Thoms H. Huxley) L polític és potser l’únic professió on cp preprció és consider necessàri (Robert Louis Stevenson – i ixí ens v!) L’edt és les dones com l criptonit Supermn (Kthy Lette – s’ccepten suggerències contr els homes!)
Llegir-ne més
16 de juliol de 2009 08:02 h
Esquerr h protgonitzt el debt polític de les dues drreres legisltures, en proposr un reform de l'Esttut i un nou sistem de finnçment més just. Unes propostes que si be en un primer moment vn generr l'dhesió de bon prt de l ciutdni i l'linement de l mjor prt de les forces polítiques ctlnes, hn cbt deixt un llst de desgst i esgotment en veure retlldes les expecttives generdes. I és de justíci dir que de l mteix mner que hem estt cpços de dibuixr els horitzons de futur, tmbé vm protgonitzr bon prt de l frustrció de l primer experiènci de govern ctlnist i d'esquerres des de l resturció de l Generlitt de Ctluny.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2009 15:24 h
Article originl publict en un versió més curt el setmnri El Temps el 7 de juliol de 2009 El 7 de juliol de 1937, l’exèrcit jponès provoc el ml noment «incident del pont de Mrco Polo» (o pont Lugou). L prul incident v ser escollid per l’exèrcit imperil jponès per restr trnscendènci l sev gressió contr l Xin i evitr l intervenció de potències estrngeres, com r els EUA, l Grn Bretny o l Unió Soviètic, fvor dels xinesos. Curiosment, l Xin tmbé v evitr l’ús de l prul guerr per no oferir un excus l president Roosevelt per interrompre els subministrments un nció en guerr, tl com determinv l’Act de Neutrlitt.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2009 00:08 h
Drrerment Portbou ( Alt Empordà) sembl que hi un cert rebombori per un remodelció del Psseig Mrítim, totlment d’cord mb l legislció vigent , i mb les contribucions especils del crrer de Mr . D’entrd cl dir que els cnvis sempre provoquen rebuig, tot i que l mjori de les vegdes sempre són per millorr; i desprès d’un bon explicció , l mjori de l poblció ho greix . Sobre l , vidrios, qüestió de les contribucions especils, cl dir que segons l’rticle 31 de l Llei d’Hisendes Locls, els juntments podrn cobrr quotes de fins el 90% del cost de l’obr , normlment, el cost del recàrrec del % , l mjori de municipis és del 30 % .
Llegir-ne més