22 de juliol de 2009 20:00 h
L síndrome de l grnot bullid Si posu un grnot dins un oll mb igu fred, ell nedrà trnquil·lment. Si començu enclentir l’igu de l’oll, l grnot continurà nednt, perquè és incpç de detectr l vrició mbientl de l tempertur de l’igu. Seguiu esclfnt l’igu fins que rribi l tempertur de 42º i l grnot morirà, perquè quest és l tempertur prtir de l qul es degrden les proteïnes; el mteix ens pssri nosltres si el nostre cos ssolís quest tempertur.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2009 17:33 h
Demnr perdo o ssumir responsbilitts No crec estr equivoct , qun dic que el Sr. Plum es el que f mns i mànigues perquè s’enderroqui el viducte de Giron ; tot el que cb de succeir en quest troc d’interessos prticulrs i privts de l Ciutt “Immortl”, es un reflex del que persontges com qui vol enderrocr un possible solució molts dels problemes que te quest ciutt , i que son cpços de provocr emprts en el càrrec que moltes vgdes sigut dquirit mitjnçnt fvoritismes , o per tràfec d’influències ; crec que lgú prt de demnr perdo , tindri d’ssumir responsbilitts , com es demnen qulsevol cuitd qun circul per un vi en contrdirecio ; no n’hi h prou de dir “ ens hem equivoct “, n’hi r mb el xlet Trrus, ni dm mb el viducte; s’h de ser responsble i conseqüent , igul que qun es demn que es reconeixien els èxits; els ciutdns , j mss, que en generl tots hem de pgr per les ineptituds de l mjori dels polítics i governnts, ( que com que n’hi tnts , no es res d’estrny), perquè r els gironins tinguin de pgr 1’4milions€, ( 232’94M pts.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2009 17:29 h
Recursos F molts nys , que per rons físiques , que no soc nt en biciclet ,( en tinc setnt tres d’nys ),tot i que en l mev , dolescènci i joventut , no vig tenir cp mes mitj de trnsport, fins ls trent nys que vig poder comprr un SEAT 850 de segon m; però no es dels mitjns de trnsport que vull opinr, sinó de com es pot profitr l’exercici i l’esforç de molts milers de ciutdns que diàriment , gudint de l ntur i de les instl·lcions i vies que constntment vn en ugment gràcies l col·lborció dels diferents governs , que no es ltre que l’ús de l biciclet .
Llegir-ne més
22 de juliol de 2009 17:26 h
Infntes i dolescènci Aquest pèrdu de vlors ètics i morls que est ptint l societt en generl , i que mlurdment cd di v en ugment en el sector dolescent , crec no f justíci l llei de protecció del menor , i molt menys l llei que sncion ls pres per donr un “mstegot” correctiu temps , qun el nen o l’dolescent f llò que no tindri de fer i que el pot induir un continuïtt o reiterció. Els infnts , s’hn convertit per moltes fmílies , en un juguet , que només el fn servir els vespres ,perquè durnt el di no el poden cuidr i l’hn d’prcr l gurderi , fins que te l’edt d’entrr escoles per critures de tres nys per munt, que fins i tot i trob servei de menjdor ; qun el nen rrib en el moment que els pres decideixen el seu futur , i els estudis , que en molts csos s’hn de fer for de l demrcció , l cos encr es mes complicd i perillos , perquè l llibertt i el descontrol de l’individu gunyt posicions ; ixò o podri fer mol extens ,però clouré , dient que l’educció d’quests nens que r un prt de l societt voldri poder jutjr tot i ser menors de 14 nys , s’h de començr i continur des de cs i per els pres , fins i tot desprès de l mjori d’edt , si es f necessri; però per conseguir ixò tnt l societt en generl , com els governs i l’empresrit , s’hn de conciencir de que lgú de l fmíli , h de poder donr l’esmorzr , el dinr i el sopr , i corregir els deures i els errors de l’infnt o dolescent, i ser coneixedors directes , del perquè un nen plor .
Llegir-ne més
22 de juliol de 2009 12:13 h
En els meus tres nteriors rticles (L’esperit de Bdlon , Qui jug? i Qui mn? ) he mirt de desembolicr un mic l troc que embolcll l Peny, en l’intent de posr dmunt l tul lguns elements que mi em semblen imprescindibles per poder desenvolupr un cert debt que tingui sentit sobre el present i el futur de l’Entitt i l sev relció mb Bdlon. Jo sostinc sense embuts que l Peny és un dels principls ctius de l nostr ciutt i probblement l nostr mrc més conegud rreu. Des d’un punt de vist socil, tot i que h viscut temps millors, no deix de ser l’entitt que pleg més bdlonins, cpç de generr un fort sentiment d’identitt i sentit col•lectiu entre l ciutdni.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2009 08:00 h
Avui, mb l’excepció de Croàci, tots els ciutdns dels pïsos de l’oest dels Blcns (i tmbé Turqui) necessiten un vist per poder vitjr dins l’espi Schengen. Per quest ró, quests dies, un dels temes que és l’gend de l UE és l decisió de l Comissió Europe de no requerir vist ls ciutdns dels pïsos blcànics (Sèrbi, Mcedòni, Montenegro, Albàni i Bòsni i Hercegovin), que disposin de pssports biomètrics. Un mesur que h estt fortment criticd, tès que exclou els musulmns de Bòsni i Hercegovin i els kosovrs.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2009 12:44 h
...ho fri millor, p! Elis, elis! Aquest sembl l recció del principl prtit de l'oposició que, evidentment, es referm en ixò mteix: oposició, oposició i oposició. "Si CiU governés fri complir l'esttut". És clr que és del tot fàcil, intrscendent i sense cp men de compromís llençr quest men de misstges-ptlet l'esfer mediàtic. Mireu, de tnt fàcil que és jo tmbé en llenço un: Si jo governés derogri el Decret de Nov Plnt. Fet! Ar, l cos es complic un mic més qun comences fer memòri i mires l'Esttut nterior, el que v gestionr CiU, el gru de compliment i desplegment que v ssolir.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2009 14:39 h
No m'ho imginv ps més grn. Aquí tot sembl desbordnt. Per posr-ne tn sols un exemple, el primer di d’ctivció de l bústi electrònic d’eurodiputt plouen més d’un centenr de correus de ciutdns d’rreu dels Pïsos Ctlns i de tot el continent. Mentrestnt, en el ple constituent del Prlment, populrs i socilistes tornen escenificr l sev "etern" linç i es reprteixen l presidènci. Mitj legisltur per cdscun. I, mlurdment, en els escons del PSC ningú sembl incomodt pel record de l sev cmpny que v girr entorn del senyor Vidl-Qudrs.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2009 12:59 h
Més enllà de l crisi és necessri un reform en profunditt del merct lborl. No crec que es fci, j que qun les coses vn bé no hi h cortge polític de fer cnvis en profunditt que poden generr tensió, i qun les coses vn mlment, menys que sigui indispensble i lhor es tingui el que s’h de tenir, tmpoc. Es prl molt de l dulitt del merct de trebll, mb contrctes fixes i temporls (quests drrers, més d’un 30% dels treblldors, més que cp ltre estt desenvolupt), però per mi cl incorporr un tercer vrible: els funcionris.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2009 22:47 h
He escrit ltres vegdes que l solució per conseguir l normlitzció lingüístic de l llengu ctln er que l norm d’ús fos que els cstellnoprlnts cnvissin de llengu qun prlssin mb un ctlnoprlnt. Això h escndlitzt lgun dels meus lectors. Algú m’h comentt que er el mteix que s’hvi fet en temps de Frnco (llò d’imposr, obligr... i tot l pesc). Res més lluny d’ixò. Per quest motiu voli explicr què són normes d’ús lingüístic. Ho fré defugint l’àrid teori sociolingüístic i intentré exposr-ho en un llengutge plner i, més, ho trctré des del meu punt de vist, sense consultr llibres ni diccionris.
Llegir-ne més