Daniel Torras
12 d'agost de 2009 12:48 h
El síndrome del dia després (o el fre a la independència)
El clm per l independènci es f sentir. Jo el sento. Els mitjns, fins i tot mb les seves limitcions ideològiques, en prlen. Cd di, més ciutdns es declren independentistes. Polítics i intel·lectuls, fins r fins d'ltres tendències, s'hi converteixen. El rumor creix. En quest context hi sorgeix un grup cibernètic que demn, explícitment, que Ms i Puigcercós es posin d'cord i trebllin, slvnt les diferències òbvies, per un objectiu comú: l independènci. Qun es trct de dilogr i fer cords, deu ser pel meu cràcter ncionl, jo sempre hi dono suport.
Llegir-ne més
2 comentaris
Josep Maria Loste
10 d'agost de 2009 23:24 h
El transport públic i col•lectiu de la majoria
El tren nostre de cd di continu mrgnt-nos l vid i, més, l irresponsbilitt de les decisions que es prenen preveuen més problemes mitjà i llrg termini. En quest líni, finls de juliol el diputt de CiU Josep Rull, v firmr que el trspàs de rodlies és un cte d’irresponsbilitt molt greu, que perjudicri els ciutdns de l Regió de Giron. Ar bé, l tirllong d’irresponsbilitts, relciondes mb el ferrocrril i el territori gironí, v molt més enllà. D’entrd, és un greu equivocció polític impulsr, d’un form bssegdor, el TAV en detriment del tren convencionl.
Llegir-ne més
Nit Art
10 d'agost de 2009 20:11 h
Un salt a la vida
El slt de Nijinsky Tetre Rome Fins el 23 d’gost El Tetre Rome no només no tnc per vcnces sinó que durnt el mes d’gost cull un dels millors espectcles de l tempord “El slt de Nijinsky”. Es trct d’un coreogrfi (vries) ided per l bllrin Mri Rovir i inspird en l turmentos vid d’un dels millors bllrins que h vist néixer el segle XX, Vslv Nijinsky. Nijinsky v hver d’bndonr l sev crrer rtístic mb només 28 nys víctim d’un esquizofrèni que el v mntenir tnct fins l sev mort pssts els seixnt nys.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
10 d'agost de 2009 17:42 h
L’art del toreig (en diuen ells)
Deixnt de bnd l’escàs nivell de civilitt que els espnyols mostren qun trcten els nimls en les nomendes festes trdicionls espnyoles (per les seves obres els coneixereu), el que sí que s’h de reconèixer és que els ctlns (i més concretment els polítics ctlns) són uns utèntics bbus. Rebutjo l ide que són uns botiflers i uns venuts ls espnyols. Simplement penso que presenten l’ctivitt cerebrl d’un medus, o sigui, cp, i que es deixen rrossegr per les ondes, sense esperit ni objectius, com no sigui l supervivènci personl pròpi.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
10 d'agost de 2009 12:00 h
Ni independent ni imparcial
Sembl que vit el PSOE i el PP, servint-se dels mgistrts del Tribunl Constitucionl que ells mteixos nomenen, decidirn quin és l’utonomi que tenen els ctlns sot l’ctul règim democràtic. Sovint s’imput l PP hver dut l’Esttut referendt pel poble ctlà un Tribunl que no és ni imprcil ni independent, posnt ixí en risc de trencment un pcte entre Ctluny i Espny que és el fonment de l’ctul Constitució. Aquest ide del pcte és interessnt però fls, perquè Espny ningú no h cceptt mi que Ctluny sigui un ltr cos que un prt sev, prt d’un nció espnyol sobirn i indivisible, i el tot no pct mb l prt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
10 d'agost de 2009 11:47 h
La justícia impedeix dues o tres arbitrarietats del govern valencià
Fins on pot rribr el pensment sectri d’un grup de persones s’h pogut comprovr moltes vegdes l llrg de l històri. I si quest grup de persones formen el govern d’un pís com el Pís vlencià, l’bsurditt rrib l’infinit. Aquest vegd, i ltres, hn demostrt que governven pensnt que tot vl. El fet que gunyin tot un seguit d’eleccions (les cuses qulque di s’estudirn), no els dón crt blnc per fer brbritts en nom del seu pensment prtidist.
Llegir-ne més
David Minoves
9 d'agost de 2009 23:02 h
Els pobles indígenes reclamen decidir el seu propi model de desenvolupament
Ar f quinze nys, l'ONU v instituir el 9 d'gost com el Di Interncionl dels Pobles Indígenes. Des d'leshores lguns governs els hi hn demnt perdó per les injustícies del psst i ltres hn promogut reformes legisltives per reconèixer els seus drets. Però encr qued molt cmí per fer. Avui es clcul que 370 milions de persones en més de 70 estts pertnyen ncions o pobles indígenes i són expressió d’un diversitt i riques lingüístic i culturl de vlor inclculble per l humnitt. Segurment són molts més tenint en compte l’obstruccionisme dels estts que volen negr-ne els drets, tot vegd que es mostren ncionlment homogenis.
Llegir-ne més
Màrius Viella
9 d'agost de 2009 18:53 h
Amiant a La Bisbal d'Emporda i arreu
Amint L Bisbl i rreu S’h destpt l cix dels trons , desprès d’hver-se confirmt l presenci d’mint l Crreter de Brcelon , mb motiu de les obres de remodelcio Giron Fons del govern i de les empreses que vren prticipr en l mnipulció de un producte ltment contminnt , mb mol elevt risc de produir càncer ls qui tinguin contcte, i principlment si hn de respirr l pols que s’en deriv de l sev mnipulció, mostr un feble preocupció , tot i hver suspès els treblls , de moment. De moment sseguren que L Bisbl i Plmós estn fectts per quest fenomen , que de moment est dormit , si no es toc ; però ningú es vol mullr , per dir quins punts mes de l nostre geogrfi i pot hver quest fntsm mgt; les empreses diuen que no es gurd cp registre d’quests fets tnt importnts r , i que l negligènci provoct.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 d'agost de 2009 14:24 h
Inseguretat ferroviària i prioritats socials
El greu ccident ferroviri l regió itlin de Toscn, concretment l poblció de Vireggio, de f unes cinc setmnes huri de servir d’exemple perquè cs nostre tinguem més en compte , com prioritt socil , l segurett ferroviàri, prticulrment l qüestió del trnsport de les mercderies perilloses . A Ctluny existeix un punt concret, delict, en l qüestió de les mercderies perilloses: l’estció del ferrocrril de Portbou. En quest indret huri d’existir un Pl de prevenció com cl ,rticult i coordint per les empreses privdes implicdes, per Renfe i Adif i per les diverses dministrcions públiques.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
8 d'agost de 2009 15:12 h
1,8% o la crua realitat sobre el finançament
Prou: l cony de què tenim un grn nou sistem de finnçment és un grn mentid, que dur mss, i que cl denuncir. Mirem les ddes, totes públiques, i quntifiquem el grn engny del finnçment. Quines ddes? Estimció del dèficit fiscl fet pels governs ctlà i espnyol (ny 2005, drreres dtes disponibles) PIB Ctluny (2008): 216.923€ milions Recursos que (diuen des d’quí, no confirmen des d’llà) portrà el nou finnçment l’ny 2012: 3.855€ milions Per començr veiem que el dèficit fiscl només bixrà l’ny 2012 un 1,8% (els recursos ddicionls dividit pel PIB).
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs