Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:23 h
Cap utilitat per els bisbalencs
Cp utilitt per els bisblencs Des de l mev posició ctul com ciutdà de L Bisbl , que tnt si tinc d’nr Giron , per gestions que no puc fer L Bisbl , com si tinc que nr l’Hospitl de Plmós , perquè l’ICS m’oblig , voldri intentr fer un reflexió de les vnttges que pot representr per els bisblencs , ( que l cp i l fi , tindríem de ser els que poguéssim decidir l conveniènci , i quin opció es l mes fvorble ls interessos de l comrc , junt mb els pobles fectts ). Si tl com es previst per el Sr.
Llegir-ne més
Cap comentari
Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:21 h
Segarra-Garrigues
Cnl Segrr- Grrigues Jo no se si tot es del color , que fins i tot del vidre en que es mir; el greu problem que gener el cnl Segrr –Grrig, desprès del centenrs de milions € que j s’hi porten invertits, i del temps que f que s’està construint , rribo l conclusió que el problem el provoquen els ecologistes d’rreu , perquè r hn descobert un font d’ingressos , sot l cp ornitòlog ; jo voldri preguntr tot quest “fun slvtge” i de rpinyires , que tnt d’interès tenen per protegir els ocells migrtoris , si les diferents espècies d’ocells , com l gribi, l cugid , l’lou, el tit, l cuet .
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 d'agost de 2009 18:19 h
Autovia No
AUTOVIA NO Per qulsevol ciutdà del mon , li pot semblr norml que per exigències del progrés , s’esmicoli un comrc , desprès d’hver exhurit totes les lterntives quest opció; però en el cs de l’utovi de L Bisbl, encobert fins r mb l clssificció de vrint, ixò no s’h complert , i pocs ciutdns del mon , podrien entendre , que les persones de màxim responsbilitt per l relitzció d’quest esperpentic projecte , son tres gironins , els dos germns Ndl i Frreres de Giron , i el Sr. Jordi Folli i Alsin de Sn Sdurní de l’Heur ; tots son conscients , i hn reconegut les mncnces que l provínci de Giron pteix , des de f molts nys ,però cp d’ells fet cp gestió en fvor d’quest sistem de trnsport públic ferroviri , que sense cp men de dubt , h de ser l solució per pivgr els problemes que se’n deriven del petroli ,i que el medimbient i tothom en generl n’h de sortir beneficit, qun en tenien l possibilitt de fer-ho , bns de començ esmicolr el Bix Empordà i L Selv per el sector de Snt Cristin d’Aro, que f divuit nys que no hn prt de trossejr el territori, entre uns governs i ltres , però l’nell de les gvrres , es dels germns Ndl, que r j en porten qutre en el Bix Empordà , i no s’h fet bsolutment res en fvor del trnsport ferroviri , que no sigui l’lt velocitt que els bisblencs tmbé pgrem i que pocs l’utilitzrn, si no es per nr de vcnces, el que tingui possibilitts ; però per nr l metge , l universitt i gestions del di di ,que es per llò que el ciutdà reclm que els seus diners portts com impostos , siguin emprts, en mitjns l’bst de tothom.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
2 d'agost de 2009 16:40 h
Berlusconi, el gra i la palla
L'escàndol de veritt no són les fotos, les grvcions i les orgies mb prostitutes de luxe. Per mi que cdscú que fci mb l sev vid privd el que vulgui. El límit és que no perjudiqui ls ltres, que no digui un cos i fci un ltr (com uns qunts polítics mericns, que criticven Bill Clinton i feien el mteix que ell), o en quest cs l’ús de recursos públics per fins privts (si es confirm que v utlitzr vions del govern per portr les nenes les seves festes). O potser per lgú és censurble, d’cord, però no oblidem el problem de fons, l'escàndol de veritt: Berlusconi domin, direct o indirectment, el 90% dels mitjns de comunicció, i ho profit per restringir greument l llibertt de prems (Itàli ocup l posició 83 en el rànking mundil segons Freedom House, l'igul que Tong i drrer l mjori de pïsos desenvolupts); hi h moltes ombres sobre com v crer el seu imperi, i qun l justíci intent ctur, pos tots els mitjns possibles per evitr-ho, crent lleis d-hoc que el beneficien; té molts col·lbordors seus l presó (el drrer condemnt f només uns mesos) i ell s'h escpt dels judicis perquè prov lleis d'impunitt girebé exclussives per ell.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
2 d'agost de 2009 16:25 h
A Public Reply to The Economist (III)
The Economist coment en l’rticle All must hve prizes (30 juliol 2009) que tothom h gunyt mb el nou sistem de finnçment, en especil Ctluny. Des Col·lectiu Emm responem que Ctluny, si es compleix (que no està grntit) el nou sistem de finnçment, pssrà de tenir un dèficit fiscl del 10% l 8% l’ny, 2300€ per ctlà i ny. Amb quest dèficit fiscl (per cert, no comprble cp ltre regió de cp estt desenvolupt), difícilment es pot considerr Ctluny gunydor de res. El Col·lectiu Emm som un grup de ctlns que volem que el món ens conegui com som, no com diuen que som.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 d'agost de 2009 16:25 h
Cal repensar la Costa Brava
Qun estem celebrnt el centenri de l Cost Brv , seri convenient reflexionr tentment sobre el present i futur d’quest espi geogràfic i humà tn senscionl i, lhor, tn vilipendit per l voràgine d’un especulció urbnístic inscible . Abns de prlr de propostes i reflexions cldri fer esment diverses ddes estdístiques vinculdes mb l greu crisi econòmic estructurl ctul, de cràcter globl. Doncs bé, en el període de juny i de grn prt del juliol , en el conjunt de l frnj costner de Portbou Blnes, el descens mitjà de turistes estrngers h estt d’un 15% Indubtblement, en quests moments, l Cost Brv h de donr més protgonisme ls vinnts, trvés de l millor , l modernitzció ( l remodelció ) dels pssejos mrítims .
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 d'agost de 2009 11:02 h
Gràcies, Sant Vicenç
F molts i molts nys que tots plegts ens coneixem. F molts nys que cd un de nosltres f el possible pel nostre poble. Molts de nosltres comprtim projectes i espernces. I, sovint, hem trebllt conjuntment per fer-los relitt. No sempre hem estt d’cord en llò que cli fer ni en com hvíem de fer-ho; però, sens dubte, en línies generls, comprtim un somni i un ctitud dvnt de l vid. Ar, em pertoc començr un nov ventur Europ. Un ventur que, en relitt, és un ps més en el llrg cmí que f molt de temps recorrem tots junts.
Llegir-ne més
David Minoves
1 d'agost de 2009 01:55 h
La importància de la coherència de polítiques per al desenvolupament
Aquest drrer setmn s'h presentt un Estudi extern sobre l Coherènci de Polítiques per l Desenvolupment (CPD) de l Generlitt de Ctluny ls òrgns de coordinció i col·lborció de l Cooperció Ctln. L'estudi don plicció l principi d’hrmonitzció, i respon l voluntt de conèixer millor les polítiques de l Generlitt de Ctluny que tenen o poden tenir un impcte significtiu sobre els pïsos del Sud, ixí com per elborr un propost sobre mecnismes per grntir el principi de coherènci en relció mb questes polítiques.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
31 de juliol de 2009 18:57 h
Amb nocturnitat i traïdoria
Escric questes línies en un estt brrej de frustrció, indignció i impotènci. Les empreses no són germnetes de l critt, i en èpoques de crisi profund com quest, els números hn de sortir, s’hn de fer reestructurcions, i hi h gent que hi perd l fein com conseqüènci. Fins quí tots ens hi podem entendre. El que no rribo cpir és que determindes empreses es desfcin dels seus treblldors de l mner més bix i mesquin possible. Més sovint del que seri desitjble en un societt vnçd i més humn, el treblldor rrib un di l fein i es trob o que j no hi té ccés o que hi h un sobre espernt-lo l tul.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 de juliol de 2009 18:51 h
De conqueridors i colonitzadors
El president de l’Associció Colombin Unid de Blers (ASOCOLOMBIA) h fet unes declrcions www.lvozlibre.com que deixen entreveure ml intencionlitt envers el territori que l’h collit. El trnnà de Willim Veg qued l descobert qun s’line mb les tesis defensdes per l Fundció FAES, UPyD i el PP, qun firm que l’bndonment escolr dels immigrnts és produït per l immersió lingüístic del ctlà. Només un botó de mostr: [...] “A esos chicos, el Estdo sólo les d l posibilidd de prender en ctlán cundo es un idiom desconocido pr ellos.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs