9 d'agost de 2009 18:53 h
Amint L Bisbl i rreu S’h destpt l cix dels trons , desprès d’hver-se confirmt l presenci d’mint l Crreter de Brcelon , mb motiu de les obres de remodelcio Giron Fons del govern i de les empreses que vren prticipr en l mnipulció de un producte ltment contminnt , mb mol elevt risc de produir càncer ls qui tinguin contcte, i principlment si hn de respirr l pols que s’en deriv de l sev mnipulció, mostr un feble preocupció , tot i hver suspès els treblls , de moment. De moment sseguren que L Bisbl i Plmós estn fectts per quest fenomen , que de moment est dormit , si no es toc ; però ningú es vol mullr , per dir quins punts mes de l nostre geogrfi i pot hver quest fntsm mgt; les empreses diuen que no es gurd cp registre d’quests fets tnt importnts r , i que l negligènci provoct.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2009 14:24 h
El greu ccident ferroviri l regió itlin de Toscn, concretment l poblció de Vireggio, de f unes cinc setmnes huri de servir d’exemple perquè cs nostre tinguem més en compte , com prioritt socil , l segurett ferroviàri, prticulrment l qüestió del trnsport de les mercderies perilloses . A Ctluny existeix un punt concret, delict, en l qüestió de les mercderies perilloses: l’estció del ferrocrril de Portbou. En quest indret huri d’existir un Pl de prevenció com cl ,rticult i coordint per les empreses privdes implicdes, per Renfe i Adif i per les diverses dministrcions públiques.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2009 15:12 h
Prou: l cony de què tenim un grn nou sistem de finnçment és un grn mentid, que dur mss, i que cl denuncir. Mirem les ddes, totes públiques, i quntifiquem el grn engny del finnçment. Quines ddes? Estimció del dèficit fiscl fet pels governs ctlà i espnyol (ny 2005, drreres dtes disponibles) PIB Ctluny (2008): 216.923€ milions Recursos que (diuen des d’quí, no confirmen des d’llà) portrà el nou finnçment l’ny 2012: 3.855€ milions Per començr veiem que el dèficit fiscl només bixrà l’ny 2012 un 1,8% (els recursos ddicionls dividit pel PIB).
Llegir-ne més
7 d'agost de 2009 10:01 h
Segur que hureu vist, si no hi heu prticipt, lgun d’questes “subhstes – concurs”, questes en què hi h un person que ctu l’estil dels xrltns i que intent que l gent telefoni, pgnt l trucd corresponent (sol ser de més d’un euro i et desptxen en 5 segons), i que si encert se’n pot dur un premi. Per poder-ne prlr, hi he prticipt un vegd, vig fer deu trucdes seguides i un màquin em v dir sempre que estv punt d’hver pogut entrr o d’hver truct l líni corresponent; el nombre de líni més lt que em v citr v ser l líni 24.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2009 08:00 h
Mlgrt els coneguts lligms entre l Grèci clàssic i l Ctluny contemporàni, tmbé és evident que l'ctul Tetre Grec de Brcelon no és ps l'herènci de l presènci de cp comercint ni de cp constructor de l'ntiguitt. Sigui com sigui, però, l sev concepció i construcció pretenien rememorr els lligms mediterrnis i l voluntt de reivindicr els referents clàssics de l nostr cultur. En concret, mentre observv un pedrer durnt un pssejd Montjuïc, l’rquitecte frncès Jen Clude Nicols Forestier v exclmr “bon lloc per un tetre grec”.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2009 01:08 h
L prems s'h fet ressó de les queixes del Govern isrelià dvnt del Govern espnyol per hver dont suport l'entitt isrelin “Trencnt el Silenci”, utor d'un informe crític sobre l’ctució de l’Exèrcit isrelià durnt l pssd invsió de l Frnj de Gz. A l vegd, el Govern hebreu h reclmt tllr l subvenció quest ONG. Aquest és l segon cció impulsd des del Govern isrelià en poc temps que té relció mb projectes de cooperció l desenvolupment. Ar f unes setmnes, les utoritts isrelines vn tncr el centre Nidl Jeruslem Est, gestiont per l’entitt plestin Helth Work Committees, un centre que h rebut en els últims nys un importnt suport de l cooperció interncionl i, en concret, de l'Agènci Ctln de Cooperció l Desenvolupment (ACCD).
Llegir-ne més
6 d'agost de 2009 22:57 h
En plen crisi econòmic globl, els dirigents polítics intenten donr respostes ls seus ciutdns i sobretot intenten visulitzr un imtge de governnts mb solucions; ixò f que busin dels gbinets de comunicció per exgerr un imtge de governnts preprts que msses vegdes és lluny de l relitt. En tenim un exemple clr Espny; el seu president i sobretot els seus ssessors són uns experts en vendre imtge i poc cos més. L’hemerotec és plen de frses cèlebres, des que tenim el sistem bncri més fort del món, fins ser els últims en reconèixer que estàvem dins un crisi econòmic globl.
Llegir-ne més
6 d'agost de 2009 18:20 h
l Segons el dictmen del Consell Consultiu, El Fons de Reestructurció Ordend Bncàri ( FROB ) vulner les competències de l Generlitt . En concret, quest fons, provt el juliol per decret llei pel corró imperil i jcobí ( PP i PSOE ), v en contr de l’esperit i l lletr de l’rticle 120 de l’Esttut. Dvnt d’quest situció, que podri significr quelcom tn greu com és l’nul•lció del dret de veto de Ctluny, en cs de creció o de fusió de cixes d’estlvis intervingudes pel Bnc d’Espny, només rest un solució : el compliment de l llei; és dir, l presentció d’un recurs d’inconstitucionlitt dvnt del TC .
Llegir-ne més
6 d'agost de 2009 08:17 h
L'Estt espnyol h il·leglitzt els prtits de l'esquerr independentist bsc, bàsicment per no condemnr. L condemn que se'ls demn -se supos que d'un cte immorl, degrdnt o perjudicil per l col·lectivitt i els drets o l dignitt dels éssers humns- h de ser polític, perquè es f en l'esfer polític i sot l supervisió dels òrgns que regulen l'ctivitt dels prtits (s'hn esborrt del mp electorl els prtits, com ens, però no les persones). Però tot condemn tmbé h de ser personl, intern. És dir, un condemn, si és sincer, h d'hver estt meditd, reflexiond, comprnt vlors i efectes morls; un condemn (polític) utèntic sorgeix del conflicte personl intern.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2009 09:21 h
Mentre els ctlns ens debtem mb eternes reformes esttutàries, enrevessts sistemes de finnçment, dèficits fiscls i especulcions sobre l sentènci del tribunl constitucionl, un petit nció de poc més de 300.000 hbitnts situd just per sot del cercle polr àrtic h inicit el cmí per ingressr l Unió Europe. L'ny psst fou pèssim per l'economi islndes, mb el sector finncer col·lpst i l moned del pís desplomd l'ill es v convertir en un de les primeres víctimes de l crisi econòmic mundil. Això h fet que els islndesos hgin reconsidert l seves reticències entrr l Unió Europe i r estiguin disposts renuncir prt de l sev sobirni i l'exclusivitt sobre els seus recursos (principlment els pesquers) cnvi de més estbilitt econòmic sot l protecció, i les restriccions, de l Unió.
Llegir-ne més
