23 d'agost de 2009 22:00 h
J h pres cos l propost de mnifestr-nos en protest contr l proper sentènci del Tribunl Constitucionl espnyol d’rrnment de l’Esttut d’Autonomi de Ctluny, que f mesos que Òmnium Culturl promou en col.lborció mb diverses entitts cíviques, prtits polítics, i sindicts. Cl, però, esvir lguns mlentesos que titulrs esbiixts o declrcions precipitdes hn pogut generr. L ró de cridr el poble ctlà l crrer no és l defens d’un Esttut concret, ni del seu contingut, ni de l pròpi utonomi, sinó del dret dels ctlns decidir, que un cop ens hem pronuncit per referèndum provnt un determind decisió, ningú for de Ctluny té l potestt de substituir l nostr voluntt per l sev.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2009 19:25 h
Ens tornem fer nostre l'rticle del President de l Cs del Poble, contestnt l portveu del PSC Blnes. Cl denuncir l'ctitud frnquist del portveu del PSC Blnes, vers quest entitt. Josep Mrigó (PSC) v utilitzr el seu prtit per impedir que l Cs del Poble cobrés l'esmen provd pel Congrés dels Diputts per recuperr el ptrimoni robt, quest és l sev mner d'judr, més ben dit d'punylr quest entitt centenàri. El Frnquisme els hi v robr per l forç de les rmes i el portveu del PSC Blnes els ho rob per l cr.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2009 10:26 h
F 23 nys que descobri per primer vegd l UCE i des d'leshores el pistge de Prd de Conflent l peu del Cnigó form prt del meu escenri estiuenc. Durnt lguns nys vig continur ssistint l cit fins que, mb el temps, ltres ctivitts vn gfr el relleu d'questes dtes d'gost. Després he seguit l sev evolució des de l distànci físic i des de l proximitt emocionl. L UCE v néixer el 1969, seguint el model de les universitts lliures que sorgiren rrn del mig frncès de 1968. Es trià l vil de Prd per les fcilitts que donà l'Ajuntment des de bon principi, per hver estt refugi de molts ctlns del Sud que fugiren de l dictdur feixist espnyol (Pu Csls i Pompeu Fbr hi visqueren, i quest drrer hi és enterrt) i per ser l cpitl del Conflent, comrc on es troben bon prt dels llocs històrics lligts l nixement de Ctluny (Snt Miquel de Cuix, Snt Mrtí del Cnigó, el cstell de Ri,.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2009 18:14 h
L’déu Michel Jckson Que ningú pensi , que vull restr professionlitt, cpcitt , vlor , enteniment , ctegori , ni res de tot llò que quest j consgrt llegendri demostrt tenir i ser; però mi em preocup , que quest civilitzció tnt generos i tnt complent mb segons quins esdeveniments i persontges , sigui l’hor tnt reticent , i tnt condescendent, que tot llò que durnt molts nys, en l sev trjectòri fou negtiu, com ccions , situcions de comportment fins i tot delictiu sobre ltres éssers , com tmbé llò que tnt de ml f les persones que no gudeixen del reconeixement rtístic ni públic , com es l’ddició les drogues, s’hgi oblidt , i que ningú n’h fet cp referènci.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2009 17:09 h
Amics, compnys, el de l 13: El RP f un breu prèntesi en l preceptiv, obligd i stisfctòri inctivitt estiuenc per tocr un clàssic de l prems per questes dtes: el creixent problem de l'incivisme. El monàrquic, ncionlist, nobiliri i proturí Grupo Godó encpçl, com cd ny, l crod contr el turisme de borrtxer, els que fn renou l vi públic, els rstfris de l Repúblic de Gràci o els bevedors impenitents de substàncies psicoctives que pertorben l trnquilitt de les fmílies espnyoles. Vl dir que clen mesures dràstiques contr tn horter desprensiu.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2009 20:50 h
Temps er temps hi hvi un cert orgull personl per l fein ben fet que mrv els fers diris, fins i tot els més humils: des de cosir un botó ixecr ctedrls. Ar però, les coses hn cnvit molt. Es tendeix l "fst food", l "fst good", l "fst ferry" i l "fst el que sigui", el cs és nr ben de press mentre quest ànsi ens f perdre les formes; no prem compte en el com sinó en el qun. A tll d'exemple us diré que, f uns pocs nys, un mestre de primàri em comentv que l tendènci eductiv er deixr que els xiquets escriguissin segons l sev personlitt.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2009 16:38 h
Der Sirs, Your ltest report on Spin (Flimsier footings) offers good ccount of the rumblings tht re incresingly herd in Mdrid bout the need for the stte to put n end to the devolution process. We shll venture to offer few comments from the Ctln side. The centrl government is now finding tht, with seventeen regionl governments round the tble representing different nd often conflicting interests, the stte’s dministrtion cn be unmngeble. It is lso sid to be costly. Ctlns, who were never too plesed with the “coffee for ll” solution to begin with, re mjor net contributors to the utonomic system nd s such they would be the first to support process iming to put stop to the wste nd the inefficiency.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2009 16:34 h
Der Sirs, Your ltest report on Spin (Flimsier footings) offers good ccount of the rumblings tht re incresingly herd in Mdrid bout the need for the stte to put n end to the devolution process. We shll venture to offer few comments from the Ctln side. Spin’s problem with its regions, which you ptly describe s n “unintended consequence of democrcy”, is entirely of its own mking. After Frnco’s deth, it ws cknowledged by ll democrtic forces tht the “historic regions” hd very strong clim to form of self-government on historic, economic, culturl nd socil grounds.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2009 13:35 h
El futbol és el prdigm dels esports l nostr societt. A di d’vui, conseguir el reconeixement de l Selecció Ctln és un pujd molt empind, de tremper mtiner diri jo. Hi h mss interessos econòmics, polítics, esportius i orgull mesetri cstís entremesclts, en nòmin i grtints l forn. Algú encr es pens que Espñ no trurà pit cd cop que l demnem ls prtits de costelld que de moment només podem jugr com pís pels volts de Ndl, fins i tot el Di dels Snts Innocents!? Sisplu, ho porten grvt l pedigrí i pels collons del toro d'Osborne frn mns i mànigues contr el contuberni comunist-seprtist-judeomsó! Per supost, no per ixò ens podem permetre el luxe de deixr de somir ni de reclmr-l i lluitr per ell, fins l sciett i com curcons! Fins que esportivment puguem prcr l món com pís sense pgr tiquet, que per ixò, els ctlns, som grrepes.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2009 08:55 h
Alguns jutges espnyols hn qulifict l propost de mnifestció unitàri per l'utogovern d'intolerble i indmissible. Això és el que són les seves prules i ells, uns intolernts. És poc democràtic negr el dret mnifestr-se, qun sigui, on sigui i pel tem que sigui. Per què no es prohibeix l mnifestció de l Flnge Arenys? Per què es prohibeixen totes les concentrcions bertzles l Pís Bsc? Per què es prohibeixen referèndums? Què v pssr Vlènci el 9 d'octubre? Mentre es neg el dret concentrr-see el 23 d'bril Brcelon l jovent ctlà es permet que els rcistes i feixistes fcin mrxes pels crrers de Vlènci.
Llegir-ne més