6 de setembre de 2009 12:00 h
El procés d’provció de l’Esttut d’Autonomi de Ctluny, inclos l sev pendènci l Tribunl Constitucionl espnyol, exhibeix impúdicment l relitt de l considerció de Ctluny en el present règim democràtic. Moltes hn estt en quests trent nys les metàfores que s’hn fet servir com si fossin fets, i que r hn quedt ptèticment despulldes. L primer és l del pcte, entendre que l relció Espny-Ctluny es fonment en un pcte entre mbdues prts. No és cert, segons l Constitució espnyol, tot l normtiv legl i el sistem institucionl, Espny és l’únic nció sobirn, i Ctluny un prt sev, i és Espny qui pren les decisions, entre elles l d’torgr utonomi Ctluny, i l’bst d’quest.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2009 22:35 h
El psst dimecres 26 d'gost, el president de l Comissió Europe, Duro Brroso, v començr l sev entrevist en un emissor de ràdio ctln prlnt un minut en l llengu pròpi del nostre pís. Sens dubte, és un detll que cl grir, tnt per l sensibilitt que demostr com per l'esforç que comport. Mlurdment, però, quest bon to inicil es v diluir ràpidment fins empntnegr-se en un seguit d'firmcions desfortundes, innecessàries i injustes. Desfortundes perquè v venir dir que els ctlns ens hem de preocupr menys de l nostr llengu (i, en prticulr, de l sev oficilitt l Prlment Europeu) i que, en cnvi, huríem d'grir més els diners que Ctluny rep de l UE, com si l dignitt de les llengües, de les cultures i dels pïsos pogués ser comprd.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2009 22:16 h
És més que evident que els ctuls dos prtits mjoritris, PSOE i PP, hn postt fermment per l'estructur provincil del territori. El govern socilist de Jon Lerm, qun teni mjori bsolut, v descrtr un llei de comrclitzció i fins i tot f uns mesos decidiren eliminr l'estructur comrcl del seu propi prtit. Si ixò pss mb el PSOE, del PP no cl ni prlr-ne. Les províncies per tots dos prtits són estructures intocbles, l divisió perfect perquè un territori no s'estructure, no ting un identitt globl com pís.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2009 21:35 h
Brcelon, en lguns spectes, és un desstre, com ho demostren les recents fotos d’El Pís o com diuen molts dels seus ciutdns. Solució? Giulini style o, dit d’un ltr form, cny. Abns que Giulini fos lclde de Nov York quest ciutt teni problemes greus de delinqüènci i civisme. Què v fer? Tolerànci zero, no només mb els delinqüents, sinó tmbé mb els incívics. Amb ixò, juntment mb l contrctció de més policies i ltres mesures, v eliminr les drogues i l prostitució del crrer (i per cert tmbé v liderr els tcs l màfi locl, continunt l sev fein com fiscl).
Llegir-ne més
4 de setembre de 2009 16:05 h
Llegint, quest estiu, un de les últimes entregues de l renixent revist stíric esttl de renom, el Jueves, número 1683 del 19-25 d’g. del 09, potser se li hj psst l’editoril lgú. Això pot ocórrer degut dues rons que, més més, són complementàries: que v curt de contingut, com tmbé de gmbls. L’editoril -com tmbé l contrportd- v “dedicd” integrment ETA. L portd reflecteix, en lletres dimensió Din-A3, un misstge (“METEROS LAS BOMBAS POR EL PUTO CULO”) mb el que mlgrt estr d’cord de bse (el no ús del terrorisme per defensr les llibertts d’un poble), no crec que h de ser propi d’un revist que huri de representr l superioritt de l intel·ligènci sobre l violènci.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2009 11:42 h
Aquestes prules del títol eren les que cbven un llrg comentri per internet d’un rticulist de Diri de Blers l’rticle Jo cús de Tomeu Mrtí, de dimecres, 3 de setembre. Aquest cusv els guàrdies civils mltrctdors i violents, l direcció ctul del PP de les Illes, les orgnitzcions ntimllorquines, el diri ntictlà que tots coneixem i el delegt del Govern espnyol (l’OCB h demnt l sev dimissió) pel fet succeït durnt el mes d’gost, en què un jove mllorquí v ser gredit físicment l cp, l boc i diverses prts del cos per un guàrdi civil, mb el consentiment d’uns ltres, per hver-los prlt en ctlà.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2009 20:36 h
El nostre Col·lectiu no té per costum comentr notícies reltives ltres llocs del món. Cd terr f s guerr, i trobem que és un error, per exemple, ficr en el mteix sc els csos de Ctluny i el Pís Bsc, com f sovint l prems estrnger. Tnmteix, ens h semblt oportú destcr un rticle publict quest setmn Le Monde. El diri de referènci d’un pís considert profundment centrlist i hostil les reivindiccions de les ncions sense estt, dintre o for de les seves fronteres, dón un notíci sobre el moviment independentist flmenc, i ho f mb un neutrlitt exquisid.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2009 20:18 h
He près que l gent oblidrà el que vs dir, l gent oblidrà el que vs fer, però l gent mi oblidrà com els vs fer sentir (My Angelou) L’hbilitt serveix per poc sense l’oportunitt (Npoleó Bonprte – i l’oportunitt s’h de buscr!) Knowledge speks, but wisdom listens (Jimi Hendrix) Suggerides: A gol without pln is just wish (Antoine de Sint Exupéry – suggerid per l’Esther des de NY) The conventionl view serves to protect us from the pinful job of thinking (John Keneth Glbrith, suggerid per Dniel Clivillé) Most dels don’t close (originàri de John Audbrn, suggerid per JM) L Bibli es un mrvillos fuente de inspirción pr los que no l entienden (George Sntyn – suggerid per Jordi Murgó)
Llegir-ne més
3 de setembre de 2009 17:22 h
F molts nys que l món de l'independentisme es diu llò de "defensr l terr no és cp delicte!", però r es veu que preguntr sí. F un eston un jutjt de Brcelon h impedit fer l consult orgnitzd per un entitt independentist Arenys de Munt perquè ultrpss les competències un juntment. Curiós que prle de sobrepssr competències i no es pre pensr que és un cte convoct per un entitt privd. Vist com està el corrl, sembl cert que l'Estt Espnyol començ pssr les diferents etpes del dol que li comportrà l seprció dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2009 17:17 h
L’intent de prohibir l consult d’Arenys de Munt, per prt de les ltes instàncies de l’Estt espnyol, és un exemple més que l democràci espnyol li mnc mdures i mrc de qulitt. Sense cp men de dubtes, el cs d’Arenys de Munt és un exemple clr de l por l llibertt de l clsse polític espnyol , l qul es veu pressiond per l’nomend opinió publicd ultrncionlist. De fet, el més greu de tot és que desprès de 30 d’un , suposd , Constitució democràtic espnyol , ( d’un qulitt polític forç efímer) , el problem ctlà – el fet ncionl/diferencil ctlà - no es pot encixr dintre d’un Espny que només vol que deixem de ser ctlns; és dir, que bndonem definitivment l nostr llengu pròpi i ens dissolem dintre de l nció cstelln .
Llegir-ne més
