Gabriel Pena
7 de setembre de 2009 19:06 h
Ni es llegeix, ni s'escolta
L bon collid les propostes de convoctòri de referèndum sobre l independènci sembl efecte de moltes coses però, en cp cs, de l retòric polític. Drrere de qui donri el vot l possibilitt que Ctluny esdevingui un estt, es cre un nebulos que no cb de resoldre l immedit: i vostè, per què vol l independènci de Ctluny?. No rgumentr mb destres el per què l seu vot, no huri d'entendre's com un dèficit. De fet un perquè vull, en quest cs, podri ser justificble. Les rons de vegdes solquen de molt enrere, i rrelen tn fondo que cldri un bon eston de reflexió per estendre-les.
Llegir-ne més
2 comentaris
Oriol Junqueras
7 de setembre de 2009 08:00 h
Senzillament irrepetible.
El 3 d'gost de 1918 neix Brcelon l pedgog, escriptor, trductor, ctriu i director tetrl Mri Aurèli Cpmny. H estt descrit mb un mpli ventll d'djectius (molts dels quls, lmenys prentment, contrdictoris): crismàtic, sincer, rriscd, polèmic, generos i subtil; però tmbé tossud, reservd, tímid, insegur i prudent. No és estrny, doncs, que sigui tn difícil ctlogr l sev obr, crcteritzd per un seguit d'ventureres literàries, en què l'utor explor els mtisos propis de diversos gèneres literris, sense oblidr l sev importntíssim tsc de recuperció i d'dptció de clàssics Inici l crrer literàri quednt finlist del premi Jonot Mrtorell l’ny 1947 mb Necessitem morir (publicd el 1952), gurdó que guny l cp de d’un ny mb El cel no és trnsprent.
Llegir-ne més
Ricard Biel
6 de setembre de 2009 23:58 h
Arnaldo Otegi a Arenys de Munt
De l mteix mner que sbem que Espny és per ls espnyols un religió, tlment com ho és per Esquerr el cinisme de cntond, huríem de tenir clr que si el di 13 de setembre volem que Arenys de Munt estigui net de flngistes que posin l por l cos l ciutdà que sortiri de cs per nr votr mjoritàriment fvor d'quest dret -no dubto que quest se sentirà més motivt fer-ho que qui hi està simplement en contr, llevt dels qutre gts rbiosment contrris-, però no ho frà per por que l'tonyinin, tès que no és endebdes que el xitxrel·lo Sur utoritz l mnifestció feixist, el que cldri considerr per ssegurr-nos un jornd plàcidment democràtic és l presènci d'Arnldo Otegi Arenys de Munt.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
6 de setembre de 2009 12:00 h
Com es fa i es desfà l’Estatut
El procés d’provció de l’Esttut d’Autonomi de Ctluny, inclos l sev pendènci l Tribunl Constitucionl espnyol, exhibeix impúdicment l relitt de l considerció de Ctluny en el present règim democràtic. Moltes hn estt en quests trent nys les metàfores que s’hn fet servir com si fossin fets, i que r hn quedt ptèticment despulldes. L primer és l del pcte, entendre que l relció Espny-Ctluny es fonment en un pcte entre mbdues prts. No és cert, segons l Constitució espnyol, tot l normtiv legl i el sistem institucionl, Espny és l’únic nció sobirn, i Ctluny un prt sev, i és Espny qui pren les decisions, entre elles l d’torgr utonomi Ctluny, i l’bst d’quest.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
5 de setembre de 2009 22:35 h
Durao Barroso i el català
El psst dimecres 26 d'gost, el president de l Comissió Europe, Duro Brroso, v començr l sev entrevist en un emissor de ràdio ctln prlnt un minut en l llengu pròpi del nostre pís. Sens dubte, és un detll que cl grir, tnt per l sensibilitt que demostr com per l'esforç que comport. Mlurdment, però, quest bon to inicil es v diluir ràpidment fins empntnegr-se en un seguit d'firmcions desfortundes, innecessàries i injustes. Desfortundes perquè v venir dir que els ctlns ens hem de preocupr menys de l nostr llengu (i, en prticulr, de l sev oficilitt l Prlment Europeu) i que, en cnvi, huríem d'grir més els diners que Ctluny rep de l UE, com si l dignitt de les llengües, de les cultures i dels pïsos pogués ser comprd.
Llegir-ne més
Vicent Luna
5 de setembre de 2009 22:16 h
Ens feia falta l'IEVM.
És més que evident que els ctuls dos prtits mjoritris, PSOE i PP, hn postt fermment per l'estructur provincil del territori. El govern socilist de Jon Lerm, qun teni mjori bsolut, v descrtr un llei de comrclitzció i fins i tot f uns mesos decidiren eliminr l'estructur comrcl del seu propi prtit. Si ixò pss mb el PSOE, del PP no cl ni prlr-ne. Les províncies per tots dos prtits són estructures intocbles, l divisió perfect perquè un territori no s'estructure, no ting un identitt globl com pís.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
5 de setembre de 2009 21:35 h
Solució per Barcelona: Giuliani style
Brcelon, en lguns spectes, és un desstre, com ho demostren les recents fotos d’El Pís o com diuen molts dels seus ciutdns. Solució? Giulini style o, dit d’un ltr form, cny. Abns que Giulini fos lclde de Nov York quest ciutt teni problemes greus de delinqüènci i civisme. Què v fer? Tolerànci zero, no només mb els delinqüents, sinó tmbé mb els incívics. Amb ixò, juntment mb l contrctció de més policies i ltres mesures, v eliminr les drogues i l prostitució del crrer (i per cert tmbé v liderr els tcs l màfi locl, continunt l sev fein com fiscl).
Llegir-ne més
Jordi Miquel
4 de setembre de 2009 16:05 h
“EL JUEVES”, SUPLEMENTO SEMANAL DE “EL MUNDO” QUE SALE LOS MIÉRCOLES
Llegint, quest estiu, un de les últimes entregues de l renixent revist stíric esttl de renom, el Jueves, número 1683 del 19-25 d’g. del 09, potser se li hj psst l’editoril lgú. Això pot ocórrer degut dues rons que, més més, són complementàries: que v curt de contingut, com tmbé de gmbls. L’editoril -com tmbé l contrportd- v “dedicd” integrment ETA. L portd reflecteix, en lletres dimensió Din-A3, un misstge (“METEROS LAS BOMBAS POR EL PUTO CULO”) mb el que mlgrt estr d’cord de bse (el no ús del terrorisme per defensr les llibertts d’un poble), no crec que h de ser propi d’un revist que huri de representr l superioritt de l intel·ligènci sobre l violènci.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
4 de setembre de 2009 11:42 h
Suïcidi col•lectiu o independència!
Aquestes prules del títol eren les que cbven un llrg comentri per internet d’un rticulist de Diri de Blers l’rticle Jo cús de Tomeu Mrtí, de dimecres, 3 de setembre. Aquest cusv els guàrdies civils mltrctdors i violents, l direcció ctul del PP de les Illes, les orgnitzcions ntimllorquines, el diri ntictlà que tots coneixem i el delegt del Govern espnyol (l’OCB h demnt l sev dimissió) pel fet succeït durnt el mes d’gost, en què un jove mllorquí v ser gredit físicment l cp, l boc i diverses prts del cos per un guàrdi civil, mb el consentiment d’uns ltres, per hver-los prlt en ctlà.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
3 de setembre de 2009 20:36 h
Le Monde i Flandes com exemple de neutralitat de la premsa internacional
El nostre Col·lectiu no té per costum comentr notícies reltives ltres llocs del món. Cd terr f s guerr, i trobem que és un error, per exemple, ficr en el mteix sc els csos de Ctluny i el Pís Bsc, com f sovint l prems estrnger. Tnmteix, ens h semblt oportú destcr un rticle publict quest setmn Le Monde. El diri de referènci d’un pís considert profundment centrlist i hostil les reivindiccions de les ncions sense estt, dintre o for de les seves fronteres, dón un notíci sobre el moviment independentist flmenc, i ho f mb un neutrlitt exquisid.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs