1 de setembre de 2009 17:58 h
A continució us djunto el text corresponent l mev primer intervenció l Comissió de Peticions del Prlment Europeu, quest trd de l'1 de setembre de 2009, sobre l possible construcció d'uns prcs eòlics Àlb. Un intervenció elbord prtir d'un petició de l'ssocició Mendik Aske i de diversos intercnvis d'opinió i d'informció mb els representnts d'Arlr i d'Eusko Alkrtsun. "Bon trd. El meu nom és Oriol Junquers i quest és l mev primer intervenció en quest Comissió, com nou diputt del grup Verds - Alinç Lliure Europe.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2009 22:53 h
J sé que l gent d’quests prtits no vol rebre lliçons de ningú, només n’dmeten de l FAES o d’ltres fàbriques de pensdors brillnts que poden cbr predicnt les mèriques o qulsevol progrm rdiofònic o televisiu que els doni l prul per tcr, difmr i preprr recursos contr tot el que no segueixi el cmí de l unitt de destí en llò universl. Però r que s’us tcr tots els governs d’esquerres del continent mericà, r que està ple de tertulins i tot cst d’dlàters d’ideologi neoconservdor ràdios, cdenes televisives, diris que ridiculitzen Evo Morles, Hugo Chávez, Lul d Silv i lgun més, r és l’hor de demostrr-los que si Hugo Chávez, president de Veneçuel, vott pel poble, és un dictdor, j ens hgués nt bé tenir quest cst de governnt en el llrg i cruel període frnquist, persontge l qul encr no hn estt cpços de condemnr.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2009 20:06 h
Què despistts tornem de l’gost. Qulsevol di d’quests, però, despertrem. Siguem d’excus optimist: des-per-t-rem. J sigui estirts l consult del metge de cpçler tot oferint el brç l fibld de l vcun de l grip nov. O conseqüènci d’un de les vegdes que l sng, sencer, s’enfili l’lçd del rostre qun l’Ibrhimović ens recordi un ex-jugdor de l Reil Societt (no reconec que l Brç hguem tingut mi tl jugdor). O l’encongir-nos mesur que vnç El mp dels sentits de Tòquio i quedr trpts entre seient i resptller -més, dvnt l’implcble dobltge ctlnòfil d’en Sergi López l versió espnyol, qui compny un persevernt senyer penjnt de l vinotec.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2009 20:05 h
Tot sovint ens omplim l boc d’independènci, però relment sbem què és? Per qui és? L independènci és quest cos que des de f girbé 300 nys els ctlns estem espernt. Pot semblr molt de temps, però no oblidem que no f ps més de cinc genercions, els nostres vntpssts eren independents. Aquests vntpssts que vn veure robd l sev llibertt, tots ells eren ctlns, d’ideologies diferents possiblement, però ctlns. Des de llvors són tots quests ctlns els que hn nt trspssnt de generció en generció l’espurn de l llibertt, i sempre s’hn nt fent ccions per tl d’intentr rribr-hi.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2009 21:29 h
(Trducció l ctlà de l respost en frncès l diri Libértion) El seu rticle del 25 d’gost (L Ctlogne à hue et à di pour son “Esttut”) descriu forç bé les posicions difícilment reconcilibles sobre el lloc que huri d’ocupr Ctluny dins del conjunt de l’Espny de les utonomies. Vn ser les forces polítiques ctlnes les que el 2006 vn trçr un full de rut per definir questes relcions en els propers nys. El text resultnt, producte d’un compromís que el v fer cceptble per l grup socilist, sempre més “espnyolist”, v ser provnt per un mjori bssegdor l Prlment Ctlà, presentt l Prlment espnyol, on es v provr un versió considerblement encongid, i sotmès i provt en referèndum.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2009 14:19 h
Un dels problemes més greus que pteix l nostr nció ctln és el seu grn desconeixement en l’àmbit interncionl. De fet, mlgrt els molts vitges interncionls de l’expresident Pujol i l creció de les Delegcions Exteriors del l’ctul govern, l relitt ctln, en el context interncionl, sovint gf un visió molt esbiixd . Aquest pnorm tn mnipult de l ctlnitt es produeix, principlment, perquè els corresponsls de prems estrngers prenen com referènci, en relció mb Ctluny, les notícies i reporttges que public l prems espnyol .
Llegir-ne més
28 d'agost de 2009 20:28 h
“Tothom hurà de respectr l sentènci del Constitucionl” ho h dit el grn ptrirc, instigdor juntment mb l rest de prtits espnyols d’un sentènci que tornrà retllr l’esttut i nosltres i l gent que estim quest Pís no pot estr clld dvnt un ltr jugd brut i sobretot dvnt un ltre incompliment del President Zptero. Cl recordr que Rodríguez Zptero v prometre respectr l lliure decisió del Prlment de Ctluny, i com que ho v prometre; després v exigir l sev filil ctln que comencés fer l fein brut.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2009 12:09 h
Msses cps i msses brrets El Sr. Sur , que j v protgonitzr l’plçment de l finncicio mb l vice-president Fernández de l Veg, i que provoct les controvèrsies mb els diferents grups i institucions del pís , per els resultts obtinguts , r torn ser protgonist remrcnt que des del govern de Ctluny , no es produirà cp mnifestció bns de que el TC, s’hgi pronuncit , dduint que si el resultt es negtiu per Ctluny , “l Generlitt ctrà el resultt , però que impulsrà l’utogovern per ltres vies”; no voldri pensr , que per l proper legisltur , quest bon Sr.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2009 12:07 h
Ml tel l teler Tenim ml tel l teler ; cinc milions d’turts , mb un govern mnct d’idees per dministrr els pocs diners que s’hvien estlvit en temps de bonnç , i les fmílies hn d’frontr de nou el curs escolr ,mb l corresponent compr de llibres , i l’menç de que moltes empreses no tornrn obrir desprès de vcnces. No podem donr cp diner sense procurr que serveixi per pivgr , tnt les necessitts dels ciutdns , com millorr els diferents sectors, en que l’dministrció h d’invertir en previsió per el futur desenvolupment del benestr , i el medi mbient.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2009 17:20 h
“El conseller d’interior bsc h recomnt l ciutdni que no vgi les herriko tbernes i h demnt ls juntments que endureixin els requisits per obrir-ne de noves”. Aquest er l frse que utilitzv hir l nit Rmon Pellicer per tl de donr ps dos tlls de veus que nrrven l’ofensiv del govern de Ptxi López contr tots els símbols etrres que hi h l Pís Bsc. Aquest notíci, però, semblv pssr despercebud. F j diversos dies que l polici utonòmic bsc s’està dedicnt de form persistent perseguir qulsevol símbol de lluit d’juntments, tbernes, mnifestcions o de seus socils de les diferents ssocicions i col·lectius bscos; i l societt, que està mig de vcnces, sembl ser-li igul.
Llegir-ne més
