9 de setembre de 2009 17:10 h
Sembl que en temps de referèndums independentistes prohibits i d’vortments perllongts de l’Esttut (ixò que els que el persegueixen diuen que no hi estn d’cord, mb l’vortment), que és i que no volen que sigui, no es pot reflexionr sobre ltres temes, que si ho mires bé, estn estretment relcionts. Record que em v costr molt distingir les persones d’un pensment o ltre, igulment que tmbé em v costr entendre sot quin ideologi m’hvien educt.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 18:07 h
És nturl i comprensible l vergony o insegurett (normlment totes dues) que sentim qun ens expressem per primer cop en un ltr llengu. Ar bé, si per exemple es trct d'un ctlà que v viure Alemny sbem que no li quedrà més remei que superr-ho, però result molt diferent qun es trct d'un cstellnoprlnt que s'enfront l petit grn repte de prlr ctlà. I és diferent perquè sbem que l'ltr person sp cstellà i més és molt probble que quell person es pssi l cstellà, sbem que no és necessri fer el ps, sbem que ens podem entendre en cstellà i estlvir-nos el ml tràngol de pssr vergony, i és clr, en questes circumstàncies és forç més difícil fer el ps.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 07:19 h
Cd di estic més cnst i més frt de conviure mb el feixisme que vol extingir tot llò ctlà. Em sp greu hver de ptir di di tcs contr el ctlà, més que res perquè és tn bsurd tot ixò que pss que sembl increïble. M'grdri que les "toleràncies", els "ciutdns" i tot l cort del rei de res prenguin consciènci lingüístic, cívic i ciutdn per un vegd l vid i que condemnin totes les gressions lingüístiques rebudes pels ctlns (i vlencins, mllorquins i ndorrns), que són moltes. I, cd vegd més, rriben l terreny personl; per tnt, r j no es trct només de l prohibició de prules, de llibres de text, de l'emissor Sis Ràdio, del seprtisme lingüístic i dels tcs feixistes csls, teneus i tvernes.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 05:00 h
Temps er temps qun, finls dels nys 50, el frnquisme v consttr l sev incpcitt per redreçr l'economi espnyol, lgú v demnr un estudi l’FMI per sber quines directrius cldri seguir en el futur. Tots plegts (ministres, funcionris i ssessors de divers men i condició) estven convençuts que molts mesos després rribri un informe de milers de fulls que ocupri moltes cixes de grns dimensions. En cnvi, segons s'h dit en diverses ocsions, poques setmnes després v rribr un breu estudi de poques pàgines.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 00:39 h
L contrprogrmció orquestrd, tldrd i percutid per prems, dministrció, Govern i Gobierno de Espñ, h conseguit que quell epidèmi conegud inicilment com grip porcin, hgi esdevingut finlment el que r coneixem com l pndèmi de l grip A. El vídeo Operción Pndèmi pot judr entendre millor de que v quest històri. Pndèmi que tot i l’lrmisme impernt no rrib ni l sol de l sbt de les grips trdicionls. Digueu-me mlpenst, però crec que l tl pndèmi només ens deixrà un prell de coses segures: 1) un grn negoci per les multincionls frmcèutiques 2) que les pricions televisives de l ministr de snitt, Trinidd Jiménez, superin de llrg les de l frickivip Belén Estebn i j comencin fer ombr l mteix ninet dels ulls del Zptero, l ministr de defens i quot ctln l consell de ministres, Crme Chcón.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 00:22 h
Per tl que els nostres fills tinguessin els ordindors grtuïts, tnt senzill com ixò, un pís independent l’Europ modern grnteix molt més l felicitt dels seus ciutdns, que no un relitt ncionl com l nostr, depenent d’un estt que tnt sol ens vol per pgr i perquè servim les glòries d’Espny. L’nunci de l Conselleri d’Ensenyment de que l introducció de les ules 2.0, comport que els pres ctlns pguin 150.-€ és un evidènci més de l’lt petge que tenim que pgr per dependre d’Espny, un prov més de l discriminció que ptim perquè ells sben que de veritt no som espnyols i no som de fir.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2009 22:55 h
L vi utonòmic està rribnt l sev fi . Aquest no és un frse qulsevol . És l consttció de gent d’ideologi molt divers, d’mplis sectors socils mb interessos, fins i tot contrposts, que veuen, que comproven que ens trobem les cblles d’un etp concret. I precisment, l prov fefent d’ixò és que l’ein que hvi de permetre renovr quest sistem utonòmic : l’Esttut , h esdevingut un utèntic cdàver polític . L’encix de Ctluny dins l’Estt espnyol, desprès de més de trent nys d’estt utonòmic, cd cop és més problemàtic.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2009 19:06 h
L bon collid les propostes de convoctòri de referèndum sobre l independènci sembl efecte de moltes coses però, en cp cs, de l retòric polític. Drrere de qui donri el vot l possibilitt que Ctluny esdevingui un estt, es cre un nebulos que no cb de resoldre l immedit: i vostè, per què vol l independènci de Ctluny?. No rgumentr mb destres el per què l seu vot, no huri d'entendre's com un dèficit. De fet un perquè vull, en quest cs, podri ser justificble. Les rons de vegdes solquen de molt enrere, i rrelen tn fondo que cldri un bon eston de reflexió per estendre-les.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2009 08:00 h
El 3 d'gost de 1918 neix Brcelon l pedgog, escriptor, trductor, ctriu i director tetrl Mri Aurèli Cpmny. H estt descrit mb un mpli ventll d'djectius (molts dels quls, lmenys prentment, contrdictoris): crismàtic, sincer, rriscd, polèmic, generos i subtil; però tmbé tossud, reservd, tímid, insegur i prudent. No és estrny, doncs, que sigui tn difícil ctlogr l sev obr, crcteritzd per un seguit d'ventureres literàries, en què l'utor explor els mtisos propis de diversos gèneres literris, sense oblidr l sev importntíssim tsc de recuperció i d'dptció de clàssics Inici l crrer literàri quednt finlist del premi Jonot Mrtorell l’ny 1947 mb Necessitem morir (publicd el 1952), gurdó que guny l cp de d’un ny mb El cel no és trnsprent.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2009 23:58 h
De l mteix mner que sbem que Espny és per ls espnyols un religió, tlment com ho és per Esquerr el cinisme de cntond, huríem de tenir clr que si el di 13 de setembre volem que Arenys de Munt estigui net de flngistes que posin l por l cos l ciutdà que sortiri de cs per nr votr mjoritàriment fvor d'quest dret -no dubto que quest se sentirà més motivt fer-ho que qui hi està simplement en contr, llevt dels qutre gts rbiosment contrris-, però no ho frà per por que l'tonyinin, tès que no és endebdes que el xitxrel·lo Sur utoritz l mnifestció feixist, el que cldri considerr per ssegurr-nos un jornd plàcidment democràtic és l presènci d'Arnldo Otegi Arenys de Munt.
Llegir-ne més
