17 de setembre de 2009 16:58 h
Aquest setmn Frnce 3 h entrevistt l'eurodiputt del Prtit de l Nció Cors, Frnçois Alfonsi, un compny utodeterminist l grup prlmentri de l'Alinç Lliure Europe. L televisió frnces voli entrevistr lgú més del grup de l'Alfonsi, i em vn fer lgunes preguntes. Si ho voleu veure, visiteu el minut 09'55'' d'quest vídeo. És curiós perquè el Frnçois i jo ens podem entendre perfectment prlnt dues llengües diferents: jo li prlo itlià i ell em prl cors... Són ben similrs!
Llegir-ne més
17 de setembre de 2009 12:15 h
Els socilistes s’estn posnt en evidènci en un tem tn crucil com és el de les llibertts ncionls del nostre pís, i el dret decidir de l poblció. Un dret tn bàsic i essencilment democràtic que sobt que un prtit que se’n diu ‘socilist’, i mb C de Ctluny en el seu nom,el rebutgi tn frontlment com f el PSC. Dels ltres espnyolistes, j no cl ni que en prlem. Els socilistes, i d’ltres, pretenen insultr l’independentisme titllnt els seus defensors de ‘rdicls’. Consultnt l definició del mot l DIEC 2 result que és rdicl quell qui vol cnvir del tot, de dlt bix, un cos, com és r, en polític, les institucions estblertes.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2009 11:22 h
Crec que l Comissió Europe h d'emprendre mesures perquè el merct lcti funcioni correctment. Actulment, hi h unes poques distribuïdores que tenen el poder de fixr el preu ls productors. Com és sbut, perquè el merct funcioni correctment, ningú pot tenir el poder de fixr el preu. Per tnt, l Comissió Europe huri de fixr un preu mínim per ls productors que estigués en relció l preu de vend ls consumidors finls. Tmbé huri de promoure l creció de xrxes de distribució direct dels productors ls consumidors.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2009 02:28 h
Aquests dies s'està discutint un propost de modificció de l Llei d'Estrngeri -l qurt- que el Govern de l'Estt vol provr bns que s'cbi l'ny. L justificció de l reform es trob en l necessitt d'dptr-l les sentències del Tribunl Constitucionl i per procedir l trnsposició de les directives europees. I sembl que tenen press per tncr l crpet el més vit possible. I els motius del Govern Zptero per pitjr l'ccelerdor els hem de buscr en l'greujment de l crisi i en l por que el Prtit Populr utilitzi el debt sobre l immigrció per desgstr un PSOE que veu com les xifres de l'tur ugmenten di rere di.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2009 23:58 h
Atesos els exquisits recursos retòrics d'en Puigcercós, suposo que h estt el cognom d'en Lport el que li h suggerit "obrir l port" l president del Brç per entrr Esquerr, veient que en Crretero se li nticipv. L ide és bon, llàstim que l'esforçt Putxi se li present un seriós problem logístic. Imgin't quin perill, obrir l port de Clàbri en un moment en què està tocnt el dos del prtit fins i tot el servei de netej. Imgin't quin llu de gent trvessnt l port. Un imprudènci letl, l ide d'obrir-l.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2009 20:35 h
Ni insolidri ni similr, estic contr un pujd d'impostos per innecessàri, inoportun i per sentit comú: no es pugen els impostos en temps de crisi. Ar que tothom (?) es keynesià huríem d’estr d’cord que l polític fiscl no pot ser pro-cíclic, és dir, bixr els impostos qun les coses vn bé cnvi de pujr-los qun vn mlment. Pujr els impostos r és mençr l més que dubtble proper recuperció econòmic. El govern ens demn un “scrifici”: està en condicions de demnr-lo? H fet el govern bns l sev fein? Per què hem de pgr mb més impostos l incompetènci del govern? Diuen que hem de pgr més impostos per corregir l'ctul dèficit públic, però està justifict quest dèficit públic? Està gstnt bé ctulment el govern, o està mlbrtnt prt dels recursos públics? H elimint el govern tot l despes públic innecessàri? H bixt per exemple el número de funcionris el govern centrl mesur que ugmenten les competències en les utonomies? Jo veig molts funcionris, molt burocràci, moltes empreses públiques, moltes obres públiques que no serveixen per res, ministeris sense sentit (com el de l Vivend o el d'Igultt).
Llegir-ne més
15 de setembre de 2009 20:12 h
Que el poble d’Arenys de Munt celebràs de mner democràtic i ordend un consult sobre qui són i què volen ser demostr un nturlitt i un mjori d’edt que està molt per sobre de totes les trves constitucionls existents per impedir-ho. El poble v votr i més d’un 96% v firmr que voli l independènci de Ctluny, i quest és un lliçó que ningú no oblidrà mi, però que quest di hi hgués 60, 70, 80 o 100 persones, pertnyents Flnge espnyol que intentssin boicotejr el dret decidir dels renyencs és un prov de l poc vergony que tenen.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2009 13:45 h
No dic res de nou si firmo que enguny mrcrà un bns i un després per l nostre pís. Gràcies l Flnge, i l rest d’espnyolistes d’quest Estt que ens repudi però no ens vol lliures, l nostre pís es comencen remoure moltes coses que semblven destindes un putrefcció lent però segur. Divendres vig nr l mnifestció de l’11 de setembre mb els nens i l don. Er l primer vegd en 20 nys que hi podi nr, i he de dir que l’mbient er vrit, mb gent de totes les edts, somrient, cntnt plegts, grns i petits, nens jugnt i sltnt, mb les seves esteldes voleint l drrer.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2009 13:41 h
Ni l'oposició del Govern socilist espnyol encpçlt pel mteix president Zptero, ni el recurs de l'Advocci de l'Estt, ni les declrcions de l vicepresident Mri Teres Fernández de l Veg, ni les pressions del Delegt del Govern i del president Montill, ni les mences del flngistes, ni les mniobres del PSOE, PSC, PPC i C's, ni el sursum cord hn conseguit temorir els ciutdns i ciutdnes d'Arenys de Munt. I és que, en sber-se que el 4 de juny l'juntment d'quest municipi, un petit poble d'uns 8.000 hbitnts de l comrc del Mresme, provà relitzr l consult populr sobre l independènci de Ctluny, petició de l CUP (Cndidtur d'Unitt Populr), mb els vots fvor de tots els grups polítics excepció del PSC, tot l mquinàri polític, judicil, policil i de tot tipus de l'Estt espnyol es v posr en lert, fent mns i mànigues perquè quest consult no s'hi celebrés.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2009 00:01 h
D'quest mner destcven els diris brunètics l prticipció del president del Brç, Jon Lport, ls ctes i mnifestcions de l Did ncionl de Ctluny. Més concretment, l diri Mrc començven dient que “el presidente zulgrn dedicó prácticmente tod l jornd ir de cto en cto reivindicndo su ctlnismo e independentismo”, continuven mb l'ofren florl l monument Rfel Csnov “Lport no se cortó un pelo y comenzó cntr 'Els Segdors' seguido por el resto de directivos” i culminven mb l prticipció l mnifestció independentist convocd per Soberni i Progrés “en primer line, justo detrás de un pncrt que expresb el lem de l mnifestción: “Somos un nción ¡Queremos un estdo propio! El president blugrn hvi tingut l'treviment i gosdi d'dherir-se un mnifest “que reflej clrmente el deseo de independenci de Ctluñ respecto Espñ.
Llegir-ne més