21 de setembre de 2009 18:39 h
Que l'Estt espnyol l justíci és lent no és cp novett, molts ciutdns ho estn experimentnt personlment. Que moltes vegdes és un “cchondeo”, doncs j f nys que un polític conegut v gosr dir-ho i el temps li h dont l ró. Només cl estr un mic l'guit de les notícies per comprovr-ho. Que no jutj tots per igul és un relitt consttble i , mlurdment , llò de qui té pdrins el btegen és un rèmor que no ens hem pogut llevr de sobre, ni fins i tot dintre del sistem judicil. De pdrins l clsse polític en té un fum, estem costumts veure com després de csos de mlversció de fons públics, prevricció, fctures infldes , delicte fiscl per l requlificció de terrenys , cobrment de comissions, compr de fctures flses per distreure els doblers Hisend, djudicció frudulent de promoció d'hbittges, torgment de permisos d'obres il•legls, infidelitt en l custòdi de documents, tràfic d'influències, flsedt de documents públics, revelció de secrets, suborns, lterció del cens electorl, extorsió, tràfic d'influències, reclssificció de sòl no urbnitzble.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2009 16:43 h
Qun Sur v utoritzr l mnifestció de l Flnge coincidint mb el referèndum d'Arenys vig confirmr (un ltr vegd) l incompetènci d'un Conseller que té les seves mns ni més ni menys que l segurett del meu pís. No obstnt mesur que hn nt pssnt els dies m’he plntejt si tot plegt no er fçn i drrer d'quest cte hi hvi un (últim i únic) cte de lucides de Sur. M'explico. Amb l mnifestció de l Flnge el referèndum d'Arenys v conseguir molt més repercussió mediàtic. L indignció v motivr molts veïns d'Arenys nr votr i v despertr les simpties de molts ltres ciutdns indiferents o no tn motivts.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2009 10:57 h
Llegeixo quest mtí que els socilistes estn pensnt fer coincidir les eleccions espnyoles mb les ctlnes mb l ide de fer pujr l prticipció i el vot espnyolist. Els socilistes treuen les eleccions espnyoles més vots que no ps les ctlnes, però seri interessnt poder comprovr què pssri si hi hgués coincidènci de dtes i cmpny per uns comicis ctlns i espnyols. Podri ser que l’electort ctlà, generlment pssiu, es mobilitzés encr més si les eleccions es fessin en clu Ctluny-Espny, i mb grns dosis d’espnyolisme rnci i cspós, llò que f que precisment ugmenti el vot en clu més ctln.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2009 01:16 h
L'Assemble Generl de l’ONU del 2001, v insturr el 21 de setembre com el Di Interncionl per l Pu per fomentr l pu entre l ciutdni i entre els pobles. L’objectiu d’quest di er i és sensibilitzr l poblció sobre l presènci de violènci i conflictes bèl·lics en diverses prts del món, que provoquen nombroses víctimes i, sobretot, fomentr ctituds proctives que promoguin l pu i el diàleg rreu del plnet. Tl i com recordv Pu Csls, músic universl, Medll de l Pu de Ncions Unides i compositor de l'himne de l Pu, Ctluny és bressol del prlmentrisme i de l recerc de l pu.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2009 00:36 h
BARÇA- AT.MADRID 5-2 Més Que Un Club segueix comptnt els seus prtits per victòries, per bé que qued encr un bon eston perquè l'equip de Gurdiol cbi d'finr totes les rmes per posr els dolents -els de for, i els de dins- lloc. Així, mentre Mxwell i Txigrinski segueixen llur dptció, Márquez i Iniest j hn començt jugr, per bé que lluny del seu nivell hbitul. Com l prems esportiv brcelonin j tir d'eufòri, quest moment és especilment bò per posr de mnifest les coses que no funcionen. Com diu Déu, són detlls, però com sempre v dir, els detlls són l clu.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 23:58 h
Entre les diverses ccepcions del terme pràsit, trobo l diccionri questes dues definicions que m'hn interesst especilment: 1. Dit de l'orgnisme que es nodreix, temporlment o permnent, de substàncies produïdes o ingerides per un ltre ésser viu, que rep el nom d'hoste. 6. Mot pràsit: Mot que feixug inútilment l frse. Per tl de sdollr l mev curiositt científic, jo, que sóc home de lletres, he busct exemples que il·lustrin les definicions: Girdi lmbli: protozoo flgel·lt ptogen pertnyent l'ordre Diplomondid que prsit l'prell digestiu d'humns i ltres mmífers, produint un ptologi denomind girdiosis, girdisis o lmblisis.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 21:37 h
L fusió de les cixes ctlnes v cmí de convertir-se en un procés ”mnu militri”; un utèntic LOAPA finncer ided per Mdrid i cceptd pel PSC per liquidr el model de cixes ctlnes, totlment diferencit del model espnyol. Un procés que perjudicrà el teixit productiu ctlà i en pgrn les conseqüències els emprenedors i l petit i mitjn empres ctln i els ciutdns en generl. Excepte honroses excepcions, però no suficients, l societt ctln i gironin en prticulr h estt tèbi dvnt el projecte del Govern Espnyol de liquidció del model ctlà de cixes, mitjnçnt el FROB (diners obtinguts principlment de l’espoli fiscl ls PPCC).
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 19:26 h
69è niversri de l sev mort Portbou 19, 25, 26 i 27 de setembre de 2009 Memoril Democràtic El propòsit del cicle de conferències i ctivitts progrmdes és oferir un visió polièdric sobre l rellevànci històric i intel.lectul de Wlter Benjmin. A prtir d´un seguit de ponents, procedents de diferents cmps del coneixement humnístic, es pretén expresr i reflectir l trnsverslitt tn crcterístic de l´obr del filòsof lemny. Per consegüent, l´objectiu principl és fer ptent l riques de l´univers benjminià i destcr l sev vlides en l´èpoc contemporàni.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 15:00 h
El digitl DirioCrítico.com v mntenir el psst 17 de setembre un xt entre els seus lectors i Alfons López Ten. Podeu veure'n el resultt continució: 1. Buenos dís. Dice usted que l decisión del Estdo de utorizr l convoctori de un consult es polític. ¿No se podrí redctr l ley de consults ctln de form que el Estdo teng l obligción de utorizrls? Lo digo porque un decisión polític de este tipo recuerd l plebiscito frnquist. Envido por: Ismel El Estdo tiene l potestd de utorizrls o no, si ls convocn Ayuntmientos o Generlitt, según l Constitución (rt.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 22:07 h
El psst 17 de setembre el diri isrelià Hretz v publicr l'rticle "Torches in Brcelon" on, posnt-se en l pell d'un turist isrelià, prlv de Ctluny, l sev històri, l sev relció mb Espny i el boicot l cntnt No en l Did. Des del Col·lectiu Emm hem volgut respondre quest rticle per mtisr lgunes firmcions que relitz i explicr l demnd més utogovern de Ctluny i per què molts ctlns volen l independènci. Així expliquem com Ctluny, després de més de 40 nys de dictdur, v donr suport les noves institucions democràtiques espnyoles, però els resultts en termes d'utogovern (com per exemple un sistem de finnçment just) són molt reduïdes.
Llegir-ne més