20 de setembre de 2009 19:26 h
69è niversri de l sev mort Portbou 19, 25, 26 i 27 de setembre de 2009 Memoril Democràtic El propòsit del cicle de conferències i ctivitts progrmdes és oferir un visió polièdric sobre l rellevànci històric i intel.lectul de Wlter Benjmin. A prtir d´un seguit de ponents, procedents de diferents cmps del coneixement humnístic, es pretén expresr i reflectir l trnsverslitt tn crcterístic de l´obr del filòsof lemny. Per consegüent, l´objectiu principl és fer ptent l riques de l´univers benjminià i destcr l sev vlides en l´èpoc contemporàni.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 15:00 h
El digitl DirioCrítico.com v mntenir el psst 17 de setembre un xt entre els seus lectors i Alfons López Ten. Podeu veure'n el resultt continució: 1. Buenos dís. Dice usted que l decisión del Estdo de utorizr l convoctori de un consult es polític. ¿No se podrí redctr l ley de consults ctln de form que el Estdo teng l obligción de utorizrls? Lo digo porque un decisión polític de este tipo recuerd l plebiscito frnquist. Envido por: Ismel El Estdo tiene l potestd de utorizrls o no, si ls convocn Ayuntmientos o Generlitt, según l Constitución (rt.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 22:07 h
El psst 17 de setembre el diri isrelià Hretz v publicr l'rticle "Torches in Brcelon" on, posnt-se en l pell d'un turist isrelià, prlv de Ctluny, l sev històri, l sev relció mb Espny i el boicot l cntnt No en l Did. Des del Col·lectiu Emm hem volgut respondre quest rticle per mtisr lgunes firmcions que relitz i explicr l demnd més utogovern de Ctluny i per què molts ctlns volen l independènci. Així expliquem com Ctluny, després de més de 40 nys de dictdur, v donr suport les noves institucions democràtiques espnyoles, però els resultts en termes d'utogovern (com per exemple un sistem de finnçment just) són molt reduïdes.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 16:36 h
Tnt L Did, mb mnifestció independentist inclos, com l consult Arenys de Munt h dont lloc ccions i, sobretot, reccions de diferent índole. No es pot demnr més un setmn que, de ben segur, pssrà l històri per hver estt un celebrció del que, mb cert inexctitud, nomenem democràci. Ar, j mb l botifrr digerid, ens podem dedicr rellegir tot el que el Circ Màxim mediàtic h dont de sí. Els mitjns de comunicció trdicionls, tl com els polítics qui hi preixen són, cd vegd més, bròmetres incorrectes de l’opinió públic.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 15:57 h
Un de les btlles d’quests dies l Prlment Europeu és l creció d’intergrups. Se n’hn propost desenes i desenes sobre mil i un temes: sobre l dinmitzció dels territoris d’lt muntny, sobre rugbi i golf, etc. L ide és grupr eurodiputts de diversos prtits polítics que comprteixen l’interès per un polític determind. Els prlmentris fn cmpny entre ells, perquè per crer un intergrup cl el vot de tres grups prlmentris, i cd grup prlmentri té un número limitt de vots per torgr. Nosltres, per exemple, estem trebllnt perquè surti un grup que defensi l identitt ncionl dels pobles europeus.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 15:51 h
Sembl que s'h tornt inicir un ofensiv, dogmàtic i irrcionl, contr l llengu ctln (el seu ús i l sev normlitzció) per prt dels diversos sectors ncionlistes espnyols, ( de mtriu cstelln ) molt rdiclitzts, que pretenen que el ctlà es converteixi en un llengu mort com el lltí. Dvnt d'quest discriminció, d’quest nou rebrot rcist de l ctlnofòbi – d’quest nov ond d’odi ètnic contr Ctluny - cl sber que l vulnerció dels drets lingüístics dels ctlnoprlnts entrri en conflicte mb cinc normtives bàsiques que empren i protegeixen explícitment l'ús del ctlà, tnt en l'ordre jurídic com econòmic, polític o socil.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 00:47 h
Aquest mtrimoni mic meu, sembl totes totes un prell ben vingud. Diríes que s'estimen. Ell s'hi mir molt, mb les prences. Li grd que tots els mics els tinguin per perfectes. Qun prl de l Crme, és generós mb els djectius. I, sempre que pot, l'brç, li pren l mà o li f mnyegots en públic. Són encntdors. Ell... Ell no té temps per questes coses. L Crme trebll: f l netej, rent i plnx l rob, v l merct, cuin, f l'endreç... No tenen gires electrodomèstics i ho f tot mà, perquè l'Enric, que és qui port els comptes, diu que no hi h prous diners per quests luxes.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2009 19:08 h
No et molestis ser millor que els teus contempornis o que els teus predecessors, intent ser millor que tu mteix (Willim Fulkner) The illegl we do immeditely. The unconstitutionl tkes little longer (Henry Kissinger, New York Times, Oct. 28, 1973) Never offend people with style when you cn offend them with substnce (Sm Brown, Wshington Post, 1977) When they discover the center of the universe, lot of people will be disppointed to discover they re not it (Bernrd Biley) Suggerides: Si fs el cmí tot sol niràs més ràpid, però si el fs compnyt rribràs més lluny (proverbi Zmbià, suggerid per Jordi Murgó) Fr better it is to dre mighty things, to win glorious triumphs, even though checkered by filure, thn to tke rnk with those poor spirits who neither enjoy much nor suffer much, becuse they live in the gry twilight tht knows not victory or defet (Theodore Roosevelt, suggerid per Jume Soler des de NY)
Llegir-ne més
18 de setembre de 2009 17:36 h
Veient l situció polític en que ens trobem Ctluny, més d’un vegd m’he preguntt quin seri l mev ideologi si em posés l pell d’un “espnyol” (jo no me’n sento). Doncs be, el cs és que he rribt l conclusió que, si jo em sentís espnyol, seri ncionlist, conservdor i… votnt del PSOE! Al principi pot semblr estrny; per tothom és sbut que el prtit ncionlist i conservdor per excel·lènci és el PP. Però tot i ixí, posem-nos, com he dit bns, l pell d’un espnyol: pel que es pot sentir i llegir ctulment ls diferents mitjns de comunicció, un dels objectius primordils dels espnyols és preservr “l unidd ncionl”.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2009 15:50 h
Al crrer d’Edurd Mristny s/n, primer líni de mr, hi hn edifict un nou hbittge unifmilir on lgú hi viu des de f un prell de setmnes. No sé si té permís ni llicènci ni si compleix l normtiv...ni si d’ixò se’n pot dir viure. Ho sben Urbnisme? Ho sben Vi Públic? Ho sben Hbittge? Ho sben Serveis Socils? Ho sp l Guàrdi Urbn? De fet...ho sp lgú? Si ho sben....els import gire més que un rve? I si no ho sben...doncs... doncs.....ixò! QUINS COLLONS!!!!
Llegir-ne més
