21 de setembre de 2009 00:36 h
BARÇA- AT.MADRID 5-2 Més Que Un Club segueix comptnt els seus prtits per victòries, per bé que qued encr un bon eston perquè l'equip de Gurdiol cbi d'finr totes les rmes per posr els dolents -els de for, i els de dins- lloc. Així, mentre Mxwell i Txigrinski segueixen llur dptció, Márquez i Iniest j hn començt jugr, per bé que lluny del seu nivell hbitul. Com l prems esportiv brcelonin j tir d'eufòri, quest moment és especilment bò per posr de mnifest les coses que no funcionen. Com diu Déu, són detlls, però com sempre v dir, els detlls són l clu.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 23:58 h
Entre les diverses ccepcions del terme pràsit, trobo l diccionri questes dues definicions que m'hn interesst especilment: 1. Dit de l'orgnisme que es nodreix, temporlment o permnent, de substàncies produïdes o ingerides per un ltre ésser viu, que rep el nom d'hoste. 6. Mot pràsit: Mot que feixug inútilment l frse. Per tl de sdollr l mev curiositt científic, jo, que sóc home de lletres, he busct exemples que il·lustrin les definicions: Girdi lmbli: protozoo flgel·lt ptogen pertnyent l'ordre Diplomondid que prsit l'prell digestiu d'humns i ltres mmífers, produint un ptologi denomind girdiosis, girdisis o lmblisis.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 21:37 h
L fusió de les cixes ctlnes v cmí de convertir-se en un procés ”mnu militri”; un utèntic LOAPA finncer ided per Mdrid i cceptd pel PSC per liquidr el model de cixes ctlnes, totlment diferencit del model espnyol. Un procés que perjudicrà el teixit productiu ctlà i en pgrn les conseqüències els emprenedors i l petit i mitjn empres ctln i els ciutdns en generl. Excepte honroses excepcions, però no suficients, l societt ctln i gironin en prticulr h estt tèbi dvnt el projecte del Govern Espnyol de liquidció del model ctlà de cixes, mitjnçnt el FROB (diners obtinguts principlment de l’espoli fiscl ls PPCC).
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 19:26 h
69è niversri de l sev mort Portbou 19, 25, 26 i 27 de setembre de 2009 Memoril Democràtic El propòsit del cicle de conferències i ctivitts progrmdes és oferir un visió polièdric sobre l rellevànci històric i intel.lectul de Wlter Benjmin. A prtir d´un seguit de ponents, procedents de diferents cmps del coneixement humnístic, es pretén expresr i reflectir l trnsverslitt tn crcterístic de l´obr del filòsof lemny. Per consegüent, l´objectiu principl és fer ptent l riques de l´univers benjminià i destcr l sev vlides en l´èpoc contemporàni.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2009 15:00 h
El digitl DirioCrítico.com v mntenir el psst 17 de setembre un xt entre els seus lectors i Alfons López Ten. Podeu veure'n el resultt continució: 1. Buenos dís. Dice usted que l decisión del Estdo de utorizr l convoctori de un consult es polític. ¿No se podrí redctr l ley de consults ctln de form que el Estdo teng l obligción de utorizrls? Lo digo porque un decisión polític de este tipo recuerd l plebiscito frnquist. Envido por: Ismel El Estdo tiene l potestd de utorizrls o no, si ls convocn Ayuntmientos o Generlitt, según l Constitución (rt.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 22:07 h
El psst 17 de setembre el diri isrelià Hretz v publicr l'rticle "Torches in Brcelon" on, posnt-se en l pell d'un turist isrelià, prlv de Ctluny, l sev històri, l sev relció mb Espny i el boicot l cntnt No en l Did. Des del Col·lectiu Emm hem volgut respondre quest rticle per mtisr lgunes firmcions que relitz i explicr l demnd més utogovern de Ctluny i per què molts ctlns volen l independènci. Així expliquem com Ctluny, després de més de 40 nys de dictdur, v donr suport les noves institucions democràtiques espnyoles, però els resultts en termes d'utogovern (com per exemple un sistem de finnçment just) són molt reduïdes.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 16:36 h
Tnt L Did, mb mnifestció independentist inclos, com l consult Arenys de Munt h dont lloc ccions i, sobretot, reccions de diferent índole. No es pot demnr més un setmn que, de ben segur, pssrà l històri per hver estt un celebrció del que, mb cert inexctitud, nomenem democràci. Ar, j mb l botifrr digerid, ens podem dedicr rellegir tot el que el Circ Màxim mediàtic h dont de sí. Els mitjns de comunicció trdicionls, tl com els polítics qui hi preixen són, cd vegd més, bròmetres incorrectes de l’opinió públic.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 15:57 h
Un de les btlles d’quests dies l Prlment Europeu és l creció d’intergrups. Se n’hn propost desenes i desenes sobre mil i un temes: sobre l dinmitzció dels territoris d’lt muntny, sobre rugbi i golf, etc. L ide és grupr eurodiputts de diversos prtits polítics que comprteixen l’interès per un polític determind. Els prlmentris fn cmpny entre ells, perquè per crer un intergrup cl el vot de tres grups prlmentris, i cd grup prlmentri té un número limitt de vots per torgr. Nosltres, per exemple, estem trebllnt perquè surti un grup que defensi l identitt ncionl dels pobles europeus.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 15:51 h
Sembl que s'h tornt inicir un ofensiv, dogmàtic i irrcionl, contr l llengu ctln (el seu ús i l sev normlitzció) per prt dels diversos sectors ncionlistes espnyols, ( de mtriu cstelln ) molt rdiclitzts, que pretenen que el ctlà es converteixi en un llengu mort com el lltí. Dvnt d'quest discriminció, d’quest nou rebrot rcist de l ctlnofòbi – d’quest nov ond d’odi ètnic contr Ctluny - cl sber que l vulnerció dels drets lingüístics dels ctlnoprlnts entrri en conflicte mb cinc normtives bàsiques que empren i protegeixen explícitment l'ús del ctlà, tnt en l'ordre jurídic com econòmic, polític o socil.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2009 00:47 h
Aquest mtrimoni mic meu, sembl totes totes un prell ben vingud. Diríes que s'estimen. Ell s'hi mir molt, mb les prences. Li grd que tots els mics els tinguin per perfectes. Qun prl de l Crme, és generós mb els djectius. I, sempre que pot, l'brç, li pren l mà o li f mnyegots en públic. Són encntdors. Ell... Ell no té temps per questes coses. L Crme trebll: f l netej, rent i plnx l rob, v l merct, cuin, f l'endreç... No tenen gires electrodomèstics i ho f tot mà, perquè l'Enric, que és qui port els comptes, diu que no hi h prous diners per quests luxes.
Llegir-ne més
