Rival Petit
18 de setembre de 2009 14:26 h
Operació Bernabeu Burning o el canguel·li madridista
Inter-Brç 0- 0 Més Que Un Club es deix dos punts Sn Siro López contr l'utobús més cr del món perfectment estciont dvnt l port. Els blugrn fn un exhibició de possessió tn impressionnt com exspernt l sev negció cr porteri, que cl esperr que es corregeixi r que som l Chmpions de brom, perquè l de veritt qun tots els rivls del Brç mutin en sinistres ínters, el mriscl Gurdiol hurà de tenir lgun pl més enllà d'encomnr-se ls esperits de Kiserslutern i Stmford Bridge.
Llegir-ne més
3 comentaris
Albert Forns
18 de setembre de 2009 12:43 h
Nixon-Frost, d'Àlex Rigola
L’estímul de Nixon-Frost (Tetre Lliure - fins el 18 d'octubre) ru en l’dptció tetrl d’un esdeveniment intrínsecment televisiu, en dur l’escenri el cr cr televisiu mb més udiènci de l històri de l televisió ls Estts Units. L sinopsis de l’obr-pel·lícul-fets rels l trobreu les guies, però Dvid Frost, presentdor de concursos estàndrd, se li v posr entre celles entrevistr Richrd Nixon, el primer president dimitit de l històri dels Estts Units. El que flot rere l’entrevist és conseguir ‘jutjr’ Nixon després que el seu successor, Gerld Ford, li estengués un perdó presidencil i li evités el tràngol d’un judici pel cs Wtergte.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
18 de setembre de 2009 11:55 h
Referèndum a Nova Caledònia
Aquest setmn ens hem reunit mb els líders sindicls de Nov Cledòni, un territori l mig del Pcífic que pertny l’Estt frncès, però que està hbitt pel poble cnc. Els representnts cncs hn denuncit el trcte “colonil” de les utoritts frnceses, i l persecució policil que reben en les seves lluites sindicls (segons ells, l polici i l llei els cu mb molt més forç que en el territori metropolità). El fet és que bon prt dels cncs estn convençuts que els cl l independènci, i en els propers nys convocrn un referèndum d’utodeterminció.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
17 de setembre de 2009 16:58 h
Uns segons a France 3
Aquest setmn Frnce 3 h entrevistt l'eurodiputt del Prtit de l Nció Cors, Frnçois Alfonsi, un compny utodeterminist l grup prlmentri de l'Alinç Lliure Europe. L televisió frnces voli entrevistr lgú més del grup de l'Alfonsi, i em vn fer lgunes preguntes. Si ho voleu veure, visiteu el minut 09'55'' d'quest vídeo. És curiós perquè el Frnçois i jo ens podem entendre perfectment prlnt dues llengües diferents: jo li prlo itlià i ell em prl cors... Són ben similrs!
Llegir-ne més
Toni Fernandez
17 de setembre de 2009 12:15 h
Je m’accuse: Sóc radicalment democràtic
Els socilistes s’estn posnt en evidènci en un tem tn crucil com és el de les llibertts ncionls del nostre pís, i el dret decidir de l poblció. Un dret tn bàsic i essencilment democràtic que sobt que un prtit que se’n diu ‘socilist’, i mb C de Ctluny en el seu nom,el rebutgi tn frontlment com f el PSC. Dels ltres espnyolistes, j no cl ni que en prlem. Els socilistes, i d’ltres, pretenen insultr l’independentisme titllnt els seus defensors de ‘rdicls’. Consultnt l definició del mot l DIEC 2 result que és rdicl quell qui vol cnvir del tot, de dlt bix, un cos, com és r, en polític, les institucions estblertes.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
17 de setembre de 2009 11:22 h
La crisi del sector lacti
Crec que l Comissió Europe h d'emprendre mesures perquè el merct lcti funcioni correctment. Actulment, hi h unes poques distribuïdores que tenen el poder de fixr el preu ls productors. Com és sbut, perquè el merct funcioni correctment, ningú pot tenir el poder de fixr el preu. Per tnt, l Comissió Europe huri de fixr un preu mínim per ls productors que estigués en relció l preu de vend ls consumidors finls. Tmbé huri de promoure l creció de xrxes de distribució direct dels productors ls consumidors.
Llegir-ne més
David Minoves
17 de setembre de 2009 02:28 h
Reforma de la llei d'estrangeria, una oportunitat perduda?
Aquests dies s'està discutint un propost de modificció de l Llei d'Estrngeri -l qurt- que el Govern de l'Estt vol provr bns que s'cbi l'ny. L justificció de l reform es trob en l necessitt d'dptr-l les sentències del Tribunl Constitucionl i per procedir l trnsposició de les directives europees. I sembl que tenen press per tncr l crpet el més vit possible. I els motius del Govern Zptero per pitjr l'ccelerdor els hem de buscr en l'greujment de l crisi i en l por que el Prtit Populr utilitzi el debt sobre l immigrció per desgstr un PSOE que veu com les xifres de l'tur ugmenten di rere di.
Llegir-ne més
Ricard Biel
16 de setembre de 2009 23:58 h
Esquerra obre la porta a Laporta
Atesos els exquisits recursos retòrics d'en Puigcercós, suposo que h estt el cognom d'en Lport el que li h suggerit "obrir l port" l president del Brç per entrr Esquerr, veient que en Crretero se li nticipv. L ide és bon, llàstim que l'esforçt Putxi se li present un seriós problem logístic. Imgin't quin perill, obrir l port de Clàbri en un moment en què està tocnt el dos del prtit fins i tot el servei de netej. Imgin't quin llu de gent trvessnt l port. Un imprudènci letl, l ide d'obrir-l.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 de setembre de 2009 20:35 h
Contra la pujada d'impostos
Ni insolidri ni similr, estic contr un pujd d'impostos per innecessàri, inoportun i per sentit comú: no es pugen els impostos en temps de crisi. Ar que tothom (?) es keynesià huríem d’estr d’cord que l polític fiscl no pot ser pro-cíclic, és dir, bixr els impostos qun les coses vn bé cnvi de pujr-los qun vn mlment. Pujr els impostos r és mençr l més que dubtble proper recuperció econòmic. El govern ens demn un “scrifici”: està en condicions de demnr-lo? H fet el govern bns l sev fein? Per què hem de pgr mb més impostos l incompetènci del govern? Diuen que hem de pgr més impostos per corregir l'ctul dèficit públic, però està justifict quest dèficit públic? Està gstnt bé ctulment el govern, o està mlbrtnt prt dels recursos públics? H elimint el govern tot l despes públic innecessàri? H bixt per exemple el número de funcionris el govern centrl mesur que ugmenten les competències en les utonomies? Jo veig molts funcionris, molt burocràci, moltes empreses públiques, moltes obres públiques que no serveixen per res, ministeris sense sentit (com el de l Vivend o el d'Igultt).
Llegir-ne més
Joan Lladonet
15 de setembre de 2009 20:12 h
No tenen vergonya!
Que el poble d’Arenys de Munt celebràs de mner democràtic i ordend un consult sobre qui són i què volen ser demostr un nturlitt i un mjori d’edt que està molt per sobre de totes les trves constitucionls existents per impedir-ho. El poble v votr i més d’un 96% v firmr que voli l independènci de Ctluny, i quest és un lliçó que ningú no oblidrà mi, però que quest di hi hgués 60, 70, 80 o 100 persones, pertnyents Flnge espnyol que intentssin boicotejr el dret decidir dels renyencs és un prov de l poc vergony que tenen.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs