12 de setembre de 2009 22:15 h
Cd onze de setembre esdevé un ritul des de f un munt d'nys: l mrx de torxes l Fossr de les Moreres, l'ofren l monument Rfel Csnov, el dinr de germnor i l mnifestció independentist les cinc de l trd, que sempre començ trd. Però quest h estt estt un Did diferent. Pel que f l debt polític, quest onze de setembre h quedt mrct per dues dtes. Un, difícil de preveure qun rribrà, però que de ben segur es frà sentir: l de l sentènci del Tribunl Constitucionl en relció l'Esttut de 2006.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2009 10:17 h
Cd di que pss és un di més per què Sur destrossi el pís. Més rguments per l sev dimissió, que s'fegeixen "Sur dimissió" i "Sur dimissió (més rguments)" 18) Boicot d'Inicitiv l cntnt No per hver critict quest Hms (recordem que Sur v prticipr en un mnifestció mb els mics de Hms). No per cert està fvor d'un estt plestí, h estt crític moltes vegdes mb l'estt d'Isrel, i els extremistes isrelins (els extrems sempre es toquen) denuncien moltes vegdes els seus posicionments(per cert, llegeix què pens No sense intermediris).
Llegir-ne més
12 de setembre de 2009 10:00 h
1. Totes les forces d’Espny s’hn entestt impedir que Arenys de Munt es voti l independènci de Ctluny, i no se n’hn sortit. Govern espnyol, Advocci de l’Estt, jutgess espnyol, Flnge Espñol y de ls JONS, president de l Generlitt, delegt del govern espnyol (que és un càrrec diferent de l’nterior), PP, PSOE, PSC, C’s; tots, junts i per seprt, hn perdut. Volien impedir l democràci, fer impossible que l gent voti, i hn frcsst. Tot ho hn fet servir: pressions, intimidcions, mences, prohibicions sense judici.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2009 08:00 h
A principis del segle XXI, en les democràcies consoliddes, el prdigm polític hegemònic pressupos que els estts respecten plenment els drets de cd un dels seus ciutdns. De tl mner que, en teori, cd ciutdà es pot relcionr directment mb el seu estt, sense l necessitt de cp ltr grnti. I, evidentment, en un context en què els únics gents polítics són els estts i els ciutdns, despreix qulsevol concepte de "comunitt" i de "drets col•lectius" liens l'estt. Això, però, implic que els ciutdns són molt febles, perquè depenen de l generositt "democràtic" del seu estt i no es poden permetre el luxe de discutir-ne l legitimitt.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2009 17:47 h
Sindicts, prtits i ssocicions hn presentt Vlènci, l'Octubre Centre de Cultur Contemporàni l cmpny per un Televisió Sense Fronteres, per TV3 l Pís Vlencià. Els ssistents quest presentció hn estt Mnolo Picó, secretri de Relcions Institucionls i Cultur de CCOO-PV; Pep Llorc, secretàri de Cultur d'UGT-PV; Mcu Gimeno, portveu d'Intersindicl Vlencin, i Adel Frncés, responsble d'Acció Sindicl; Mrg Snz, coordindor d'Esquerr Unid del Pís Vlencià; Enric Cuenc del Bloc Ncionlist Vlencià; Agustí Cerdà, president d'Esquerr Republicn del Pís Vlencià; Pco Grci, portveu ncionl d'Inicitiv pel Poble Vlencià; Pur Peris, els Verds del Pís Vlencià; Tonetxo Prdiñs, president de l Societt Corl el Miclet; Lluïs Cifre, portveu de Revolt; Alfons Cerver, escriptor; Eliseu Climent, president d'ACPV; Toni Gisbert, coordindor d'ACPV; Mercé Teodoro, dvocd d'ACPV; Enric Solà, membre de l'Observtori de Dret Civil Vlencià i de l Comissió Promotor de l ILP i Antoni Pérez Gil, lletrt mjor de l'Assessori Jurídic de l'Ajuntment de Vlènci i membre de l Comissió Promotor de l ILP.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2009 17:21 h
Us envio el text de l not de prems que hem envit ls mitjns sobre l consult d'Arenys. Estem contents, perquè com mínim hem conseguit el suport de 7 eurodiputts l consult d'Arenys. I tmbé perquè estem convençuts que el que defensem és just. L’eurodiputt d’Esquerr, Oriol Junquers, i els del Prtit Ncionl Escocès, el Prtit Gl•lès, l Nov Alinç Flmenc, el Prtit de l Nció Cors, i Pels Drets Humns en un Letòni Unid hn signt un mnifest de suport l referèndum d’independènci d’Arenys de Munt.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2009 19:08 h
No sé qui dei que qun el Govern o el Congrés es reuneix estem tots en perill. Dvnt l crisi ctul el Govern (el d’quí i però sobretot el d’llà) pot fer tres coses: (1) intervenir de form correct i mitigr un mic l’impcte de l crisi; (2) no fer res i deixr que tot segueixi el seu curs nturl (r v mlment, demà nirà bé); o (3) intervenir mlment, empitjorr-ho, i enfonsr-nos més en l misèri. El Govern ZP h optt per quest tercer vi: bns reglv xecs i r ens vol ugmentr els impostos, mentre v mlbrtnt diners en peondes inútils (tmbé conegut com Pl E) o ltres idees de bombero.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2009 17:10 h
Sembl que en temps de referèndums independentistes prohibits i d’vortments perllongts de l’Esttut (ixò que els que el persegueixen diuen que no hi estn d’cord, mb l’vortment), que és i que no volen que sigui, no es pot reflexionr sobre ltres temes, que si ho mires bé, estn estretment relcionts. Record que em v costr molt distingir les persones d’un pensment o ltre, igulment que tmbé em v costr entendre sot quin ideologi m’hvien educt.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 18:07 h
És nturl i comprensible l vergony o insegurett (normlment totes dues) que sentim qun ens expressem per primer cop en un ltr llengu. Ar bé, si per exemple es trct d'un ctlà que v viure Alemny sbem que no li quedrà més remei que superr-ho, però result molt diferent qun es trct d'un cstellnoprlnt que s'enfront l petit grn repte de prlr ctlà. I és diferent perquè sbem que l'ltr person sp cstellà i més és molt probble que quell person es pssi l cstellà, sbem que no és necessri fer el ps, sbem que ens podem entendre en cstellà i estlvir-nos el ml tràngol de pssr vergony, i és clr, en questes circumstàncies és forç més difícil fer el ps.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2009 07:19 h
Cd di estic més cnst i més frt de conviure mb el feixisme que vol extingir tot llò ctlà. Em sp greu hver de ptir di di tcs contr el ctlà, més que res perquè és tn bsurd tot ixò que pss que sembl increïble. M'grdri que les "toleràncies", els "ciutdns" i tot l cort del rei de res prenguin consciènci lingüístic, cívic i ciutdn per un vegd l vid i que condemnin totes les gressions lingüístiques rebudes pels ctlns (i vlencins, mllorquins i ndorrns), que són moltes. I, cd vegd més, rriben l terreny personl; per tnt, r j no es trct només de l prohibició de prules, de llibres de text, de l'emissor Sis Ràdio, del seprtisme lingüístic i dels tcs feixistes csls, teneus i tvernes.
Llegir-ne més