21 d'octubre de 2009 11:05 h
L Pltform per l Llengu h tret un nou lem fvor de l'ús socil de l llengu ctln: “El ctlà sum”. Aquest breu eslògn és un firmció senzill, contundent i ferm perquè, certment, l'ús del ctlà és, des d'un perspectiv globl, molt rendible. El ctlà sum perquè proporcion vlor fegit. És beneficiós per les empreses, perquè es percep com un signe de qulitt i connect millor les empreses mb el seu merct. Però el ctlà tmbé sum perquè prlr ctlà Ctluny supos un ctitud en defens del mnteniment de l diversitt lingüístic del nostre món.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2009 08:00 h
Segons sembl, l primer definició de «modernisme» Ctluny correspon Rmon Domènec Perés, que el 1884 firm –si f o no f– que h ser un moviment clrment innovdor, mb vocció europeist, proper l nturlisme, defensor de l ciènci i del progrés, de l litertur i de l'rt en el sentit més curt del mot. Així, doncs, j f més d'un segle que el ctlnisme vol ser europeu. Sens dubte, no és ps un tsc gire fàcil, tès que diverses genercions j ho hn intentt bns que nosltres (encr que tmbé és de justíci reconèixer que en circumstàncies extrordinàriment més difícils que les ctuls).
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2009 18:25 h
Jon Puigcercós, nou líder d’Esquerr v firmr en rribr l cim del Puigml que “Tothom pot fer el Puigml si s'ho propos. Aquest pís pot ser independent si ens ho proposem”. Doncs be, quest segon orció m’h cridt molt l’tenció per tres motius: Primer: suposdment, i com polític que és, Puigcercós huri d’optr per l vi prlmentàri fi d’conseguir l independènci. Aleshores no entenc el perquè de l NO rotund de tots els prtits polítics l ILP per l independènci de Ctluny, l•legnt l mnc de competències per debtre quest tem.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2009 17:40 h
L Secretri per l Immigrció del Deprtment d'Acció Socil i Ciutdni i l Coordindor d'Associcions per l Llengu (CAL) hn signt un conveni de col·lborció per reforçr les ctivitts del progrm “Xerrem”, un inicitiv dreçd les persones immigrdes estrngeres que vulguin prlr ctlà mb mjor fluïdes. El secretri per l Immigrció, Oriol Amorós, h presentt vui les línies generls d'quest cord en un rod de prems celebrd l Centre de Documentció de Serveis Socils DIXIT. Amorós h estt compnyt pel president de l CAL, Josep Ribs, i el director del projecte “Xerrem”, Jordi Estebn.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2009 17:12 h
Els diputts d'Els Verds-ALE hem fet un cció simbòlic vui l Prlment Europeu per posr en relleu l necessitt de preservr el medi mbient. L'cció h consistit esculpir un home de glç que representv l vulnerbilitt de l vid en un entorn climàtic hostil. Ho hem fet r que flten poques setmnes per l Conferènci sobre el Cnvi Climàtic de les Ncions Unides (desembre, Copenhguen). És molt importnt que tots els pïsos del món profitem quest conferènci per fer un ps endvnt en l recerc d'energies lterntives, i per estblir els protocols que grnteixin un cnvi verd en el model de societt i en el model productiu.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2009 13:24 h
Roig estel, blnc estel Roig estel, blnc estel, fons de blu cel i groc, com un vell escut roent. Senyer onejnt l vent, esteld ld ls cims. Brotem lliures l fi, celebrem-ho ben junts, brindem, tots i serens, j som eterns, estels. Ancorem el cor rdent dins el sorrl dels estels, sempre lleils i fidels, ells, els estels, estrelles belles. Elles, les més velles bruixes, les més eternes, somnides, ls poblts, per vies ntigues, dlt els cmpnrs, dolces. Endevinen el futur llibert, pronostiquen les veritts, dins les relitts oníriques, sense misses mig dites.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2009 00:01 h
D'quest gràfic i expressiv mner sludv el pibe Mrdon tot l prems rgentin després que l'lbiceleste es clssifiqués per l fse finl del grn business Fif 2010 Sud-àfric. Si el tercer millor jugdor de l històri -després de Cruyff i Messi- hgués de trctr hbitulment mb l Brunete, no en tindri prou mb un "que l chupen", " mmrl" o que "l sign mmndo". Segurment necessitri un repertori d'insults girebé tn mpli com el que podem trobr en quest enllç tots els insults ctlns.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2009 23:33 h
Amb l perspectiv que en el primer semestre del 2010 l’Estt espnyol ssumirà l Presidènci de l UE, cs nostr sembl que es vol donr un nou impuls institucionl un vell, just i diàfn reivindicció que no cb de reeixir : l plen oficilitt de l llengu ctln l Unió Europe. Aquest exigènci col•lectiv pel compliment dels drets lingüístics Europ podríem dir que es mou entre l fermes, l’escepticisme i l’esquizofrèni . M’explico. Es f terriblement difícil poder entendre que un llengu mb 10 milions de prlnts ( l noven l Unió ) no pugui gudir del mteix rng d’oficilitt que el gèlic o el mltès ; però és clr .
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2009 22:50 h
En els drrers nys, primer mb ciutdns desprès mb l’prició del prtit de l Ros Diez, no es pr de prlr ls mitjns de comunicció (perquè for de televisió, ràdio o prems no en sento prlr enlloc més) de l necessitt de defensr el bilingüisme ls territoris on l llengu pròpi no és el cstellà, ixò sí, estrnyment no el defensen llà on es pròpi l llengu cstelln… I jo com segurment l rest de compnyes i compnys de Veu Pròpi em vull mnifestr tmbé fvor del bilingüisme. Nosltres nouvinguts o fills dels mteixos i cus del nostre origen vivim immersos en un món monolingüe (cstellnoprlnt) o bilingüe (àrb, xinès, polonès, etc.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2009 22:30 h
Des del Col·lectiu Emma hem volgut felicitar a Time Magazine pel tractament objectiu de la informació relacionada amb el rebuig majoritari de les curses de braus a Catalunya en el seu article "Spain's Catalonia Moves to Ban Bullfighting", que contrasta amb la visió nacionalista espanyola que se sol donar tant en la premsa espanyola com en algun mitjà internacional (com per exemple fa poc el The New York Times, que va motivar una resposta del Col·lectiu Emma).
Llegir-ne més