Daniel Ruiz-Trillo
3 de novembre de 2009 12:52 h
Angelina i els Moderns
Angelin i els Moderns porten ls escenris l'utèntic yé-yé, el dels nys 60, el de les cntnts mb fldill, colors i qudres i les bndes mb corbt i mericn (si pot ser, de vellut o de pn). Aquest és el look dels grups dels 60, quells que feien un pop guitrrer que brrejv swing, rock, twist, tx-tx-txà, boleros i ltres espècies populrs. Ells són únics per diversos motius. Primer, perquè reivindiquen i reinventen en clu ieié un cnçoner que estv oblidt. Segon, perquè cnten en ctlà i, per tnt, obren les portes l normlitzció d'un munt de gèneres musicls que es vn fer fmosos ls nys 60 i 70.
Llegir-ne més
Cap comentari
Rival Petit
3 de novembre de 2009 00:01 h
Pellegrini: la Brunete dividida
Alcorconzo, terremoto de Alcorcón i el Alcorcón no engñ. Tres titulrs diferents i un únic fet inqüestionble: l'espectculr ridícul merengue l cmp d'un equip de segon divisió l cop del Cmpechno. Ridícul que h servit -entre d'ltres coses-per mostrr-nos dues cres de l Brunete: l que post per l substitució fulminnt de l'entrendor Pellegrini i l que consider que encr és vit per prendre mesures rdicls. Només cl observr les portdes dels dos màxim exponents de l glàxi brunètic per comprovr-ne els respectius plntejments.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
2 de novembre de 2009 23:15 h
El ventilador
Ostres, ostres, ostres....ves per on s’h encès un foc d`encenlls l meu post titult “L rtll”. Poc cos, vl dir-ho, però no ps menyspreble. Abns d’entrr en mtèri, deixeu-me fer uns breus, per nr fent boc... Breu 1: Abns que res he de dir que no conec en Pere Pgès i que, bo i reconeixent-li l intenció, no comprteixo mb ell l’opinió que ens ofereix. En cnvi sí que conec l Mirei Prts i estic segur que si en Pere l conegués no huri opint com ho f. Breu 2: Tinc l Mirei en un molt bon concepte professionl i no tinc cp motiu per posr en dubte ni un bri d’ixò que diu.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de novembre de 2009 20:05 h
La política lingüística : no podem cedir ni un mil•limetre
L'mbient de ctlnofòbi extrem que imper l'ltiplà cstellà provoc situcions d'injustíci i ctituds que bonen un xenofòbi lingüístic ntictln completment intolerble. L mentlitt obtus, producte de l influènci encr molt importnt dels esquemes mentls neofrnquistes, impregn tot l'univers polític i mediàtic espnyol, l qul cos s'encomn en el conjunt de l societt. Aquest introducció és per reflexionr i comentr un notíci que v publicr recentment un rottiu brceloní, que es podri considerr un nècdot però que no ho és de cp de les mneres.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
2 de novembre de 2009 08:22 h
Contradiccions de la crisi o ajustament
L prul crisi està en boc de tothom. Segur que h desbordt el significt previst pels lingüistes de l’IEC o de qulsevol cdèmi. Tot person que trvess un moment econòmic complict de l sev vid, diu que és per mor de l crisi. Però existeixen un sèrie de contrdiccions difícils d’explicr, com mínim són difícils d’explicr per un person que no entén d’economi, encr que sí domin les qutre opercions bàsiques i lgun més, per poder dembulr per l vid que ens h toct viure.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
2 de novembre de 2009 08:00 h
Per una Europa més democràtica
Al segle XVIII, dvnt l crisi del vell sistem feudl i les dificultts de les hisendes públiques ( cus de l'exempció fiscl de les clsses privilegides i de l'encriment de l guerr), diversos estts europeus impulsen unes noves formes de poder conegudes com despotisme il•lustrt. "Despotisme", perquè es trct de monrquies que intenten mximitzr el seu poder bsolut; i, "il•lustrt", perquè és implementt per un elit intel•lectul. De form similr, des de l segon meitt del segle XX, dvnt les dificultts dels estts en dptr-se les exigències de l modernitt, un nov elit h cret un nou prdigm polític i s'h trinxert en les institucions europees.
Llegir-ne més
Rival Petit
2 de novembre de 2009 00:39 h
Jornada 9: "El Alcorcón no engaña"
OSASUNA- BARÇA 1-1 Més Que Un Club es deix emptr miserblement l descompte un bon prtit que v merèixer gunyr. Tnmteix, l'empt poc finl mnté els blugrn líders i supos un toc d'tenció de cr l mtx de Kzn, que és on ens jugem les grrofes. D'ltr bnd, es vn coneixent més coses sobre l trm d'espiontge Cn Brç. El diri que l v publicr està donnt quests dies encomibles mostres dels motius pels quls ho v fer. Amb l sociovergènci dormint Soto del Rel gràcies l'últim nimld de Grzón, el diri monàrquic i ncionlist que consumeixen preferentment els votnts de l fmélic legió que govern les principls institucions del pís està donnt un lliçó rer l'ltre d'etic periodístic i de compromís mb l veritt.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
2 de novembre de 2009 00:39 h
Repercussió de l'acte de Reagrupament a Nova York
Mission ccomplished, cte relitzt mb grn ssistènci de públic i grn repercussió mediàtic, supernt totes les expecttives (de fet no en teníem gires, només volíem fer un trobd de ptriotes NY). Els propers dies escriuré mb més detll sobre l'cte, de moment djunto els links d'on (em const) h sortit publict: Regrupment, Avui, 3ct24, Directe.Ct (vull esbrinr qui h fet l crònic, està molt bé), E-notícies, El Singulr Digitl i Agènci Ctln de Notícies. Tmbé v sortir Ctluny Ràdio, i em sembl que tmbé RAC 1 i COM Ràdio.
Llegir-ne més
Meritxell Algueró
1 de novembre de 2009 20:40 h
Coneixeu el Projecte Castor?
Probblement no perquè des de que el 2 d'gost de 2007 es v publicr l BOE l'inici de les negocicions que unilterlment portv l'juntment de Vinròs mb l'empres ESCAL UGS SL per engegr quest projecte d'emmgtzemtge de gs nturl, tot l'ssumpte sembl cobert d'un tupid mnt. Aquest obscurntisme, el recel de l'empres fer públic el text definitiu del projecte, l mnc del preceptiu estudi d'impcte, els dubtes sobre l sev vibilitt i sostenibilitt, l mnc de plns complets de segurett i evcució, l flt de sensibilitt i de diàleg de l'empres i l'juntment vinrossenc que en cp moment v informr els municipis veïns que en resultrn fectts (sobretot Alcnr, però tmbé Ulldecon, L Séni o L Ràpit), quest mner irrespectuos i prepotent de fer les coses (dues empreses relciondes mb l'obr j hn estt expedientdes) v indignr els ciutdns i v propicir l sev mobilitzció cristlitznt en l creció de l Pltform Ciutdn en Defens de les Terres del Séni.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
1 de novembre de 2009 18:54 h
La Llei de Comerç contra la corrupció
Un de les lleis bnder dels republicns és l llei de comerç que h de slvgurdr els interessos del model ctlà de comerç de proximitt dvnt l directiv europe que té que entrr en vigor en els propers mesos. El problem h sorgit dins dels socis de govern que hn pressiont des del poder municipl socilist les grns ciutts (entre ltres Brtomeu Muñoz, Snt Colom de Grmnet) l Conseller d’Economi i PTOP per tl d’evitr que l llei ctln tiri endvnt. És dir, si no tenim llei de comerç els grns grups comercils ho tindrn molt fàcil per ssolir noves grns superfícies, només tindrn que convèncer ls lcldes per tirr endvnt els seus projectes desrrelts de l trm urbn.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs