4 de novembre de 2009 12:28 h
Símptom de debilitt institucionl Voler sotmetre h l’dolescent que no l’hi h grdt mi estudir , i h d’ltres que voldrien fer ltres coses per grntir el seu futur, l suplici que per h molts d’quests, l’escol represent fins l divuit nys, crec que es un símptom de debilitt en front del frcàs escolr ,que l nostre pís es un lcr socil i intel·lectul, que no ens permet vnçr per ocupr els primers llocs ,com crec que els ciutdns es mereixen. Son molts els motius per els quls el pís no h vnçt en fvor del desenvolupment industril i intel·lectul , i un dels principls fou l’eliminció de l figur del “prenent”, que si un cos s’en h de recriminr , es que mlurdment es teni de començr trebllr mb leglitt , ls ctorze nys , i que jo crec que l’edt idel teni de ser ls quinze nys , leshores i r .
Llegir-ne més
3 de novembre de 2009 22:08 h
Hol Enric, No perdis el temps reprtint insults (e-notícies) tort i dret, contr el directe!ct per un notíci que explic mb rguments un relció d’mistt entre opindors i en Mcià i en Lluís (tl i com els nomenes). En cp moment posem en dubte quest relitt, tothom és lliure de trir els seus mics i, per tnt, felicitts per prlr clr i confirmr l mteix notíci que vm publicr. D’entrd, dir-te que podries hver explict perfectment l tev opinió l mteix directe!ct. Som lliures. Per cert, l publicció d'lguns dels teus rticles l diri neix prtir de l’utoentrevist que vm publicr, propost tev, per tl de donr conèixer el teu drrer llibre “El nostre heroi: Josep Pl” que, personlment, em sembl un grn llibre i fet per un person mb tlent; el recomno.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2009 17:22 h
Jon Lport és sens dubte el president més mediàtic de l històri del F.C.Brcelon. Les seves pricions diri l prems no estrictment esportiv ho corrobor. No cost d'imginr però que l imtge que desprèn quest presènci ls mitjns no és exctment l que el president voldri. Se sent còmode, o ho sembl si més no, sot l dit que diu que és millor que prlin molt de tu, encr que sigui mlment. Mlgrt ixò, sent honestos, s'huri de reconèixer que mss sovint les crítiques no són gens funddes. L trnscendènci del club blugrn mgnific tot llò que en form prt o l'envolt.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2009 12:52 h
Angelin i els Moderns porten ls escenris l'utèntic yé-yé, el dels nys 60, el de les cntnts mb fldill, colors i qudres i les bndes mb corbt i mericn (si pot ser, de vellut o de pn). Aquest és el look dels grups dels 60, quells que feien un pop guitrrer que brrejv swing, rock, twist, tx-tx-txà, boleros i ltres espècies populrs. Ells són únics per diversos motius. Primer, perquè reivindiquen i reinventen en clu ieié un cnçoner que estv oblidt. Segon, perquè cnten en ctlà i, per tnt, obren les portes l normlitzció d'un munt de gèneres musicls que es vn fer fmosos ls nys 60 i 70.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2009 00:01 h
Alcorconzo, terremoto de Alcorcón i el Alcorcón no engñ. Tres titulrs diferents i un únic fet inqüestionble: l'espectculr ridícul merengue l cmp d'un equip de segon divisió l cop del Cmpechno. Ridícul que h servit -entre d'ltres coses-per mostrr-nos dues cres de l Brunete: l que post per l substitució fulminnt de l'entrendor Pellegrini i l que consider que encr és vit per prendre mesures rdicls. Només cl observr les portdes dels dos màxim exponents de l glàxi brunètic per comprovr-ne els respectius plntejments.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 23:15 h
Ostres, ostres, ostres....ves per on s’h encès un foc d`encenlls l meu post titult “L rtll”. Poc cos, vl dir-ho, però no ps menyspreble. Abns d’entrr en mtèri, deixeu-me fer uns breus, per nr fent boc... Breu 1: Abns que res he de dir que no conec en Pere Pgès i que, bo i reconeixent-li l intenció, no comprteixo mb ell l’opinió que ens ofereix. En cnvi sí que conec l Mirei Prts i estic segur que si en Pere l conegués no huri opint com ho f. Breu 2: Tinc l Mirei en un molt bon concepte professionl i no tinc cp motiu per posr en dubte ni un bri d’ixò que diu.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 20:05 h
L'mbient de ctlnofòbi extrem que imper l'ltiplà cstellà provoc situcions d'injustíci i ctituds que bonen un xenofòbi lingüístic ntictln completment intolerble. L mentlitt obtus, producte de l influènci encr molt importnt dels esquemes mentls neofrnquistes, impregn tot l'univers polític i mediàtic espnyol, l qul cos s'encomn en el conjunt de l societt. Aquest introducció és per reflexionr i comentr un notíci que v publicr recentment un rottiu brceloní, que es podri considerr un nècdot però que no ho és de cp de les mneres.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 08:22 h
L prul crisi està en boc de tothom. Segur que h desbordt el significt previst pels lingüistes de l’IEC o de qulsevol cdèmi. Tot person que trvess un moment econòmic complict de l sev vid, diu que és per mor de l crisi. Però existeixen un sèrie de contrdiccions difícils d’explicr, com mínim són difícils d’explicr per un person que no entén d’economi, encr que sí domin les qutre opercions bàsiques i lgun més, per poder dembulr per l vid que ens h toct viure.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 08:00 h
Al segle XVIII, dvnt l crisi del vell sistem feudl i les dificultts de les hisendes públiques ( cus de l'exempció fiscl de les clsses privilegides i de l'encriment de l guerr), diversos estts europeus impulsen unes noves formes de poder conegudes com despotisme il•lustrt. "Despotisme", perquè es trct de monrquies que intenten mximitzr el seu poder bsolut; i, "il•lustrt", perquè és implementt per un elit intel•lectul. De form similr, des de l segon meitt del segle XX, dvnt les dificultts dels estts en dptr-se les exigències de l modernitt, un nov elit h cret un nou prdigm polític i s'h trinxert en les institucions europees.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2009 00:39 h
OSASUNA- BARÇA 1-1 Més Que Un Club es deix emptr miserblement l descompte un bon prtit que v merèixer gunyr. Tnmteix, l'empt poc finl mnté els blugrn líders i supos un toc d'tenció de cr l mtx de Kzn, que és on ens jugem les grrofes. D'ltr bnd, es vn coneixent més coses sobre l trm d'espiontge Cn Brç. El diri que l v publicr està donnt quests dies encomibles mostres dels motius pels quls ho v fer. Amb l sociovergènci dormint Soto del Rel gràcies l'últim nimld de Grzón, el diri monàrquic i ncionlist que consumeixen preferentment els votnts de l fmélic legió que govern les principls institucions del pís està donnt un lliçó rer l'ltre d'etic periodístic i de compromís mb l veritt.
Llegir-ne més
