1 de novembre de 2009 17:42 h
El psst 27 d’octubre l Renfe informv , en un not de prems molt pompos , que l líni de Giron es posven en servei sis nous trens de Mitj Distànci. El que no dei l compnyi ferroviàri és que el preu dels bitllets d’quests nous trens s’puj fins un 20% . De fet, es pot dir que, un vegd més, l Renfe h fet “trmpes” mb els seus mortificts usuris; j que està molt bé que es posin trens nous, però els ( vells) problemes continurn igul . El temps del recorregut Figueres-Brcelon continurà essent excessiu.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2009 16:00 h
Aprincipis dels nys nornt tot un sèrie d'empreses de Suèci es vn estblir Brcelon. En pocs nys, totes vn mrxr, i no hn tornt. Vig trebllr com notri per moltes d'elles, mb els dvocts que les ssessorven, en un fein que cobri tot l'espectre jurídic necessri per crer un empres, orgnitzr-l, ssegurr-ne el finnçment i les inversions, i crer els llocs de trebll. Els juristes locls vm estblir un relció estret mb els directius i juristes suecs, i un rere l'ltre, trd o d'hor, contv mb storment i indignció l mteix històri: un cop s'hvien complert tots els requisits necessris, i s'estv en condicions d'obtenir els incomptbles permisos, llicències i utoritzcions dministrtives, sempre preixi lgú de l'Ajuntment que demnv un portció un o un ltr finlitt públic, mb l'rgument de l conveniènci per un empres de for de contribuir les càrregues ciutdnes.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 19:04 h
Que el ctlà sigui llengu cooficil ls Pïsos Ctlns h estt el fet més importnt que li podi ocórrer per inicir i continur el cmí de l normlitzció lingüístic. Però que sigui quest l llengu pròpi de tot el territori i l’únic mb quest condició h estt l clu perquè fos doptd com llengu vehiculr l’escol, perquè fos l llengu de l’Administrció, perquè es pogués fer l Llei del Ctlà, etc.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 17:08 h
L ciutt de Perpinyà collirà l cloend d’quest nov edició del Correllengu, en un ny molt especil en el qul es record els 350 nys de l signtur del Trctt dels Pirineus, pel qul l Ctluny Nord pssv ser nnexd l'Estt frncès. En motiu d’quest efemèride, l Coordindor d’Associcions per l Llengu (CAL), Òmnium Culturl i l Federció d'Entitts en Defens de l Llengu i l Cultur Ctlnes l Ctluny Nord hn presentt quest mtí l Col·legi de Periodistes de Ctluny els ctes que es relitzrn en un jornd que pretén ser més reivindictiv que mi.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 12:18 h
L'nrqui del silenci. John Cge i l'rt experimentl Museu d'Art Contemporni de Brcelon 23 octubre 2009 - 10 gener 2010 L músic és un de les rts més excelses i tothom l’ssoci l melodi, ls sons hrmònics i grdbles l oïd. L societt té el gust educt per percebre com bells quells sons que segueixen el pràmetre de tonlitt. O si més no ixí er bns de l’prició escen de John Cge. Cge es v formr reconegudes escoles d’Europ, però ben vit v percebre l necessitt de reformulr l mner de composr.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 11:42 h
El vicepresident de l Pltform Proseleccions Esportives Ctlnes, Sergi Blàzquez, v ser convidt hir l nit l nou progrm esportiu de Ctluny Ràdio El Club de l Mitjnit presentt per Pere Escobr. L'ocsió s'ho mereixi i els inicis del progrm es vn centrr en l sorprenent victòri de l'Alcorcon sobre el Reil Mdrid per 4 0 l Cop del Rei. A continució l tertúli v dirigir-se cp l notíci de l seu de l finl de l Cop Dvis per prt de Brcelon i el fet que l'Ajuntment brceloní pgui 2,2 milions d'euros per conseguir-ne l'exclusiv.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2009 10:55 h
(Us djunto l not que hem envit l prems per nuncir que el Sinn Féin dón suport ls referèndums d'utodeterminció de Ctluny) Brussel·les, 29 d’octubre de 2009. L’eurodiputd del Sinn Féin, Birbre de Brún, h signt l declrció dels eurodiputts de l’Alinç Lliure Europe (ALE) fvor que els ciutdns de Ctluny puguin decidir quin estt volen pertànyer. En el mrc d’un reunió mb l’eurodiputt Oriol Junquers l setmn pssd l Prlment Europeu (Estrsburg), l representnt nord-irlndes h dont suport ls referèndums que l societt civil ctln està promovent en l’àmbit locl.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2009 23:58 h
Allò que motiv quest rticle és un opinió especultiv però no gosrd. Per començr he de dir que les investigcions del jutge Grzón, que tnt polseguer estn ixecnt, hurien de suposr un escàndol només per ls propis implicts, que veuen com se'ls deix en clçotets després d'hver viscut còmodment nys i pnys mb brics de visó sense que ningú no els demnés com n'hn pgt l fctur. El que personlment em semblri escndlós seri que els csos de corrupció semblessin escndlosos l ciutdni. Escndlós pel nivell d'ignorànci proverbil que quest demostrri, o bé per l hipocresi —no menys proverbil— en l'expressió del seu escàndol.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2009 23:22 h
Si fem un curd nàlisi de l’gitd situció sociopolític ctul podríem dir que existeixen tres punts que s’interconnecten i es retrolimenten. Aquests elements clu serien. 1/. Un crisi econòmic superestructurl. 2/. Un corrupció en mjúscules vinculd mb un model econòmic mlgirbt (construcció desbocd) i mb el finnçment il•legl dels prtits (uns més que d’ltres) 3/. Un debt ciutdà sobre l necessitt de tirr endvnt el dret decidir, per tl d’intentr superr – qun més vit millor - el model, erràtic, de dependènci de Ctluny mb l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2009 21:45 h
“Pillets” cd port En uns moments que el pilltge est tn estes rreu del mon , i que cs nostre ixect polseguer fins i tot les institucions , que s’hn vist rrossegdes per els prtits polítics , i per l especulcio del cpitlisme , que de un ltre tipus de pilltge , que ningú , des de l’dministrció no es mou un dit per defensr els drets dels contribuents que hn dptt el seu di di, les exigències del futur ; quest ltre “pillet”, no es ltre que TELEFONICA, mb el 902, que no est inclòs en l grtuïtt contrctd mb l’ADSL d’internet, oblignt en mols csos quests , fer trucdes l 902, i ixí poder-los crregr en l fctur de cd mes ; de ben segur que quest lldronici , es comprtit mb els titulrs del 902 , que mguen el 972, l qul es te dret mb grtuïtt .
Llegir-ne més
