Col·lectiu 2014
21 d'octubre de 2009 22:27 h
Palau Millet, una oportunitat pel PSC
L’escàndol del Plu de l Músic v cmí de convertir-se en l’únic ein que té el PSC per intentr conservr l’ltre Plu, el de veritt, l Generlitt. L trdició polític Ctluny diu que dels socilistes se sp qun rriben el poder, però no qun en surten. Un trdició que nv cmí de trencr-se en les properes eleccions ncionls; gràcies l Plu Millet tot pot tornr cnvir. Aquets dies estem veient l utilitzció polític de tot plegt: l guerr brut de tirr-se els plts pel cp, tnt el PSC com CiU. L merd v cmí d’empstifr bon prt de l clsse polític, principlment ls dos grns prtits ctlns.
Llegir-ne més
4 comentaris
Oriol Junqueras
21 d'octubre de 2009 15:17 h
Nota de premsa sobre el dret a la banda ampla
Tmbé podeu veure el vídeo de l mev intervenció d'vui l plenri del Prlment Europeu. Junquers demn l Comissió Europe que promogui el dret dels europeus l bnd mpl • L’eurodiputt republicà firm que és del tot necessri per construir l’economi europe del coneixement definid en els objectius de Lisbo Brussel·les, 21 d’octubre del 2009. L’eurodiputt d’Esquerr, Oriol Junquers, h instt vui l Comissió Europe i l Consell de l Unió promoure el dret dels ciutdns europeus un connexió internet de bnd mpl.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
21 d'octubre de 2009 11:05 h
Sí, el català suma
L Pltform per l Llengu h tret un nou lem fvor de l'ús socil de l llengu ctln: “El ctlà sum”. Aquest breu eslògn és un firmció senzill, contundent i ferm perquè, certment, l'ús del ctlà és, des d'un perspectiv globl, molt rendible. El ctlà sum perquè proporcion vlor fegit. És beneficiós per les empreses, perquè es percep com un signe de qulitt i connect millor les empreses mb el seu merct. Però el ctlà tmbé sum perquè prlr ctlà Ctluny supos un ctitud en defens del mnteniment de l diversitt lingüístic del nostre món.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 d'octubre de 2009 08:00 h
A la Xarxa d'Entitats Europeistes
Segons sembl, l primer definició de «modernisme» Ctluny correspon Rmon Domènec Perés, que el 1884 firm –si f o no f– que h ser un moviment clrment innovdor, mb vocció europeist, proper l nturlisme, defensor de l ciènci i del progrés, de l litertur i de l'rt en el sentit més curt del mot. Així, doncs, j f més d'un segle que el ctlnisme vol ser europeu. Sens dubte, no és ps un tsc gire fàcil, tès que diverses genercions j ho hn intentt bns que nosltres (encr que tmbé és de justíci reconèixer que en circumstàncies extrordinàriment més difícils que les ctuls).
Llegir-ne més
Jaume Vidal
20 d'octubre de 2009 18:25 h
La credibilitat d'Esquerra
Jon Puigcercós, nou líder d’Esquerr v firmr en rribr l cim del Puigml que “Tothom pot fer el Puigml si s'ho propos. Aquest pís pot ser independent si ens ho proposem”. Doncs be, quest segon orció m’h cridt molt l’tenció per tres motius: Primer: suposdment, i com polític que és, Puigcercós huri d’optr per l vi prlmentàri fi d’conseguir l independènci. Aleshores no entenc el perquè de l NO rotund de tots els prtits polítics l ILP per l independènci de Ctluny, l•legnt l mnc de competències per debtre quest tem.
Llegir-ne més
CAL
20 d'octubre de 2009 17:40 h
La Secretaria per a la Immigració i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua promouen l'ús del català entre les persones nouvingudes
L Secretri per l Immigrció del Deprtment d'Acció Socil i Ciutdni i l Coordindor d'Associcions per l Llengu (CAL) hn signt un conveni de col·lborció per reforçr les ctivitts del progrm “Xerrem”, un inicitiv dreçd les persones immigrdes estrngeres que vulguin prlr ctlà mb mjor fluïdes. El secretri per l Immigrció, Oriol Amorós, h presentt vui les línies generls d'quest cord en un rod de prems celebrd l Centre de Documentció de Serveis Socils DIXIT. Amorós h estt compnyt pel president de l CAL, Josep Ribs, i el director del projecte “Xerrem”, Jordi Estebn.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 d'octubre de 2009 17:12 h
L'home de glaç
Els diputts d'Els Verds-ALE hem fet un cció simbòlic vui l Prlment Europeu per posr en relleu l necessitt de preservr el medi mbient. L'cció h consistit esculpir un home de glç que representv l vulnerbilitt de l vid en un entorn climàtic hostil. Ho hem fet r que flten poques setmnes per l Conferènci sobre el Cnvi Climàtic de les Ncions Unides (desembre, Copenhguen). És molt importnt que tots els pïsos del món profitem quest conferènci per fer un ps endvnt en l recerc d'energies lterntives, i per estblir els protocols que grnteixin un cnvi verd en el model de societt i en el model productiu.
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
20 d'octubre de 2009 13:24 h
Roig estel, blanc estel
Roig estel, blnc estel Roig estel, blnc estel, fons de blu cel i groc, com un vell escut roent. Senyer onejnt l vent, esteld ld ls cims. Brotem lliures l fi, celebrem-ho ben junts, brindem, tots i serens, j som eterns, estels. Ancorem el cor rdent dins el sorrl dels estels, sempre lleils i fidels, ells, els estels, estrelles belles. Elles, les més velles bruixes, les més eternes, somnides, ls poblts, per vies ntigues, dlt els cmpnrs, dolces. Endevinen el futur llibert, pronostiquen les veritts, dins les relitts oníriques, sense misses mig dites.
Llegir-ne més
Rival Petit
20 d'octubre de 2009 00:01 h
Política, futbol i la Brunete: 'que la xupin, que la segueixin xupant'
D'quest gràfic i expressiv mner sludv el pibe Mrdon tot l prems rgentin després que l'lbiceleste es clssifiqués per l fse finl del grn business Fif 2010 Sud-àfric. Si el tercer millor jugdor de l històri -després de Cruyff i Messi- hgués de trctr hbitulment mb l Brunete, no en tindri prou mb un "que l chupen", " mmrl" o que "l sign mmndo". Segurment necessitri un repertori d'insults girebé tn mpli com el que podem trobr en quest enllç tots els insults ctlns.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
19 d'octubre de 2009 23:33 h
De què estem parlant ?
Amb l perspectiv que en el primer semestre del 2010 l’Estt espnyol ssumirà l Presidènci de l UE, cs nostr sembl que es vol donr un nou impuls institucionl un vell, just i diàfn reivindicció que no cb de reeixir : l plen oficilitt de l llengu ctln l Unió Europe. Aquest exigènci col•lectiv pel compliment dels drets lingüístics Europ podríem dir que es mou entre l fermes, l’escepticisme i l’esquizofrèni . M’explico. Es f terriblement difícil poder entendre que un llengu mb 10 milions de prlnts ( l noven l Unió ) no pugui gudir del mteix rng d’oficilitt que el gèlic o el mltès ; però és clr .
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs