18 d'octubre de 2009 21:35 h
El Col·lectiu Emm, per segon vegd, h envit un respost l diri The Dily Telegrph (A Public Reply to The Dily Telegrph II) propòsit de l'rticle “Christopher Columbus writings prove he ws Spnish, clims study”. L'rticle esment els estudis que mostren els orígens ctlns de Cristòfor Colom per cbr concloent, en el títol de l'rticle, que Colom er... espnyol. Des del Col·lectiu Emm expliquem que en el segle XV no existi Espny, sinó que hi hvi dos regnes diferents, el de Cstell i el d'Argó, i que de fet l rein Isbel v reclmr els territoris descoberts per Colom pel seu Regne de Cstell, no per "Espny".
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2009 21:32 h
The theory of Columbus’s Ctln origin tht you refer to in your rticle of October 14, 2009 (“Christopher Columbus writings prove he ws Spnish, clims study”) is not new. It ws first proposed mny yers go nd scholrs from different countries hve been regulrly dding new elements tht mke it ever more plusible. But it is truly inccurte to sy tht Ctln Columbus would hve been “Spnish”, just s it would be inccurte to sy tht Americ ws discovered nd colonized by “Spin”. It should be remembered tht t the end of the fifteenth century there ws no such thing s “Spin”.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2009 21:04 h
Sentir Artur Ms dir TV3 que l demnd d’nul•lció del procés de Lluís Compnys rrib trd és un insult, un lmentble i fstigós insult. L’cord de Govern del di 15 s’hgués pogut doptr j f molts nys, però mi el President Pujol, qui l’esquerrnisme i el pper del President durnt l guerr sempre hvien neguitejt, no v voler fer-ho. I l deixdes dels governs de CiU j li nv bé tmbé ls governs espnyols, ls dels PP per rons òbvies i ls del PSOE perquè Felipe González i Alfonso Guerr eren el pres del model espnyol d’impunitt que hvi de convertir l’Estt espnyol en un excepció Europ qunt politiques de memòri i reprció.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2009 20:47 h
* Consider un berrció democràtic l detenció dels dirigents de l’esquerr ncionlist bsc que trebllven perquè ETA deixés les rmes * Record que, en el context europeu, l’estrtègi del diàleg de Tony Blir mb el Sinn Féin h post fi l violènci Irlnd del Nord, mentre que el model únicment policil del PP-PSOE no h resolt el conflicte L’eurodiputt d’Esquerr, Oriol Junquers, h critict l detenció de diversos dirigents de l’esquerr ncionlist bsc que estven trebllnt en un propost de pu que incloï l renúnci d’ETA l violènci.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2009 19:19 h
I tenen tot el dret de fer-ho. Bon en fór que no poguessin exercir el dret l llibertt d’expressió. El que mi em v estrnyr dels tertulins que el criticven és que s’utilitzssin rguments semblnts ls dels mitjns de comunicció espnyols i espnyolistes. L diferènci és que quests ho fn mb les vísceres flor de pell i mb molt ml bv i els tertulins ctlns ho lmentven i li perdonven l vid, recomnnt-li que no es tornàs equivocr.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2009 17:07 h
El PP, en l sev boj crrer per tl de situr-se en el cor del ncionlisme espnyol més crpetovetònic , h dont un ps més i h portt l LEC ( L Llei d’Educció de Ctluny ) l Tribunl Constitucionl . D’quest mner, considero que és molt greu que el PP vulgui posr en dubte, cus del seu dogmtisme uniformitzdor, quelcom tn importnt per l’equilibri ciutdà i el bon funcionment d’un democràci normlitzd, com és l cohesió socil. El més perillós d’quest nou episodi de ctlnofòbi és que els populrs volen rrossegr el PSOE en l sev obsessió polític en crregr-se, peti qui peti, el model lingüístic ctlà.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2009 21:28 h
Números ml intencionts Qun hom escolt l Sr. Ndl donnt conèixer el grpt de milions d’euros que j s’hn emprt per les infrstructures del nostre pís , i les previstes que es portin terme fins l 2012, ( que de ben segur , que en molts csos s’h començt l cs pel teult), es per començr h “enxolivr” , si tenim en compt quell 3%, que el Sr. Psqul Mrgll v deixr nr l cr del Sr. Artur Ms , l Prlment de Ctluny , que ningú desmentit que quests comportments i ccions comercils , existeixin dintre de l polític del nostre pís , fins i tot tinrnt-hi terr sobre; i ixò es molt greu dvnt dels problemes que en quests moments estn colpejnt tot l’estt, en concepte de irregulritts en finnçment de prtits , institucions i empreses especuldores , mb comndments de grn prestigi dintre de determints sectors de l societt del nostre pís i del pís vehi, i de tots els colors.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2009 17:25 h
Fins r enteniem com "Cultur": Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qulsevol ltr men que hom posseeix com fruit d'estudi i de lectures, de vitges, d'experiènci, etc. I r es digne de preguntr-se, els joves podem continur creient ixò, si un dels seus màxims dirigents de l cultur Ctln, en senyor F.Millet s' h dedict delinquir en contr de l j dit? I bé doncs desde el meu punt de vist, crec que per moltes cmpnyes que es fcin desde l Generlitt, que si l cultur munt que si l cultur vll.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2009 16:46 h
L històri ens enseny que els homes i les ncions es comporten de form intel·ligent qun hn exhurit totes les ltres lterntives (Abb Ebn – moment per Ctluny d’ctur de form intel·ligent?) We don't see things s they re, we see things s we re (Anis Nin) Referides Jon Puigcercós: Es pot confir en les mles persones. No cnvien mi (Willim Fulkner – en rticle de Frncesc Puigpelt) A tot Puigcercós li rrib els seu Crretero (suggerid per Jordi Murgó) Suggerides per JM: To succeed in the world it is not enough to be stupid, you must lso be well-mnnered (Voltire) Everyone is entitled to be stupid, but some buse the privilege (Unknown) Never ttribute to mlice wht cn be dequtely explined by stupidity (Unknown) Genius my hve its limittions, but stupidity is not thus hndicpped (Elbert Hubbrd)
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2009 10:09 h
Qusi un dècd després de l sev provció les Ncions Unides, els Objectius de Desenvolupment del Mil·lenni viuen un moment crític. I el primer d'quests vuit objectius no és ltre que reduir l meitt el percenttge de persones que pteixen fm bns d'cbr l'ny 2015. Segons ddes de l FAO, l mlnutrició fect més de dos mil milions de persones i, per primer vegd l històri, l poblció que pteix sub-limentció super els mil milions. Avui, l crisi econòmic i finncer, el cnvi climàtic i l sobreexplotció dels recursos nturls i energètics, mencen en greujr encr més l situció limentàri mundil.
Llegir-ne més
