Joan Camp
12 d'octubre de 2009 22:00 h
Les entitats financeres es converteixen en immobiliàries
En un context de crisi, l'ny 2008 v ser el principi de l fi de l bomboll immobiliàri. Només Ctluny, els embrgments judicils vn ssolir l xifr d'11.240 béns immobles. Mlgrt que quest xifr pugui resultr elevd, el Consell Generl del Poder Judicil (CGPJ) j h dvertit que l llrg del 2009 quest xifr pot ugmentr fins un 48% més. En quest context de cigud del preu del totxo, un dels principls fectts són les entitts finnceres que, obligdes per les circumstàncies, estudien com gestionr quests ctius i prenen posicions per entrr de ple en un negoci, l'immobiliri, que no és el seu.
Llegir-ne més
Un comentari
Col·lectiu 2014
12 d'octubre de 2009 21:59 h
Només depèn d’ERC
En els drrers dies, diferents rticulistes de d’intel•lectulitt progressist hn mostrt l sev preocupció pel futur dels republicns, no ps perquè els preocupi el futur del prtit sinó mes vit preocupts que un tercer triprtit no sumi. I en quest nàlisi interesst mostren l preocupció per l’efecte Crretero en el si d’ERC. Tnt Jordi Sànchez com Enric Mrín, tots dos rticulistes del Periódico, diri de referènci del PSC, lerten del perill que pot representr l cndidtur de Regrupment les properes eleccions ncionls, prt de ser un nàlisis interesst és un nàlisis mnct de rigor; vui encr l mrc d’ERC és l mrc de referènci del independentisme, són els republicns qui hn normlitzt el concepte i són els republicns qui tenen en les seves mns l vibilitt de l independènci.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
12 d'octubre de 2009 19:22 h
Nota de premsa sobre la Xarxa d'Entitats Europeistes
Les entitts ctlnes europeistes s'hn constituït en un xrx, per tenir més incidènci polític i socil. F molts nys que el ctlnisme vincul l modernitt mb l'europeisme. I ixò és bsolutment clu. Bon prt del nostre futur dependrà de l nostr cpcitt d’interrelcionr-nos mb el nostre entorn europeu i de l nostr voluntt de jugr un pper rellevnt en els grns debts europeus. Hem de cooperr en xrx mb els pobles europeus. Des de Brussel·les, us puc ben ssegurr que quí es prenen constntment decisions que ens fecten.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
12 d'octubre de 2009 18:23 h
Una fragmentació molt preocupant
En quests moments, d’un cert scsejd polític i socil cs nostr, lguns rruxts persontges polítics i mediàtics sembl que s’hn begut l’enteniment i hn cigut en el prny del cofoisme . Aquests persontges públics s’obliden que, mlgrt les prences, el ncionlisme espnyol està fort com un roc ( els colonitzdors, mb l’jud dels botiflers, ho controlen tot ) i , sobretot, que Ctluny sofrim un càncer molt greu : un frgmentció polític, socil i culturl molt preocupnt del sobirnisme . Dels prtits polítics, però tmbé de les entitts cíviques.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
12 d'octubre de 2009 16:55 h
PSC-PSOE watch: la contínua demagògia de Zaragoza i Ferran
M’esgoten i em posen de ml humor. Intento fer l’esforç de no fer cs, però cl fer-ho i denuncir-ho, sobretot perquè potser hi h lgú qui s’ho creu. José Zrgoz diu que Regrupment preix perquè CiU no és lterntiv de Govern l Generlitt. Uffffff. Diu el que pens, pens el que diu, o prl simplement per buscr el titulr? Regrupment surt, en grn prt, perquè l’Espny plurl, plurincionl i federl/confederl que es defens des del PSC-PSOE (i tmbé des de CiU) és impossible. És dir, no és un lterntiv l Govern ctul, sinó l plntejment unionist mjoritri en els prtits ctlns: cnvir Espny és impossible, més vl enfocr-nos en fer el que depèn de nosltres.
Llegir-ne més
Noemí Fuster
12 d'octubre de 2009 14:18 h
Hierba catalana contra la malària
"Hierb ctln contr l mlàri" ixí es com titul vui l'rticle de L Vngurdi que prl de l nostr ssocició. I es que les terres de Lleid i l ciutt comptl s'uneixen per lluitr contr l mlàri Gàmbi. El pgès Josep Pàmies, l cpdvnt de l'ssocició "Dolç Revolució" ens v proposr trebllr plegts en quest projecte. Des de l'Associció "Afric, Stop Mlàri" ens v semblr molt bon ide, no tnt sols reprtir mosquiteres sinó judr cultivr quest plnt mil•lenàri que cur l mlàri. L ide es ben senzill, i com l mjori d'idees senzilles funcion: plntr Artemis quells poblts que no tenen ccés ls fàrmcs ntimlrics.
Llegir-ne més
David Minoves
12 d'octubre de 2009 09:43 h
12 d'octubre, dia de la Resistència Indígena
El 12 d’octubre de 1492, di que Cristòfor Colom rribà un petit ill del continent mericà i en v prendre possessió en nom de Déu, dels reis de Cstell i de l religió ctòlic, no v esdevenir-se cp descobriment sinó que fou l’inici del més grn genocidi de l històri de l humnitt. Un genocidi que v provocr l mort de 20 milions d’indígenes, l desprició de centenrs de civilitzcions, el squeig de les seves riqueses i l destrucció de les seves cultures. Però el 12 d’octubre tmbé mrcri el punt de prtid de l resistènci indígen que mlgrt ser sufocd sng i foc, culminri tres segles després mb un rebel•lió independentist que s’estengué per tot el continent mericà que sepultri per sempre l’imperi espnyol.
Llegir-ne més
Ricard Biel
12 d'octubre de 2009 09:40 h
Recuperarà l'honor el senyor López Tena?
El senyor López Ten r mteix té el problem de trobr-se en for de joc mb l fulgurnt prició de Regrupment, de l mteix mner que té un problem l sect Esquerr, que, ves per on, curiosment r surt defensr-lo pels seus tcs Regrupment. Noi, no entenc res. Si no vig errt, López Ten és convergent, oi? Però no hvíem quedt, estimd sect, que CiU er més dolent que l tiny i que el Dr. Crretero er el seu submrí? Si López Ten es trob en for de joc és perquè vol, perquè és r qun el pís més necessit l sev prticipció.
Llegir-ne més
Màrius Viella
11 d'octubre de 2009 22:09 h
De governants a empresaris cooperativistas
De governnts empresris coopertivistes . Només hi h un opció per sortir d’quest pou que els governs , induïts pes els interessos dels especuldors cpitlistes , i per el grn poder de l bnc , hn cigut , rrossegnt tot l societt , fins l punt de que si l cos no es encrrild mb fermes , pot provocr greus conflictes de convivènci , perquè lo mes perillós per l estbilitt cívic , es que el “poble demni p “; si rribem quest circumstnci mes greujd , lgú tindrà d’intentr posr ordre . Crec que r es el moment en que s’h de posr fil l’gull , i donr suport l govern , perquè sigui vlent , i prengui consciènci de l relitt , i que es l’únic estment públic i polític , que te els mitjns per posr ordre , que jo crec que mb tres nys seri suficient .
Llegir-ne més
Nit Art
11 d'octubre de 2009 20:06 h
Camí de Tar
Fndo y Lis Tetre Tntrntn Fins l'1 de novembre Surrelist, nïf, bsurd però sobretot cru. Així és l històri de Fndo i Lis. Dos persontges sortits de l plom de Fernndo Arrbl, un utor poc representt ls escenris ctlns, però que és tot un icon de l drmtúrgi espnyol. Representnt juntment Jodorowsky o Topor del Tetro Pánico, Arrbl es v exilir Pris on resideix des del 1955. Fndo y Lis és un obr de joventut que l’utor escriví en un sntori qun només teni 23 nys. Jodorowsky en f fer un versió cinemtogràfic l’ny 1968 que està considerd un pel•lícul de culte.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
26
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs