19 de juliol de 2010 11:42 h
El secretri d'Estt per l UE, en Diego López Grrido, em v venir veure l'octubre psst l desptx l Prlment Europeu, i em v ssegurr que l Presidènci espnyol es preocupri pel ctlà. Les formes vn ser correctíssimes, un pèl ristocràtiques, però correctíssimes. López Grrido em v dir que fri rribr un crt l president del Prlment Europeu, en Jerzy Buzek, per demnr-li que signés un cord dministrtiu per l'ús del ctlà. El Prlment és, com sbeu, l'únic institució europe que no h signt un cord dministrtiu per mplir l'ús de l llengu ctln, gràcies l pressió excercid precisment per un ctlà, l'Aleix Vidl-Qudrs.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 08:58 h
Les primeres reccions dels polítics ctlns l sentènci del TC sobre l’Esttut vn ser forç clres: rebuig clr i indignció pel desvirtument d’un Esttut vott per poble i Prlment. A les poques hores, i fins i tot un mic bns si pensem en certes ctituds respecte l mnifestció del di 10, les diferències es vn nr definint fins rribr un punt on el ciutdà no sp ni on volen nr ni de quin mner l mjori de polítics. Els prtits ctlns, reunits mb el president Montill, no vn rribr cp conclusió unitàri, cos que huri estt un misstge inequívoc de cr l govern de Mdrid.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 23:06 h
El debt de polític generl de l setmn pssd dón lloc l presentció de resolucions, que s’hurn de debtre i votr en l sessió plenàri de dimrts. Cd Grup prlmentri en té un quot de quinze. Les resolucions tenen un profund càrreg polític en l mesur que insten l govern ctur i, en conseqüènci, es plesen les voluntts del prlment en consonànci o divergent respecte l govern i s'hi evidenci l correlció de forces. De les quinze, dotze vn signdes conjuntment mb IU i ICV, tres hn estt presentdes exclusivment per Esquerr en l mesur que són qüestions en les quls divergim dels compnys de Grup prlmentri, i les tres que resten pertnyen en exclusiv IU-ICV.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 22:37 h
Avui escriuré poc. Obro quest peç com qui obre un finestr, per que corri l’ire i per que puguem respirr un mic fons, lluny de tot contminció. Per que ens donem que, for, hi h tot un món possible l nostre bst. Un món que podri ser nostre només que fóssim cpços de creure en nosltres mteixos., perquè només de nosltres depèn. Les finestres s’obren i es tnquen, de vegdes mb porticons i tot. Ar és obert de bt bt. Podem respirr fons, mirr enfor i fer desplegr els somnis per, després, tornr tncr i resignr-nos viure en un món reclòs.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 21:04 h
l Xrx de Museus de Ceràmic de Ctluny Frgment del diri. “D'quí poc veurem els resultts en form d'exposicions i projectes de recerc”, v subrtllr hir Jordi Mrtí, delegt de Cultur de l'Ajuntment de Brcelon. J f molts nys que l museu de Terrcot , els bisblencs estem invertint fons perdut , i que l Generlitt inverteix prt dels impostos de tots els ctlns , i que encr no s’h rribt cp mb les inversions; seri just que les dministrcions , tinguessin l decènci d’explicr , en quin punt es troben els comptes econòmics d’quest projecte d’institució , perquè crec que no es coherent , que en temps de crisi , es tingui d’invertir llà on es sbut , que mi es recuperrà l inversió fet ; justificr quest inversió emprnt l ceràmic com cultur , mi em sembl que no es el que l societt es mereix; si quest mteix inversió es fes crent escoles d’idiomes bix cost per tots els ciutdns que volguessin desenvolupr els seus coneixements , que el futur exigeix , de ben segur que l societt en generl en sortiri beneficid ; l ceràmic j es històri, que l’hn de potencir els que en viuen , perquè cd poble n’hi h moltes d’històries que es tindrien de tenir en compt , però en temps de vques seques , (que mi mes sern tnt grsses), s’h de mirr per un futur generlitzt, i no per un reduït sector , que h trobt un motiu per viure cost dels ltres .
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 16:08 h
L’Esttut hvi de ser l solució, si més no prcil, l problem de Ctluny. L’Esttut hvi de representr un èpoc d’un, cert, estbilitt dvnt de l’inestbilitt que representv el “peix l cove”. Però no h pogut ser, el pcte h quedt esberlt: l discriminció regressiv s’h fet relitt. I no vl dir que l retlld només fect 14 rticles, j que quests són spectes fonmentls -finnçment, llengu i justíci- , bnd del 27 rticles que l’lt tribunl hurà de reinterpretr. Amb quest pnorm el govern de Ctluny ( el d’r i el que vingui desprès de les eleccions de l trdor) rest extremdment limitt per ctur com un poder públic norml.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 15:18 h
10-J l mnifestció per l independènci LA MANIFESTACIÓ DEL 10J DONA LA VOLTA AL MÓN. El silenci dels ciutdns Europ 1. Euronews: Àustri : 1. derStndrd.t Bòsni i Hercegovin : 1. Srjevo-x: Croàci : 1. Dnevnik *: Dinmrc : 1. fyens.dk: Eslovèni : 1. 24ur *: 2. Mlndi.si: 3. Novice.Dnevnik.si: 4. RTV Slovejn *: Frnç : 1. Frnce 24: 2. Le Figro: 3. RFI: Espny 1. El Pís: 2. El Mundo: 3. ABC: Portugl 1. O globo: 2. A trde: 3. Jornl de noticis: Grèci : 1. Str.gr: Irlnd : 1. Independent.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 13:03 h
L lluit cívic fvor d’un tren convencionl digne les comrques gironines és un combt, cívic i polític, que ve de lluny; encr que, mlurdment, cldrà que ens conscienciegem encr més per tl d’exigir un mobilitt socil (ferroviàri) com cl perquè el binomi Renfe/ Adif continu comportnt-se d’un mner molt denigrnt . L qüestió no és nov, però drrerment hn succeït un conctenció d’incidents que hn fet nr molt mlment ls mrtiritzts usuris del servei públic del tren convencionl. D’quest mner, el psst 10 de juliol (el di de l’històric mnifestció Brcelon) durnt diverses hores, tot l líni Brcelon-Giron-Figueres –Portbou-Cerver, cus d’un vri de l ctenàri (un ltre cop els efectes de l mnc de mnteniment l infrstructur) els trens vn deixr de funcionr.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2010 22:31 h
Sempre he sentit dir que els dos primers nys de vid d'un infnt són molt importnts i en determinrn, d'un mner definitiv, el cràcter i l personlitt qun rribi l'edt dult. Per ixò, i coincidint mb el fet que el meu fill tot just cb de complir els dos nys, i tenint en compte que tots els infnts neixen mb uns determintts gens que en condicionrn l sev mner de ser, voldri reflexionr sobre l importànci de l nostr ctució l'hor de demostrr-li el nostre mor. L'estimció no només l'hem de mnifestr mb prules o mb besdes, no és suficient.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2010 21:02 h
Acbo d'rribr cs i encr l'estupefcció no m'bndon. Des de petit, bixo molts cops Brcelon compnyd de l mre per pssr el di. Avui nàvem les tres genercions: l mev mre, l mev fill i jo. L mev mre sempre f prd l Ctedrl. Avui nàvem totes tres. Per l mev fill, er l sev primer vegd. Un cop pujdes les escles, un senyor d'origen sud-mericà mb uniforme, diguem, d'encrregt de l segurett, se'm dirigeix i m'ssenyl l'escot i les esptlles tot dient en cstellà que no puc entrr l ctedrl si no em tpo. - Com? - li he respost mb els ulls ben oberts.
Llegir-ne més
