19 de juliol de 2010 23:58 h
No hi h dubte objectiu que l'únic opció relment independentist i, doncs, dign l prlment, serà Regrupment o l colició de vrints encr per consttr, de l mteix mner que personlment no dubto que un societt tn conservdor —per no dir ruc— com l ctln cbrà mjoritàriment recelnt d'quest opció i cbrà votnt CiU per llò del vot útil, sense que nturlment ningú no em sàpig explicr per què serà útil exctment, ni per qui serà útil. I és que votr CiU serà útil per CiU i per Espny, no cl dir-ho.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 19:16 h
Tornré trctr el tem de l’rticle psst, per clrir-lo un poquet si és possible. Agresc els comentris ludtoris, però comentré els crítics, els quls em sembl molt bé que existeixin, sempre que demostrin educció. Començré prlnt del que h escrit en Fernndo de Snt Pere de Vilmjor. Com que no h cbt d’explicr el que voli dir, i jo no som més intel•ligent ni endeví, el que fré serà explicr el que jo intentv comunicr. Ell escriu: “Només llegir que els àrbs i els jueus vn ser expulsts per l’estt espnyol, he deixt de llegir l’rticle.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 15:34 h
...m'hgués importt si es podi prlr l nostr llengu l Congrés i l Sent, o si ens donven permís per posr el CAT l mtrícul del cotxe. Tmbé hgués trobt crucil un bon Esttut i coses d'quest estil. Mquilltge, l cp i l fi, que fri que l nostr convivènci mb els espnyols fos menys dur. Al cpdvll, ls ctlns ens grden les prences i que ens deixin ser com som. I mb un "nció" per quí, i un "competènci" per llà, j en teníem prou. D'ençà que recordo que, no només sóc desfecte l règim espnyol (mi no m'he considert espnyol, deixnt de bnd que, oficilment, tmpoc ho sóc), sinó que ni tn sols segueixo els mitjns o l polític dels espnyols, com no sigui trvés d'un mitjà ctlà.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 11:42 h
El secretri d'Estt per l UE, en Diego López Grrido, em v venir veure l'octubre psst l desptx l Prlment Europeu, i em v ssegurr que l Presidènci espnyol es preocupri pel ctlà. Les formes vn ser correctíssimes, un pèl ristocràtiques, però correctíssimes. López Grrido em v dir que fri rribr un crt l president del Prlment Europeu, en Jerzy Buzek, per demnr-li que signés un cord dministrtiu per l'ús del ctlà. El Prlment és, com sbeu, l'únic institució europe que no h signt un cord dministrtiu per mplir l'ús de l llengu ctln, gràcies l pressió excercid precisment per un ctlà, l'Aleix Vidl-Qudrs.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 08:58 h
Les primeres reccions dels polítics ctlns l sentènci del TC sobre l’Esttut vn ser forç clres: rebuig clr i indignció pel desvirtument d’un Esttut vott per poble i Prlment. A les poques hores, i fins i tot un mic bns si pensem en certes ctituds respecte l mnifestció del di 10, les diferències es vn nr definint fins rribr un punt on el ciutdà no sp ni on volen nr ni de quin mner l mjori de polítics. Els prtits ctlns, reunits mb el president Montill, no vn rribr cp conclusió unitàri, cos que huri estt un misstge inequívoc de cr l govern de Mdrid.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 23:06 h
El debt de polític generl de l setmn pssd dón lloc l presentció de resolucions, que s’hurn de debtre i votr en l sessió plenàri de dimrts. Cd Grup prlmentri en té un quot de quinze. Les resolucions tenen un profund càrreg polític en l mesur que insten l govern ctur i, en conseqüènci, es plesen les voluntts del prlment en consonànci o divergent respecte l govern i s'hi evidenci l correlció de forces. De les quinze, dotze vn signdes conjuntment mb IU i ICV, tres hn estt presentdes exclusivment per Esquerr en l mesur que són qüestions en les quls divergim dels compnys de Grup prlmentri, i les tres que resten pertnyen en exclusiv IU-ICV.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 22:37 h
Avui escriuré poc. Obro quest peç com qui obre un finestr, per que corri l’ire i per que puguem respirr un mic fons, lluny de tot contminció. Per que ens donem que, for, hi h tot un món possible l nostre bst. Un món que podri ser nostre només que fóssim cpços de creure en nosltres mteixos., perquè només de nosltres depèn. Les finestres s’obren i es tnquen, de vegdes mb porticons i tot. Ar és obert de bt bt. Podem respirr fons, mirr enfor i fer desplegr els somnis per, després, tornr tncr i resignr-nos viure en un món reclòs.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 21:04 h
l Xrx de Museus de Ceràmic de Ctluny Frgment del diri. “D'quí poc veurem els resultts en form d'exposicions i projectes de recerc”, v subrtllr hir Jordi Mrtí, delegt de Cultur de l'Ajuntment de Brcelon. J f molts nys que l museu de Terrcot , els bisblencs estem invertint fons perdut , i que l Generlitt inverteix prt dels impostos de tots els ctlns , i que encr no s’h rribt cp mb les inversions; seri just que les dministrcions , tinguessin l decènci d’explicr , en quin punt es troben els comptes econòmics d’quest projecte d’institució , perquè crec que no es coherent , que en temps de crisi , es tingui d’invertir llà on es sbut , que mi es recuperrà l inversió fet ; justificr quest inversió emprnt l ceràmic com cultur , mi em sembl que no es el que l societt es mereix; si quest mteix inversió es fes crent escoles d’idiomes bix cost per tots els ciutdns que volguessin desenvolupr els seus coneixements , que el futur exigeix , de ben segur que l societt en generl en sortiri beneficid ; l ceràmic j es històri, que l’hn de potencir els que en viuen , perquè cd poble n’hi h moltes d’històries que es tindrien de tenir en compt , però en temps de vques seques , (que mi mes sern tnt grsses), s’h de mirr per un futur generlitzt, i no per un reduït sector , que h trobt un motiu per viure cost dels ltres .
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 16:08 h
L’Esttut hvi de ser l solució, si més no prcil, l problem de Ctluny. L’Esttut hvi de representr un èpoc d’un, cert, estbilitt dvnt de l’inestbilitt que representv el “peix l cove”. Però no h pogut ser, el pcte h quedt esberlt: l discriminció regressiv s’h fet relitt. I no vl dir que l retlld només fect 14 rticles, j que quests són spectes fonmentls -finnçment, llengu i justíci- , bnd del 27 rticles que l’lt tribunl hurà de reinterpretr. Amb quest pnorm el govern de Ctluny ( el d’r i el que vingui desprès de les eleccions de l trdor) rest extremdment limitt per ctur com un poder públic norml.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 15:18 h
10-J l mnifestció per l independènci LA MANIFESTACIÓ DEL 10J DONA LA VOLTA AL MÓN. El silenci dels ciutdns Europ 1. Euronews: Àustri : 1. derStndrd.t Bòsni i Hercegovin : 1. Srjevo-x: Croàci : 1. Dnevnik *: Dinmrc : 1. fyens.dk: Eslovèni : 1. 24ur *: 2. Mlndi.si: 3. Novice.Dnevnik.si: 4. RTV Slovejn *: Frnç : 1. Frnce 24: 2. Le Figro: 3. RFI: Espny 1. El Pís: 2. El Mundo: 3. ABC: Portugl 1. O globo: 2. A trde: 3. Jornl de noticis: Grèci : 1. Str.gr: Irlnd : 1. Independent.
Llegir-ne més
