25 de juliol de 2010 16:44 h
Desprès de l Mnifestció del 10 de Juliol i degut l’opció tnt trnsversl per les divergències tnt polítiques com socils que l formv, n’estic plenment segur que molts ctlns, si els hi plntegessin un reform de constitució del 78, en un reform d’Espny en un Estt Federl mb ple reconeixement de l'identitt, llengu, cultur e histori de Ctluny, l veuri de molt bon grt. Un plen col·lborció de form bilterl puntul i, en els ltres csos de form unilterl en els ltres spectes socils i econòmics o interns del pís i, remrcnt l pèrdu per prts dels ctlns de l condició indivisible de l ncionlitt espnyol “de fcto”.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2010 08:11 h
F uns dies que Brcelon, Cpitl del nostre Pís es v celebrr un Mnifestció mb l cpçler: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM. Evidentment, les forçes polítiques es pensven que l gent i les mes de 1.500 ssocicions dherides trves de ‘Òmnium Culturl solment nirien sot el mteix lem i glorir-los com ptriotes, qun son ells, els pres i vis de l’ctul situció que estem ptint Ctluny. V quedr pler que el poble ctlà n’est frt d’Espny i de tot l sev “fràndul” ntidemocràtic i que es l’hor de decidir d’un vegd per totes per nosltres mteixos.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2010 00:42 h
El president espnyol, Rodríguez Zptero, v deixr nr hir un frse Tribun Brcelon que em v deixr estupefcte en sentir-l l ràdio. Zptero v dir: ‘Hcer coss juntos es más útil pr todos. Culquier tentción diferente es un cmino incierto y sin sentido l luz de nuestr histori y de lo que piensn l inmens myorí de los ciuddnos’. Deixeu-me comentr l frse punt per punt. En primer lloc, diu que fer coses junts és més útil per tots. El que no diu en cp moment és per quin motiu, o per què el mrc espnyol és el millor.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2010 14:34 h
"Un poble no es pot mtr; es poden ofegr veus, tncr vàlvules, però llvors l pressió ugment i creix el perill d'explosió. I si tntes vàlvules es tnquen, l'explosió és inevitble" Antoni Gudí. El proper novembre tenim nuncid l visit del Pp de Rom Brcelon per beneir com temple l Sgrd Fmíli obr de l’rquitecte Antoni Gudí, ctòlic però sobretot ctlnist. Lmentblement l visit ppl es vol convertir en un cte més d’espnyolitzció del nostre pís. S’h nuncit que l’cte l Sgrd Fmíli serà presidit pels Reis d’Espny, i per trnquil•litzr ls ctlns i ctlnes, el Pp utilitzrà un mic l llengu ctln, d’quest mner tots podrem tornr cp cs cofois i contents.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2010 22:15 h
Futur difícil per tothom Dvnt de tot quest desori dministrtiu , i del temporl que des de llevnt s’h ixect provocnt que el vixell nvegui l deriv , hom es pregunt si l polític que s’h emprt en fvor de l’especulció , h sorgit dels pensments d’esquerres , ho de les dretes ; perquè en quest pís , hem tingut governs de les dues opcions , i si uns ho hn fet mlment , els ltres ho hn fet pitjor , però jo j no se quins son uns i quins son els ltres. De lldres i especuldors , n’hi h tots els governs , tl i com s’està comprovnt mentre pss el temps i els fets es vn desenvolupnt, segons es mnifesten; ixò em port preguntr un vgd mes, si es teni consciènci , del que s’estv fent , i si s’hvi vlort suficientment l opinió dels ciutdns , qun per imposició dels poderosos, es vren inicir les infrstructures com el TAV, en detriment dels trens convencionls , i que només els privilegits en sortirn beneficits, desprès de que les pèrdues , cd di siguin mes elevdes ; tmbé preguntr , si el nou eroport del Prt compenst l inversió fet , en detriment de l terminl originl.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2010 09:09 h
Permeteu-me que comenci mb un citció personl. En el primer dels dos progrmes de l sèrie „Afers exteriors “dedicts Suïss que es vn grvr i emetre l’ny psst, el Miquel Clçd , en l seqüènci fet l’interior del Plu de les Ncions, seu de l'ONU Ginebr, em v preguntr si jo crei en l ide que Einstein v donr com fit de l humnitt: un govern únic per tots els homes. L mev respost, per cert improvisd com tot l rest dels dos progrmes, v ser que ho considerv molt difícil, però que cd 20 o 25 nys necessitem idelistes que en proposin questes fites.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2010 00:14 h
El dictmen (pdf) que h emès vui el Tribunl Interncionl de Justíci (TIJ) sobre Kosovo pln un mic més el cmí cp l independènci de Ctluny. És un di per estr relment contents. Mlgrt que el Trctt de Lisbo dón legitimitt ls processos democràtics l’interior de l Unió, encr hi hvi molts ctlns que podien témer l’ïllment de Ctluny en l’escenri interncionl en cs que declréssim l independènci. L’opinió del TIJ que, més, compt mb el ple suport dels Estts Units i de l grn mjori dels pïsos europeus, sosté que no hi h cp norm del dret interncionl que prohibeixi l declrció d’independènci, sempre que el procés sigui democràtic.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2010 19:10 h
Qun tot just ens hem ssbentt del fllo del Tribunl Interncionl de Justíci que vl l independènci unilterl de Kosovo en considerr que no viol l legislció interncionl i que l’Assemble de Kosovo està plenment legitimd prendre decisions que fectin el seu ordenment legl, tornem plntejr l mteix inicitiv prlmentàri que vm dur debt el 24 de febrer d’enguny. Efectivment, Esquerr j v plntejr (sorpresos que ni els bscos ni CiU fessin cp ps en quest sentit) l demnd l’Estt espnyol de reconeixement de l’estt de Kosovo.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2010 18:20 h
Aquest proper cap de setmana se celebrarà a Dublín del Beatlesday coincidint amb la fira musical de la ciutat irlandesa. Dissabte i diumenge de les 10 del matí i fins a les 6 de la tarda al Filmbase, Temple Bar, del centre de la capital tots els col·leccionistes del Beatles podran ampliar les seves col·leccions i gaudir de les activitats paral·leles que s'hi desenvoluparan.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2010 12:02 h
Més d’un vegd qulsevol dels meus rticles neix prtir d’un impuls ocsiont per lgun fet o lgun notíci. En quest cs em v produir un espècie de rmp en el pensment el fet de llegir en el Diri de Blers, els titulrs de l primer pàgin que deien el següent: L llengu és el problem número 18 dels blers. Tmbé hi hvi les 35 respostes dels 467 enquestts per ordre de nombre de contestcions, qun se’ls hvi demnt quin er l seu prer, el principl problem que existeix ctulment les Blers, el segon i el tercer.
Llegir-ne més
