21 de juliol de 2010 19:54 h
En quest post vig explicr l’intent d’en Diego López Grrido d’erigir-se en el defensor del ctlà Europ, mlgrt estr-hi ocultment en contr. L’estrtègi que v fer servir consisti envir crtes l president del Prlment Europeu, en Jerzy Buzek, oferint-li signr un cord dministrtiu per l’ús del ctlà l’Eurocmbr qun, en relitt, l decisió l’hvien de prendre els vice-presidents del Prlment i, per tnt, er ells qui s’hvi d’nr veure i convèncer (cos que cp diputt del PSOE h fet mi...).
Llegir-ne més
21 de juliol de 2010 18:26 h
Que en Timothy Lery -de qui j hviem prlt en un post nterior en un ltre lloc- coneixi en dr. Ct, i que hvien coincidit ls EUA i d'ltres llocs durnt girebé qurnt nys d'gitció i ctivisme, és un cos que j sbiem. El que m'h fet gràci és trobr l web dedict l sev memòri, quest filmció de'n Tim escrivint l seu desptx, i on sobre un lleix s'hi veu l prul CAT ben clrment. Un recordtori de'n dr. Ct? Un souvenir? Qui lo s! Li he volgut preguntr en Ct, però no l'he trobt enlloc. Coneixent-lo, m'imgino que deu rondr per Bngkok mb un moss cd brç i un mpoll de whisky Mekong.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2010 10:17 h
L Pltform per l Llengu h elbort un informe sobre l presènci del ctlà en l megfoni dels vols i en els llocs web de les compnyies èries que operen en els territoris de prl ctln (vegeu-lo : www.pltform-llengu.ct/estudis/interior/69). Les ddes que recull l'estudi s'hn obtingut mitjnçnt l recopilció de fitxes sobre els usos lingüístics en l megfoni dels vols, que hn envit els usuris de les compnyies èries entre el juliol de 2009 i el gener de 2010. En l'estudi tmbé s'nlitzen les versions lingüístiques dels llocs webs corportius de les compnyies èries nlitzdes l primer prtt.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2010 09:00 h
L’itlià Leopoldo Fregoli (1867-1936) v ser el màxim exponent de l’rt tetrl del trnsformisme. En els seus espectcles Fregoli er cpç de cnvir de trm drmàtic, de vesturi i de veu mb un rpides tl que li permeti fer molts ppers dins de l mteix obr. El nostre poet Bross v ser un grn dmirdor de Fregoli i li v dedicr lgunes obres. L mteix fcilitt per cnvir de cr, de to de veu i fins i tot de discurs l’hn demostrt els prtits ctlns Mdrid, de mner que proposo que de mner unitàri, declrin Fregoli com ptró, exemple i model seguir.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2010 19:50 h
El diari digital e-notícies em va fer una entrevista en vídeo la setmana passada al Parlament Europeu, que va publicar ahir. El setting és un del bars del Parlament Europeu i, si us hi fixeu, al fons de les imatges hi ha els membres de la colla d'Aire Nou, que aquell dia van venir a l'Eurocambra a demanar a l'Estat francès que fes la llista d'excepcions a la Directiva del foc per tal de continuar fent els correfocs. Ja em direu què us sembla l'entrevista!
Llegir-ne més
20 de juliol de 2010 12:25 h
El greu problem que vui tindrn tots els diputts ctlns , l’hor de votr l Congres dels Diputts Mdrid , i que molt directment fectrà ls tots els ctlns , es l conseqüènci de tenir el vot hipotect per l polític de prtits , i per un ml polític del sistem electorl , i de l mnc de llibertt de vot l’hor de posr els punts sobre les is; sempre , el vot tindri de ser secret , perquè tothom lliurement pogués expressr l sev opinió ; els compromisos polítics , no es poden fer servir per humilir ls votnts , que defensen unes idees , que de ben segur que no tothom hi est d’cord.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2010 09:15 h
En relció mb l publicció del text íntegre de l sentènci del Tribunl Constitucionl de l'Esttut de Ctluny, i l'esper de fer un nàlisi més curd de l'bst de les repercussions que l'esmentd sentènci representrà en el mrc legl dels drets lingüístics dels ctlnoprlnts, l Pltform per l Llengu mnifest el seu rebuig més enèrgic i bsolut l'esmentd sentènci, perquè represent un regressió dels drets lingüístics de l llengu ctln i un vulnerció dels drets dels ciutdns, dels drets dels prlnts i dels drets del poble de Ctluny.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 23:58 h
No hi h dubte objectiu que l'únic opció relment independentist i, doncs, dign l prlment, serà Regrupment o l colició de vrints encr per consttr, de l mteix mner que personlment no dubto que un societt tn conservdor —per no dir ruc— com l ctln cbrà mjoritàriment recelnt d'quest opció i cbrà votnt CiU per llò del vot útil, sense que nturlment ningú no em sàpig explicr per què serà útil exctment, ni per qui serà útil. I és que votr CiU serà útil per CiU i per Espny, no cl dir-ho.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 19:16 h
Tornré trctr el tem de l’rticle psst, per clrir-lo un poquet si és possible. Agresc els comentris ludtoris, però comentré els crítics, els quls em sembl molt bé que existeixin, sempre que demostrin educció. Començré prlnt del que h escrit en Fernndo de Snt Pere de Vilmjor. Com que no h cbt d’explicr el que voli dir, i jo no som més intel•ligent ni endeví, el que fré serà explicr el que jo intentv comunicr. Ell escriu: “Només llegir que els àrbs i els jueus vn ser expulsts per l’estt espnyol, he deixt de llegir l’rticle.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 15:34 h
...m'hgués importt si es podi prlr l nostr llengu l Congrés i l Sent, o si ens donven permís per posr el CAT l mtrícul del cotxe. Tmbé hgués trobt crucil un bon Esttut i coses d'quest estil. Mquilltge, l cp i l fi, que fri que l nostr convivènci mb els espnyols fos menys dur. Al cpdvll, ls ctlns ens grden les prences i que ens deixin ser com som. I mb un "nció" per quí, i un "competènci" per llà, j en teníem prou. D'ençà que recordo que, no només sóc desfecte l règim espnyol (mi no m'he considert espnyol, deixnt de bnd que, oficilment, tmpoc ho sóc), sinó que ni tn sols segueixo els mitjns o l polític dels espnyols, com no sigui trvés d'un mitjà ctlà.
Llegir-ne més
