15 de juliol de 2010 00:50 h
L revist musicl britànic UNCUT dedic l sev portd del mes d’gost John Lennon. El reporttge centrl d’quest número se centr en l’ny 1970 i en el seu renixement musicl i personl després de l seprció dels Betles. Del concert l Rock’N’Roll Festivl de Toronto mb l Plstic Ono Bnd, pssnt pel seu compromís polític (que el v portr defensr l’IRA , l’Exèrcit Republicà Irlndès) i personl mb l Yoko Ono ls seus enregistrments discogràfics. Tot plegt mnit mb unes interessnts fotogrfies .
Llegir-ne més
14 de juliol de 2010 22:51 h
Fins no f ps gire, forç sentiments comprtits d’espnyolitt i de ctlnitt s’expressven, sovint, trvés de l’exposició de bnderes representtives de distints territoris de l’Estt l costt de l senyer. Fins i tot, tmbé, qun del que es trctv er d’emetre, des de Ctluny, un misstge de contestció o de rebuig l fet ncionl ctlà. Els orígens d’quest drrer derivd es remunten ls inicis dels nys vuitnt del segle psst rrn de l irrupció polític del Prtido Socilist de Andlucí i l’entrd d’quest prtit neolerrouxist en el Prlment trvés de José Sánchez Acost i Frncisco Hidlgo (en puc donr fe perquè vig ser regidor l’juntment de Cornellà l’ny 1979 on quest drrer residi i hi teni un fort presènci).
Llegir-ne més
14 de juliol de 2010 12:33 h
Per l fest mjor del meu poble, Premià de Mr, j f unes edicions que es celebr un subst de peix, com un cos trdicionl, romàntic i místic j qusi despregud. No és ixí en l polític ctln qun el principl prtit de l'oposició, tot i les tempestes de l flot espnyol, encr post pel peix l cove. Sí, pel peix l cove. El que pss és que com bons gestors i empresris, CiU sp etiquetr el seu plntejment tàctic com més li convigui per obtenir el màxim benefici electorl. Ar toc el dret de decidir, doncs, prlem de dret de decidir.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2010 08:54 h
Ar veurem si tenim els polítics mb el nivell que un nció necessit o bé tindrem de començr per crer un nov “fornd” que ens porti llà on l gent vol rribr. L mnifestció del dissbte h estt pràcticment ignord per l mjori d’espnyols tnt per un mnc d’informcions com per l prioritt que tots els mitjns de comunicció vn donr l futbol i l’rribd dels jugdors Mdrid. No ens fem il•lusions: si esperem lgun recció del govern Zptero, nem errts i tmpoc l’opinió públic esttl record res del clm del dissbte Brcelon.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2010 22:56 h
Propost de mínims del Professor Crles Boix ("I r, què?", publict El Singulr Digitl) per què ho signin tots els prlmentris ctlns Ctluny i especilment els que estn Mdrid: “Dvnt de l sentènci del TC, totes les forces polítiques ctlnes es comprometen votr en contr dels pressupostos generls de l’Estt fins que les Corts d’Espny no provin les següents lleis orgàniques: 1. Un llei orgànic que estbleixi un sistem de concert econòmic, idèntic l que tenen el Pís Bsc i Nvrr, per regulr les relcions fiscls entre Ctluny i l’Estt.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2010 20:46 h
Dissbte vm viure un moment molt especil. Portàvem molts i molts nys trebllnt per un di com quest. Molt nys trebllnt per crer un projecte trnsversl, trctiu per totes les cpes socils i per ciutdns de tots els orígens. Ens h costt molts esforços, però finlment, entre tots, ho hem conseguit. Hi h judt -ho crec verdderment- el fet de tenir l ró del nostre costt. És ixò, i l nostr persevernç, el que h fet que, contr tot pronòstic, contr tot el poder de l’estt i contr els grns grups mediàtics, hàgim pogut rticulr un mjori socil Ctluny fvor de l independènci.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2010 20:05 h
Sovint es diu que un big bnd és l màxim expressió del jzz. L sev grn eclosió com form rtístic esdevé ls nys trent del segle XX i el gènere (el formt) s’h mntingut l llrg del temps. A cs nostr, l Selv Big Bnd s’h convertir en un de les referències indiscutibles en el món del jzz, mb un més que notble repercussió interncionl que els h portt tocr rreu, de Roses Trrgon i de l’Alguer Cub. Del seu dinmisme en són prov els diferents projectes que hn engegt i que hn tingut, en molts csos, un plsmció discogràfic: dptcions de Frnk Sintr, Ell Fitgerld o Sting i col·lborcions mb Adel Lee Dvis, l Nin o l’Orquestr de Cmbr de l’Empordà.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle escrit mb en Jume Torres i Grrig per l'Associció Ctln de Prems Grtuït l juliol de 2009 sobre el procés d'industrilitzció Ctluny Ctluny h representt un cs excepcionl en els processos d’industrilitzció inicits finls del segle XVIII i principis del XIX. Som l’únic pís del món que v tenir èxit en quest procés sense disposr de cp dels tres elements protgonistes de l primer revolució industril (el ferro, el crbó i el cotó). Aquest singulritt constitueix un prov ben evident del cràcter emprenedor dels nostres vntpssts.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2010 23:13 h
A veure si ens entenem. Entrr discutir r, questes ltures del coneixement humnístic, què signific l prul “Nció”, quin és el seu significt rel, quin el figurt i quin el polític, és un fein bsurd. Per ixò hi h els diccionris (llegiu-ne l descripció qulsevol), i nombrosos estudis etimològics i trctts de tot men que en prlen i ho defineixen clrment. Diguem-ho clr. A l vist d’llò que ens diu l ró, negr l’evidènci empíric de l relitt ncionl ctln només es pot fer des de l ignorànci més supin o des de l voluntt polític d’gredir, destruir i sotmetre.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2010 21:29 h
El President Mcià només v necessitr un interpretció "dels sentiments i els nhels del poble" per proclmr l independènci. Avui, mb un cinquen prt del pís l crrer clmnt per l independènci; mb el suport i l prticipció 1500 entitts de totes les tendències; mb més de mig milió de persones votnt firmtivment en les consultes populrs... què més necessit el Prlment de Ctluny per poder "interpretr els sentiments i els nhels del poble"? Diputts i diputdes que us en sentiu hereus, escolteu i grveu-vos l front les prules de l'Avi: "spigueu fer-vos dignes de Ctluny".
Llegir-ne més
