17 de gener de 2011 19:28 h
Això és el que sembl, j que Lleó l’expresident d’Espny h fet unes declrcions que j er hor que les poguéssim escoltr o llegir. Tots recordm que Ctluny i el Pís Bsc sempre hn demnt més sobirni, j ho hvien fet en temps de l Repúblic, i, per tnt, es fri durnt un període de democràci. Així que les ments brillnts espnyoles vren preveure durnt l trnsició que ixò pssri i com que no volien un estt formt per Espny utèntic, Ctluny mb els Pïsos Ctlns confederts i Eusklherri mb Pís Bsc i Nvrr, j que no se sbi si Glíci reclmri res, per evitr ixò, que er llò més lògic i nturl que ocorregués, es v preprr llò que s’h denomint “cfè per tots”, es vren inventr 17 utonomies, vren deixr els Pïsos Ctlns seprts, mb lgun que vui es trob punt de divorci definitiu; igulment v ocórrer mb Eusklherri, i ixí v sorgir L Rioj, Mdrid, Ceut, Melill, Extremdur i fins 11 utonomies més, que vren deixr diluïd l cos i cd vegd que lgun d’questes que conform un nció, com Ctluny, h volgut o h reivindict un millor, li hn dit que ixò hvi de ser per tots i que s’hvi de demnr tots, i que si tothom no es posv d’cord no es podi fer.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 15:58 h
Un jornd més hem explict l món qui som i perquè ho som. El prtit contr el Màlg fou un exhibició excepcionl d'intensitt, novment hem demostrt que l'estil de joc empeltt d'ADN Brç rrib les victòries per l vi del pler estètic, s'esgoten els djectius i les metàfores, fet que sobt, perquè tot just estem l'equdor de l tempord. Però mentre l'equip mostri un cpcitt resolutiv tn brutl, ningú no h de ptir. Tinguem confinç, posem l llvor per cnvir el cràcter ptidor que encr tots rrosseguem de temps pretèrits.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 14:23 h
Drrerment s’estn gestnt les condicions necessàries per l despertr de Ctluny en un horitzó d’quí l 2014. Aquests repulsius són bàsicment tres: 1. Increment de l’ofensiv ntictln de l’Estt el 2010-11. L’Estt espnyol increment l sev hostilitt envers el nostre pís, en tots els fronts: legisltiu, econòmic i d’invsió de competències, mb l’objectiu declrt de recentrlitzr l’Estt, limitr l nostr mlmes utonomi i reespnyolitzr Ctluny. Aquest hostilitt continurà i ugmentrà en els propers nys.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 11:11 h
“Vull slvr mb cd mot els frgments enrunts d’quest món menorquí on començ l mr i s’cb un terr d’ullstres i pins” (Ponç Pons, Nur, “Insulàri”) Diumenge, 16 de gener, revetll de Snt Antoni, fest gross Mllorc, l més gross del cicle d'hivern; i Did de Menorc, fest oficil l germn ill bler. Els símbols esdevenen elements imprescindibles per conseguir l cohesió de l identitt d’un poble. L frse no és pròpiment d'un servidor, sinó que l'hem sentid ben segur moltes vegdes, generlment en boc de polítics.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut El Temps el 4 de gener de 2011. En les dues drreres dècdes l’energi eòlic h evoluciont un ritme espectculr, fins l punt que un molí ctul pot generr nulment 180 vegdes més electricitt que el seu equivlent de vint nys enrere mb l meitt del cost per quilowtt/hor. Europ és líder mundil en energi eòlic, mb un indústri centrlitzd l cost del mr del Nord, on els gegnts empresrils d’Alemny i de Dinmrc es beneficien dels immillorbles recursos nturls i humns. D'un bnd, els règims de vents lts i un grn extensió d’igües poc profundes són idonis per l instl•lció de prcs eòlics mrins; i de l'ltr, el teixit industril d'un de les euroregions més rellevnts d’Europ, les universitts locls i l’històric institut dnès Risoe, expliquen l posició cpdvnter del nord d'Europ en l generció d'energi provinent del vent.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 05:00 h
Sembl que tenir bo cd di és més complict, lmenys en ctlà. De tot l vid l'explicció hvi estt evident: qun lgú hi sorti gunynt sense motiu lògic, tothom quedv conhortt per svies populr. L locució hi donv l'explicció més òbvi: 'El meu pre té bo mb l'lclde' i no en prlem pus. Els que som de poble ho sbem prou tès que les mides de l col·lectivitt permet posr nom i llintges l fet de tenir bo. Se m'cut pel cp bix un llintge que de totes, totes v tenir bo l'hor de trir l ubicció fmilir en el nou cementeri municipl.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 23:35 h
Uns desconeguts hn cremt cinc turismes i set motos durnt l mtind de dissbte diumenge Slt. Són els últims incidents en quest loclitt, on des de divendres es repeteixen els ctes vndàlics. Els Mossos d'Esqudr hn informt que s'investig l'origen de l'incendi dels vehicles i si quest succés està relciont mb l concentrció de divendres l nit dvnt l seu de l polici locl de Slt, que v finlitzr mb l detenció de tres nois, dos d'ells menors d'edt. Les detencions es vn produir qun prop d'un centenr de nens i joves, lguns de 9 14 nys, es vn concentrr dvnt l'edifici policil per protestr per les greus ferides que v ptir un noi d'origen mgrebí l setmn pssd qun fugi dels gents locls.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 23:21 h
El jovent "és nihilist i pessimist" i "l'únic esport que els interess és furtr, robr" Això v dir el ministre d'interior, Dho Ould Kbli, qui v fer durs comentris sobre el jovent (...). Aquest generció, v dir l decurs d'un entrevist l web Algerie-Plus, "s'estim tot llò que pugui ssolir només mitjnçnt el contrbn i el tràfic de drog. No troben pler en l músic, en l'esport o en el vitge. El seu univers és el crrer, el brri" [Young people "re nihilistic nd pessimistic" nd "the only sport tht interests them is theft, steling.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 22:59 h
BARÇA- MÁLAGA 4-1 El Brç s'impos fàcilment en el derbi d'mics de l dictdur bsolut qtrí mb un ctució convincent l'únic però de l qul v ser l lesió de Dni Alves gentiles, un cop més, de l mnifest incompetènci mb què els responsbles estn trctnt enguny el tem de l gesp. Deixnt enrer les collondes dels premis individuls -que, tnmteix, vn servir per posr en evidènci TV3 en generl i Lluís Cnut en prticulr-, el Brç cb l primer volt mb uns números espectculrs i un joc més espectculr encr.
Llegir-ne més
16 de gener de 2011 22:41 h
Sembl que el Sr. Rodríguez Zptero vol resoldre molt mlment l crisi econòmic, tot intentnt plicr un progrm neojcobí, mb l finlitt de voler uniformitzr, d’un form indirecte, els territoris que formen ctulment l’Estt espnyol. Amb quest pl homogeneïtzdor r sembl que el govern centrl del PSOE es vol crregr un competènci exclusiv de les Comunitts Autònomes : l regulció dels horris comercils. De fet, quest píndol recentrlitzdor que ens propos l’dministrció centrl respon l pressió de les grns superfícies, dels grn lobbys del comerç l’engròs, que mlden per imposr un fls unitt de merct .
Llegir-ne més
