23 de gener de 2011 13:24 h
En els drrers temps estem ssistint un brutl ssetjment contr l llengu ctln . Així, si finls de juny de 2010 l sentènci del Tribunl Constitucionl contr l’Esttut v significr un pèrdu de drets ( llengu preferent) per ls ctlnoprlnts, el psst 22/12/2010 tres sentències del Tribunl Suprem hn representt un torpede contr l líni de flotció de l immersió lingüístic l’escol. L qüestió de fons de tot plegt és que el conjunt del ncionlisme espnyol, el que podríem definir com “l superestructur” de l’espnyolisme sembl que, d’un mner molt descomplexd, pretengui dictr-nos, imposr-nos un model de polític lingüístic profundment ntidemocràtic i rdiclment contrri ls desitjos i ls nhels del poble de Ctluny.
Llegir-ne més
22 de gener de 2011 17:17 h
Un divendres de setembre de 2010 un edifici d’oficines de l plç Ctluny de Brcelon, hi hvien penjdes unes pncrtes del Cercle Ctlà de Negocis. En un s’hi podi llegir: Espny ens cost 60 milions d'euros cd di. Vig pensr que eren molts diners però encr no m’hvi fet l ide del que representven. J cs, i uns dies després vig fer un operció que encr no em deix dormir: comptr el que ens cost Espny cd mes: sortien 1.800 milions d’euros. D'quí en vig extreure que mb quest quntitt de diners es podien pgr 1,8 milions de sous de 1.
Llegir-ne més
22 de gener de 2011 09:46 h
No fll. Cd vegd que escric sobre el govern espnyol o sobre l monrqui surten els àngels de l gurd de les essències ctlnes per dir que no cl prlr-ne d’Espny o del rei, que j s’ho frn i que no és cos nostr. Crec que vn errts j que mentre Ctluny estigui dins d’Espny (cos que cd vegd més gent voldri cnvir), el govern de Mdrid decideix molt sobre Ctluny i mentre el Rei segueixi ssegut l tron, els ctlns prticipen en el finnçment d’ell i de l sev fmíli. El cmí d’un utonomi per Ctluny equivlent l de un Lnd lemny o d‘un Cntó suïs sembl que està ple de prnys, de brreres o de controls que el fn imprcticble.
Llegir-ne més
21 de gener de 2011 23:49 h
Slvt-Ppsseit l Centre D’Arts Snt Mònic Un exposició que no us podeu perdre per començr immillorblement l’ny... (1924, el 7 d’gost mor Slvt-Ppsseit, poet ctlà d’origens humils i de formció utodidct, personlitt rebel, vitlist, ntiburgès, revolucionri, independentist, iconoclst, vntgurdist... Només teni 30 nys en morir, però sembl que v viure bstnt més de set vides...) Si no em puc ixecr, mi més, heus quí el que m’esper: -Vosltres restreu, per veure el bo que és tot: i l Vid i l Mort.
Llegir-ne més
21 de gener de 2011 19:54 h
Mentre uns perden el temps intentnt que l Cmbr Alt espnyol s'hi pugui sentir prlr en ctlà -sempre que no hi hgi cp personlitt del govern-, i uns ltres fn el ridícul volent recuperr l'Esttutet fent quelrres ctlnistes Brussel·les, Espny, mb tot el seu poderío i l sev pocvergony rrognt, intent construir el que serà l'estocd finl l'utogovern. Ar sí! Ar v de debò. Ar CiU hurà de demostrr si el seu discurs gosrt que li h fet gunyr les eleccions és pper mullt, o si relment tenen el vlor d'rremngr-se per plntr cr i cercr complicitts mb ltres prtits que spiren tenir un pís norml, és dir, independent.
Llegir-ne més
21 de gener de 2011 19:43 h
Arrels és el títol escollit pel sltenc Nito Figuers per btejr el seu tercer disc, en el que version lguns dels temes que el vn motiv i el fn fer estimr l fein de músic. Aquest propost musicl vol ser un indgció i lhor un reconeixement dels temes que vn perfilr l sev vocció musicl. El resultt són un grpt de temes de músics com Elton John (Rocket Mn), Stevie Wonder (Isn't she lovely), Ry Chrles (Hlleluj I love her so), Billy Joel (New York stte of mind) o els Betles, dels que s'inclouen els temes Blckbird, With little help from my friends i Hey Jude.
Llegir-ne més
21 de gener de 2011 09:53 h
Tot i que no sé gire bé com funcion el tem de les gències de notícies, escriuré un mic sobre ixò. Que existeixen unes gències que msteguen les notícies i les serveixen les redccions d'informtius de televisió, de ràdio o de prems escrit, és evident. El que no em qudr tnt és que en mitjns d'bst ncionl, o importnts podríem dir, no hi hgi cp periodist que tingui un mic de curiositt. Últimment rriben moltes notícies sobre Slt, un poble que, segons sembl (no hi he estt mi), té un percenttge d'immigrnts molt lt.
Llegir-ne més
20 de gener de 2011 23:25 h
Un cte o un decisió pot provocr un compromís irrevocble, un punt de no retorn. Per flt de combustible o per excés de convicció, no es pot tornr l punt de prtid i s’està obligt continur endvnt cercnt un ltre destí. El president de l Generlitt, Artur Ms, h vist l’Estt espnyol que es pot rribr un punt de “no retorn” si Mdrid impedeix l’emissió de més deute. Ms h ssegurt que “no ens quedrem creuts de brços” , i h nuncit que té un pl B si Espny no pg els mil milions de fons de compensció.
Llegir-ne més
20 de gener de 2011 21:52 h
De Sentit Comú Mntenir els turts en el ml viure, cost un mínim de 3.000.000.000€ cd mes , qun judr petites i mitjnes empreses mb prt d’quests Diners , podri ser l solució per crer llocs de trebll , l’hor que seri l recuperció econòmic del sistem; i com s’h de fer ?––-oblignt l rectificció dels sistemes energètics tots els hbittges construïts dintre de l’ultim dècd ;( energi solr, profitment d’igües plujnes i clefcció centrlitzd) , principlment en els edificis comunitris; estirnt quest fil de ben segur que s’obririen moltes portes que en quests moments romnen tncdes, però que soc conscient que els interessos privts de les grns potencies, ( llum , igu i gs ), no consellrn, i qui el govern respectrà , perquè tots son dintre de l mteix llopd.
Llegir-ne més
20 de gener de 2011 19:00 h
I jo tmbé. I vosltres igulment, no és ixí? Què s’h penst el líder de l’oposició Espny? Nosltres lluitm per viure en un pís norml f segles. Sembl que en Rjoy h viscut i viu en un pís norml, només que r s’h trobt un mic estrny. Li hn profnt l cpitl d’Espny. Es veu que devi estr encntt mb tots quells txistes, que devien esser del seu prtit, que no deixven xerrr en ctlà dins els txis i sí ho permetien en qulsevol ltr llengu. No es podi contminr l’ire mb prules ctlnes, perquè totes nven compnydes d’un tuf que contminv l’ire mb pólvores que feien olor de seprció, de seprtisme.
Llegir-ne més
