25 de gener de 2011 21:07 h
El president del Congrés espnyol h dit que “el cfè per tots v ser un error”. José Bono h explict que qun v cbr l dictdur frnquist, l’exèrcit d’Espny no estv dispost respectr un Constitució que reconegués el dret d’utogovern d’Euskdi i Ctluny. Per por ls militrs se’ls v dir que el mteix que es reconeixeri bscos i ctlns es reconeixeri l rest de l’Estt. Er “el cfè per tots”, un “sortid” rbios que permeti regions com Cstell-l Mnx disposr d’un utonomi que mi hvi reivindict.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:43 h
Cadascú de nosaltres és el darrer dels europeus, això és llegeix a la samarreta.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:43 h
Aquest expressió en lemny vol dir “l grn mentid” i v sovint ssocid Hitler i Goebbles. En un informe preprt durnt l Segon Guerr Mundil per l “Office of Strtegic Services” dels Estts Units podem llegir el següent pràgrf referent l perfil psicològic d’Adolf Hitler: “Les seves regles bàsiques eren: - No permetre mi que l’opinió públic es refredi - No dmetre mi que s’h comès un error o s’h ctut mlment - No dmetre mi que hi pot hver lgun cos positiv en el teu enemic - No dmetre mi que hi poden hver lterntives - No cceptr mi cp culp - Concentrr-se en un sol enemic i fer-lo culpble de tot el que surti mlment - L gent pot creure’s bns un grn mentid que no ps un de petit i, si es repeteix sovint, l gent trd o d'hor se l creu.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:37 h
Els infnts provinents de fmilies blnques són un minori tnt Birminghm com Leicester, segons investigdors. Més de l meitt d'quells sot els 16 nys d'edt questes ciutts són r negres, siàtics i d'ltres comunitts ètniques, firmen. Els infnts blncs suposen el 47% de l poblció en mbdues ciutts, segons clculen els investigdors. [Children from white fmilies re in the minority in both Birminghm nd Leicester, ccording to reserchers. More thn hlf of those under 16 in the cities re now from blck, Asin nd other ethnic communities, they believe.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 10:18 h
Que ningú pensi que un sol prtit ens pot treure el ventre de pen, o el cor o, encr menys, l butxc. I qun dic prtit no em refereixo l Brç-Mdrid, segurment l'únic espectcle col·lectiu del pís que vl l pen recordr i conservr, sobretot per l sev grn belles rtístic i pel resultt tn rodó. Em referi prtit polític. Prlnt de resultt rodó i de prtit polític, CIU v fregr en les drreres eleccions un mjori tn bsolut com escndlos i s'impos com grnt de l nov rut que ens h de treure de les penúries i de l crisi.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 10:17 h
Mer pus, cos fstigos i llefiscos que no serveix per res, que s'profit dels ltres i que f ngúni. Aquestes prules són les que servirien per definir lgun tribunl d'lgun pís que es pretén europeu, modern i democràtic. M'estlviré, però, d'utilitzr-les, no fos cs que em titllessin de fnàtic, rdicl i no sé què més. Sempre igulint l joi dels ltres, sempre fotent, sempre decidint l contr i sempre cercnt tres peus l gt i eliminnt lleis, propostes i decisions corddes i provdes mjoritàriment per un Prlment.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 00:15 h
L bomb de rellotgeri que v significr el multimilionri fitxtge de l’histriònic trductor portuguès per prt del ser superior en l sev desesperd lluit per cbr mb l’hegemoni clprdor de l’insuperble i excels Brç d’en Pep Gurdiol, h quedt definitivment ctivd durnt el trnscurs del merct d’hivern tot engegnt un compte enrere que -mb dt límit 30 de juny- cbrà mb l’explosió descontrold i definitiv d’un ltre projecte milionri del president Florentino Pérez, més preocupt per posr m l tresoreri d’Iberdrol o ficr el ns l merct siàtic per evitr l’enfonsment del seu imperi industril, que no ps en reconduir l Mouligne pels cmins del fir ply i el senyoriu, que com tothom sp són dos dels inequívocs senyls d’identitt del Millor Equip de l’Univers Conegut.
Llegir-ne més
24 de gener de 2011 23:30 h
Qun l'ny 2005 el j llvors Secretri d'Estt d'Hisend, Sr Ocñ, v presentr els comptes de l'Estt que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pgts en impostos per l ciutdni i empreses ctlnes els hi quedv Espny per les seves coses, i no s'invertien ni gstven Ctluny, v fegir "Això és l prov que el sistem funcion". Més de 100.000 milions d'euros hn estt squejts per Espny Ctluny des de llvors, i el mteix Sr. Ocñ menç r mb fer seguir funcionnt el sistem, negnt el permís perquè el Govern ctlà pugui emetre deute mb l de finnçr l despes públic.
Llegir-ne més
24 de gener de 2011 22:25 h
Emigrr Alemny? Si els respectius governs de l’estt espnyol tinguessin l cpcitt de reccionr dvnt l propost de l Sr. Merkel, vetllnt per els interessos d’quest pís, de ben segur que els joves turts , es mostrrien reticents emigrr Alemny cceptnt l’ofert especuldor de l Sr. Merkel; espero que lgú mes entenimentt que jo , fci entendre ls responsbles i directius d’quest pís, que quest ofert , es un jugd clculd , per evitr que Ctluny i Espny , ixequin el cp , cos que nomes es pot evitr , restnt forç humn i treblldor , deixnt l pís mb nomes emigrnts sens ppers , turts de mitjn edt i jubilts ; mb questes perspectives , mi mes podrem ixecr el cp , perquè les industries , no es podrn recuperr per mnc de personl qulifict , que es el que interess l Sr.
Llegir-ne més
24 de gener de 2011 20:20 h
Histori de “l Cix” segons l sev pgin web. Tot un model d’èxit, sorgit de l societt civil mb voluntt de servei ls emprenedors està en perill. Mireu els seus objectius, ixò és el que volen liquidr, el model de pís. "L Cix de Pensions per l Velles i d'Estlvis de Ctluny i Blers, ”l Cix”, que es v constituir el 5 d'bril de 1904, v ser fundd per l'dvoct ctlà Frncesc Morgs Brret, mb el suport de diverses entitts de l societt civil ctln ( És estrny que no es citin questes entitts). Es v crer mb l finlitt d'estimulr l'estlvi i l previsió, uns objectius que vui podrien semblr únicment finncers però que, en quell context històric, constituïen un clr instrument per conseguir que les clsses més desfvorides poguessin disposr de cert utonomi i segurett en l sev vid fmilir.
Llegir-ne més
