27 de gener de 2011 01:39 h
“L’bstenció del PSC-PSOE, en fvor d’Artur Ms per convertir-lo en President de l Generlitt, de ben segur que te un preu , i que tots quest nomenments de consellers procedents del PSC introduïts dintre del govern de CIU, em f pensr que poc cos cnvirà en mtèri de polític territoril; i per mes “inri”, qun un bon col•lbordor del Sr. Joquim Ndl , estt cridt per el Sr. Mscrell , perquè controli el ptrimoni de Ctluny.” Aquest reflexió, l mntinc desprès de que CIU dont suport Zptero , per provr l llei de reform de l jubilció i pensions , l Congres dels Diputts, en uns moments de greu crispció per moltes rons , tnt econòmiques , socils, lborls com politiques.
Llegir-ne més
27 de gener de 2011 00:01 h
El periodist Jordi Bord de Ctràdio filtrv, el 09/12/2010, l notíci de l’cord mb l Qtr Foundtion per incrustr publicitt l smrret del Brç. Hores després, el 10/12/2010 di mundil dels drets humns, el vicepresident econòmic del Brç i vicepresident econòmic del Rel Club de Tenis Brcelon, Jvier Frus, es vei obligt convocr un rod de prems per explicr que l’cord estv presignt durnt vrios mesos, però que: “Por rzones inexplicbles se filtró lgo que estb desde hce meses” El vicepresident v destcr: “los intereses convergentes entre el Fc Brcelon y Qtr Foundtion” v fegir que: "Es un mrc no comercil, es un fundción y un ONG de un pís pequeño, progresist y trdicionl l mismo tiempo, que se quiere dr conocer l mundo medinte l educción y el deporte" i v reblr el clu mb un: "er l posibilidd más decud l filosofí del club" Ni l dt, ni les formes eren el timing que l Junt Directiv teni previst per donr conèixer el polèmic cord mb l dictdur tolernt i flexible del polígm emir de Qtr, però l notici precipitv els esdeveniments i significv l definitiv cigud en desgràci del responsble o responsbles de l filtrció que hvien tingut l gosdi de menysprer i obvir l Grupo Godó.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 21:02 h
Viure o morir, nedr o ofegr-se, independitzr-se o“rendir-se”. Així de contundent h estt l’expresident de l Generlitt, Jordi Pujol, en firmr que “un Ctluny independent és vible” i necessàri per evitr l’ofec i l mrginció del nostre pís, “el nostre finl col·lectiu”. El sempre honorble Jordi Pujol és l’exemple de que el seny diu prou i h de buscr noves vies per seguir existint, vui i demà, en un context on l’espnyolisme cd cop és més rnci i cerc excuses per esdevenir més centrlist.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 18:45 h
L fm i l set de vots del Prtit Populr f que hgin perdut el nord o que l’hgin trobt l fi, mi no es pot ssegurr. Vn disposts rrsr-ho tot, es volen crregr totes les cultures diferents l’espnyol i sembrr els pobles i llocs per on tenguin mjori bsolut de sl. Volen mtr les llengües diferents l’espnyol, l litertur i tots els trets culturls que puguin fer pensr en ltr nció que no sigui Espny. Li volen pegr un destrld tn gross que no pugui renéixer mi més. Són els mteixos espnyols conservdors que hn viscut ixoplugts sot l monrqui borbònic, els mteixos que hn victorejt i pludit el Generlíssim per les plces i crrers de l’Espny profund, els mteixos que feien co per ssistir l inugurció dels embssments del dictdor i que procurven estr com més prop millor d’quest.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 12:46 h
Tots els senyls són l vist de tothom per qui els vulgui entendre. Segons l drrer enquest d’octubre de 2010 del Centre d’Estudis d’Opinió de l Generlitt, un 56,1% dels enquestts volen un estt propi per Ctluny, j sigui totlment independent (30,9%) o bé federt Espny (25,2%). A més, el 66% creu que el nivell d’utogovern ssolit per Ctluny com comunitt utònom espnyol és insuficient. L’evolució del sentiment independentist v l’lç, i s’h duplict del 2008 ençà, segons el CEO.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 11:30 h
El PSOE j ho té tot punt per inugurr, d'quí unes hores, un exposició l Prlment Europeu en defens de l trvessi centrl dels Pirineus. I ho f un setmn després que el Director Generl de Trnsport Terrestre del Govern espnyol, Mnel Villlnte, firmés per ctiv i per pssiv que el corredor mediterrni er un prioritrit bsolut; i ho fes, justment, mb motiu de l'cte de promoció del corredor mediterrni l Prlment Europeu que vm coorgnitzr mb l'ssocició FERRMED. L trvessi centrl dels Pirineus no té, en quests moments, cp sentit econòmic ni logístic, i posr-l l mteix nivell de prioritt que el corredor mediterrni respon criteris estrictment politics.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 05:00 h
Belén Estebn no és un person conspícu, però treu l’tenció de l mss ibèric. S’h convertit en el bru més cobejt, tn cpç com perquè tothom rribi pgr les butques de l llotj per tl de veure'l lidit, impúdicment. L’excel·lènci h estt devlud fins ls peus de l riot; l qul subrtll, per cert, que si no fs riure, no vls un rl. En quest món que vivim, voler tocr l fm no és un intngible, sinó un dret –prentment– pretès. És llò que Chesterton dignostic com que "En l vid rel les persones més fnàtiques són les que no tenen cp convicció".
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 23:37 h
L'editorial britànica Orion Books ha anunciat un acord amb la Yoko Ono que li permetrà publicar un grapat de cartes personals de John Lennon a la tardor del 2012. Tot i que les cartes, unes 150 aproximadament, eren propietat del primer biògraf dels Beatles Hunter Davis, els drets de propietat intel·lectual sobre l'obra de Lennon reportarà mig milió de dòlars a la Yoko Ono.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 22:22 h
Benvolguts: referent l jubilció. Jo que de res en se res, i tot em preocup molt ,soc incpç de discernir sobre si es mes importnt el futur de les Cixes vers l pís , o el futur de les persones que els volen fer trebllr fins ls seixnt set nys , encr que ls seixnt tres tinguin d’estr de bix lborl , set mesos cd ny per les diferents ptologies que per nturles , fecten l’individu en quests nys de l vid ,qun j se’n te l pip plen de trebllr, que no sempre, ni tothom o f des de un tul de desptx. L mev opinió es decnt per els drets de les persones, perquè l bnc i les cixes, no tenen mss interès en el benestr de l societt de recursos limitts .
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 21:28 h
Permeteu-me l petit llicènci de no començr mb un reflexió pròpi, sinó mb l'estrof de l cnçó que m'h decidit escriure quest rticle: "Ar cl nr desenterrnt l destrl cd cp de crrer, superr l'efecte del sednt, quell que f que sembli tot liè...". És un cnçó del recent (i grtificntment) reformt grup Brms nomend "Senyl de combt". Res és més trist que frontr l relitt que ens envolt mb quest estrof ls llvis, però, sincerment, hom j no sp com gfr-se un situció insostenible, rcionlitzr l'irrcionlitzble; m'explicré: Primer de tot, vl dir que, preveient els virnys que prendrà l mev divgció, no pertnyo l col·lectiu qulifict com ntisistem, tot i ésser un ntisistem.
Llegir-ne més
