27 de gener de 2011 20:14 h
A dos qurts de 6, ls Jrdinets de Gràci, convoctòri de l mnifestció Brcelon que convoc l CGT i d’ltres sindicts com cloend de l jornd de vg generl. Hi serem i ens mnifestrem de l mteix mner que Esquerr sempre h estt l costt de les mobilitzcions convocdes per l rest de centrls sindicls de clsse d'cord mb l diversitt d’filicions sindicls existents en l’àmbit independentist i republicà. Altrment, estem convençuts que l mobilitzcions, totes les mobilitzcions, són clus i imprescindibles per turr el procés que pretén feblir el sistem públic de pensions trvés d'un reform governmentl l dictt de l necessitt de stisfer les petències dels cpitls.
Llegir-ne més
27 de gener de 2011 16:31 h
L'ny 1911 Cstll, poble que li dón nom un de les foies de l comrc de l'Alcoià, v nàixer Enric Vlor i Vives, un dels nostres més estimts i enyorts escriptors. I és que quest cstllut de soc-rel és segurment l'escriptor vlencià més conegut pels vlencins i vlencines, i molt especilment per l poblció escolr. Un escriptor que destcà per l seu obr rondllístic, però tmbé per l lingüístic i novel•lístic. Enguny, centenri del seu nixement, diverses institucions públiques i privdes celebrrn tot men d'ctes per recordr, donr conèixer i reeditr l seu obr .
Llegir-ne més
27 de gener de 2011 11:00 h
Qun d’quí un segle els estudiosos (filòlegs, historidors i musicòlegs si Ctluny rrib gunyr-se l independènci, o ntropòlegs, rqueòlegs i forenses si no l’consegueix en breu) nlitzin l músic i l’humor ctlà de l nostr èpoc, hi hurà un nom fonmentl, ineludible, referencil i recurrent en tots els llibres digitls i no digitls que es publiquin i pirtegin: Frnk Dubé. Virtuós i polifcètic, Dubé té el títol de Professor de Músic torgt pel Conservtori Superior de Músic del Grn Tetre del Liceu.
Llegir-ne més
27 de gener de 2011 01:39 h
“L’bstenció del PSC-PSOE, en fvor d’Artur Ms per convertir-lo en President de l Generlitt, de ben segur que te un preu , i que tots quest nomenments de consellers procedents del PSC introduïts dintre del govern de CIU, em f pensr que poc cos cnvirà en mtèri de polític territoril; i per mes “inri”, qun un bon col•lbordor del Sr. Joquim Ndl , estt cridt per el Sr. Mscrell , perquè controli el ptrimoni de Ctluny.” Aquest reflexió, l mntinc desprès de que CIU dont suport Zptero , per provr l llei de reform de l jubilció i pensions , l Congres dels Diputts, en uns moments de greu crispció per moltes rons , tnt econòmiques , socils, lborls com politiques.
Llegir-ne més
27 de gener de 2011 00:01 h
El periodist Jordi Bord de Ctràdio filtrv, el 09/12/2010, l notíci de l’cord mb l Qtr Foundtion per incrustr publicitt l smrret del Brç. Hores després, el 10/12/2010 di mundil dels drets humns, el vicepresident econòmic del Brç i vicepresident econòmic del Rel Club de Tenis Brcelon, Jvier Frus, es vei obligt convocr un rod de prems per explicr que l’cord estv presignt durnt vrios mesos, però que: “Por rzones inexplicbles se filtró lgo que estb desde hce meses” El vicepresident v destcr: “los intereses convergentes entre el Fc Brcelon y Qtr Foundtion” v fegir que: "Es un mrc no comercil, es un fundción y un ONG de un pís pequeño, progresist y trdicionl l mismo tiempo, que se quiere dr conocer l mundo medinte l educción y el deporte" i v reblr el clu mb un: "er l posibilidd más decud l filosofí del club" Ni l dt, ni les formes eren el timing que l Junt Directiv teni previst per donr conèixer el polèmic cord mb l dictdur tolernt i flexible del polígm emir de Qtr, però l notici precipitv els esdeveniments i significv l definitiv cigud en desgràci del responsble o responsbles de l filtrció que hvien tingut l gosdi de menysprer i obvir l Grupo Godó.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 21:02 h
Viure o morir, nedr o ofegr-se, independitzr-se o“rendir-se”. Així de contundent h estt l’expresident de l Generlitt, Jordi Pujol, en firmr que “un Ctluny independent és vible” i necessàri per evitr l’ofec i l mrginció del nostre pís, “el nostre finl col·lectiu”. El sempre honorble Jordi Pujol és l’exemple de que el seny diu prou i h de buscr noves vies per seguir existint, vui i demà, en un context on l’espnyolisme cd cop és més rnci i cerc excuses per esdevenir més centrlist.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 18:45 h
L fm i l set de vots del Prtit Populr f que hgin perdut el nord o que l’hgin trobt l fi, mi no es pot ssegurr. Vn disposts rrsr-ho tot, es volen crregr totes les cultures diferents l’espnyol i sembrr els pobles i llocs per on tenguin mjori bsolut de sl. Volen mtr les llengües diferents l’espnyol, l litertur i tots els trets culturls que puguin fer pensr en ltr nció que no sigui Espny. Li volen pegr un destrld tn gross que no pugui renéixer mi més. Són els mteixos espnyols conservdors que hn viscut ixoplugts sot l monrqui borbònic, els mteixos que hn victorejt i pludit el Generlíssim per les plces i crrers de l’Espny profund, els mteixos que feien co per ssistir l inugurció dels embssments del dictdor i que procurven estr com més prop millor d’quest.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 12:46 h
Tots els senyls són l vist de tothom per qui els vulgui entendre. Segons l drrer enquest d’octubre de 2010 del Centre d’Estudis d’Opinió de l Generlitt, un 56,1% dels enquestts volen un estt propi per Ctluny, j sigui totlment independent (30,9%) o bé federt Espny (25,2%). A més, el 66% creu que el nivell d’utogovern ssolit per Ctluny com comunitt utònom espnyol és insuficient. L’evolució del sentiment independentist v l’lç, i s’h duplict del 2008 ençà, segons el CEO.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 11:30 h
El PSOE j ho té tot punt per inugurr, d'quí unes hores, un exposició l Prlment Europeu en defens de l trvessi centrl dels Pirineus. I ho f un setmn després que el Director Generl de Trnsport Terrestre del Govern espnyol, Mnel Villlnte, firmés per ctiv i per pssiv que el corredor mediterrni er un prioritrit bsolut; i ho fes, justment, mb motiu de l'cte de promoció del corredor mediterrni l Prlment Europeu que vm coorgnitzr mb l'ssocició FERRMED. L trvessi centrl dels Pirineus no té, en quests moments, cp sentit econòmic ni logístic, i posr-l l mteix nivell de prioritt que el corredor mediterrni respon criteris estrictment politics.
Llegir-ne més
26 de gener de 2011 05:00 h
Belén Estebn no és un person conspícu, però treu l’tenció de l mss ibèric. S’h convertit en el bru més cobejt, tn cpç com perquè tothom rribi pgr les butques de l llotj per tl de veure'l lidit, impúdicment. L’excel·lènci h estt devlud fins ls peus de l riot; l qul subrtll, per cert, que si no fs riure, no vls un rl. En quest món que vivim, voler tocr l fm no és un intngible, sinó un dret –prentment– pretès. És llò que Chesterton dignostic com que "En l vid rel les persones més fnàtiques són les que no tenen cp convicció".
Llegir-ne més
