25 de gener de 2011 22:22 h
Benvolguts: referent l jubilció. Jo que de res en se res, i tot em preocup molt ,soc incpç de discernir sobre si es mes importnt el futur de les Cixes vers l pís , o el futur de les persones que els volen fer trebllr fins ls seixnt set nys , encr que ls seixnt tres tinguin d’estr de bix lborl , set mesos cd ny per les diferents ptologies que per nturles , fecten l’individu en quests nys de l vid ,qun j se’n te l pip plen de trebllr, que no sempre, ni tothom o f des de un tul de desptx. L mev opinió es decnt per els drets de les persones, perquè l bnc i les cixes, no tenen mss interès en el benestr de l societt de recursos limitts .
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 21:28 h
Permeteu-me l petit llicènci de no començr mb un reflexió pròpi, sinó mb l'estrof de l cnçó que m'h decidit escriure quest rticle: "Ar cl nr desenterrnt l destrl cd cp de crrer, superr l'efecte del sednt, quell que f que sembli tot liè...". És un cnçó del recent (i grtificntment) reformt grup Brms nomend "Senyl de combt". Res és més trist que frontr l relitt que ens envolt mb quest estrof ls llvis, però, sincerment, hom j no sp com gfr-se un situció insostenible, rcionlitzr l'irrcionlitzble; m'explicré: Primer de tot, vl dir que, preveient els virnys que prendrà l mev divgció, no pertnyo l col·lectiu qulifict com ntisistem, tot i ésser un ntisistem.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 21:07 h
El president del Congrés espnyol h dit que “el cfè per tots v ser un error”. José Bono h explict que qun v cbr l dictdur frnquist, l’exèrcit d’Espny no estv dispost respectr un Constitució que reconegués el dret d’utogovern d’Euskdi i Ctluny. Per por ls militrs se’ls v dir que el mteix que es reconeixeri bscos i ctlns es reconeixeri l rest de l’Estt. Er “el cfè per tots”, un “sortid” rbios que permeti regions com Cstell-l Mnx disposr d’un utonomi que mi hvi reivindict.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:43 h
Cadascú de nosaltres és el darrer dels europeus, això és llegeix a la samarreta.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:43 h
Aquest expressió en lemny vol dir “l grn mentid” i v sovint ssocid Hitler i Goebbles. En un informe preprt durnt l Segon Guerr Mundil per l “Office of Strtegic Services” dels Estts Units podem llegir el següent pràgrf referent l perfil psicològic d’Adolf Hitler: “Les seves regles bàsiques eren: - No permetre mi que l’opinió públic es refredi - No dmetre mi que s’h comès un error o s’h ctut mlment - No dmetre mi que hi pot hver lgun cos positiv en el teu enemic - No dmetre mi que hi poden hver lterntives - No cceptr mi cp culp - Concentrr-se en un sol enemic i fer-lo culpble de tot el que surti mlment - L gent pot creure’s bns un grn mentid que no ps un de petit i, si es repeteix sovint, l gent trd o d'hor se l creu.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 16:37 h
Els infnts provinents de fmilies blnques són un minori tnt Birminghm com Leicester, segons investigdors. Més de l meitt d'quells sot els 16 nys d'edt questes ciutts són r negres, siàtics i d'ltres comunitts ètniques, firmen. Els infnts blncs suposen el 47% de l poblció en mbdues ciutts, segons clculen els investigdors. [Children from white fmilies re in the minority in both Birminghm nd Leicester, ccording to reserchers. More thn hlf of those under 16 in the cities re now from blck, Asin nd other ethnic communities, they believe.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 10:18 h
Que ningú pensi que un sol prtit ens pot treure el ventre de pen, o el cor o, encr menys, l butxc. I qun dic prtit no em refereixo l Brç-Mdrid, segurment l'únic espectcle col·lectiu del pís que vl l pen recordr i conservr, sobretot per l sev grn belles rtístic i pel resultt tn rodó. Em referi prtit polític. Prlnt de resultt rodó i de prtit polític, CIU v fregr en les drreres eleccions un mjori tn bsolut com escndlos i s'impos com grnt de l nov rut que ens h de treure de les penúries i de l crisi.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 10:17 h
Mer pus, cos fstigos i llefiscos que no serveix per res, que s'profit dels ltres i que f ngúni. Aquestes prules són les que servirien per definir lgun tribunl d'lgun pís que es pretén europeu, modern i democràtic. M'estlviré, però, d'utilitzr-les, no fos cs que em titllessin de fnàtic, rdicl i no sé què més. Sempre igulint l joi dels ltres, sempre fotent, sempre decidint l contr i sempre cercnt tres peus l gt i eliminnt lleis, propostes i decisions corddes i provdes mjoritàriment per un Prlment.
Llegir-ne més
25 de gener de 2011 00:15 h
L bomb de rellotgeri que v significr el multimilionri fitxtge de l’histriònic trductor portuguès per prt del ser superior en l sev desesperd lluit per cbr mb l’hegemoni clprdor de l’insuperble i excels Brç d’en Pep Gurdiol, h quedt definitivment ctivd durnt el trnscurs del merct d’hivern tot engegnt un compte enrere que -mb dt límit 30 de juny- cbrà mb l’explosió descontrold i definitiv d’un ltre projecte milionri del president Florentino Pérez, més preocupt per posr m l tresoreri d’Iberdrol o ficr el ns l merct siàtic per evitr l’enfonsment del seu imperi industril, que no ps en reconduir l Mouligne pels cmins del fir ply i el senyoriu, que com tothom sp són dos dels inequívocs senyls d’identitt del Millor Equip de l’Univers Conegut.
Llegir-ne més
24 de gener de 2011 23:30 h
Qun l'ny 2005 el j llvors Secretri d'Estt d'Hisend, Sr Ocñ, v presentr els comptes de l'Estt que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pgts en impostos per l ciutdni i empreses ctlnes els hi quedv Espny per les seves coses, i no s'invertien ni gstven Ctluny, v fegir "Això és l prov que el sistem funcion". Més de 100.000 milions d'euros hn estt squejts per Espny Ctluny des de llvors, i el mteix Sr. Ocñ menç r mb fer seguir funcionnt el sistem, negnt el permís perquè el Govern ctlà pugui emetre deute mb l de finnçr l despes públic.
Llegir-ne més