Veu Pròpia
30 de gener de 2011 10:59 h
La immersió lingüística
L sentènci del Tribunl Suprem Espnyol contr l immersió lingüístic l'ensenyment, h provoct un debt sobre el sistem d'immersió: H servit o serveix per res? Qun es v implntr el model d'immersió lingüístic l'escol, f més de vint nys, es v creure, d'un form molt ingènu potser, que si tothom que pssv per l'escol preni ctlà i en ctlà, l llengu del pís tornri ocupr el lloc que li pertoc l societt. Però no h estt ixí. Què h psst? Primer, que es v sobrevlorr el pper de l'escol. És cert que el cstellà v profitr l'escolritzció per obligr tothom prendre cstellà, però tmbé és cert que l llengu d'un pís no es limit només l'escol.
Llegir-ne més
6 comentaris
Màrius Viella
29 de gener de 2011 12:14 h
Compta amb les Fundacions
Compt mb el “Bulli” , i no dic , “Compt mb Ferrn Adrià “,que personlment no el conec, tot i que no combrego mb l sev cuin , que tmpoc l conec perquè el meu pressupost , mi m’h permès menjr “bombolles”, Mol poc gent pot entendre , que un resturnt , mb un menjdor de plces limitdes , mb tempordes curtes i mb molt de personl es pogués mntenir per ell mteix ; l presenci rreu del mont del credor de l cuin i del Bulli , prticipnt en tots els esdeveniments relcionts en l gstronomi mundil, es l grnti per un futur que Ferrn Adrià vol encetr, prtir de l reform i del trnnà de lo que el Bulli es vol convertir , que no es ltre que un “Fundció”, construïd dintre el Prc Nturl de Cp de Creus , on molts propietris fectts per l nominció del Prc Nturl, no poden fer el que voldrien en benefici del seu benestr.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
29 de gener de 2011 11:25 h
Davant l’espoli que patim en pensions, perquè els nostres interlocutors accepten la retallada?
Dvnt d'quest estudi sobre l'espoli que ptim en temes de pensions, m’grdri que CONC i l’UGT de Ctluny m’expliquessin perquè diuen sí l retlld de les pensions dels ctlns? Perquè tenim que pgr el cost de pertànyer un Estt que ens rob di di? Perquè quests sindicts fn submissió les direccions espnyoles que no pensen mb els ciutdns de Ctluny. Conclusions l dèficit fiscl del sistem de Segurett Socil ctlà mb l’Administrció centrl. En l’àmbit de l Segurett Socil, Ctluny tmbé pteix un dèficit fiscl mb l’Estt.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
29 de gener de 2011 09:38 h
Pujol, Montilla i els llamps
Molt sovint, qun un polític es mnifest temps després d’ocupr el càrrec ho f per justificr lgunes de les seves decisions nteriors. Molt poques vegdes un polític modific públicment les posicions que v defensr en ctiu, com si l’inflibilitt nés lligd l càrrec. L ‘expresident Jordi Pujol h publict l sev pàgin web un rticle on plntej l independènci de Ctluny per primer vegd com un possibilitt i no només com un opció. En entrevistes posteriors l'escrit del di 25 h confirmt quest opinió.
Llegir-ne més
Màrius Viella
28 de gener de 2011 17:30 h
De sentit Comu
Si els respectius governs de l’estt espnyol tinguessin l cpcitt de reccionr dvnt l propost de l Sr. Merkel, vetllnt per els interessos d’quest pís, de ben segur que els joves turts , es mostrrien reticents emigrr Alemny cceptnt l’ofert especuldor de l Sr. Merkel; espero que lgú mes entenimentt que jo , fci entendre ls responsbles i directius d’quest pís, que quest ofert , es un jugd clculd , per evitr que Ctluny i Espny , ixequin el cp , cos que nomes es pot evitr , restnt forç humn i treblldor , deixnt l pís mb nomes immigrnts sens ppers , turts de mitjn edt i jubilts ; mb questes perspectives , mi mes podrem ixecr el cp , perquè les industries , no es podrn recuperr per mnc de personl qulifict , que es el que interess l Sr.
Llegir-ne més
Eric Herrera
28 de gener de 2011 14:03 h
Atrapats per tots cantons
Estem ben rreglts! Tnt per dlt com per bix. L clàssic idiosincràci liberl i coopertiv ctln està en perill i trpd enmig d'un Estt ineficç que ens v en contr per un cntó, i per un sistem socioeconòmic tirnt gndul i poc cretiu per l'ltre. Intueixo però, que tot form prt d'un mteix cercle viciós mb cert tuf hispà. Aquest setmn hem tornt ptir un vg bestil i encobert d'un ltre sector lborl brrut i sense escrúpols. Els mquinistes de l RENFE -de fet, prlr de RENFE j és sinònim de desstre- hn post en escc l poblció civil per no presentr-se l fein, l'excus, er queixr-se per un cos inqueixble; Em f mndr i ni l vull dir perquè em f vergony dir-l.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
28 de gener de 2011 12:12 h
Recepta per a la regeneració política a casa nostra
L’Alíci Sánchez-Cmcho, com respost girebé monotemàtic les declrcions independentistes de l’expresident Pujol, o de qulsevol ltre tem que impliqui un millor de l'utogovern, v fer un crid eliminr les discussions “estèrils” i centrr-se en qüestions com l crisi econòmic. Hi podri hver fegit llò de les “ventures que no duen enlloc”, “prlr dels problemes rels de l gent del crrer” o bé les cèlebres “derives sobirnistes” que només generen “divisió i frustrció”. L veritt és que els polítics ctlns es repeteixen, i molt.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
28 de gener de 2011 05:00 h
Kamikaze Zapatero
No es ven res, no es compr res. Els que volen comprr volen comprr brtíssim i vivim immersos en un economi d’enceflogrm pl. El model econòmic que ens sustentv gonitz. I mb l’economi s’extingeix tmbé un model polític que h perviscut Espñ durnt setnt nys. Estic prlnt del model integrl frnquist nscut mb l msscre del 36-39 i que h sigut el sistem que h controlt les nostres vides en més o menys mesur des d’leshores fins vui. Crec que el frnquisme sociològic h estt el sistem essencil de l’estt espñol.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de gener de 2011 22:33 h
Copagament, racionalitat i turisme mèdic
Drrerment s’està prlnt molt, no només des de l’àmbit polític, que l societt ctlà h de preprr-se per retlldes en l’àmbit de snitt que implicrn l’noment copgment . Això, d’entrd, és un mic simplist i mnipuldor, perquè, de fet ctulment j pguem un cert “copgment” qun nem l frmàci comprr medicments i, sobretot, pguem un, elevt, “copgment” en certes especilitts mèdiques com l’odontologi ( dentistes ). El problem socil i polític de fons, que no s’explic bé, és que bns d’imposr un copgment snitri, que perjudicri l poblció mb menys recursos econòmics, cldri plicr ltres mesures rcionls o, si més no, turr certes pràctiques frudulentes com són, per exemple, el turisme mèdic.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
27 de gener de 2011 22:10 h
Ens han robat “La Caixa” i hem d’estar callats?
"L Cix de Pensions per l Velles i d'Estlvis de Ctluny i Blers, ”l Cix”, que es v constituir el 5 d'bril de 1904, v ser fundd per l'dvoct ctlà Frncesc Morgs Brret, mb el suport de diverses entitts de l societt civil ctln (És estrny que l web no es citi quines són questes entitts). Es v crer mb l finlitt d'estimulr l'estlvi i l previsió, uns objectius que vui podrien semblr únicment finncers però que, en quell context històric, constituïen un clr instrument per conseguir que les clsses més desfvorides poguessin disposr de cert utonomi i segurett en l sev vid fmilir.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs